14
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
27
de novembre
del
2023
a la
13:29h
Meua, espill, corder, iaia. Aquestes quatre paraules són tan correctes com "meva", "mirall", "xai" o "àvia", però és bastant improbable que les veiem escrites en un mitjà de comunicació d'àmbit generalista. Si el català ja està tocat a bona part dels sectors, tal com hem radiografiat en l'especial de NacióDigital, la seva riquesa dialectal té encara més dificultats per treure el cap.
És cert que, segons l'Idescat, gairebé el 75% de la població catalana es concentra a la demarcació de Barcelona i, per tant, parla el català central. A més, si s'hi sumen els gairebé 770.000 habitants gironins i tots els ciutadans del Camp de Tarragona, el total de població que utilitza aquest dialecte és encara més alt. Tot i que el català nord-occidental es parla de nord a sud del país, des del Pallars i Andorra fins a les Terres de l'Ebre, el despoblament d'aquestes zones afecta també a la quantitat de parlants que rep el dialecte. Així, que les Terres de l'Ebre siguin el territori de tot el domini lingüístic on el català es conserva més -un 72,2% el tenen com a llengua habitual segons l'InformeCat 2021 de Plataforma per la Llengua- no és suficient per donar visibilitat a la seva parla.
Aquest desequilibri territorial repercuteix també en la quantitat de periodistes occidentals i, per tant, les redaccions tenen majories molt elevades de parlants del català central. Aquest fet justifica que, si s'analitza la plantilla d'informatius de TV3 o Catalunya Ràdio, gairebé tots els redactors són del català central, que s'ha convertit en el "català estàndard" que, a més dels mitjans escrits, domina els audiovisuals. És el que s'ensenya a l'escola i se sent als mitjans de comunicació encara que es visqui en un petit municipi de les comarques de Ponent.
La realitat és, però, que també existeix el català estàndard de la varietat dialectal nord-occidental o balear, però aquestes no estan gens integrades en la societat. Per això quan la Fàtima Llambrich, periodista de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), fa un directe a TV3 i diu "en una plaça d’aquí detràs" hi ha qui es posa les mans al cap i ho critica. Les xarxes s'encenen i els debat entre els defensors de l'estàndard i els dels dialectes fan fortuna. "Deixeu-me parlar com soc", va escriure la periodista montsianenca Clara Tena en aquest diari la mateixa setmana per reivindicar el parlar ebrenc que comparteix amb Llambrich.
Crida l'atenció que l'any 2021, i tenint en compte la crítica situació del català, s'assenyali amb el dit aquells qui el parlen habitualment, de forma gens forçada i "sempre dins del normatiu", tal com defensa Llambrich. Hi ha parlants del català central que corregeixen una parlant del català ebrenc perquè "queda estrany" que en faci un ús més o menys intensiu.
Preguntada per com va decidir fer ús de la seva varietat dialectal a TV3, "la televisió de tots", la de l'Ametlla de Mar explica a NacióDigital que va ser una decisió personal. "Ningú em va obligar a dir 'aquesta', però ningú tampoc em va dir que no podia dir 'esta'", explica, mentre reconeix que no "tenia sentit forçar" el seu parlar. Per aquest motiu, Llambrich accepta que, quan allò que ella ha escrit ho ha de llegir una altra persona, ho escriu amb català central perquè "tampoc puc canviar el parlar d'un altre".
Des dels Serveis Lingüístics de la CCMA recomanen i demanen als reporters que parlin la variant pròpia per mantenir-la. Així ho afirma a aquest diari el cap d'Assessorament Lingüístic de la corporació, Ernest Rusinés, que considera que "el model de llengua ha de reflectir la variació dialectal". Només hi ha una condició que els periodistes han de tenir en compte: s'ha d'utilitzar la varietat estàndard del seu dialecte.
La situació a la tele i a la ràdio ha millorat respecte fa vint anys, això no es pot amagar. El problema el trobem quan ens fixem en la informació escrita, és a dir, els diaris en paper i els portals digitals com el 324."La variant escrita per defecte és l'estàndard i central", afirma Rusinés. Per què? "Fins ara no ens ha donat problema". Per entendre-ho bé, les notícies s'escriuen en varietat central al portal d'informació públic de Catalunya, el 324, perquè ningú s'hi ha oposat. El lingüista apunta, però, que "sempre es poden fer canvis".
Tot i que tradicionalment molts dels correctors del diari Ara pertanyen al dialecte occidental, concretament al tortosí, la majoria dels redactors del diari pertanyen al dialecte central, bàsicament al barceloní. Així ho detalla Pau Domènech, cap de llengua de l'Ara, a NacióDigital, que reconeix que el públic majoritari del rotatiu és també de la varietat central.
