04
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:36h
Segons les dades estimades per Save the Children el 2018, 1 de cada 10 estudiants a l'estat espanyol creu haver patit assetjament escolar, mentre que el 7% s'ha sentit víctima del ciberassetjament.L'informe publicat pels Mossosd'Esquadra posa de manifest que durant l'últim any a Catalunya s'han obert 110 investigacions. D'acord amb dades de la Unesco, la xifra de joves que ha patit assetjament escolar ha ascendit un 87% en els tres últims anys. Per si totes aquestes dades no són prou alarmants, un estudi dut a terme per l’OMS i l’ONU revela que cada any aproximadament 200 mil nens i nenes opten per posar fi al malson de l'assetjament mitjançant el suïcidi. Les conseqüències d'aquest cruel fenomen que incrementa amb els anys són múltiples i afecten des d'assetjadors fins a assetjats passant per observadors i el cercle més proper de les víctimes.
Aquest dijous és el dia Internacional Contra la Violència i l'Assetjament escolar i Soledad Romero alerta dels dèficits en la detecció i tractament dels problemes. Romero treballa a l'Hospital de dia d'adolescents i el centre de salut mental de l'Hospital Clínic de Barcelona com a psiquiatra infanto juvenil des de l'any 2007 i també participa en projectes d'investigació relacionats amb el maltractament infantil.
- Segons un estudi elaborat per l’Observatori per a Espanya de Bullying Sense Fronteres, els casos d’assetjament a Catalunya han augmentat un 10% respecte al curs 2019-2020. Quin creus que és el problema?
- Potser té a veure amb la implantació de les noves tecnologies i noves formes d'assetjament, el ciberassetjament per exemple. Avui en dia els adolescents es comuniquen a través de les xarxes socials i en l'últim any i mig hi ha hagut un canvi molt gran en les formes de socialitzar fruit de l'aïllament social. Potser el fet d'estar més ficats a les pantalles augmenta més el fenomen del ciberassetjament. Una altra raó pot ser que hi hagi més detecció per un augment de la consciència, ja que la problemàtica de l'assetjament ha estat sempre present. Abans certs comportaments es catalogaven com a normals o passaven més desapercebuts i avui dia hi ha molta més sensibilització i prevenció per part de les escoles i això fa que es detectin molts més casos.
- Quin paper tenen els pares i professors en l’esfera de l’assetjament?
- La importància de la prevenció de l'assetjament rau a treballar amb els nens en valors i conductes socials i això requereix una educació per totes dues bandes. La formació en prevenció és clau per combatre l'assetjament. El paper dels pares i els professors és molt gran, però el rol dels pares és decisiu, perquè ells són modelatge. Si com a nen detectes actituds d'assetjament o menyspreu envers altres persones per part dels teus referents paterns, la lliçó que integres és la de reproduir aquestes pautes. És molt important el paper dels pares i que aquests siguin capaços d'identificar i ajudar a corregir actituds d'assetjament per part del nen o nena alhora que treballar amb ells l'empatia i conductes més prosocials i empàtiques. Tot i això, el paper de pares i professors està bastant equiparat quant a educació, modelatge i prevenció en termes d'educació.
- Segons la teva experiència, què fa sospitar de l’existència d’assetjament?
- La línia entre segons quins comportaments i l'assetjament pot ser molt fina i alguns signes d’alerta poden ser que al nen o nena li costi anar a l'escola, que es mostri reticent a anar-hi, que estigui més callat, que no parli o no quedi amb amics o fins i tot que verbalitzi alguna cosa sobre violència.
- Molts cops a les escoles els professors imposen mesures que afecten l’infant assetjat i agreugen la situació. Quin seria el protocol correcte per aturar o minimitzar la situació sense causar aquest “efecte rebot”?
- En l’àmbit general, sempre s'ha d'intentar treballar des de valors com l'empatia. A les escoles s'ha de marcar amb una línia vermella quines són les actituds que no es poden traspassar, no tant amb un etiquetatge de "tu ets tal i tu ets qual", sinó tallant-les d'arrel. Quan es treballa amb els assetjadors s'ha de tenir una conversa i intentar fer-los posar en el lloc de l'assetjat i, quan es treballa amb l'assetjat se li ha d'oferir eines per a poder pal·liar el problema, se li ha d'oferir una xarxa de seguretat a la qual acudir.
