30
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
02
de novembre
a les
12:54h
El PSOE i el PP han desbloquejat la renovació del Tribunal Constitucional (TC), un dels molts organismes que espera la designació de nous integrants. El seu president, Juan José González Rivas, la vicepresidenta, Encarnació Roca i els magistrats Andrés Ollero i Fernando Valdés Dal Ré ja han esgotat el seu mandat i han de ser substituïts.
Els dos grans partits han consensuat quatre noms. El TC s'ha convertit en una peça essencial de l'arquitectura constitucional i la majoria conservadora que s'hi troba instal·lada ha moldejat l'evolució de la política espanyola dels darrers anys, com han demostrat les diverses sentències vinculades al procés, des de la controvertida decisió que va enterrar parts nuclears de l'Estatut el 2010.
Amb aquesta renovació pactada no es capgiraran les correlacions internes. Continuarà el biaix partidista dels seus membres. En el moment de la seva constitució, el TC va aconseguir un enorme prestigi pel nivell dels magistrats que el van nodrir. I algunes de les seves sentències van sorprendre per la seva obertura en el model territorial, com es va plasmar en la que va anul·lar aspectes centralitzadors de la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (Loapa).
El posicionament reaccionari de moltes sentències del TC s'explica per una aposta sistemàtica del PP per situar perfils molt propers a la formació dins de la institució. L'estratègia de bloqueig i d'elecció de jutges conservadors sembla inspirada per la que segueix el Partit Republicà als Estats Units, on tot i perdre eleccions, ha aconseguit que el Tribunal Suprem tingui una majoria conservadora. Per això és important saber qui és qui. Aquí teniu el llistat dels dotze darrers magistrats proposats pel PP.
1.- Concepción Espejel, la dona que volia empresonar Trapero
Entrarà ara al TC en funció del darrer acord PSOE-PP. La seva proximitat al PP és tal que va ser recusada per actuar com a jutgessa en el cas Gürtel i en el judici per la caixa B dels populars. Presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, Espejel (Madrid, 1959), va formar part del CGPJ. L'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal es va referir a ella com a "querida Concha" en un acte públic. La seva actuació més recent i polèmica ha estat com a magistrada en el judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. En aquesta ocasió, va emetre un vot particular (derrotat per una majoria de dos a un) en favor d'una condemna per sedició.
2.- Enrique Arnaldo, entre FAES i Palma Arena
Es tracta d'una persona molt propera a la cúpula del PP, que ara l'ha situat en la quota conservadora del TC dins del pacte tancat amb el PSOE. Enrique Arnaldo (Madrid, 1957) no és jutge, sinó doctor en Dret per la Complutense i catedràtic de Dret Públic a la Universitat Rei Joan Carles, lletrat del Congrés en excedència. Amb anterioritat, va ser membre del CGPJ a proposta del PP. La seva trajectòria ha generat suspicàcies fins i tot en sectors de la formació conservadora. Arnaldo va ser molt amic de l'expresident balear Jaume Matas i va ser imputat en el cas Palma Arena, que va esquitxar el PP de les Illes. Van existir sospites de possible malversació entre el govern balear i el despatx d'Arnaldo, Estudis Jurídics i Processals SL. Després va ser desimputat.
En unes gravacions del cas Lezo, que afectaven l'expresident madrileny Ignacio González, Arnaldo apareixia en converses comprometedores, mostrant la seva capacitat per "moure's" en favor d'un nou fiscal general de l'Estat. Quan va ser designat José Manuel Laza, Arnaldo i González van mostrar la seva satisfacció. A banda d'això, ha estat convidat en nombrosos actes de la fundació FAES.
