01
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:25h
El Govern ultima els pressupostos del 2022, els quals el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, vol presentar el 9 de novembre, i ja s'han conegut els detalls de la seva llei d'acompanyament. Diversos mitjans han difós el contingut d'aquesta norma, ja avançada a organismes com ara el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC), que hauria d'incloure les novetats i modificacions tributàries dels comptes, així com altres reformes legals en diversos àmbits.
Per ara, evita algunes resolucions recents del Parlament que reclamaven crear nous impostos. Els pressupostos i la llei d'acompanyament s'hauran de presentar i aprovar al Govern la setmana que ve amb l'acord dels dos socis, i sotmetre's després al tràmit parlamentari, on l'executiu prioritza obtenir els vots de la CUP malgrat que el PSC s'ha ofert com a aliat. El que ha transcendit fins ara pot patir, per tant, canvis per assegurar-se els suports en les negociacions d'uns comptes que hauran d'incloure també les mesures socials contemplades al pla de Govern.
En tot cas, la majoria de la cambra va aprovar fa just un mes, en l'últim debat de política general, aprofundir en la fiscalitat mediambiental i en la que grava els pisos buits. Aquestes resolucions són, sobre el paper, d'obligat compliment pel Govern, que per ara ha optat per ignorar la petició. En concret, el Parlament va validar un article que instava a "potenciar una fiscalitat verda, adoptant mesures fiscals que incentivin comportaments més respectuosos amb el medi ambient".
Els darrers anys, l'executiu ja ha aprovat diversos impostos que graven aquelles activitats que contaminen, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte sobre el medi, com el tribut als vehicles contaminants, l'aviació comercial, l'emissió de gasos contaminants per part de la indústria, o la generació i transport d'energia. El Parlament, en tot cas, li ha reclamat que creï noves figures, però l'actual esborrany de pressupostos no ho preveu.
Aquesta resolució aprovada fa un mes, de fet, va ser presentada per ERC i Junts, i el pla de Govern d'aquesta legislatura de l'executiu català inclou també "intensificar els tributs mediambiental existents" i crear un "impost segons les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes per determinades activitats econòmiques". Els comptes no en diuen res, com tampoc dels altres impostos verds ja previstos a la llei del canvi climàtic que no s'han desplegat -com el que grava els grans vaixells-, malgrat que també ho van reclamar una majoria de diputats fa un mes.
El Parlament també va aprovar llavors una altra resolució -en aquest cas defensada pels comuns- que instava a crear un impost sobre els habitatges buits en mans de persones físiques que fossin grans tenidors. En concret, afectaria aquelles amb més de 15 habitatges, alguns dels quals portessin desocupats més de dos anys, pel fet d'incomplir "la funció social de la propietat dels habitatges". Ara ja existeix un impost als pisos buits, però només afecta els que són propietat de bancs, empreses o altres persones jurídiques, amb el qual la Generalitat va recaptar l'any passat 8,9 milions, tot i que el 2017 en van arribar a ser 18,4.
Tot i això, la llei d'acompanyament inclou canvis mínims en la política fiscal. Sí que allarga excepcionalment fins a dos anys el termini de pagament dels impostos de successions i donacions que tributin durant el 2022 -un any més del permès ara-, així com esmena lleument l'impost als actius no productius de les empreses o inclou algun petit canvi al cànon de l'aigua. No incorpora, però, modificacions rellevants ni a l'IRPF, ni a patrimoni, ni a cap altre dels impostos rellevants sobre els quals té competències la Generalitat, ni en general a cap ni un, ni en crea de nous.
Giró ja havia avisat que no apujaria la pressió fiscal, però tampoc no inclou rebaixes per a les rendes baixes com havia insinuat que faria -els pressupostos del 2020 ja van incorporar una millora del mínim exempt que el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional. I per ara, tampoc no atén a les resolucions recents del Parlament, instant a gravar més la fiscalitat verda i els impostos buits, malgrat que aquestes qüestions encara es podrien incorporar durant el tràmit parlamentari, fruit de la negociació política.
La CUP reclama més impostos
El conseller d'Economia sempre ha dit que el seu soci prioritari és la CUP, però els anticapitalistes estan lluny de donar suport als comptes. "No anem bé i s'acaba el temps", alerta aquests dies la diputada Eulàlia Reguant, qui precisament exigeix més ambició en la tributació. En concret, demana rebaixar el mínim exempt a l'impost de patrimoni, limitar l'acumulació per despossessió, crear un impost per a qui acumuli més de 10 milions d'euros i incrementar l'IRPF a qui tingui ingressos superiors als 60.000 euros anuals.