Actualment hi ha desenvolupats molts protocols antibullying i, a parer meu, són efectius. S'ha de seguir treballant en la línia en què s'ha començat a treballar en els últims anys, la que segueix els models australians o finlandesos que treballen des de la prevenció del problema en comptes d'atacar-lo un cop s'ha creat. Avui dia les escoles estan molt sensibilitzades amb aquest tema i encara queda un llarg camí per fer.
- Un informe efectuat sobre l’assetjament escolar a Espanya per Save The children el 2018 manifesta la importància d’atacar el problema des de totes les esferes. Com es faria?
- En aquest estadi del conflicte queda evidenciada la importància de la feina preventiva. Si els nens han estat educats en aquests valors que he esmentat abans sabran que l'assetjament no és una conducta correcta. Llavors, si en algun moment es dona, la probabilitat que els observadors es quedin callats és molt menor. Podran parlar, aturar l'assetjador i comunicar-ho a l'adult corresponent, ja que molts cops el bullying psicològic és més difícil de detectar. Pel que fa als assetjats, si aquests tenen una xarxa de confiança i una consciència sobre la importància de comunicar el problema, aquest pot quedar reduït de manera molt més ràpida i efectiva.
- Què fer a l'escola o a casa perquè sigui el lloc adequat per confessar que es pateix bullying?
- És bàsic treballar molt la connexió amb els nens, sobretot des de casa. Parlar, oferir un espai en el qual es puguin expressar preocupacions i emocions, ja que, el que sovint ocorre és que els nens assetjats que no parlen del problema estan tenint problemes a casa o els seus pares hi són poc. Els pares no estan presents per qualsevol motiu i, aquesta presència, que és tan important per parlar de temes emocionals i donar-los eines, no existeix. Sovint, els nens, que tendeixen a protegir de manera inconscient els pares, senten que no tenen un espai emocional perquè ja hi ha prou problemes a casa. Si es parla a temps, el problema es pot erradicar de manera molt més senzilla i donar un espai de seguretat al nen alhora que empoderar-lo i inclús fer que extregui un aprenentatge de la situació. El problema està que si no es parla la situació es pot anar arrossegant en el temps i provocar conseqüències.
- Quin és el perfil d’un assetjador? I el d'un assetjat?
- Crec que no existeix un perfil per un assetjat, perquè, si bé és cert que ser "diferent", introvertit, brillant, tenir poca autoestima o problemes a casa poden incentivar ser una diana, també pots esdevenir-ho per estar al lloc equivocat en el moment incorrecte. Qualsevol variable pot ser motiu d'assetjament.
Quant a l'assetjador, aquests solen ser nens de personalitats més líders, però que tenen una manera impositiva o agressiva d'exercir el lideratge. Acostumen a ser nens més impulsius, amb menys capacitat empàtica o fins i tot que segueixen a d'altres que assetgen per tal que no els ho facin a ells. Molts cops la feina de prevenció també consisteix a identificar aquest tipus de nens per ajudar-los a afrontar el lideratge d'una manera més sana. Tot i això, també existeix el perfil d'una persona que ha patit bullying i l'acaba exercint com a tècnica d'autodefensa.
- Diferents informes evidencien que l'assetjament que reprodueixen els nens és més físic i, en canvi, el que efectuen les nenes és molt més relacional, quin és el motiu?
- És bàsicament per una qüestió de diferències conductuals; en general les dones som molt més relacionals i els homes molt més físics, tot i que sempre hi ha excepcions. És una cosa que, si t'hi fixes, ja es pot veure en els més petits quan juguen al parc. Les característiques diferencials en la forma de relacionar-nos es deriven a la forma en la qual exercim violència o reproduïm vicis. Per exemple, els trastorns conductuals són més comuns en nois que en noies i la probabilitat de patir depressió a partir de l'adolescència es dobla en noies. El perfil d'aquell qui assetja, el fet de fer mal, imposar-se, etc., està molt més relacionat amb els trastorns conductuals.
- Segons l’informe de la Fundació Barça sobre Bullying i Ciberbullying a l’educació primària a Catalunya (2019), del total de víctimes d’assetjament només un 24% d’alumnes consideren que han estat víctimes en algun moment. A què és deguda aquesta poca consciència?
- La veritat és que no només passa amb el bullying, passa amb moltes altres formes d'assetjament o violència on l'afectat no sap identificar l'abús que li estan exercint. Per exemple, moltes noies que viuen una relació d'abús o violenta no en són conscients fins al cap d'un temps. Suposo que amb l'assetjament escolar passa una cosa similar; no hi ha consciència per part de la víctima que el que està patint és bullying. Molts cops passa perquè acaben tenint un concepte tan baix de si mateixos que es pensen que és culpa seva.
