05
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
01
de juliol
del
2023
a la
13:22h
La Metròpolis Barcelona és un dels territoris més urbanitzats i densament poblats d'Europa. Malgrat només ocupar el 2% de la superfície de Catalunya, hi viu quasi el 43% de la població. De fet, la densitat de població –5.093 habitants/km2- multiplica per més de 20 la mitjana catalana.
L'ús residencial suposa una ocupació del 20% de la Metròpolis Barcelona –hi ha més de 3,2 milions d'habitants-, mentre que la indústria suposa el 7% de la superfície. Tanmateix, malgrat ser la vuitena conurbació europea, els espais verds i oberts són el principal ús del sòl amb un 52%. A més, un 71% de l'àrea metropolitana es considera infraestructura verda ja que inclou tots els espais amb algun valor ambiental.
Són percentatges que expliquen la importància de la infraestructura verda, formada per les ribes dels rius, les platges i els parcs metropolitans. Uns espais d'elevat valor socioambiental on “ús social i biodiversitat sempre van de la mà”, destaca Eugènia Vidal, arquitecta del servei d'Innovació i Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Qualsevol projecte en aquest espai ha de buscar l'equilibri entre l'ús social, els valors ambientals, però també les activitats agrícoles i les infraestructures i serveis existents”, afegeix Laura Cid, ambientòloga de l'AMB.
A continuació, 10 dades que mostren la importància de la infraestructura verda a la Metròpolis Barcelona.
40 milions d'inversió fins al 2023
El programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) és el principal instrument d'inversió de l'AMB en infraestructura verda. Amb el cofinançament dels ajuntaments, suposarà destinar 40 milions fins al 2023, dels quals un 50% ja estan executats.
Malgrat que hi ha diverses línies, bona part dels projectes es realitzen als entorns fluvials, especialment al riu Llobregat. “Totes les actuacions busquen la millora de la qualitat de vida dels veïns dels municipis metropolitans”, explica Martin Gullon, coordinador general d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
Aquesta tardor, per exemple, han començat els projectes de millora i transformacions dels camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Conjuntament amb el projecte de Pallejà, que va començar a inicis d'any, suposa una inversió d'1,92 milions al marge dret del riu. Aquest autèntic parc fluvial del Llobregat, de fet, ha estat redescobert gràcies a la pandèmia: “El desconfinament va suposar un increment de l'ús social, són espais que s'han posat en valor”, explica Gullon.
Les actuacions van més enllà del curs fluvial. “Ens preocupa especialment la unió del riu amb els municipis. Són espais intermedis, sovint oblidats”, afegeix el coordinador general d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
A banda de la recuperació socioambiental del Llobregat, el PSG incorpora actuacions com un refugi de biodiversitat al Besòs a Santa Coloma de Gramenet; una passarel·la penjant per unir les dues ribes del riu Ripoll a Barberà de Vallès; i l'adequació d'un gual al riu Sec per connectar el parc del Massot i el passatge de l'Ermita de Ripollet.
La xarxa de parcs metropolitans també concentra una notable inversió per part de l'AMB. Actualment ja aplega 52 espais de 34 municipis –Torrelles i Sant Cugat del Vallès s'hi podrien acabar sumant a curt termini-. Aquest 2021, de fet, s'ha adequat el nou parc dels Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat, amb una inversió de quasi mig milió d'euros. A més, s'han fet actuacions de millora en quatre parcs més: Torre Roja (Viladecans), Can Solei i Ca l'Arnús (Badalona), Can Gorgs (Barberà) i Torreblanca (Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu).
Infraestructura verda i canvi climàtic
La infraestructura verda ha de compatibilitzar l'ús social, la conservació de la biodiversitat així com les activitats agrícoles, els serveis i les infraestructures existents. A més, cal tenir en compte la seva importància com a connectors ecològics i el paper que han de jugar en el context de l'emergència climàtica.
