02
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
9:29h
El primer round va ser divendres: el govern espanyol es va comprometre a "potenciar i fomentar el català" a la llei de l'audiovisual i, a canvi, ERC no va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat. Ara, però, ve la segona part, fruit de la inconcreció inicial: fixar el percentatge. Segons ha pogut saber NacióDigital, els republicans reclamen que la quota de català de les plataformes a la carta sigui "la meitat" del que es reservi per a llengües de l'Estat. Encara no s'ha entrat al detall numèric, insisteixen els implicats en la negociació, però sí en l'argument que s'ha d'anar més enllà dels termes quantitatius i apuntalar també els qualitatius, és a dir, la visibilitat que tenen els productes doblats o subtitulats en català.
La negociació contrarellotge que es va produir la setmana passada no va permetre que s'anés més enllà del compromís per part del govern espanyol de reservar un percentatge que garanteixi la producció, el doblatge i la subtitulació en llengües cooficials (català, castellà i euskera), una aposta que fins aquell moment no s'havia verbalitzat. En la interlocució amb la Moncloa i, més en concret, amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ERC va intentar blindar un compromís més específic que és el que a hores d'ara continua en discussió. "Ara hem d'aterrar l'acord verbalitzat", expliquen fonts implicades en la negociació.
L'esborrany de la llei, que s'ha de cenyir a la directiva europea, fixa que un 30% del catàleg de plataformes com Netflix, HBO o Disney+ ha d'estar reservat a obra europea i que la meitat sigui per al castellà o altres llengües cooficials. Els republicans celebren que, per ara, de facto, s'ha aconseguit canviar aquesta o per una i -caldrà veure com queda el redactat final-, fet que garanteix la presència del català, però ara falta acordar en quina proporció. El moll de la negociació de la Moncloa amb el Govern se centra en què aquesta quota per a llengües de l'estat espanyol es reparteixi a parts iguals entre el castellà i les llengües cooficials.
Tal i com estan ara fixats els percentatges, això suposaria aproximadament un 7,5% per al català i les altres llengües cooficials. Tot i això, les xifres poden variar en funció de com evolucioni l'esborrany de la llei i, en tot cas, el plantejament continuarà sent reclamar la meitat. La part catalana en negociació exposa, a més, que cal anar més enllà del percentatge. Garantir una proporció determinada en el catàleg de les plataformes en català, argumenten, és tan senzill com incloure producció antiga. "No volem que ho solucionin posant a la carta Plats Bruts, sinó que la sèrie El juego del calamar, per exemple, estigui doblada o subtitulada en català", expliquen. Es tracta, insisteixen, que el català estigui present en productes de consum massiu.
Els socialistes sempre han advertit que, malgrat que la llei s'ha d'aprovar abans del 31 de desembre -Espanya és l'únic país que encara no ha presentat el text-, un acord d'aquest tipus requereix temps per pacificar totes les parts, també la de la indústria audiovisual. De fet, la vicepresidenta Nadia Calviño, de qui depèn la llei, ha estat reticent fins ara a establir un mecanisme de quotes i estrènyer els paràmetres de producció de les plataformes. ERC confia, i així ho va admetre el PSOE divendres després del pacte in extremis, que amb els seus vots decisius per aprovar la norma s'assoleixi un "percentatge de català satisfactori".
Tot i que l'acord de partida es va assolir divendres abans que expirés el termini per presentar esmenes a la totalitat als pressupostos, les converses del Govern amb la Moncloa per la llei de l'audiovisual es remunten al passat estiu. "Durant tot aquest temps, el govern espanyol ha estat molt inflexible", lamenten els implicats en la negociació. Un dels plantejaments que està sobre la taula és que les plataformes "evolucionin progressivament" en la inclusió de continguts en català, així com en euskera i gallec.
Un acord que no sembla immediat
La vocació inicial d'ERC tenint present que els seus vots són determinants per tramitar els pressupostos de l'Estat hagués estat que aquesta qüestió es tanqués abans del dijous, quan es votaran les esmenes a la totalitat, per intentar frenar els arguments d'una part de l'independentisme que els acusen d'haver cedit massa ràpid amb els pressupostos de Pedro Sánchez. Admeten, però, que encara no han començat a parlar de percentatges i que possiblement l'acord trigarà.
