1 de 10
cimera del clima: anàlisi

Ja no ens quedarà París

«Si la COP26 no aconsegueix canviar l'actual dinàmica dels Estats, el desastre ecològic serà una realitat inqüestionable. Evitar-ho, optar per la vida, demanarà mirada llarga i moltíssima imaginació social»

Dos nens ajupits prop d'un llac en sequera | Europa Press
per Didac Amat i Puigsech, Doctorand en Dret Internacional Climàtic per la UPF | 31 d'octubre de 2021 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sovint diuen que el més bonic de conèixer un lloc nou és la idea senzilla que aquest indret imprimirà en el nostre imaginari. Fins que l'atzar o la nostàlgia ens hi tornin a portar, i aquest retorn podria no arribar mai, el paratge serà per a nosaltres les olors, les gents i els carrers que hi vam veure, sentir i viure. Una mica, com aquell París que Humphrey Bogart va construir per guardar-hi el record dels amors impossibles.

Més enllà d'un reservori d'amants immemorials, per a molts, París és també l'esperança d'una nova era -insuficient però necessària- de lluita contra l'emergència climàtica. És, en definitiva, el compromís de reeducar els nostres sistemes econòmics i socials per a limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C respecte de l'era preindustrial.


I és en aquest context que diumenge començarà a Glasgow la COP26, la reunió anual d'Estats per valorar els progressos d'aquell Acord universal. Tot i que de COPs se'n celebren cada any, la d'enguany té una importància especial. Per primera vegada, els Estats ens han dit quantes emissions de Gasos d'efecte hivernacle estan disposats a reduir durant la pròxima dècada. I no anem bé.

Malgrat els esforços dels lobbistes del capitalisme fòssil, avui dia hi ha un consens generalitzat que explica l'emergència climàtica com un conflicte d'emissions. Mirem doncs com han evolucionat aquestes emissions a escala global des de l'aprovació del primer acord climàtic universal, l'any 1992. D'acord amb l'IPCC, el grup d’experts que assessora Nacions Unides en matèria climàtica, el 1990 el món generava anualment unes 34 GigaTones de CO₂eq. El 2010, ja arribàvem a les 45 Gt i el 2019, just abans que la pandèmia aturés el planeta, es calcula que ja estàvem a 52,4 Gt anuals.


I doncs, quantes n'hauríem d'emetre el 2030 per assolir l'objectiu de París? 24,75 Gt l'any. D'aquí a vuit anys, l'economia mundial hauria de reduir a més de la meitat les emissions que generem avui. I 2030 només seria un primer pas. L'any 2050, el món hauria d'assolir el famós "net zero".

"Net zero", o neutralitat de Carboni, significa que la suma entre totes les emissions d'un país i la captura de CO₂ que fan els seus oceans, boscos, sòls i altres embornals acaba donant 0 o negatiu. En definitiva, significa que a poc a poc anem retirant el CO₂ emmagatzemat durant segles a l'atmosfera. La principal preocupació, però, és que la majoria d'aquests embornals ja estan captant més CO₂ del convenient. En el cas dels oceans, per exemple, l'augment del Carboni en l'aigua està acabant amb els esculls de corall, un dels majors patrimonis de biodiversitat del món.


I doncs, ara que ja sabem on volem anar, la pregunta és clara. Hi arribarem? Les dades que els Estats han aportat per preparar la COP26 són francament preocupants. Si a Glasgow no aconseguim tancar acords més ambiciosos, el 2030 no només no reduirem les emissions globals a 24,75 Gt, sinó que les augmentarem fins a les 55,1 Gt. Més de les generades en l'últim any d'aquell món preCovid que tant vam prometre deixar enrere.
 

Si és així, si la COP26 no aconsegueix canviar l'actual dinàmica dels Estats, el desastre ecològic serà una realitat inqüestionable. Evitar-ho, optar per la vida, demanarà mirada llarga i moltíssima imaginació social. També a Catalunya, on haurem de decidir si la part que ens correspon d'aquestes 24 Gt de CO₂ globals la volem invertir a ampliar aeroports o en transitar a una economia de futur i sostenible. De moment, anem 15 anys per darrere de la UE en implantació d’energies renovables. Una autèntica apagada energètica que ens condueix a l’extinció. Tenim feina, doncs, però tenim també alternatives i esperances. Si l'alternativa és la mort, sols ens quedarà París. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació