02
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:28h
L'1 de febrer de 2019, de matinada, els nou presos polítics van sortir de les presons de Puig de les Basses, Mas d'Enric i Lledoners amb furgonetes dels Mossos cap a la presó de Brians 2, pas previ al trasllat cap a Madrid per assistir presencialment al judici al Tribunal Suprem, que aleshores encara no tenia data d'inici clara, i que s'allargaria durant mesos. A les portes del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, desenes d'independentistes es van concentrar per donar suport als presos a l'inici del seu viatge cap a la capital espanyola, i es van produir alguns incidents.
Quasi tres anys després, aquells fets han arribat a judici i un grup d'activistes, coneguts com "Els 9 de Lledoners", s'han assegut, aquest dimarts, al banc dels acusats. Les peticions de penes no són baixes: la Fiscalia demana fins a set anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions, i la Generalitat, que exerceix com a acusació particular, demana quinze mesos per a tres dels acusats. Els líders independentistes han rebut l'indult, però la judicialització continua. Menys mediàtica, amb menys suport públic, però es manté vigent en múltiples causes.
Els tres agents dels Mossos d'Esquadra suposadament agredits en les protestes han reconegut davant la jutge que no van veure els seus agressors. Tampoc que els veiessin muntant les barricades que van tallar la carretera C-55. Només un dels agents ha reconegut haver identificat tres dels acusats, abans dels fets, per "faltar al respecte" als agents. El judici ha arrencat aquest dimarts amb la declaració dels testimonis i aquest dimecres serà el torn dels encausat.
El judici ha arrencat aquest dimarts al jutjat penal 1 de Manresa amb la declaració dels tres agents de la policia catalana que van patir lesions i que reclamen una compensació econòmica per aquestes. Els policies han explicat que van estar a les dues barricades que es van col·locar a la C-55, però que no van veure qui les havia muntat. En la segona, han relatat, s'haurien identificat a tres persones per increpar-los. No va ser, però, fins al tercer escenari, el pont que enllaça Sant Joan de Vilatorrada amb la carretera, que s'haurien produït les agressions.
Han explicat que un grup d'unes 200 persones van intentar trencar el cordó policial i va ser quan haurien patit els cops. Cap dels tres, però, ha reconegut haver vist qui n'hauria estat l'autor. Sí que han assegurat que els tres identificats eren a primera línia en el moment dels fets. Segons els informes mèdics, un dels agents van patir lesions als genitals, un altre a la mà, i un tercer a la mà i a les cervicals. Segons el relat dels agents, es van identificar alguns conductors que, un cop aixecades les barricades, no volien moure els cotxes, i entre els quals hi ha també alguns dels encausats.
Durant el judici també ha testificat un quart agent, que hauria participat en l'operatiu fent les identificacions, però que tampoc va veure qui eren els autors dels disturbis ni de les lesions. Únicament ha reconegut que ell també va veure com els tres identificats en la barricada eren a la primera línia durant els disturbis.
Es dona el cas que, durant les qüestions prèvies, abans de l'inici del judici, la defensa dels encausats ha demanat la nul·litat del judici perquè en els escrits d'acusació inicials només hi apareixia el delicte d'atemptat contra l'autoritat i aldarulls. Han explicat que quinze dies després es va fer un segon atestat en el qual s'incorporava el delicte de lesions, un fet que consideren vulnera el dret de defensa dels acusats. La jutge, però, ho ha desestimat.
Un dels mossos, implicat en una agressió racista
Un dels mossos que ha declarat aquest dimarts durant la primera sessió del judici és un dels agents que aniran a judici per l'agressió racista a Sant Feliu Sasserra l'any 2019, segons ha pogut saber l'ACN a través de la defensa dels encausats. L'agent dels ARRO -que ara es troba apartat de les seves funcions pel procés judicial que té en marxa- va ser un dels policies que l'1 de febrer de 2019 va intervenir a la carretera C-55, molt a prop de Lledoners, i va identificar als tres acusats que s'enfronten a les penes més elevades de presó.
Durant el judici, un dels advocats de la defensa dels encausats ha intentat poder fer preguntes al mosso -que exerceix d'acusació particular a través de la Generalitat- sobre aquest aspecte, però la jutgessa ha tallat el lletrat en considerar que allò que se li estava preguntant no té a veure amb la causa que s'està jutjant. Precisament el caporal havia demanat declarar per videoconferència. Durant les qüestions prèvies del judici, la defensa d'alguns dels acusats han demanat que se suspengués el judici per aquest fet. Finalment, la jutge ha anunciat que el mosso declararia presencialment al jutjat.
La defensa critica el paper de la Generalitat
Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, explicava una estona abans d'arrencar el judici que "ens trobem davant de l'enèsim intent de fiscalia, Mossos i la Generalitat de criminalitzar les mobilitzacions i només esprem la lliure absolució de totes les encausades". Pous ha valorat molt negativament que la Generalitat exerceixi d'acusació particular: "Cap de les dues formacions, ni Junts ni ERC, han fet allò que enteníem que havien de fer que és retirar les acusacions". A més, l'advocada ha criticat que, a banda d'atemptat a l'autoritat, també els acusen de delictes públics.
D'altra banda, la lletrada també ha criticat el paper de la Fiscalia, que l'ha titllat de "qüestionable i sancionable". En aquest sentit, Pous ha dit que la fiscalia els hi demana les penes màximes "per forçar que els encausats acabin reconeixent uns fets que no són certs". Per tot plegat, creu, el ministeri públic només busca "criminalitzar les mobilitzacions i buscar condemnes del tot injustificades".