Més enllà de la carpeta fiscal, la CUP assegura que no havia vist encara el conjunt dels pressupostos, "més enllà d'algunes partides concretes sense desglossar" i que el Govern no concreta res davant les seves propostes. Entre aquestes, avançar en la sanitat pública, l'habitatge públic -una altra resolució aprovada fa un mes reclama augmentar-ne la partida fins als 1.000 milions-, l'energètica pública i el canvi de model econòmic basat en el "treball digne i en la transició ecosocial". Els anticapitalistes plantegen que, davant la dificultat de l'acord, es prorroguin els actuals comptes per poder allargar la negociació.
Incompliment amb l'energètica pública
L'oblit per ara de les demandes fiscals del parlament no és l'únic incompliment que ja ha tingut lloc en relació a les resolucions aprovades tot just fa un mes al debat de política general. N'hi havia una altra de la CUP que també va rebre el suport majoritari de la cambra que instava el Govern a "presentar, en el termini de quatre setmanes, un pla detallat i perioditzat de constitució d’una empresa energètica pública".
Aquest termini ja s'ha superat i, en canvi, només hi ha hagut l'anunci conforme aquest compromís d'investidura d'ERC amb la CUP tiraria endavant, però sense massa concreció ni cap pla detallat ni calendari. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va indicar que com a mínim comportaria mig any. Una altra resolució concretava que aquesta empresa pública tindria "capacitat de gestió del cicle de producció, distribució i comercialització de l'energia", però algunes informacions assenyalen que el Govern rebutjaria que finalment tingués funcions de comercialitzadora en el sentit genèric.
Sí que s'ha modificat el decret de renovables
Per contra, l'energètica pública se centraria a produir i gestionar energia, però especialment en aquells espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, per tant sense competir amb ells. En tot cas, la consellera Jordà sí que ha complert ja una altra resolució que l'instava a reformar el decret de renovables de 2019 abans de dos mesos -no ha trigat ni un- per evitar-ne la massificació en poques comarques i permetre'n la col·laboració del territori. La modificació, però, és insuficient per a la CUP. El decret s'haurà de convalidar al Parlament.
Per ara, evita algunes resolucions recents del Parlament que reclamaven crear nous impostos. Els pressupostos i la llei d'acompanyament s'hauran de presentar i aprovar al Govern la setmana que ve amb l'acord dels dos socis, i sotmetre's després al tràmit parlamentari, on l'executiu prioritza obtenir els vots de la CUP malgrat que el PSC s'ha ofert com a aliat. El que ha transcendit fins ara pot patir, per tant, canvis per assegurar-se els suports en les negociacions d'uns comptes que hauran d'incloure també les mesures socials contemplades al pla de Govern.
En tot cas, la majoria de la cambra va aprovar fa just un mes, en l'últim debat de política general, aprofundir en la fiscalitat mediambiental i en la que grava els pisos buits. Aquestes resolucions són, sobre el paper, d'obligat compliment pel Govern, que per ara ha optat per ignorar la petició. En concret, el Parlament va validar un article que instava a "potenciar una fiscalitat verda, adoptant mesures fiscals que incentivin comportaments més respectuosos amb el medi ambient".
Els darrers anys, l'executiu ja ha aprovat diversos impostos que graven aquelles activitats que contaminen, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte sobre el medi, com el tribut als vehicles contaminants, l'aviació comercial, l'emissió de gasos contaminants per part de la indústria, o la generació i transport d'energia. El Parlament, en tot cas, li ha reclamat que creï noves figures, però l'actual esborrany de pressupostos no ho preveu.
Aquesta resolució aprovada fa un mes, de fet, va ser presentada per ERC i Junts, i el pla de Govern d'aquesta legislatura de l'executiu català inclou també "intensificar els tributs mediambiental existents" i crear un "impost segons les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes per determinades activitats econòmiques". Els comptes no en diuen res, com tampoc dels altres impostos verds ja previstos a la llei del canvi climàtic que no s'han desplegat -com el que grava els grans vaixells-, malgrat que també ho van reclamar una majoria de diputats fa un mes.