3.- Juan José González Rivas, el president
De 69 anys, d'Àvila, Va entrar al TC l'any 2012 i el 2017 va ser elegit com a president en substitució de Francisco Pérez de los Cobos. Un factor que el va ajudar és que qui apareixia com el candidat preferit pel PP era Andrés Ollero i González Rivas semblava més acceptable pel sector progressista, ni que fos pel fet que a diferència de molts altres magistrats conservadors, ha preservat un perfil tècnic i un tarannà cordial i discret. Un dels casos en què va ser ponent va ser en la defensa de la no obligatorietat de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
4.- Pedro González-Trevijano, la petjada de la Universitat Rei Joan Carles
Nascut el 1958, designat pel govern de Mariano Rajoy el 2013. Pedro González-Trevijano va ser rector de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) quan van esclatar els escàndols sobre els màsters que van esquitxar Pablo Casado i Cristina Cifuentes. També va ser investigat per prevaricació per acusacions de contractacions irregulars en la institució. El cert és que la seva gestió va estar marcada pel contracte de nombrosos familiars seus i de dirigents del PP. Va ser el ponent de la sentència que va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma. Té molts números de ser el proper president del TC.
5.- Andrés Ollero, la mà de l'Opus
És un dels quatre magistrats que seran renovats després de l'acord PSOE-PP. Membre d'una saga sevillana de tradició profundament conservadora, Andrés Ollero (1944), considerat un home de l'Opus Dei, va ser diputat del PP, on va encarnar l'ànima més confessional del partit, defensant posicions bel·ligerants contra l'avortament i el matrimoni homosexual. Però es va desmarcar del bloc conservador en el tema de l'estat d'alarma, que va considerar constitucional per preservar la vida i la salut de la gent.
6.- Santiago Martínez-Vares, peça clau de l'APM
Membre del TC des del 2013 a través del CGPJ, amb el suport de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, que va presidir entre el 1997 i el 2001. Santiago Martínez-Vares és un dels diversos magistrats que han estat assidus de les activitats de la fundació FAES. S'ha pronunciat a favor que la religió catòlica sigui optativa per als alumnes, però obligatòria com a oferta proposada pels centres escolars.
7.- Ricardo Enríquez Sancho, contra la llei Celaá
Va ingressar en el TC el 2013, elegit pel Senat. El seu nom també sona, junt al de González-Trevijano, per presidir el TC. Ha estat el ponent en el recurs presentat per Vox contra la llei educativa -que espera sentència- i si el ple li dona la raó, el govern espanyol haurà de reactivar el finançament als col·legis que segreguen els alumnes per sexe, cosa prohibida per la llei. Va ser també Enríquez el ponent de la sentència que va anul·lar part del decret llei aprovat pel Govern català el desembre del 2019 sobre mesures urgents d'accés a l'habitatge.
8.- Antonio Narváez, menyspreu envers els Jordis
De Badajoz (1958), Antonio Narváez va ingressar al TC el 2014, provinent de la carrera fiscal. Des de la fiscalia del Tribunal Suprem, va ser molt actiu contra l'esquerra abertzale, intervenint contra Sortu, que considerava una simple continuació de Batasuna. Va ser controvertida la seva ponència en què afirmava que els ultratges a la bandera espanyola no es poden emparar en la llibertat d'expressió. Una sentència que va partir per la meitat el TC i fou aprovada per 6 vots a 5.
Narváez va fer una conferència el desembre del 2017, amb motiu del dia de la Constitució, en què va escometre de manera molt hostil contra el procés, que va titllar de "cop d'estat encobert". En la mateixa conferència, es va permetre mostrar menys preu envers Jordi Cuixart, als qui va anomenar com "els senyors aquests". Recusat per la defensa dels dirigents independentistes en les causes del procés per manca d'imparcialitat, es va apartar del cas.
9.- Alfredo Montoya, íntim de Pérez de los Cobos
Elegit com a membre del TC l'any 2017, Alfredo Montoya (Madrid, 1937) ha estat un col·laborador intens de la FAES. Catedràtic de Dret del Treball, va ser situat al tribunal per neutralitzar un altre magistrat de la mateixa formació, el progressista Fernando Valdés. És una persona molt propera a l'anterior president, Francisco Pérez de los Cobos. És també el magistrat més vell, amb 84 anys.
