28
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
20:05h
El nou govern a l'Ajuntament de Badalona ha presentat aquest dijous a la tarda el seu pla per a la ciutat. En un acte al Museu de Badalona, els representants del PSC, ERC, comuns i Junts han exposat els seus punts de vista sobre el present i el futur de la ciutat, amb l'objectiu de "recuperar la dignitat i l'estabilitat institucional" de la ciutat més enllà de les eleccions municipals del 2023, en què esperen vèncer Xavier Garcia Albiol.
El futur alcalde, Rubén Guijarro, ha assegurat ara que cal "passar pàgina" i pensar en el llarg termini. Alguns dels nous socis ho han concretat encara més assegurant que l'acord hauria de poder tenir vigència més enllà de les eleccions de 2023. Pel que fa a l'exclusió de GuanyemBadalona del pacte de govern, Guijarro ha assegurat que la formació serà també un "factor clau" per al futur de la ciutat.
Els quatre partits van acordar dilluns formar part del nou govern de la ciutat, i de moment, no inclou Guanyem -que s'ha ofert a entrar-hi-. Per ara només es coneix que els socialistes i els republicans tindran dues tinences d'alcaldia, mentre que els comuns i els juntaires en tindran una cadascun.
Amb la fi de l'etapa de Albiol, Guijarro creu que acaben "dies tristos" per a Badalona i es deixa enrere la "corrupció". Sobre el futur, s'ha compromès a treballar per una ciutat "més cívica, neta i segura", amb un govern que es preocuparà, diu, per la "recuperació econòmica després de la pandèmia".
El model policial, a debat
Tot i que encara no s'ha desvetllat com s'organitzarà el nou govern i quins noms hi haurà al capdavant de cada àrea, Guijarro si ha fet alguna pinzellada als temes que seran a la seva agenda: eliminar les desigualtats socials, potenciar la Serralada, el front marítim i el patrimoni històric i cultural o impulsar un model policial a l'alçada del segle XXI.
En aquest sentit, el nou govern haurà de decidir què fer amb l'anomenada unitatOmega de la Guàrdia Urbana de Badalona, un emblema del mandat d'Albiol que va crear en el primer mandat el 2011 i que ara havia recuperat després que Dolors Sabater en prescindís quan va ser alcaldessa el 2015.
Guijarro ha evitat la polèmica, de moment, i s'ha limitat a apuntar que farà canvis, sense concretar-los, per tenir una ciutat "més segura". El líder socialista explica que implementarà noves tecnologies al servei dels agents i que abans de fer canvis estructurals voldrà escoltar els comandaments del cos: "Serà aquí on trobarem el millor model policial possible".
Els socis es feliciten per l'acord
El cap de files de Junts, David Torrents, s'ha felicitat també per un acord que, afirma, ha de "superar" la política que hi ha hagut fins ara a la ciutat per poder fer front a "l'emergència social" que genera, per exemple, la crisi de l'habitatge. Per Torrents, el nou govern haurà de "fugir del personalisme de Garcia Albiol i posar al centre les persones".
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat la presidenta del grup municipal d'En Comú Podem, Aïda Llauradó, que demana que l'acord que s'ha rubricat aquest dijous vagi "més enllà d'un any i mig" i deixi enrere "els escàndols, els evasors fiscals i la demagògia" per centrar-se en la infància, la joventut, la gent gran, les dones, la cultura o el canvi climàtic.
També els republicans demanen revertir la situació d'una ciutat que "ha perdut el rumb, s'ha apagat, ha perdut la il·lusió i ha girat l'esquena a la gent". El president del grup municipal d'ERC, Àlex Montornès, fixa com a prioritats tirar endavant el pla de reconstrucció econòmica i social i transformar teixit industrial i empresarial de la ciutat.
Així doncs, la llum verda és definitiva perquè, en el ple del 8 de novembre, la moció de censura es faci efectiva i Xavier Garcia Albiol deixi de ser l'alcalde de la ciutat. La presumpta involucració del líder del PP en elsPapers de Pandora i del seu número 2, Ramon Riera, faran caure'l finalment de la batllia de la ciutat.
Ara, el nou equip de govern tindrà aproximadament un any i mig de legislatura per demostrar que hi ha una alternativa a Albiol. Tots els partits, sobretot, amb l'horitzó posat en les eleccions municipals del 2023, en què el PP ja ha confirmat que tornarà a presentar-se amb Albiol com a candidat a l'alcaldia.
