02
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
22:17h
Del president Jordi Pujol a David Fernández. Del president José Montilla a Raimon. Parlar de memòria històrica aplega totes les sensibilitats ideològiques que es reclamen democràtiques. És el que han fet aquest dimarts el periodista Antoni Batista i l'historiador i expolític Joaquim Nadal a través d'un exercici original. Cadascú ha presentat el llibre de l'altre, els Noms d'una vida de l'exalcalde de Girona, i la Memòria de la resistència antifranquista de Batista, editats tots dos per Pagès, dins la col·lecció Argent viu, que dirigeix Carme Vidalhuguet.
Són dues memòries que presenten molts punts en comú. Nadal aplega en els Noms d'una vida els perfils de personalitats que ha conegut i que l'han empeltat. Batista mostra a la seva Memòria les pàgines viscudes de molts protagonistes/víctimes de la repressió, nodrides de la informació que transmeten les fitxes policials de la Brigada Política Social franquista que Batista va ser el primer periodista a investigar a fons.
Algunes personalitats conviuen en tots dos llibres. És el cas de Jordi Dagà, recordat en l'acte. Jove dirigent estudiantil els anys seixanta i setanta, seria directiu financer i vicepresident de la SEPI amb Josep Piqué de ministre d'Indústria. Però abans, "va passar" per Via Laietana, on, detingut per la policia franquista, va ser sotmès a tortures salvatges. Va ser a ell a qui un policia li va etzibar: "Però tu qui et penses que ets, Miguel Núñez?", en referència al dirigent comunista torturat nombroses vegades sense delatar mai ningú. Un dia, com ha recordat Nadal, Batista va reunir Núñez i Dagà, un comunista i un liberal que es van abraçar recordant que van ser companys de lluita contra el mateix botxí.
Nadal s'ha referit a la "vella quimera de la unitat del poble de Catalunya" que només ho va ser, ha dit, en els anys de la lluita dura contra la dictadura. Batista ha expressat la seva convicció en què la societat catalana està formada per tots els que viuen a Catalunya, i ha invocat els valors unitaris dels anys de la lluita contra la dictadura. Nadal ha definit l'obra de Batista com a "història pura i dura" i ha reconegut que la seva lectura l'ha emocionat fins al plor.
Tots dos llibres estan també units per la petjada dels pares. En el cas de Nadal, és a l'inici. En el llibre de Batista, a la cloenda. Hi ha, en tots dos casos, una forta empremta religiosa en els progenitors d'un i altre, d'un cristianisme compromès i social. Els reuneix sobretot, però, la vindicació de la memòria com a gran estri de cohesió, de record d'allò que és essencial, com en l'abraçada entre Dagà i Núñez. Per això en l'acte s'han pogut veure algunes escenes poc habituals, com els expresidents Montilla i Pujol -que no ha volgut seure en primera fila- parlant en actitud propera, o l'exdirigent de la CUP David Fernández abraçant-se amb Joaquim Nadal. Reminiscències de la unitat perduda.
Són dues memòries que presenten molts punts en comú. Nadal aplega en els Noms d'una vida els perfils de personalitats que ha conegut i que l'han empeltat. Batista mostra a la seva Memòria les pàgines viscudes de molts protagonistes/víctimes de la repressió, nodrides de la informació que transmeten les fitxes policials de la Brigada Política Social franquista que Batista va ser el primer periodista a investigar a fons.
Algunes personalitats conviuen en tots dos llibres. És el cas de Jordi Dagà, recordat en l'acte. Jove dirigent estudiantil els anys seixanta i setanta, seria directiu financer i vicepresident de la SEPI amb Josep Piqué de ministre d'Indústria. Però abans, "va passar" per Via Laietana, on, detingut per la policia franquista, va ser sotmès a tortures salvatges. Va ser a ell a qui un policia li va etzibar: "Però tu qui et penses que ets, Miguel Núñez?", en referència al dirigent comunista torturat nombroses vegades sense delatar mai ningú. Un dia, com ha recordat Nadal, Batista va reunir Núñez i Dagà, un comunista i un liberal que es van abraçar recordant que van ser companys de lluita contra el mateix botxí.
Nadal s'ha referit a la "vella quimera de la unitat del poble de Catalunya" que només ho va ser, ha dit, en els anys de la lluita dura contra la dictadura. Batista ha expressat la seva convicció en què la societat catalana està formada per tots els que viuen a Catalunya, i ha invocat els valors unitaris dels anys de la lluita contra la dictadura. Nadal ha definit l'obra de Batista com a "història pura i dura" i ha reconegut que la seva lectura l'ha emocionat fins al plor.
Tots dos llibres estan també units per la petjada dels pares. En el cas de Nadal, és a l'inici. En el llibre de Batista, a la cloenda. Hi ha, en tots dos casos, una forta empremta religiosa en els progenitors d'un i altre, d'un cristianisme compromès i social. Els reuneix sobretot, però, la vindicació de la memòria com a gran estri de cohesió, de record d'allò que és essencial, com en l'abraçada entre Dagà i Núñez. Per això en l'acte s'han pogut veure algunes escenes poc habituals, com els expresidents Montilla i Pujol -que no ha volgut seure en primera fila- parlant en actitud propera, o l'exdirigent de la CUP David Fernández abraçant-se amb Joaquim Nadal. Reminiscències de la unitat perduda.