10.- Francisco Pérez de los Cobos, popular amb carnet
Catedràtic de Dret del Treball, murcià nascut el 1962, germà del general de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'expresident del TC va ingressar en l'alt tribunal el 2010. Va desfermar l'escàndol quan es va saber que havia militat en el PP (el govern de José María Aznar el va fer membre del Consell Econòmic i Social), un fet que no va fer públic quan va ser proposat per entrar al Constitucional. Va ser ell qui va pilotar la resposta del TC contra la primera etapa del procés, liderant la unanimitat dels magistrats contra la declaració sobiranista del Parlament el 2013 i el decret de convocatòria del 9-N. Però l'1-O ja el va agafar fora del tribunal. L'any 2012, Francisco Pérez de los Cobos va sumar el seu vot al sector progressista en suport del matrimoni homosexual.
11.- Enrique López, amb una copa de més
Ha estat un dels magistrats més efímers. Va pertànyer al TC entre 2013 i 2014, i va haver de dimitir després de saltar-se un semàfor i donar positiu en un control d'alcoholèmia. Anava amb moto i sense casc. Com a magistrat de l'Audiència Nacional, va ser dels qui van condemnar Valtònic a tres anys de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. Enrique López ha fet carrera política i és conseller de la Presidència, Justícia i Interior en el govern madrileny d'Isabel Díaz Ayuso, així com secretari de Justícia de l'executiva de Pablo Casado.
12.- Roberto García-Calvo, del Movimiento al TC
Va simbolitzar la pervivència de la justícia franquista en el si del TC, on va entrar l'any 2001. D'idees ultraconservadores, Roberto García-Calvo havia estat governador civil i cap provincial del Movimiento a Almeria l'any 1976, durant el govern d'Arias Navarro. Ja dins del TC, es va pronunciar en contra del matrimoni homosexual. Va morir el 2008. En la recent compareixença de l'excomissari Villarejo davant el Congrés, es va referir a un fantasmagòric grup que cometia assassinats i que hauria eliminat el magistrat. Com? Modificant la dosi de la viagra que consumia.
Els dos grans partits han consensuat quatre noms. El TC s'ha convertit en una peça essencial de l'arquitectura constitucional i la majoria conservadora que s'hi troba instal·lada ha moldejat l'evolució de la política espanyola dels darrers anys, com han demostrat les diverses sentències vinculades al procés, des de la controvertida decisió que va enterrar parts nuclears de l'Estatut el 2010.
Amb aquesta renovació pactada no es capgiraran les correlacions internes. Continuarà el biaix partidista dels seus membres. En el moment de la seva constitució, el TC va aconseguir un enorme prestigi pel nivell dels magistrats que el van nodrir. I algunes de les seves sentències van sorprendre per la seva obertura en el model territorial, com es va plasmar en la que va anul·lar aspectes centralitzadors de la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (Loapa).
El posicionament reaccionari de moltes sentències del TC s'explica per una aposta sistemàtica del PP per situar perfils molt propers a la formació dins de la institució. L'estratègia de bloqueig i d'elecció de jutges conservadors sembla inspirada per la que segueix el Partit Republicà als Estats Units, on tot i perdre eleccions, ha aconseguit que el Tribunal Suprem tingui una majoria conservadora. Per això és important saber qui és qui. Aquí teniu el llistat dels dotze darrers magistrats proposats pel PP.
1.- Concepción Espejel, la dona que volia empresonar Trapero
Entrarà ara al TC en funció del darrer acord PSOE-PP. La seva proximitat al PP és tal que va ser recusada per actuar com a jutgessa en el cas Gürtel i en el judici per la caixa B dels populars. Presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, Espejel (Madrid, 1959), va formar part del CGPJ. L'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal es va referir a ella com a "querida Concha" en un acte públic. La seva actuació més recent i polèmica ha estat com a magistrada en el judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. En aquesta ocasió, va emetre un vot particular (derrotat per una majoria de dos a un) en favor d'una condemna per sedició.