Aquest cop, l'oposició al polític popular sí que ha pogut trobar un acord per apartar-lo de l'alcaldia, a diferència del 2019, quan les desconfiances entre els partits d'esquerres van apujar de nou a Albiol després de l'afer Álex Pastor. Albiol, Sabater, Pastor i Guijarro, quatre alcaldes en sis anys en una ciutat de terratrèmols polítics constants.
El futur alcalde, Rubén Guijarro, ha assegurat ara que cal "passar pàgina" i pensar en el llarg termini. Alguns dels nous socis ho han concretat encara més assegurant que l'acord hauria de poder tenir vigència més enllà de les eleccions de 2023. Pel que fa a l'exclusió de GuanyemBadalona del pacte de govern, Guijarro ha assegurat que la formació serà també un "factor clau" per al futur de la ciutat.
Els quatre partits van acordar dilluns formar part del nou govern de la ciutat, i de moment, no inclou Guanyem -que s'ha ofert a entrar-hi-. Per ara només es coneix que els socialistes i els republicans tindran dues tinences d'alcaldia, mentre que els comuns i els juntaires en tindran una cadascun.
Amb la fi de l'etapa de Albiol, Guijarro creu que acaben "dies tristos" per a Badalona i es deixa enrere la "corrupció". Sobre el futur, s'ha compromès a treballar per una ciutat "més cívica, neta i segura", amb un govern que es preocuparà, diu, per la "recuperació econòmica després de la pandèmia".
El model policial, a debat
Tot i que encara no s'ha desvetllat com s'organitzarà el nou govern i quins noms hi haurà al capdavant de cada àrea, Guijarro si ha fet alguna pinzellada als temes que seran a la seva agenda: eliminar les desigualtats socials, potenciar la Serralada, el front marítim i el patrimoni històric i cultural o impulsar un model policial a l'alçada del segle XXI.
En aquest sentit, el nou govern haurà de decidir què fer amb l'anomenada unitatOmega de la Guàrdia Urbana de Badalona, un emblema del mandat d'Albiol que va crear en el primer mandat el 2011 i que ara havia recuperat després que Dolors Sabater en prescindís quan va ser alcaldessa el 2015.
Guijarro ha evitat la polèmica, de moment, i s'ha limitat a apuntar que farà canvis, sense concretar-los, per tenir una ciutat "més segura". El líder socialista explica que implementarà noves tecnologies al servei dels agents i que abans de fer canvis estructurals voldrà escoltar els comandaments del cos: "Serà aquí on trobarem el millor model policial possible".
Els socis es feliciten per l'acord
El cap de files de Junts, David Torrents, s'ha felicitat també per un acord que, afirma, ha de "superar" la política que hi ha hagut fins ara a la ciutat per poder fer front a "l'emergència social" que genera, per exemple, la crisi de l'habitatge. Per Torrents, el nou govern haurà de "fugir del personalisme de Garcia Albiol i posar al centre les persones".
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat la presidenta del grup municipal d'En Comú Podem, Aïda Llauradó, que demana que l'acord que s'ha rubricat aquest dijous vagi "més enllà d'un any i mig" i deixi enrere "els escàndols, els evasors fiscals i la demagògia" per centrar-se en la infància, la joventut, la gent gran, les dones, la cultura o el canvi climàtic.
També els republicans demanen revertir la situació d'una ciutat que "ha perdut el rumb, s'ha apagat, ha perdut la il·lusió i ha girat l'esquena a la gent". El president del grup municipal d'ERC, Àlex Montornès, fixa com a prioritats tirar endavant el pla de reconstrucció econòmica i social i transformar teixit industrial i empresarial de la ciutat.
Així doncs, la llum verda és definitiva perquè, en el ple del 8 de novembre, la moció de censura es faci efectiva i Xavier Garcia Albiol deixi de ser l'alcalde de la ciutat. La presumpta involucració del líder del PP en elsPapers de Pandora i del seu número 2, Ramon Riera, faran caure'l finalment de la batllia de la ciutat.
Ara, el nou equip de govern tindrà aproximadament un any i mig de legislatura per demostrar que hi ha una alternativa a Albiol. Tots els partits, sobretot, amb l'horitzó posat en les eleccions municipals del 2023, en què el PP ja ha confirmat que tornarà a presentar-se amb Albiol com a candidat a l'alcaldia.
Aquest cop, l'oposició al polític popular sí que ha pogut trobar un acord per apartar-lo de l'alcaldia, a diferència del 2019, quan les desconfiances entre els partits d'esquerres van apujar de nou a Albiol després de l'afer Álex Pastor. Albiol, Sabater, Pastor i Guijarro, quatre alcaldes en sis anys en una ciutat de terratrèmols polítics constants.