01
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
12:56h
"Reivindicar cinc segles d'hispanitat". Aquest és un dels objectius del pla de govern que el líder del PP, Pablo Casado,va desgranar en l'última convenció del seu partit. Al llarg dels actes que es van celebrar, les referències a la història i al mite del 12 d'octubre van ser constants. Casado va fer un discurs inflamat sobre la "gran nació" que és Espanya i la grandesa d'una Hispanitat que va definir com "la gesta més gran de la humanitat després de Roma i Grècia".
Casado va presentar una proposta concreta, que també ha repetit en altres declaracions i entrevistes: la creació d'un Museu d'Història d'Espanya per vindicar el llegat de la memòria imperial. A més, fins i tot va indicar la ubicació de la nova institució: just al costat del Museu del Prado, a Madrid, al Palau de Foment, on ara hi ha el ministeri d'Agricultura.
Aquestes declaracions de Casado es van produir en l'entorn del 12 d'Octubre, quan encara ressonaven les crítiques efectuades per líders llatinoamericans contra el significat de la festa de la Hispanitat. Tant el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, com el de Veneçuela, Nicolás Maduro, van exigir a l'estat espanyol que reconegués els mals de la invasió espanyola i el genocidi dels pobles indígenes. El posicionament de tots dos presidents va irritar especialment la dreta espanyola.
Les paraules de Casado i el projecte de Museu d'Història d'Espanya és una sortida de to o va més enllà? Venen acompanyades, en tot cas, d eposicionaments molt bel·ligerants des del patrioterisme espanyol més rònec. L'expresident José María Aznar es referia en la mateixa convenció del PP al fet que Espanya no és un estat plurinacional "ni la mare que els va parir". I un exministre de Cultura, César Antonio Molina, fins i tot es permetia un atac insultant contra el Museu d'Història de Catalunya, titllant-lo de ser un espai d'"odi".
Es pot parlar d'una accentuació de les teories revisionistes de la història per intentar recuperar els vells mites de la historiografia hispana? Dos historiadors amb àmplia experiència, Jaume Sobrequés i Queralt Solé, ho responen a NacióDigital.
"Analfabetisme històric"
"La idea d'un Museu d'Història d'Espanya seria excel·lent, si fos per explicar la pluralitat nacional peninsular. Si no, és un engany", assegura Sobrequés, especialista en Història Moderna i director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. L'investigador és contundent: "Espanya no té 500 anys d'història, els Reis Catòlics no van fer res més que una unió dinàstica, i als segles XVI i XVII, Catalunya era un estat, tenia entitat política, com l'havien tingut Catalunya, el País Valencià i l'Aragó dins de la Corona catalano-aragonesa".
Sobrequés té paraules contundents quan s'ha de referir al dicurs de Casado sobre el passat d'Espanya: "És un exemple d'analfabetisme històric. Però no ens enganyem: amb menys virulència, està compartit per la gran majoria del poble espanyol. Hi ha milions d'espanyols que participen de la idea que Espanya té 500 anys perquè és el que han après a les escoles".
"Anar 80 anys enrere"
Solé, especialista en la història del franquisme i autora d'una recerca sobre el Valle de los Caídos, està convençuda que hi ha un salt qualitatiu en el "desvergonyiment" dels corrents revisionistes de la història d'Espanya: "Es vol anar 80 anys enrere". Segons ella, les declaracions de Casado i l'anunci d'un projecte museístic són "un fet reactiu" davant l'anunci d'una llei de Memòria Democràtica i, també, de fets com l'exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos, sumats a les crítiques de Mèxic a la Hispanitat. "Això ha ferit molts orgulls", ressalta.
La historiadora explica que en pràcticament cap país del nostre entorn s'explica la història "amb aquest lèxic triomfalista", sinó que s'intenta fer "una mirada crítica al passat". Fins i tot a França, un país amb un fort component nacionalista, s'ha fet una revisió crítica de la història. "El debat encetat, a partir dels anys vuitanta, entorn els llocs de memòria, ha suposat revisitar episodis controvertits del passat. Un exemple es pot veure a l'antic camp de Rivesaltes, avui totalment museïficat i on es pot contemplar totes les etapes i usos que va tenir, des de la concentració de republicans després de la Guerra Civil als moments de l'ocupació alemanya o la guerra d'Algèria", remarca.
El projecte fallit de Sarkozy
Precisament a França es va generar un debat intens sobre una iniciativa semblant a la que ha plantejat el líder del PP. Nicolas Sarkozy va anunciar durant la seva presidència (2007-2012) la creació d'una Casa de la Història de França, que s'ubicaria en el barri parisenc del Marais. El seu cost i el debat historiogràfic que de seguida es va encetar va suposar el fracàs de la proposta, enterrada definitivament després de la derrota electoral de Sarkozy i l'arribada a l'Elisi de François Hollande.
L'exlíder de la dreta francesa volia competir amb la Biblioteca Nacional erigida per François Mitterrand. També Jacques Chirac havia creat el seu museu, el Quai Branly, de caire etnològic. Però molts historiadors van sortir al pas d'una iniciativa que veien com un cas d'exaltació identitària i de manipulació política de la memòria.