Més enllà de la llei de l'audiovisual i del compromís d'execució dels compromisos assolits en matèria d'inversions, ERC insisteix que per ara només ha negociat per facilitar la tramitació dels pressupostos, però que l'aprovació definitiva dels comptes transitarà en base a altres paràmetres. El percentatge per blindar el català continuarà sobrevolant les converses, però també altres matèries que, per ara, els republicans han declinat revelar públicament.
La negociació contrarellotge que es va produir la setmana passada no va permetre que s'anés més enllà del compromís per part del govern espanyol de reservar un percentatge que garanteixi la producció, el doblatge i la subtitulació en llengües cooficials (català, castellà i euskera), una aposta que fins aquell moment no s'havia verbalitzat. En la interlocució amb la Moncloa i, més en concret, amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ERC va intentar blindar un compromís més específic que és el que a hores d'ara continua en discussió. "Ara hem d'aterrar l'acord verbalitzat", expliquen fonts implicades en la negociació.
L'esborrany de la llei, que s'ha de cenyir a la directiva europea, fixa que un 30% del catàleg de plataformes com Netflix, HBO o Disney+ ha d'estar reservat a obra europea i que la meitat sigui per al castellà o altres llengües cooficials. Els republicans celebren que, per ara, de facto, s'ha aconseguit canviar aquesta o per una i -caldrà veure com queda el redactat final-, fet que garanteix la presència del català, però ara falta acordar en quina proporció. El moll de la negociació de la Moncloa amb el Govern se centra en què aquesta quota per a llengües de l'estat espanyol es reparteixi a parts iguals entre el castellà i les llengües cooficials.
Tal i com estan ara fixats els percentatges, això suposaria aproximadament un 7,5% per al català i les altres llengües cooficials. Tot i això, les xifres poden variar en funció de com evolucioni l'esborrany de la llei i, en tot cas, el plantejament continuarà sent reclamar la meitat. La part catalana en negociació exposa, a més, que cal anar més enllà del percentatge. Garantir una proporció determinada en el catàleg de les plataformes en català, argumenten, és tan senzill com incloure producció antiga. "No volem que ho solucionin posant a la carta Plats Bruts, sinó que la sèrie El juego del calamar, per exemple, estigui doblada o subtitulada en català", expliquen. Es tracta, insisteixen, que el català estigui present en productes de consum massiu.
"No volem que ho solucionin posant a la carta Plats Bruts, sinó que la sèrie El juego del calamar, per exemple, estigui doblada o subtitulada en català", explica la part catalana en negociació
Els socialistes sempre han advertit que, malgrat que la llei s'ha d'aprovar abans del 31 de desembre -Espanya és l'únic país que encara no ha presentat el text-, un acord d'aquest tipus requereix temps per pacificar totes les parts, també la de la indústria audiovisual. De fet, la vicepresidenta Nadia Calviño, de qui depèn la llei, ha estat reticent fins ara a establir un mecanisme de quotes i estrènyer els paràmetres de producció de les plataformes. ERC confia, i així ho va admetre el PSOE divendres després del pacte in extremis, que amb els seus vots decisius per aprovar la norma s'assoleixi un "percentatge de català satisfactori".
Tot i que l'acord de partida es va assolir divendres abans que expirés el termini per presentar esmenes a la totalitat als pressupostos, les converses del Govern amb la Moncloa per la llei de l'audiovisual es remunten al passat estiu. "Durant tot aquest temps, el govern espanyol ha estat molt inflexible", lamenten els implicats en la negociació. Un dels plantejaments que està sobre la taula és que les plataformes "evolucionin progressivament" en la inclusió de continguts en català, així com en euskera i gallec.
Un acord que no sembla immediat
La vocació inicial d'ERC tenint present que els seus vots són determinants per tramitar els pressupostos de l'Estat hagués estat que aquesta qüestió es tanqués abans del dijous, quan es votaran les esmenes a la totalitat, per intentar frenar els arguments d'una part de l'independentisme que els acusen d'haver cedit massa ràpid amb els pressupostos de Pedro Sánchez. Admeten, però, que encara no han començat a parlar de percentatges i que possiblement l'acord trigarà.
Més enllà de la llei de l'audiovisual i del compromís d'execució dels compromisos assolits en matèria d'inversions, ERC insisteix que per ara només ha negociat per facilitar la tramitació dels pressupostos, però que l'aprovació definitiva dels comptes transitarà en base a altres paràmetres. El percentatge per blindar el català continuarà sobrevolant les converses, però també altres matèries que, per ara, els republicans han declinat revelar públicament.