06
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
27
de novembre
del
2023
a la
13:30h
La immersió lingüística ha estat un model d'èxit, però la realitat sociolingüística d'avui a Catalunya i els canvis en els mètodes pedagògics obliguen a una actualització urgent. El Govern ja no amaga la necessitat de fer-ho. La immersió, un dels fonaments de l'escola catalana, ha servit històricament perquè la gran majoria de la població entengui i parli el català i el castellà, es garanteixi una igualtat d'oportunitats pel que fa a la llengua i no es divideixi la societat per aquest motiu, però fa anys que això està canviant. Sovint, potser per la politització que se n'ha fet els últims temps, l'escola catalana s'ha entès com a intocable. A dia d'avui, amb unes dades sobre l'ús del català que no són bones, els experts i la comunitat educativa plantegen la necessitat de millorar el model per tornar a fer-lo efectiu.
Si fem un mapa de la situació de la llengua, veiem que el català es troba en un moment complex. El castellà és la llengua inicial de la majoria de catalans. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de 2018, és la primera llengua per al 52,7% de la població i menys d'un terç -un 31,5%- ha crescut els primers anys de vida amb el català com a idioma de l'entorn. El castellà és la llengua habitual per a pràcticament la meitat de la població, un 48,6%, força per davant del 36,1% que citen el català. La llengua varia, i molt, a nivell territorial i és clarament habitual a les Terres de l'Ebre (un 72,2%) però residual a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (11,9%). Segons dades de Plataforma per la Llengua, el 80% dels catalanoparlants canvia de llengua quan els responen en castellà.
Com es tradueix això a l'escola? De dades en aquest camp n'hi ha hagut poques els últims anys. Aquesta setmana, els Departaments d'Educació i Cultura han fet un retrat de la realitat als centres educatius de Catalunya i la situació no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat. Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat. A les universitats, el problema també hi és.
És en aquest context que el Govern ha activat un pla de xoc per frenar la davallada de l'ús del català a l'aula, centrat especialment en l'anàlisi de la situació a cada centre, la creació de grups impulsors de català i la formació del professorat per fer front a la nova situació. En els últims anys no s'ha fet la feina que tocava, com reconeixia aquesta setmana el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, i calen respostes urgents. Experts consultats per NacióDigital van en la mateixa línia i destaquen la necessitat d'actualitzar el model d'immersió a la nova realitat sociolingüística de Catalunya i als nous mètodes pedagògics, que donen més importància, per exemple, als treballs en grup. Una activitat on, segons les dades d'Educació, l'ús del català va a la baixa.
Canvis necessaris per adaptar-se a la nova realitat
Hi ha consens que el model va funcionar i que ara cal adaptar-lo, partint del principi que el català ha de continuar sent la llengua vehicular a l'escola i s'ha de reforçar, perquè té una situació de desigualtat respecte del castellà. En els últims anys, com alerta l'investigador i membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona Avel·lí Flors-Mas, s'ha detectat un cert "relaxament" en l'aplicació del model i un augment de la presència del castellà en activitats que haurien d'estar vehiculades en català. "Cal una actualització i un replantejament de les estratègies didàctiques", afirma. El doctor en Pedagogia Enric Prats també assenyala que cal "millorar" la immersió i posar-la al dia.
Un dels punts que cal tenir en compte són els canvis en el model pedagògic, ara que el professor ha deixat de ser el referent central a l'aula. "Als anys 80, els alumnes podien estar exposats a un major grau d'ús del català que ara, que tenen més pes les metodologies actives i els estudiants interactuen més entre ells", explica Flors-Mas. En aquest àmbit, proposa trencar "tabús" i intervenir en els usos lingüísticsdels estudiants a l'aula. "Des d'un punt de vista didàctic i pedagògic, el domini d'una llengua pot requerir en certes ocasions que sigui exigible l'ús del català per exemple en treballs en grup, en exposicions o en redacció d'exercicis", argumenta. Per aconseguir un domini efectiu de la llengua, un primer pas és utilitzar-la a classe.