Caldrà veure si la pretensió de Casado no té un recorregut similar. De moment, però, les invocacions a les glòries passades i a una mena d'"història sagrada" d'Espanya s'han convertit en una referència present del discurs de la dreta espanyola.
Casado va presentar una proposta concreta, que també ha repetit en altres declaracions i entrevistes: la creació d'un Museu d'Història d'Espanya per vindicar el llegat de la memòria imperial. A més, fins i tot va indicar la ubicació de la nova institució: just al costat del Museu del Prado, a Madrid, al Palau de Foment, on ara hi ha el ministeri d'Agricultura.
Aquestes declaracions de Casado es van produir en l'entorn del 12 d'Octubre, quan encara ressonaven les crítiques efectuades per líders llatinoamericans contra el significat de la festa de la Hispanitat. Tant el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, com el de Veneçuela, Nicolás Maduro, van exigir a l'estat espanyol que reconegués els mals de la invasió espanyola i el genocidi dels pobles indígenes. El posicionament de tots dos presidents va irritar especialment la dreta espanyola.
Les paraules de Casado i el projecte de Museu d'Història d'Espanya és una sortida de to o va més enllà? Venen acompanyades, en tot cas, d eposicionaments molt bel·ligerants des del patrioterisme espanyol més rònec. L'expresident José María Aznar es referia en la mateixa convenció del PP al fet que Espanya no és un estat plurinacional "ni la mare que els va parir". I un exministre de Cultura, César Antonio Molina, fins i tot es permetia un atac insultant contra el Museu d'Història de Catalunya, titllant-lo de ser un espai d'"odi".
Es pot parlar d'una accentuació de les teories revisionistes de la història per intentar recuperar els vells mites de la historiografia hispana? Dos historiadors amb àmplia experiència, Jaume Sobrequés i Queralt Solé, ho responen a NacióDigital.
"Analfabetisme històric"
"La idea d'un Museu d'Història d'Espanya seria excel·lent, si fos per explicar la pluralitat nacional peninsular. Si no, és un engany", assegura Sobrequés, especialista en Història Moderna i director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. L'investigador és contundent: "Espanya no té 500 anys d'història, els Reis Catòlics no van fer res més que una unió dinàstica, i als segles XVI i XVII, Catalunya era un estat, tenia entitat política, com l'havien tingut Catalunya, el País Valencià i l'Aragó dins de la Corona catalano-aragonesa".
Sobrequés té paraules contundents quan s'ha de referir al dicurs de Casado sobre el passat d'Espanya: "És un exemple d'analfabetisme històric. Però no ens enganyem: amb menys virulència, està compartit per la gran majoria del poble espanyol. Hi ha milions d'espanyols que participen de la idea que Espanya té 500 anys perquè és el que han après a les escoles".
"Anar 80 anys enrere"
Solé, especialista en la història del franquisme i autora d'una recerca sobre el Valle de los Caídos, està convençuda que hi ha un salt qualitatiu en el "desvergonyiment" dels corrents revisionistes de la història d'Espanya: "Es vol anar 80 anys enrere". Segons ella, les declaracions de Casado i l'anunci d'un projecte museístic són "un fet reactiu" davant l'anunci d'una llei de Memòria Democràtica i, també, de fets com l'exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos, sumats a les crítiques de Mèxic a la Hispanitat. "Això ha ferit molts orgulls", ressalta.
La historiadora explica que en pràcticament cap país del nostre entorn s'explica la història "amb aquest lèxic triomfalista", sinó que s'intenta fer "una mirada crítica al passat". Fins i tot a França, un país amb un fort component nacionalista, s'ha fet una revisió crítica de la història. "El debat encetat, a partir dels anys vuitanta, entorn els llocs de memòria, ha suposat revisitar episodis controvertits del passat. Un exemple es pot veure a l'antic camp de Rivesaltes, avui totalment museïficat i on es pot contemplar totes les etapes i usos que va tenir, des de la concentració de republicans després de la Guerra Civil als moments de l'ocupació alemanya o la guerra d'Algèria", remarca.
El projecte fallit de Sarkozy
Precisament a França es va generar un debat intens sobre una iniciativa semblant a la que ha plantejat el líder del PP. Nicolas Sarkozy va anunciar durant la seva presidència (2007-2012) la creació d'una Casa de la Història de França, que s'ubicaria en el barri parisenc del Marais. El seu cost i el debat historiogràfic que de seguida es va encetar va suposar el fracàs de la proposta, enterrada definitivament després de la derrota electoral de Sarkozy i l'arribada a l'Elisi de François Hollande.
L'exlíder de la dreta francesa volia competir amb la Biblioteca Nacional erigida per François Mitterrand. També Jacques Chirac havia creat el seu museu, el Quai Branly, de caire etnològic. Però molts historiadors van sortir al pas d'una iniciativa que veien com un cas d'exaltació identitària i de manipulació política de la memòria.
Caldrà veure si la pretensió de Casado no té un recorregut similar. De moment, però, les invocacions a les glòries passades i a una mena d'"història sagrada" d'Espanya s'han convertit en una referència present del discurs de la dreta espanyola.