A l'Ara també veuen "molt difícil" que s'escriguin articles en una varietat dialectal diferent del central. Dues raons: la "unificació", de terminacions verbals i altres, i "la forma més estesa i propera al lector" del vocabulari emprat. Tot i això, Domènech explica que no veurien un problema que en una mateixa pàgina hi hagués titulars escrits en varietats dialectals diferents sempre que el diari "arribés uniformement a tot el país i s'optés per reflectir-ho amb les peces i a les pàgines".
La teoria, però, té poca viabilitat pràctica. El cap de llengua veu "difícil" que dins d'una mateixa edició hi hagi peces redactades amb característiques de diferents dialectes. Per a Domènech és "més factible" a l'edició digital perquè permet "separar seccions i edicions i es podrien marcar més les diferències dialectals". El resultat seria, però, cridaner. S'haurien de separar els articles per varietats dialectals perquè cada lector se sentís identificat en uns temes o altres.
"Crec que a poc a poc anem guanyant terreny"
"Parlo occidental i no crec que tingui menys oportunitats per entrar en un mitjà de comunicació". Ho diu a NacióDigital Lluna Fabregat, estudiant de periodisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les futures generacions de periodistes veuen amb bons ulls la cada cop més presència de dialectes als mitjans. I és que fa una dècada aquesta presència era molt escassa, però creuen que "a poc a poc [els dialectals] anem guanyant terreny".
Fabregat és filla de pares ebrencs, de la Terra Alta, però ha viscut sempre a Tarragona. Tot i això, sempre ha mantingut el seu accent, un tret que, per a ella, és "identitari". Per ara, l'estudiant no ha tingut problemes, ni a les pràctiques ni a la universitat, però reconeix que no sap què es trobarà al món laboral. Té clar que a la premsa escrita "costa més" veure-hi dialectes perquè els periodistes "tot i parlar-los, no ho reflecteixen al paper".
"L'essència de cadascú es troba en la seua manera de parlar i, si es canvia, es renuncia a una part d'un mateix". Així denuncia Fabregat que els mitjans -sobretot els diaris- "coartin" la presència dels dialectes a les seves pàgines per unificar el seu estil als textos escrits. I és que l'estudiant considera que la idea que els dialectes que no són centrals no són correctes és un error i s'ha de canviar. Tot i les crítiques per la mancança de dialectes als mitjans, Fabregat afirma tenir "esperança" amb el món del periodisme.
És cert que, segons l'Idescat, gairebé el 75% de la població catalana es concentra a la demarcació de Barcelona i, per tant, parla el català central. A més, si s'hi sumen els gairebé 770.000 habitants gironins i tots els ciutadans del Camp de Tarragona, el total de població que utilitza aquest dialecte és encara més alt. Tot i que el català nord-occidental es parla de nord a sud del país, des del Pallars i Andorra fins a les Terres de l'Ebre, el despoblament d'aquestes zones afecta també a la quantitat de parlants que rep el dialecte. Així, que les Terres de l'Ebre siguin el territori de tot el domini lingüístic on el català es conserva més -un 72,2% el tenen com a llengua habitual segons l'InformeCat 2021 de Plataforma per la Llengua- no és suficient per donar visibilitat a la seva parla.
Aquest desequilibri territorial repercuteix també en la quantitat de periodistes occidentals i, per tant, les redaccions tenen majories molt elevades de parlants del català central. Aquest fet justifica que, si s'analitza la plantilla d'informatius de TV3 o Catalunya Ràdio, gairebé tots els redactors són del català central, que s'ha convertit en el "català estàndard" que, a més dels mitjans escrits, domina els audiovisuals. És el que s'ensenya a l'escola i se sent als mitjans de comunicació encara que es visqui en un petit municipi de les comarques de Ponent.
Ahir dilluns al TN-Migdia de @tv3cat, la reportera narra un fet esdevingut a Barcelona. En la narració d'un minut ens diu «En una plaça d’aquí "detràs"» i «Els vianants s’han "assustat".» No em sé imaginar aquest nivell (d'anglès) a la BBC.
— Víctor Alexandre (@valex_cat) August 17, 2021
La realitat és, però, que també existeix el català estàndard de la varietat dialectal nord-occidental o balear, però aquestes no estan gens integrades en la societat. Per això quan la Fàtima Llambrich, periodista de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), fa un directe a TV3 i diu "en una plaça d’aquí detràs" hi ha qui es posa les mans al cap i ho critica. Les xarxes s'encenen i els debat entre els defensors de l'estàndard i els dels dialectes fan fortuna. "Deixeu-me parlar com soc", va escriure la periodista montsianenca Clara Tena en aquest diari la mateixa setmana per reivindicar el parlar ebrenc que comparteix amb Llambrich.