En aquest sentit, destaquen les dunes que ocupen unes 60 hectàrees del continu de platges del sud del delta del Llobregat. És un sistema natural que pràcticament va desaparèixer –només en van quedar restes al Prat i Viladecans- i que, des del 2014, s'ha aconseguit restaurar en part.
En un context on els fenòmens extrems són cada més freqüents –els darrers temporals van suposar rècords d'alçada d'onatge i vents sostinguts, entre altres-, les dunes són clau tant per retenir la sorra com per protegir les infraestructures properes a la platja. Per fer-ho, l'AMB porta a terme una tasca contínua per consolidar-les i afavorir-ne la biodiversitat.
Des del 2014, per exemple, s'han plantat 17.500 exemplars de plantes autòctones, s'han retirat 132.760 kg d'espècies invasores i s'han instal·lat 24 km de tancaments amb cordes per protegir-les. “Tot això ho hem de compatibilitzar amb l'ús públic: és l'espai més visitat amb més de 10 milions de persones anuals”, destaca Daniel Palacio, cap del servei de Platges de l'AMB.
L'ús residencial suposa una ocupació del 20% de la Metròpolis Barcelona –hi ha més de 3,2 milions d'habitants-, mentre que la indústria suposa el 7% de la superfície. Tanmateix, malgrat ser la vuitena conurbació europea, els espais verds i oberts són el principal ús del sòl amb un 52%. A més, un 71% de l'àrea metropolitana es considera infraestructura verda ja que inclou tots els espais amb algun valor ambiental.
Són percentatges que expliquen la importància de la infraestructura verda, formada per les ribes dels rius, les platges i els parcs metropolitans. Uns espais d'elevat valor socioambiental on “ús social i biodiversitat sempre van de la mà”, destaca Eugènia Vidal, arquitecta del servei d'Innovació i Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Qualsevol projecte en aquest espai ha de buscar l'equilibri entre l'ús social, els valors ambientals, però també les activitats agrícoles i les infraestructures i serveis existents”, afegeix Laura Cid, ambientòloga de l'AMB.
A continuació, 10 dades que mostren la importància de la infraestructura verda a la Metròpolis Barcelona.
52%d'espais oberts i naturals
Més de la meitat dels 636 km2 de la Metròpolis Barcelona són boscos, platges, zones agrícoles i altres espais lliures. A més, hi ha un 3% de la superfície ocupada per parcs.
17.000hectàrees de boscos
El bosc és el principal ús del sòl amb un 26,8% de la superfície. Ocupa 17.000 hectàrees dels quals un 75% són de pi blanc.
3grans espais naturals i agrícoles
Més enllà de la infraestructura verda, l'AMB forma part dels principals espais naturals i agrícoles: el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat.
40milions d'euros
El programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) preveu destinar fins al 2023 un total de 40 milions d'euros a la infraestructura verda, especialment en actuacions vinculades als rius.
30km de platges
Les platges metropolitanes s'estenen al llarg de 42 km de litoral. Tenen una longitud conjunta de 30 km i 2,5 milions i mig de m2 de superfície.
25%de sorra perduda
Les platges són un sistema en regressió. Al conjunt de l'àmbit s'ha perdut el 25% de la sorra, especialment al sector nord. De fet, a Montgat la pèrdua de material arriba al 80%.
10milions de visitants
Les platges són l'espai públic més visitat de la Metròpolis Barcelona. La xifra ha augmentat després del confinament, però amb un comportament diferent: la gent no es concentra tant al voltant de l'aigua.
60km de camins fluvials
Les ribes del Llobregat són un dels espais naturals més utilitzat pels veïns dels municipis de l'entorn. Hi ha un total de 60 km de camins per recórrer a peu o en bicicleta.
52parcs metropolitans
La xarxa de parcs metropolitans, gestionats directament per l'AMB, continua creixent i ja arriba a 34 dels 36 municipis. Des del 2000 s'ha duplicat el nombre de parcs i quadruplicat la superfície.