- Segons el mateix informe un terç de les víctimes no busca ajuda, per què?
- Potser els nens tenen problemes a casa i no volen ser una càrrega més. Molts cops no tenen eines, tenen por, una baixa autoestima, se senten sols o sense ningú al qui acudir. De vegades fins i tot pot ser perquè no ho identifiquen com a problema perquè pensen que és normal. Si des de petita vius una realitat plena de violència, quan vius assetjament escolar igual ho acabes normalitzant. Molts cops el problema és aquesta falta de consciència perquè la situació no s'allunya de la seva realitat.
- Els informes parlen de conseqüències relacionals i d’autoestima tant per assetjadors com assetjats o observador, podries explicar quines són les principals?
- Pels assetjats les conseqüències són diverses i perduren en el temps. En un estudi dels anys cinquanta es correlacionava haver viscut episodis d'assetjament amb quadres depressius, afectació laboral o alcoholisme en l'edat adulta. En aquest mateix estudi es va comprovar que l'efecte de l'assetjament era el mateix que el d'haver estat institucionalitzat o haver estat abandonat pels teus progenitors. A més a més, s'han pogut evidenciar uns efectes més directes en l'adolescència i la primera adultesa, on augmenten de manera considerable les permanències en depressió i ansietat. Molts cops arriben adolescents amb simptomatologia depressiva important, quadres suïcides o autolesions i descobreixes que durant l’etapa de la primària van patir bullying i té molta més relació de la que ens pensem. Per als éssers humans, el més fonamental és el grup, estem dissenyats per estar en tribus; ens necessitem els uns als altres.
El rebuig és un dels principals motius d'estrès que tenim els éssers humans i això a la primària comença a generar certa inquietud i molts nens comencen a pensar que el problema és seu. Aquesta idea va germinant i, quan arriba l’adolescència, moltes situacions socials els hi disparen un malestar emocional molt intens i estan constantment actuant per a que no es torni a repetir la situació de l’assetjament. Les dues maneres més usuals d’intentar evitar que es torni a donar la situació són o bé imposar-se com a agressor en forma d’autodefensa o bé modular el mateix comportament i fins i tot el físic. Acaben focalitzant-se a si mateixos com el problema i de vegades això deriva en el desenvolupament d'altres tipus de trastorns.
Els efectes pels assetjadors estan més relacionats amb trastorns conductuals o actuacions antisocials o conflictives com per exemple robar o exercir violència. L'abast consequencial pels observadors no està tan estudiat, però sí que genera una situació incòmoda en la persona, ja que no ha fet res davant una situació que, en major o menor mesura, podria haver evitat.
- Incideix l’assetjament escolar en la vida d’una família?
- Jo crec que sí, perquè els pares d'un nen que ho està passant malament es preocupen i fins i tot poden arribar a sentir-se culpables o mals pares. Si el teu fill està passant per dificultats, el seu malestar se t'acaba traslladant. A més a més, sovint passa que els nens presenten comportaments agressius a casa després de tot el dia contenint la tensió a l'escola. No expliquen el que els hi passa, però el conflicte apareix en forma d'irritabilitat, mal humor o contestacions. Llavors la família, que no sap res, s'enfada i es crea un clima d'hostilitat que potser no apareix a l'escola però si a casa.
- Com afecta el grau de responsabilitat de la comissió d’assetjament la possibilitat de cometre’l sota l’anonimat o una identitat falsa?
- Afecta el grau d'agressivitat. Sota l'anonimat puc dir moltes més barbaritats. Cada cop nens més joves tenen mòbil i crec que és per això que és responsabilitat de les famílies controlar el que fan quan estan en possessió d'aquest. No es pot deixar a un nen de deu o onze anys sense control i que pugui estar efectuant o sent diana d'aquest tipus de comportament.
- Com afecta els menors el pas de la vida real a virtual, en la qual poden ser víctimes les 24 hores del dia?
- El nen no gaudeix d'espais de tranquil·litat. Amb l'assetjament presencial podia gaudir d'un espai on sentir-se protegit, estar amb la seva família o amics. Amb l'assetjament virtual, per contra, passa a estar en tensió vint-i-quatre hores. Per això és fonamental aquest control en edats en què potser els nens no són conscients de la gravetat de les seves accions.