De a seva banda, dos dels advocats dels encausats, Josep i Teresa Rossell, han denunciat que les acusacions són "del tot injustificades i desproporcionades" i han criticat especialment el paper de la Generalitat com a acusació particular. "El paper de la Generalitat no és un paper, és un paperot", ha lamentat el lletrat Josep Rossell, que ha criticat que els Mossos van muntar un "atestat inversemblant".
Quasi tres anys després, aquells fets han arribat a judici i un grup d'activistes, coneguts com "Els 9 de Lledoners", s'han assegut, aquest dimarts, al banc dels acusats. Les peticions de penes no són baixes: la Fiscalia demana fins a set anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions, i la Generalitat, que exerceix com a acusació particular, demana quinze mesos per a tres dels acusats. Els líders independentistes han rebut l'indult, però la judicialització continua. Menys mediàtica, amb menys suport públic, però es manté vigent en múltiples causes.
Els tres agents dels Mossos d'Esquadra suposadament agredits en les protestes han reconegut davant la jutge que no van veure els seus agressors. Tampoc que els veiessin muntant les barricades que van tallar la carretera C-55. Només un dels agents ha reconegut haver identificat tres dels acusats, abans dels fets, per "faltar al respecte" als agents. El judici ha arrencat aquest dimarts amb la declaració dels testimonis i aquest dimecres serà el torn dels encausat.
El judici ha arrencat aquest dimarts al jutjat penal 1 de Manresa amb la declaració dels tres agents de la policia catalana que van patir lesions i que reclamen una compensació econòmica per aquestes. Els policies han explicat que van estar a les dues barricades que es van col·locar a la C-55, però que no van veure qui les havia muntat. En la segona, han relatat, s'haurien identificat a tres persones per increpar-los. No va ser, però, fins al tercer escenari, el pont que enllaça Sant Joan de Vilatorrada amb la carretera, que s'haurien produït les agressions.
Han explicat que un grup d'unes 200 persones van intentar trencar el cordó policial i va ser quan haurien patit els cops. Cap dels tres, però, ha reconegut haver vist qui n'hauria estat l'autor. Sí que han assegurat que els tres identificats eren a primera línia en el moment dels fets. Segons els informes mèdics, un dels agents van patir lesions als genitals, un altre a la mà, i un tercer a la mà i a les cervicals. Segons el relat dels agents, es van identificar alguns conductors que, un cop aixecades les barricades, no volien moure els cotxes, i entre els quals hi ha també alguns dels encausats.
Durant el judici també ha testificat un quart agent, que hauria participat en l'operatiu fent les identificacions, però que tampoc va veure qui eren els autors dels disturbis ni de les lesions. Únicament ha reconegut que ell també va veure com els tres identificats en la barricada eren a la primera línia durant els disturbis.
Es dona el cas que, durant les qüestions prèvies, abans de l'inici del judici, la defensa dels encausats ha demanat la nul·litat del judici perquè en els escrits d'acusació inicials només hi apareixia el delicte d'atemptat contra l'autoritat i aldarulls. Han explicat que quinze dies després es va fer un segon atestat en el qual s'incorporava el delicte de lesions, un fet que consideren vulnera el dret de defensa dels acusats. La jutge, però, ho ha desestimat.
Un dels mossos, implicat en una agressió racista
Un dels mossos que ha declarat aquest dimarts durant la primera sessió del judici és un dels agents que aniran a judici per l'agressió racista a Sant Feliu Sasserra l'any 2019, segons ha pogut saber l'ACN a través de la defensa dels encausats. L'agent dels ARRO -que ara es troba apartat de les seves funcions pel procés judicial que té en marxa- va ser un dels policies que l'1 de febrer de 2019 va intervenir a la carretera C-55, molt a prop de Lledoners, i va identificar als tres acusats que s'enfronten a les penes més elevades de presó.
Durant el judici, un dels advocats de la defensa dels encausats ha intentat poder fer preguntes al mosso -que exerceix d'acusació particular a través de la Generalitat- sobre aquest aspecte, però la jutgessa ha tallat el lletrat en considerar que allò que se li estava preguntant no té a veure amb la causa que s'està jutjant. Precisament el caporal havia demanat declarar per videoconferència. Durant les qüestions prèvies del judici, la defensa d'alguns dels acusats han demanat que se suspengués el judici per aquest fet. Finalment, la jutge ha anunciat que el mosso declararia presencialment al jutjat.
La defensa critica el paper de la Generalitat
Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, explicava una estona abans d'arrencar el judici que "ens trobem davant de l'enèsim intent de fiscalia, Mossos i la Generalitat de criminalitzar les mobilitzacions i només esprem la lliure absolució de totes les encausades". Pous ha valorat molt negativament que la Generalitat exerceixi d'acusació particular: "Cap de les dues formacions, ni Junts ni ERC, han fet allò que enteníem que havien de fer que és retirar les acusacions". A més, l'advocada ha criticat que, a banda d'atemptat a l'autoritat, també els acusen de delictes públics.
D'altra banda, la lletrada també ha criticat el paper de la Fiscalia, que l'ha titllat de "qüestionable i sancionable". En aquest sentit, Pous ha dit que la fiscalia els hi demana les penes màximes "per forçar que els encausats acabin reconeixent uns fets que no són certs". Per tot plegat, creu, el ministeri públic només busca "criminalitzar les mobilitzacions i buscar condemnes del tot injustificades".
De a seva banda, dos dels advocats dels encausats, Josep i Teresa Rossell, han denunciat que les acusacions són "del tot injustificades i desproporcionades" i han criticat especialment el paper de la Generalitat com a acusació particular. "El paper de la Generalitat no és un paper, és un paperot", ha lamentat el lletrat Josep Rossell, que ha criticat que els Mossos van muntar un "atestat inversemblant".