202espècies identificades
La gestió dels parcs metropolitans incorpora la ciència ciutadana i la participació dels usuaris en les polítiques de biodiversitat. L'últim Bioblitz Metropolità va identificar 202 espècies, 147 de fauna i 55 de flora.
El programa d'actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) és el principal instrument d'inversió de l'AMB en infraestructura verda. Amb el cofinançament dels ajuntaments, suposarà destinar 40 milions fins al 2023, dels quals un 50% ja estan executats.
Malgrat que hi ha diverses línies, bona part dels projectes es realitzen als entorns fluvials, especialment al riu Llobregat. “Totes les actuacions busquen la millora de la qualitat de vida dels veïns dels municipis metropolitans”, explica Martin Gullon, coordinador general d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
Els camins fluvials del Llobregat compatibilitzen ús públic i biodiversitat. Foto: Adrià Costa
Aquesta tardor, per exemple, han començat els projectes de millora i transformacions dels camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Conjuntament amb el projecte de Pallejà, que va començar a inicis d'any, suposa una inversió d'1,92 milions al marge dret del riu. Aquest autèntic parc fluvial del Llobregat, de fet, ha estat redescobert gràcies a la pandèmia: “El desconfinament va suposar un increment de l'ús social, són espais que s'han posat en valor”, explica Gullon.
Les actuacions van més enllà del curs fluvial. “Ens preocupa especialment la unió del riu amb els municipis. Són espais intermedis, sovint oblidats”, afegeix el coordinador general d'Innovació i Infraestructures de l'AMB.
A banda de la recuperació socioambiental del Llobregat, el PSG incorpora actuacions com un refugi de biodiversitat al Besòs a Santa Coloma de Gramenet; una passarel·la penjant per unir les dues ribes del riu Ripoll a Barberà de Vallès; i l'adequació d'un gual al riu Sec per connectar el parc del Massot i el passatge de l'Ermita de Ripollet.
La xarxa metropolitana està formada per 52 parcs. Foto: AMB
La xarxa de parcs metropolitans també concentra una notable inversió per part de l'AMB. Actualment ja aplega 52 espais de 34 municipis –Torrelles i Sant Cugat del Vallès s'hi podrien acabar sumant a curt termini-. Aquest 2021, de fet, s'ha adequat el nou parc dels Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat, amb una inversió de quasi mig milió d'euros. A més, s'han fet actuacions de millora en quatre parcs més: Torre Roja (Viladecans), Can Solei i Ca l'Arnús (Badalona), Can Gorgs (Barberà) i Torreblanca (Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu).
Infraestructura verda i canvi climàtic
La infraestructura verda ha de compatibilitzar l'ús social, la conservació de la biodiversitat així com les activitats agrícoles, els serveis i les infraestructures existents. A més, cal tenir en compte la seva importància com a connectors ecològics i el paper que han de jugar en el context de l'emergència climàtica.
En aquest sentit, destaquen les dunes que ocupen unes 60 hectàrees del continu de platges del sud del delta del Llobregat. És un sistema natural que pràcticament va desaparèixer –només en van quedar restes al Prat i Viladecans- i que, des del 2014, s'ha aconseguit restaurar en part.
L'AMB fa un gran esforç per recuperar i consolidar el sistema dunar. Foto: AMB
En un context on els fenòmens extrems són cada més freqüents –els darrers temporals van suposar rècords d'alçada d'onatge i vents sostinguts, entre altres-, les dunes són clau tant per retenir la sorra com per protegir les infraestructures properes a la platja. Per fer-ho, l'AMB porta a terme una tasca contínua per consolidar-les i afavorir-ne la biodiversitat.
Des del 2014, per exemple, s'han plantat 17.500 exemplars de plantes autòctones, s'han retirat 132.760 kg d'espècies invasores i s'han instal·lat 24 km de tancaments amb cordes per protegir-les. “Tot això ho hem de compatibilitzar amb l'ús públic: és l'espai més visitat amb més de 10 milions de persones anuals”, destaca Daniel Palacio, cap del servei de Platges de l'AMB.