Aquest dijous és el dia Internacional Contra la Violència i l'Assetjament escolar i Soledad Romero alerta dels dèficits en la detecció i tractament dels problemes. Romero treballa a l'Hospital de dia d'adolescents i el centre de salut mental de l'Hospital Clínic de Barcelona com a psiquiatra infanto juvenil des de l'any 2007 i també participa en projectes d'investigació relacionats amb el maltractament infantil.
- Segons un estudi elaborat per l’Observatori per a Espanya de Bullying Sense Fronteres, els casos d’assetjament a Catalunya han augmentat un 10% respecte al curs 2019-2020. Quin creus que és el problema?
- Potser té a veure amb la implantació de les noves tecnologies i noves formes d'assetjament, el ciberassetjament per exemple. Avui en dia els adolescents es comuniquen a través de les xarxes socials i en l'últim any i mig hi ha hagut un canvi molt gran en les formes de socialitzar fruit de l'aïllament social. Potser el fet d'estar més ficats a les pantalles augmenta més el fenomen del ciberassetjament. Una altra raó pot ser que hi hagi més detecció per un augment de la consciència, ja que la problemàtica de l'assetjament ha estat sempre present. Abans certs comportaments es catalogaven com a normals o passaven més desapercebuts i avui dia hi ha molta més sensibilització i prevenció per part de les escoles i això fa que es detectin molts més casos.
- Quin paper tenen els pares i professors en l’esfera de l’assetjament?
- La importància de la prevenció de l'assetjament rau a treballar amb els nens en valors i conductes socials i això requereix una educació per totes dues bandes. La formació en prevenció és clau per combatre l'assetjament. El paper dels pares i els professors és molt gran, però el rol dels pares és decisiu, perquè ells són modelatge. Si com a nen detectes actituds d'assetjament o menyspreu envers altres persones per part dels teus referents paterns, la lliçó que integres és la de reproduir aquestes pautes. És molt important el paper dels pares i que aquests siguin capaços d'identificar i ajudar a corregir actituds d'assetjament per part del nen o nena alhora que treballar amb ells l'empatia i conductes més prosocials i empàtiques. Tot i això, el paper de pares i professors està bastant equiparat quant a educació, modelatge i prevenció en termes d'educació.
- Segons la teva experiència, què fa sospitar de l’existència d’assetjament?
- La línia entre segons quins comportaments i l'assetjament pot ser molt fina i alguns signes d’alerta poden ser que al nen o nena li costi anar a l'escola, que es mostri reticent a anar-hi, que estigui més callat, que no parli o no quedi amb amics o fins i tot que verbalitzi alguna cosa sobre violència.
- Molts cops a les escoles els professors imposen mesures que afecten l’infant assetjat i agreugen la situació. Quin seria el protocol correcte per aturar o minimitzar la situació sense causar aquest “efecte rebot”?
- En l’àmbit general, sempre s'ha d'intentar treballar des de valors com l'empatia. A les escoles s'ha de marcar amb una línia vermella quines són les actituds que no es poden traspassar, no tant amb un etiquetatge de "tu ets tal i tu ets qual", sinó tallant-les d'arrel. Quan es treballa amb els assetjadors s'ha de tenir una conversa i intentar fer-los posar en el lloc de l'assetjat i, quan es treballa amb l'assetjat se li ha d'oferir eines per a poder pal·liar el problema, se li ha d'oferir una xarxa de seguretat a la qual acudir.
Actualment hi ha desenvolupats molts protocols antibullying i, a parer meu, són efectius. S'ha de seguir treballant en la línia en què s'ha començat a treballar en els últims anys, la que segueix els models australians o finlandesos que treballen des de la prevenció del problema en comptes d'atacar-lo un cop s'ha creat. Avui dia les escoles estan molt sensibilitzades amb aquest tema i encara queda un llarg camí per fer.
"A les escoles s'ha de marcar amb una línia vermella quines són les actituds que no es poden traspassar, no tant amb un etiquetatge de "tu ets tal i tu ets qual", sinó tallant-les d'arrel."
- Un informe efectuat sobre l’assetjament escolar a Espanya per Save The children el 2018 manifesta la importància d’atacar el problema des de totes les esferes. Com es faria?