Alhora, la realitat sociolingüística ha canviat i constantment arriba nova població que no coneix la llengua o s'escolaritzen fills d'immigrants que no han tingut accés al català, cosa que aprofundeix la situació d'inferioritat de la llengua. "Cal dotar de recursos l'aula d'acollida i el sistema de primera familiarització amb el català per no deixar de banda aquesta població i abocar-la al fracàs escoltar", apunta Flors-Mas. De la mateixa manera, cal saber gestionar el paper de l'anglès i les altres llengües primàries dels estudiants que arriben d'arreu del món. "Amb el català i el castellà no resolem el tema, s'ha d'anar més enllà", apunta Prats. "Hem de plantejar com actualitzar el model per proporcionar un major coneixement de l'anglès a la població, i que no només l'aprengui qui pot permetre's una acadèmia", afegeix Flors-Mas.
Un altre dels elements que s'ha posat sobre la taula -el document que va elaborar l'any 2018 el Departament d'Educació sobre el model d'escola va aixecar polseguera- és la necessitat d'una "flexibilització" de la immersió. Prats assenyala la importància del principi d'"adaptabilitat, contextualització i flexibilització" de cara a una possible revisió del model. "La immersió no ha de ser monolítica ni homogènia, perquè la situació és heterogènia. S'ha de poder adaptar a les situacions de cada centre", apunta. Això s'ha de traduir en un reforç del castellà en algunes zones? "El domini del castellà és alt en tots els entorns. No passa, que als llocs on es parla més català els estudiants no dominin el castellà", diu Flors-Mas.
Reforçar la formació del professorat
Menys de la meitat dels professors es dirigeix en català als alumnes a l'aula a 4t d'ESO, segons dades d'Educació. La formació dels docents, doncs, és clau, perquè són referents per als alumnes. "Hi ha un dèficit de formació del professorat en relació a la realitat plurilingüe, especialment en l'àmbit de secundària", assenyala Flors-Mas. "Cal millorar la formació dels professors, també des d'un punt de vista actitudinal, per fer veure la importància del català com a eina de base comunicativa del país", afegeix Prats. El Govern preveu, en aquest sentit, reforçar la formació dels docents de cara a saber aplicar el model d'escola catalana a les aules d'arreu de Catalunya. "Tots els professors hauran de formar-se per disposar de totes les eines per fer ús del català als centres", deia dijous el conseller Cambray.
La realitat que mostren les dades la confirmen, a peu de carrer, els professionals. La professora Carla Benet, que treballa en un institut de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), explica a NacióDigital que la gran majoria dels seus alumnes parlen entre ells en castellà, i molt pocs fan l'esforç de dirigir-se a ella en català, a vegades per desconeixement de la llengua. Constata, també, que molts professors es dirigeixen als estudiants en castellà, cosa que impossibilita crear un "vincle" amb la llengua. "L'error més gran és la manca de consciència lingüística del professorat", lamenta. Per això reclama millorar la formació -"calen classes de sociolingüística al grau de magisteri i al màster de professorat, i formació continua", diu-, més eines i més recursos per abordar la situació.
La comunitat educativa reclama actualitzacions
La comunitat educativa també veu aquesta situació i reclama canvis en el model d'immersió lingüística per garantir-ne els objectius. L'Associació Rosa Sensat i el sindicat USTEC alerten, en declaracions a aquest diari, del retrocés en l'ús del català a les escoles, una tendència que abans es veia fora dels centres però que en els últims anys ja ha entrat a les aules. La presidenta de Rosa Sensat i professora de llengua, Francina Martí, reivindica els èxits del model d'escola catalana, però admet que cal una "actualització" que centri els esforços en reforçar el català. "Hem de fer que l'aprenentatge estigui basat sobretot en la pràctica, més que no pas en la teoria. És clar que la teoria i la gramàtica és important, però hem de posar èmfasi en el vessant comunicatiu, com una llengua útil", assenyala.