El Parlament també va aprovar llavors una altra resolució -en aquest cas defensada pels comuns- que instava a crear un impost sobre els habitatges buits en mans de persones físiques que fossin grans tenidors. En concret, afectaria aquelles amb més de 15 habitatges, alguns dels quals portessin desocupats més de dos anys, pel fet d'incomplir "la funció social de la propietat dels habitatges". Ara ja existeix un impost als pisos buits, però només afecta els que són propietat de bancs, empreses o altres persones jurídiques, amb el qual la Generalitat va recaptar l'any passat 8,9 milions, tot i que el 2017 en van arribar a ser 18,4.
Tot i això, la llei d'acompanyament inclou canvis mínims en la política fiscal. Sí que allarga excepcionalment fins a dos anys el termini de pagament dels impostos de successions i donacions que tributin durant el 2022 -un any més del permès ara-, així com esmena lleument l'impost als actius no productius de les empreses o inclou algun petit canvi al cànon de l'aigua. No incorpora, però, modificacions rellevants ni a l'IRPF, ni a patrimoni, ni a cap altre dels impostos rellevants sobre els quals té competències la Generalitat, ni en general a cap ni un, ni en crea de nous.
Giró ja havia avisat que no apujaria la pressió fiscal, però tampoc no inclou rebaixes per a les rendes baixes com havia insinuat que faria -els pressupostos del 2020 ja van incorporar una millora del mínim exempt que el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional. I per ara, tampoc no atén a les resolucions recents del Parlament, instant a gravar més la fiscalitat verda i els impostos buits, malgrat que aquestes qüestions encara es podrien incorporar durant el tràmit parlamentari, fruit de la negociació política.
La CUP reclama més impostos
El conseller d'Economia sempre ha dit que el seu soci prioritari és la CUP, però els anticapitalistes estan lluny de donar suport als comptes. "No anem bé i s'acaba el temps", alerta aquests dies la diputada Eulàlia Reguant, qui precisament exigeix més ambició en la tributació. En concret, demana rebaixar el mínim exempt a l'impost de patrimoni, limitar l'acumulació per despossessió, crear un impost per a qui acumuli més de 10 milions d'euros i incrementar l'IRPF a qui tingui ingressos superiors als 60.000 euros anuals.
Més enllà de la carpeta fiscal, la CUP assegura que no havia vist encara el conjunt dels pressupostos, "més enllà d'algunes partides concretes sense desglossar" i que el Govern no concreta res davant les seves propostes. Entre aquestes, avançar en la sanitat pública, l'habitatge públic -una altra resolució aprovada fa un mes reclama augmentar-ne la partida fins als 1.000 milions-, l'energètica pública i el canvi de model econòmic basat en el "treball digne i en la transició ecosocial". Els anticapitalistes plantegen que, davant la dificultat de l'acord, es prorroguin els actuals comptes per poder allargar la negociació.
Incompliment amb l'energètica pública
L'oblit per ara de les demandes fiscals del parlament no és l'únic incompliment que ja ha tingut lloc en relació a les resolucions aprovades tot just fa un mes al debat de política general. N'hi havia una altra de la CUP que també va rebre el suport majoritari de la cambra que instava el Govern a "presentar, en el termini de quatre setmanes, un pla detallat i perioditzat de constitució d’una empresa energètica pública".
Aquest termini ja s'ha superat i, en canvi, només hi ha hagut l'anunci conforme aquest compromís d'investidura d'ERC amb la CUP tiraria endavant, però sense massa concreció ni cap pla detallat ni calendari. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va indicar que com a mínim comportaria mig any. Una altra resolució concretava que aquesta empresa pública tindria "capacitat de gestió del cicle de producció, distribució i comercialització de l'energia", però algunes informacions assenyalen que el Govern rebutjaria que finalment tingués funcions de comercialitzadora en el sentit genèric.
Sí que s'ha modificat el decret de renovables
Per contra, l'energètica pública se centraria a produir i gestionar energia, però especialment en aquells espais de proximitat on no tenen interès els grans promotors energètics, per tant sense competir amb ells. En tot cas, la consellera Jordà sí que ha complert ja una altra resolució que l'instava a reformar el decret de renovables de 2019 abans de dos mesos -no ha trigat ni un- per evitar-ne la massificació en poques comarques i permetre'n la col·laboració del territori. La modificació, però, és insuficient per a la CUP. El decret s'haurà de convalidar al Parlament.