- En aquest estadi del conflicte queda evidenciada la importància de la feina preventiva. Si els nens han estat educats en aquests valors que he esmentat abans sabran que l'assetjament no és una conducta correcta. Llavors, si en algun moment es dona, la probabilitat que els observadors es quedin callats és molt menor. Podran parlar, aturar l'assetjador i comunicar-ho a l'adult corresponent, ja que molts cops el bullying psicològic és més difícil de detectar. Pel que fa als assetjats, si aquests tenen una xarxa de confiança i una consciència sobre la importància de comunicar el problema, aquest pot quedar reduït de manera molt més ràpida i efectiva.
- Què fer a l'escola o a casa perquè sigui el lloc adequat per confessar que es pateix bullying?
- És bàsic treballar molt la connexió amb els nens, sobretot des de casa. Parlar, oferir un espai en el qual es puguin expressar preocupacions i emocions, ja que, el que sovint ocorre és que els nens assetjats que no parlen del problema estan tenint problemes a casa o els seus pares hi són poc. Els pares no estan presents per qualsevol motiu i, aquesta presència, que és tan important per parlar de temes emocionals i donar-los eines, no existeix. Sovint, els nens, que tendeixen a protegir de manera inconscient els pares, senten que no tenen un espai emocional perquè ja hi ha prou problemes a casa. Si es parla a temps, el problema es pot erradicar de manera molt més senzilla i donar un espai de seguretat al nen alhora que empoderar-lo i inclús fer que extregui un aprenentatge de la situació. El problema està que si no es parla la situació es pot anar arrossegant en el temps i provocar conseqüències.
"Els nens, que tendeixen a protegir de manera inconscient els pares, senten que no tenen un espai emocional perquè ja hi ha prou problemes a casa"
- Quin és el perfil d’un assetjador? I el d'un assetjat?
- Crec que no existeix un perfil per un assetjat, perquè, si bé és cert que ser "diferent", introvertit, brillant, tenir poca autoestima o problemes a casa poden incentivar ser una diana, també pots esdevenir-ho per estar al lloc equivocat en el moment incorrecte. Qualsevol variable pot ser motiu d'assetjament.
Quant a l'assetjador, aquests solen ser nens de personalitats més líders, però que tenen una manera impositiva o agressiva d'exercir el lideratge. Acostumen a ser nens més impulsius, amb menys capacitat empàtica o fins i tot que segueixen a d'altres que assetgen per tal que no els ho facin a ells. Molts cops la feina de prevenció també consisteix a identificar aquest tipus de nens per ajudar-los a afrontar el lideratge d'una manera més sana. Tot i això, també existeix el perfil d'una persona que ha patit bullying i l'acaba exercint com a tècnica d'autodefensa.
"Els assetjadors acostumen a ser nens més impulsius, amb menys capacitat empàtica o fins i tot que segueixen a d'altres que assetgen per tal que no els ho facin a ells"
- Diferents informes evidencien que l'assetjament que reprodueixen els nens és més físic i, en canvi, el que efectuen les nenes és molt més relacional, quin és el motiu?
- És bàsicament per una qüestió de diferències conductuals; en general les dones som molt més relacionals i els homes molt més físics, tot i que sempre hi ha excepcions. És una cosa que, si t'hi fixes, ja es pot veure en els més petits quan juguen al parc. Les característiques diferencials en la forma de relacionar-nos es deriven a la forma en la qual exercim violència o reproduïm vicis. Per exemple, els trastorns conductuals són més comuns en nois que en noies i la probabilitat de patir depressió a partir de l'adolescència es dobla en noies. El perfil d'aquell qui assetja, el fet de fer mal, imposar-se, etc., està molt més relacionat amb els trastorns conductuals.
- Segons l’informe de la Fundació Barça sobre Bullying i Ciberbullying a l’educació primària a Catalunya (2019), del total de víctimes d’assetjament només un 24% d’alumnes consideren que han estat víctimes en algun moment. A què és deguda aquesta poca consciència?
- La veritat és que no només passa amb el bullying, passa amb moltes altres formes d'assetjament o violència on l'afectat no sap identificar l'abús que li estan exercint. Per exemple, moltes noies que viuen una relació d'abús o violenta no en són conscients fins al cap d'un temps. Suposo que amb l'assetjament escolar passa una cosa similar; no hi ha consciència per part de la víctima que el que està patint és bullying. Molts cops passa perquè acaben tenint un concepte tan baix de si mateixos que es pensen que és culpa seva.
- Segons el mateix informe un terç de les víctimes no busca ajuda, per què?