2.- Enrique Arnaldo, entre FAES i Palma Arena
Es tracta d'una persona molt propera a la cúpula del PP, que ara l'ha situat en la quota conservadora del TC dins del pacte tancat amb el PSOE. Enrique Arnaldo (Madrid, 1957) no és jutge, sinó doctor en Dret per la Complutense i catedràtic de Dret Públic a la Universitat Rei Joan Carles, lletrat del Congrés en excedència. Amb anterioritat, va ser membre del CGPJ a proposta del PP. La seva trajectòria ha generat suspicàcies fins i tot en sectors de la formació conservadora. Arnaldo va ser molt amic de l'expresident balear Jaume Matas i va ser imputat en el cas Palma Arena, que va esquitxar el PP de les Illes. Van existir sospites de possible malversació entre el govern balear i el despatx d'Arnaldo, Estudis Jurídics i Processals SL. Després va ser desimputat.
En unes gravacions del cas Lezo, que afectaven l'expresident madrileny Ignacio González, Arnaldo apareixia en converses comprometedores, mostrant la seva capacitat per "moure's" en favor d'un nou fiscal general de l'Estat. Quan va ser designat José Manuel Laza, Arnaldo i González van mostrar la seva satisfacció. A banda d'això, ha estat convidat en nombrosos actes de la fundació FAES.
3.- Juan José González Rivas, el president
De 69 anys, d'Àvila, Va entrar al TC l'any 2012 i el 2017 va ser elegit com a president en substitució de Francisco Pérez de los Cobos. Un factor que el va ajudar és que qui apareixia com el candidat preferit pel PP era Andrés Ollero i González Rivas semblava més acceptable pel sector progressista, ni que fos pel fet que a diferència de molts altres magistrats conservadors, ha preservat un perfil tècnic i un tarannà cordial i discret. Un dels casos en què va ser ponent va ser en la defensa de la no obligatorietat de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.
4.- Pedro González-Trevijano, la petjada de la Universitat Rei Joan Carles
Nascut el 1958, designat pel govern de Mariano Rajoy el 2013. Pedro González-Trevijano va ser rector de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) quan van esclatar els escàndols sobre els màsters que van esquitxar Pablo Casado i Cristina Cifuentes. També va ser investigat per prevaricació per acusacions de contractacions irregulars en la institució. El cert és que la seva gestió va estar marcada pel contracte de nombrosos familiars seus i de dirigents del PP. Va ser el ponent de la sentència que va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma. Té molts números de ser el proper president del TC.
5.- Andrés Ollero, la mà de l'Opus
És un dels quatre magistrats que seran renovats després de l'acord PSOE-PP. Membre d'una saga sevillana de tradició profundament conservadora, Andrés Ollero (1944), considerat un home de l'Opus Dei, va ser diputat del PP, on va encarnar l'ànima més confessional del partit, defensant posicions bel·ligerants contra l'avortament i el matrimoni homosexual. Però es va desmarcar del bloc conservador en el tema de l'estat d'alarma, que va considerar constitucional per preservar la vida i la salut de la gent.
6.- Santiago Martínez-Vares, peça clau de l'APM
Membre del TC des del 2013 a través del CGPJ, amb el suport de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, que va presidir entre el 1997 i el 2001. Santiago Martínez-Vares és un dels diversos magistrats que han estat assidus de les activitats de la fundació FAES. S'ha pronunciat a favor que la religió catòlica sigui optativa per als alumnes, però obligatòria com a oferta proposada pels centres escolars.