Crida l'atenció que l'any 2021, i tenint en compte la crítica situació del català, s'assenyali amb el dit aquells qui el parlen habitualment, de forma gens forçada i "sempre dins del normatiu", tal com defensa Llambrich. Hi ha parlants del català central que corregeixen una parlant del català ebrenc perquè "queda estrany" que en faci un ús més o menys intensiu.
quan la paraula que hi ha davant l’article acaba en vocal, lo natural és enllaçar, dir “lo” em vindria forçat.
— Fàtima Llambrich (@fatimallambrich) October 26, 2021
Preguntada per com va decidir fer ús de la seva varietat dialectal a TV3, "la televisió de tots", la de l'Ametlla de Mar explica a NacióDigital que va ser una decisió personal. "Ningú em va obligar a dir 'aquesta', però ningú tampoc em va dir que no podia dir 'esta'", explica, mentre reconeix que no "tenia sentit forçar" el seu parlar. Per aquest motiu, Llambrich accepta que, quan allò que ella ha escrit ho ha de llegir una altra persona, ho escriu amb català central perquè "tampoc puc canviar el parlar d'un altre".
Des dels Serveis Lingüístics de la CCMA recomanen i demanen als reporters que parlin la variant pròpia per mantenir-la. Així ho afirma a aquest diari el cap d'Assessorament Lingüístic de la corporació, Ernest Rusinés, que considera que "el model de llengua ha de reflectir la variació dialectal". Només hi ha una condició que els periodistes han de tenir en compte: s'ha d'utilitzar la varietat estàndard del seu dialecte.
La situació a la tele i a la ràdio ha millorat respecte fa vint anys, això no es pot amagar. El problema el trobem quan ens fixem en la informació escrita, és a dir, els diaris en paper i els portals digitals com el 324."La variant escrita per defecte és l'estàndard i central", afirma Rusinés. Per què? "Fins ara no ens ha donat problema". Per entendre-ho bé, les notícies s'escriuen en varietat central al portal d'informació públic de Catalunya, el 324, perquè ningú s'hi ha oposat. El lingüista apunta, però, que "sempre es poden fer canvis".
Tot i que tradicionalment molts dels correctors del diari Ara pertanyen al dialecte occidental, concretament al tortosí, la majoria dels redactors del diari pertanyen al dialecte central, bàsicament al barceloní. Així ho detalla Pau Domènech, cap de llengua de l'Ara, a NacióDigital, que reconeix que el públic majoritari del rotatiu és també de la varietat central.
A l'Ara també veuen "molt difícil" que s'escriguin articles en una varietat dialectal diferent del central. Dues raons: la "unificació", de terminacions verbals i altres, i "la forma més estesa i propera al lector" del vocabulari emprat. Tot i això, Domènech explica que no veurien un problema que en una mateixa pàgina hi hagués titulars escrits en varietats dialectals diferents sempre que el diari "arribés uniformement a tot el país i s'optés per reflectir-ho amb les peces i a les pàgines".
La teoria, però, té poca viabilitat pràctica. El cap de llengua veu "difícil" que dins d'una mateixa edició hi hagi peces redactades amb característiques de diferents dialectes. Per a Domènech és "més factible" a l'edició digital perquè permet "separar seccions i edicions i es podrien marcar més les diferències dialectals". El resultat seria, però, cridaner. S'haurien de separar els articles per varietats dialectals perquè cada lector se sentís identificat en uns temes o altres.
"Crec que a poc a poc anem guanyant terreny"
"Parlo occidental i no crec que tingui menys oportunitats per entrar en un mitjà de comunicació". Ho diu a NacióDigital Lluna Fabregat, estudiant de periodisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les futures generacions de periodistes veuen amb bons ulls la cada cop més presència de dialectes als mitjans. I és que fa una dècada aquesta presència era molt escassa, però creuen que "a poc a poc [els dialectals] anem guanyant terreny".
Fabregat és filla de pares ebrencs, de la Terra Alta, però ha viscut sempre a Tarragona. Tot i això, sempre ha mantingut el seu accent, un tret que, per a ella, és "identitari". Per ara, l'estudiant no ha tingut problemes, ni a les pràctiques ni a la universitat, però reconeix que no sap què es trobarà al món laboral. Té clar que a la premsa escrita "costa més" veure-hi dialectes perquè els periodistes "tot i parlar-los, no ho reflecteixen al paper".
"L'essència de cadascú es troba en la seua manera de parlar i, si es canvia, es renuncia a una part d'un mateix". Així denuncia Fabregat que els mitjans -sobretot els diaris- "coartin" la presència dels dialectes a les seves pàgines per unificar el seu estil als textos escrits. I és que l'estudiant considera que la idea que els dialectes que no són centrals no són correctes és un error i s'ha de canviar. Tot i les crítiques per la mancança de dialectes als mitjans, Fabregat afirma tenir "esperança" amb el món del periodisme.