- Potser els nens tenen problemes a casa i no volen ser una càrrega més. Molts cops no tenen eines, tenen por, una baixa autoestima, se senten sols o sense ningú al qui acudir. De vegades fins i tot pot ser perquè no ho identifiquen com a problema perquè pensen que és normal. Si des de petita vius una realitat plena de violència, quan vius assetjament escolar igual ho acabes normalitzant. Molts cops el problema és aquesta falta de consciència perquè la situació no s'allunya de la seva realitat.
"Si des de petita vius una realitat plena de violència, quan vius assetjament escolar igual ho acabes normalitzant"
- Els informes parlen de conseqüències relacionals i d’autoestima tant per assetjadors com assetjats o observador, podries explicar quines són les principals?
- Pels assetjats les conseqüències són diverses i perduren en el temps. En un estudi dels anys cinquanta es correlacionava haver viscut episodis d'assetjament amb quadres depressius, afectació laboral o alcoholisme en l'edat adulta. En aquest mateix estudi es va comprovar que l'efecte de l'assetjament era el mateix que el d'haver estat institucionalitzat o haver estat abandonat pels teus progenitors. A més a més, s'han pogut evidenciar uns efectes més directes en l'adolescència i la primera adultesa, on augmenten de manera considerable les permanències en depressió i ansietat. Molts cops arriben adolescents amb simptomatologia depressiva important, quadres suïcides o autolesions i descobreixes que durant l’etapa de la primària van patir bullying i té molta més relació de la que ens pensem. Per als éssers humans, el més fonamental és el grup, estem dissenyats per estar en tribus; ens necessitem els uns als altres.
El rebuig és un dels principals motius d'estrès que tenim els éssers humans i això a la primària comença a generar certa inquietud i molts nens comencen a pensar que el problema és seu. Aquesta idea va germinant i, quan arriba l’adolescència, moltes situacions socials els hi disparen un malestar emocional molt intens i estan constantment actuant per a que no es torni a repetir la situació de l’assetjament. Les dues maneres més usuals d’intentar evitar que es torni a donar la situació són o bé imposar-se com a agressor en forma d’autodefensa o bé modular el mateix comportament i fins i tot el físic. Acaben focalitzant-se a si mateixos com el problema i de vegades això deriva en el desenvolupament d'altres tipus de trastorns.
Els efectes pels assetjadors estan més relacionats amb trastorns conductuals o actuacions antisocials o conflictives com per exemple robar o exercir violència. L'abast consequencial pels observadors no està tan estudiat, però sí que genera una situació incòmoda en la persona, ja que no ha fet res davant una situació que, en major o menor mesura, podria haver evitat.
- Incideix l’assetjament escolar en la vida d’una família?
- Jo crec que sí, perquè els pares d'un nen que ho està passant malament es preocupen i fins i tot poden arribar a sentir-se culpables o mals pares. Si el teu fill està passant per dificultats, el seu malestar se t'acaba traslladant. A més a més, sovint passa que els nens presenten comportaments agressius a casa després de tot el dia contenint la tensió a l'escola. No expliquen el que els hi passa, però el conflicte apareix en forma d'irritabilitat, mal humor o contestacions. Llavors la família, que no sap res, s'enfada i es crea un clima d'hostilitat que potser no apareix a l'escola però si a casa.
- Com afecta el grau de responsabilitat de la comissió d’assetjament la possibilitat de cometre’l sota l’anonimat o una identitat falsa?
- Afecta el grau d'agressivitat. Sota l'anonimat puc dir moltes més barbaritats. Cada cop nens més joves tenen mòbil i crec que és per això que és responsabilitat de les famílies controlar el que fan quan estan en possessió d'aquest. No es pot deixar a un nen de deu o onze anys sense control i que pugui estar efectuant o sent diana d'aquest tipus de comportament.
"Cada cop nens més joves tenen mòbil i crec que és per això que és responsabilitat de les famílies controlar l'ús. No es pot deixar a un nen de deu o onze anys sense control i que assetgi o sigui assetjat"
- Com afecta els menors el pas de la vida real a virtual, en la qual poden ser víctimes les 24 hores del dia?
- El nen no gaudeix d'espais de tranquil·litat. Amb l'assetjament presencial podia gaudir d'un espai on sentir-se protegit, estar amb la seva família o amics. Amb l'assetjament virtual, per contra, passa a estar en tensió vint-i-quatre hores. Per això és fonamental aquest control en edats en què potser els nens no són conscients de la gravetat de les seves accions.