7.- Ricardo Enríquez Sancho, contra la llei Celaá
Va ingressar en el TC el 2013, elegit pel Senat. El seu nom també sona, junt al de González-Trevijano, per presidir el TC. Ha estat el ponent en el recurs presentat per Vox contra la llei educativa -que espera sentència- i si el ple li dona la raó, el govern espanyol haurà de reactivar el finançament als col·legis que segreguen els alumnes per sexe, cosa prohibida per la llei. Va ser també Enríquez el ponent de la sentència que va anul·lar part del decret llei aprovat pel Govern català el desembre del 2019 sobre mesures urgents d'accés a l'habitatge.
8.- Antonio Narváez, menyspreu envers els Jordis
De Badajoz (1958), Antonio Narváez va ingressar al TC el 2014, provinent de la carrera fiscal. Des de la fiscalia del Tribunal Suprem, va ser molt actiu contra l'esquerra abertzale, intervenint contra Sortu, que considerava una simple continuació de Batasuna. Va ser controvertida la seva ponència en què afirmava que els ultratges a la bandera espanyola no es poden emparar en la llibertat d'expressió. Una sentència que va partir per la meitat el TC i fou aprovada per 6 vots a 5.
Narváez va fer una conferència el desembre del 2017, amb motiu del dia de la Constitució, en què va escometre de manera molt hostil contra el procés, que va titllar de "cop d'estat encobert". En la mateixa conferència, es va permetre mostrar menys preu envers Jordi Cuixart, als qui va anomenar com "els senyors aquests". Recusat per la defensa dels dirigents independentistes en les causes del procés per manca d'imparcialitat, es va apartar del cas.
9.- Alfredo Montoya, íntim de Pérez de los Cobos
Elegit com a membre del TC l'any 2017, Alfredo Montoya (Madrid, 1937) ha estat un col·laborador intens de la FAES. Catedràtic de Dret del Treball, va ser situat al tribunal per neutralitzar un altre magistrat de la mateixa formació, el progressista Fernando Valdés. És una persona molt propera a l'anterior president, Francisco Pérez de los Cobos. És també el magistrat més vell, amb 84 anys.
10.- Francisco Pérez de los Cobos, popular amb carnet
Catedràtic de Dret del Treball, murcià nascut el 1962, germà del general de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'expresident del TC va ingressar en l'alt tribunal el 2010. Va desfermar l'escàndol quan es va saber que havia militat en el PP (el govern de José María Aznar el va fer membre del Consell Econòmic i Social), un fet que no va fer públic quan va ser proposat per entrar al Constitucional. Va ser ell qui va pilotar la resposta del TC contra la primera etapa del procés, liderant la unanimitat dels magistrats contra la declaració sobiranista del Parlament el 2013 i el decret de convocatòria del 9-N. Però l'1-O ja el va agafar fora del tribunal. L'any 2012, Francisco Pérez de los Cobos va sumar el seu vot al sector progressista en suport del matrimoni homosexual.
11.- Enrique López, amb una copa de més
Ha estat un dels magistrats més efímers. Va pertànyer al TC entre 2013 i 2014, i va haver de dimitir després de saltar-se un semàfor i donar positiu en un control d'alcoholèmia. Anava amb moto i sense casc. Com a magistrat de l'Audiència Nacional, va ser dels qui van condemnar Valtònic a tres anys de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. Enrique López ha fet carrera política i és conseller de la Presidència, Justícia i Interior en el govern madrileny d'Isabel Díaz Ayuso, així com secretari de Justícia de l'executiva de Pablo Casado.
12.- Roberto García-Calvo, del Movimiento al TC
Va simbolitzar la pervivència de la justícia franquista en el si del TC, on va entrar l'any 2001. D'idees ultraconservadores, Roberto García-Calvo havia estat governador civil i cap provincial del Movimiento a Almeria l'any 1976, durant el govern d'Arias Navarro. Ja dins del TC, es va pronunciar en contra del matrimoni homosexual. Va morir el 2008. En la recent compareixença de l'excomissari Villarejo davant el Congrés, es va referir a un fantasmagòric grup que cometia assassinats i que hauria eliminat el magistrat. Com? Modificant la dosi de la viagra que consumia.