La situació del català és preocupant, especialment a secundària, i des d'USTEC reivindiquen l'èxit del model però reclamen mesures per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular. El sindicat constata que el català està en una situació complicada i demana centrar esforços a preservar-lo. "Hem d'analitzar la situació i posar-hi mitjans i recursos, cosa que no està fent el Departament d'Educació", denuncia la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Des de l'organització lamenten la poca "valentia" de la conselleria a l'hora de defensar el model d'escola catalana, per exemple davant de sentències judicials contra la llengua. Una de recent és la del 25% de castellà a l'escola catalana, que ha derivat en anul·lacions de projectes educatius d'alguns centres. Les sentències no són fermes.
Si fem un mapa de la situació de la llengua, veiem que el català es troba en un moment complex. El castellà és la llengua inicial de la majoria de catalans. Segons l'enquesta d'usos lingüístics de 2018, és la primera llengua per al 52,7% de la població i menys d'un terç -un 31,5%- ha crescut els primers anys de vida amb el català com a idioma de l'entorn. El castellà és la llengua habitual per a pràcticament la meitat de la població, un 48,6%, força per davant del 36,1% que citen el català. La llengua varia, i molt, a nivell territorial i és clarament habitual a les Terres de l'Ebre (un 72,2%) però residual a ciutats com l'Hospitalet de Llobregat (11,9%). Segons dades de Plataforma per la Llengua, el 80% dels catalanoparlants canvia de llengua quan els responen en castellà.
Com es tradueix això a l'escola? De dades en aquest camp n'hi ha hagut poques els últims anys. Aquesta setmana, els Departaments d'Educació i Cultura han fet un retrat de la realitat als centres educatius de Catalunya i la situació no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat. Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat. A les universitats, el problema també hi és.
És en aquest context que el Govern ha activat un pla de xoc per frenar la davallada de l'ús del català a l'aula, centrat especialment en l'anàlisi de la situació a cada centre, la creació de grups impulsors de català i la formació del professorat per fer front a la nova situació. En els últims anys no s'ha fet la feina que tocava, com reconeixia aquesta setmana el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, i calen respostes urgents. Experts consultats per NacióDigital van en la mateixa línia i destaquen la necessitat d'actualitzar el model d'immersió a la nova realitat sociolingüística de Catalunya i als nous mètodes pedagògics, que donen més importància, per exemple, als treballs en grup. Una activitat on, segons les dades d'Educació, l'ús del català va a la baixa.
Canvis necessaris per adaptar-se a la nova realitat
Hi ha consens que el model va funcionar i que ara cal adaptar-lo, partint del principi que el català ha de continuar sent la llengua vehicular a l'escola i s'ha de reforçar, perquè té una situació de desigualtat respecte del castellà. En els últims anys, com alerta l'investigador i membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona Avel·lí Flors-Mas, s'ha detectat un cert "relaxament" en l'aplicació del model i un augment de la presència del castellà en activitats que haurien d'estar vehiculades en català. "Cal una actualització i un replantejament de les estratègies didàctiques", afirma. El doctor en Pedagogia Enric Prats també assenyala que cal "millorar" la immersió i posar-la al dia.
Un dels punts que cal tenir en compte són els canvis en el model pedagògic, ara que el professor ha deixat de ser el referent central a l'aula. "Als anys 80, els alumnes podien estar exposats a un major grau d'ús del català que ara, que tenen més pes les metodologies actives i els estudiants interactuen més entre ells", explica Flors-Mas. En aquest àmbit, proposa trencar "tabús" i intervenir en els usos lingüísticsdels estudiants a l'aula. "Des d'un punt de vista didàctic i pedagògic, el domini d'una llengua pot requerir en certes ocasions que sigui exigible l'ús del català per exemple en treballs en grup, en exposicions o en redacció d'exercicis", argumenta. Per aconseguir un domini efectiu de la llengua, un primer pas és utilitzar-la a classe.
Alhora, la realitat sociolingüística ha canviat i constantment arriba nova població que no coneix la llengua o s'escolaritzen fills d'immigrants que no han tingut accés al català, cosa que aprofundeix la situació d'inferioritat de la llengua. "Cal dotar de recursos l'aula d'acollida i el sistema de primera familiarització amb el català per no deixar de banda aquesta població i abocar-la al fracàs escoltar", apunta Flors-Mas. De la mateixa manera, cal saber gestionar el paper de l'anglès i les altres llengües primàries dels estudiants que arriben d'arreu del món. "Amb el català i el castellà no resolem el tema, s'ha d'anar més enllà", apunta Prats. "Hem de plantejar com actualitzar el model per proporcionar un major coneixement de l'anglès a la població, i que no només l'aprengui qui pot permetre's una acadèmia", afegeix Flors-Mas.
Un altre dels elements que s'ha posat sobre la taula -el document que va elaborar l'any 2018 el Departament d'Educació sobre el model d'escola va aixecar polseguera- és la necessitat d'una "flexibilització" de la immersió. Prats assenyala la importància del principi d'"adaptabilitat, contextualització i flexibilització" de cara a una possible revisió del model. "La immersió no ha de ser monolítica ni homogènia, perquè la situació és heterogènia. S'ha de poder adaptar a les situacions de cada centre", apunta. Això s'ha de traduir en un reforç del castellà en algunes zones? "El domini del castellà és alt en tots els entorns. No passa, que als llocs on es parla més català els estudiants no dominin el castellà", diu Flors-Mas.
Reforçar la formació del professorat
Menys de la meitat dels professors es dirigeix en català als alumnes a l'aula a 4t d'ESO, segons dades d'Educació. La formació dels docents, doncs, és clau, perquè són referents per als alumnes. "Hi ha un dèficit de formació del professorat en relació a la realitat plurilingüe, especialment en l'àmbit de secundària", assenyala Flors-Mas. "Cal millorar la formació dels professors, també des d'un punt de vista actitudinal, per fer veure la importància del català com a eina de base comunicativa del país", afegeix Prats. El Govern preveu, en aquest sentit, reforçar la formació dels docents de cara a saber aplicar el model d'escola catalana a les aules d'arreu de Catalunya. "Tots els professors hauran de formar-se per disposar de totes les eines per fer ús del català als centres", deia dijous el conseller Cambray.
La realitat que mostren les dades la confirmen, a peu de carrer, els professionals. La professora Carla Benet, que treballa en un institut de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), explica a NacióDigital que la gran majoria dels seus alumnes parlen entre ells en castellà, i molt pocs fan l'esforç de dirigir-se a ella en català, a vegades per desconeixement de la llengua. Constata, també, que molts professors es dirigeixen als estudiants en castellà, cosa que impossibilita crear un "vincle" amb la llengua. "L'error més gran és la manca de consciència lingüística del professorat", lamenta. Per això reclama millorar la formació -"calen classes de sociolingüística al grau de magisteri i al màster de professorat, i formació continua", diu-, més eines i més recursos per abordar la situació.
La comunitat educativa reclama actualitzacions
La comunitat educativa també veu aquesta situació i reclama canvis en el model d'immersió lingüística per garantir-ne els objectius. L'Associació Rosa Sensat i el sindicat USTEC alerten, en declaracions a aquest diari, del retrocés en l'ús del català a les escoles, una tendència que abans es veia fora dels centres però que en els últims anys ja ha entrat a les aules. La presidenta de Rosa Sensat i professora de llengua, Francina Martí, reivindica els èxits del model d'escola catalana, però admet que cal una "actualització" que centri els esforços en reforçar el català. "Hem de fer que l'aprenentatge estigui basat sobretot en la pràctica, més que no pas en la teoria. És clar que la teoria i la gramàtica és important, però hem de posar èmfasi en el vessant comunicatiu, com una llengua útil", assenyala.
La situació del català és preocupant, especialment a secundària, i des d'USTEC reivindiquen l'èxit del model però reclamen mesures per garantir que el català continuï sent la llengua vehicular. El sindicat constata que el català està en una situació complicada i demana centrar esforços a preservar-lo. "Hem d'analitzar la situació i posar-hi mitjans i recursos, cosa que no està fent el Departament d'Educació", denuncia la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. Des de l'organització lamenten la poca "valentia" de la conselleria a l'hora de defensar el model d'escola catalana, per exemple davant de sentències judicials contra la llengua. Una de recent és la del 25% de castellà a l'escola catalana, que ha derivat en anul·lacions de projectes educatius d'alguns centres. Les sentències no són fermes.
El català a l'escola, al punt de mira dels tribunals
La justícia no col·labora a l'hora d'arreglar la situació. Els tribunals han estat al llarg dels anys un valuós aliat de l'espanyolisme a l'hora d'erosionar la presència del català a Catalunya, i un dels àmbits on més s'han centrat aquestes sentències és l'escola catalana. No és nou, des dels anys 80 que hi ha resolucions del Tribunal Constitucional limitant el caràcter vehicular del català a les aules, però l'ofensiva ha anat en augment gràcies també al paper d'entitats espanyolistes que, amb l'argument de la defensa dels drets de les persones que volen més presència de castellà, miren de buscar les escletxes legals per tal de reduir el català a les aules. Un exemple recent, en aquest sentit, és l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no prioritzar el català als exàmens de selectivitat.
La sentència més important dels últims mesos en aquest sentit és la que fixa l'obligació de fer un mínim del 25% de castellà a l'escola catalana. Aquesta resolució, pendent de ser ratificada pel Tribunal Suprem, considera que el castellà és "residual" a l'escola catalana, i diu que la Generalitat ha de garantir que tots els alumnes rebin de manera "efectiva i immediata" l'ensenyament mitjançant "la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini". Aquest percentatge, en el cas del castellà, no pot ser inferior al 25%. Les dades, però, indiquen que el castellà ja és la llengua més parlada a l'escola i que aquest percentatge que es vol imposar està garantit. La llengua que caldria protegir, com alerten entitats i experts, és el català.
La justícia no col·labora a l'hora d'arreglar la situació. Els tribunals han estat al llarg dels anys un valuós aliat de l'espanyolisme a l'hora d'erosionar la presència del català a Catalunya, i un dels àmbits on més s'han centrat aquestes sentències és l'escola catalana. No és nou, des dels anys 80 que hi ha resolucions del Tribunal Constitucional limitant el caràcter vehicular del català a les aules, però l'ofensiva ha anat en augment gràcies també al paper d'entitats espanyolistes que, amb l'argument de la defensa dels drets de les persones que volen més presència de castellà, miren de buscar les escletxes legals per tal de reduir el català a les aules. Un exemple recent, en aquest sentit, és l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no prioritzar el català als exàmens de selectivitat.
La sentència més important dels últims mesos en aquest sentit és la que fixa l'obligació de fer un mínim del 25% de castellà a l'escola catalana. Aquesta resolució, pendent de ser ratificada pel Tribunal Suprem, considera que el castellà és "residual" a l'escola catalana, i diu que la Generalitat ha de garantir que tots els alumnes rebin de manera "efectiva i immediata" l'ensenyament mitjançant "la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini". Aquest percentatge, en el cas del castellà, no pot ser inferior al 25%. Les dades, però, indiquen que el castellà ja és la llengua més parlada a l'escola i que aquest percentatge que es vol imposar està garantit. La llengua que caldria protegir, com alerten entitats i experts, és el català.