01
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:32h
L'1 de febrer de 2019, de matinada, els nou presos polítics van sortir de les presons de Puig de les Basses, Mas d'Enric i Lledoners amb furgonetes dels Mossos cap a la presó de Brians 2, pas previ al trasllat cap a Madrid per assistir presencialment al judici al Tribunal Suprem, que aleshores encara no tenia data d'inici clara, i que s'allargaria durant mesos. A les portes del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, desenes d'independentistes es van concentrar per donar suport als presos a l'inici del seu viatge cap a la capital espanyola, i es van produir alguns incidents.
Quasi tres anys després, aquells fets arriben a judici i un grup d'activistes, coneguts com "Els 9 de Lledoners", s'asseurà, a partir de dimarts, al banc dels acusats. Les peticions de penes no són baixes: la Fiscalia demana fins a set anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions, i la Generalitat, que exerceix com a acusació particular, demana quinze mesos per a tres dels acusats. Els líders independentistes han rebut l'indult, però la judicialització continua. Menys mediàtica, amb menys suport públic, però es manté vigent en múltiples causes.
Èric Laredo s'enfronta a tres anys de presó. Aquell dia havia anat a Lledoners per denunciar que es volia jutjar el "dret a l'autodeterminació de Catalunya i els fets de l'1-O". Al lloc on era, allunyat de l'entrada de la presó, no hi va haver incidents. "Estava tot bloquejat. Vam sortir del cotxe i els Mossos van identificar nou persones a l'atzar", explica en declaracions a NacióDigital. Al cap de dues setmanes, rebien la citació per anar a declarar a la comissaria de Manresa. "Només tres persones van anar-hi, després de rebre trucades dels Mossos en què els amenaçaven de detenir-los", diu.
Al cap d'uns mesos, començava el procediment judicial. Al principi se'ls acusava també per un delicte de robatori amb força, però finalment va decaure en fase d'instrucció. No va ser fins més endavant que els acusats van saber l'abast de la pena: fins a set anys de presó, amb acusació particular de la Generalitat. "És un judici polític, m'acusen per les meves idees", remarca Laredo. Malgrat la "llosa" que suposa un procediment penal amb risc real d'entrar a la presó, la seva vida no ha canviat gaire. "Continuo militant i fent les activitats polítiques que feia", afirma.
Qui ho passa pitjor, reconeix, és l'entorn més immediat. "La situació afecta més els meus pares i la meva parella. No és agradable que el teu fill estigui en situació de poder entrar a la presó i ells són qui més ho ha patit", explica Laredo. Tot i portar-ho "més o menys bé", és cert que en tot aquest temps, quan ha anat a manifestacions, ha intentat evitar estar en aquells llocs on hi podria haver incidents. Des de 2019, el to de les manifestacions ha pujat, tant amb les protestes contra la sentència del procés, l'octubre d'aquell any, com per la detenció de Pablo Hasél, a principis de 2021.
La pressió de la Generalitat
Sigui com sigui, el cas arriba finalment a judici aquest dimarts. La Fiscalia i la Generalitat exerceixen d'acusació i tant els encausats com el seu entorn ha exigit als advocats de l'administració que es retirin de la causa. No és la primera vegada que hi ha polèmica pel fet que la Generalitat exerceix d'acusació contra manifestants independentistes que van sortir al carrer per defensar els líders independentistes. En els últims mesos, hi ha hagut canvis al Departament d'Interior per evitar situacions com la de Marcel Vivet, en que la Generalitat demanava més de quatre anys de presó per al jove activista.
Fonts d'Interior asseguren que la Generalitat es limita a acusar en aquells casos que hi ha un agent dels Mossos lesionat. En el cas en qüestió, l'administració demana 15 mesos de presó per a tres dels encausats -sis mesos per desordres, sis mesos per atemptat i tres per lesions-, segons consta en l'escrit d'acusació. En el cas de Laredo, no hi ha petició de presó per part de la Generalitat. En declaracions a NacióDigital, l'advocat d'Alerta Solidària, David Aranda, critica que la Generalitat "ha fet impuls del procediment i n'ha estat part activa", més enllà del fet que acusi tres persones.
Les defenses sostenen que l'acusació es basa en atestats dels Mossos "inflats" -en un principi s'acusava de fins a set delictes, que durant la instrucció es va anar rebaixant- amb l'objectiu de fer que les mobilitzacions s'aturin. "No hi ha elements objectius per condemnar, l'únic que poden dir és que els acusats 'eren allà' i l'única prova és la declaració dels denunciants", explica l'advocada Eva Pous. Malgrat que la Generalitat hagi rebaixat l'acusació, manté que és un fet "gravíssim".
Poc interès mediàtic, poc suport dels partits
La concentració que dona lloc a la causa era, entre altres motius, en defensa dels presos polítics, empresonats la tardor de 2017. Ara, aquells dirigents han estat alliberats i qui podria entrar a la presó ara són nou persones que aquell dia es van mobilitzar per, entre altres coses, donar-los suport. Han rebut suport per part dels principals partits independentistes? "L'esquerra independentista ens ha fet costat des del primer moment. La resta d'organitzacions no ens van donar suport al principi i només es van voler reunir amb nosaltres quan el cas va començar a ser mediàtic", explica Laredo.
Aquelles reunions no van tenir gaire transcendència, segons explica la defensa. Aquesta setmana, els 9 de Lledoners han parlat al Parlament, acompanyats de la CUP, per exigir a l'administració que es retiri de la causa. "Al principi ERC i Junts no volien fer res perquè el cas no era conegut i no els feia mal. Després van dir que no podien fer-hi res. I ara diuen que no hi ha temps per fer res", critica Laredo. "Tres anys després, aquells que defensàvem ens acusen. Fa mal, però demostra que sempre que hi ha organització popular intenten aturar-la", conclou. L'arrencada del judici, aquest dimarts.
Quasi tres anys després, aquells fets arriben a judici i un grup d'activistes, coneguts com "Els 9 de Lledoners", s'asseurà, a partir de dimarts, al banc dels acusats. Les peticions de penes no són baixes: la Fiscalia demana fins a set anys de presó pels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions, i la Generalitat, que exerceix com a acusació particular, demana quinze mesos per a tres dels acusats. Els líders independentistes han rebut l'indult, però la judicialització continua. Menys mediàtica, amb menys suport públic, però es manté vigent en múltiples causes.
Èric Laredo s'enfronta a tres anys de presó. Aquell dia havia anat a Lledoners per denunciar que es volia jutjar el "dret a l'autodeterminació de Catalunya i els fets de l'1-O". Al lloc on era, allunyat de l'entrada de la presó, no hi va haver incidents. "Estava tot bloquejat. Vam sortir del cotxe i els Mossos van identificar nou persones a l'atzar", explica en declaracions a NacióDigital. Al cap de dues setmanes, rebien la citació per anar a declarar a la comissaria de Manresa. "Només tres persones van anar-hi, després de rebre trucades dels Mossos en què els amenaçaven de detenir-los", diu.
Al cap d'uns mesos, començava el procediment judicial. Al principi se'ls acusava també per un delicte de robatori amb força, però finalment va decaure en fase d'instrucció. No va ser fins més endavant que els acusats van saber l'abast de la pena: fins a set anys de presó, amb acusació particular de la Generalitat. "És un judici polític, m'acusen per les meves idees", remarca Laredo. Malgrat la "llosa" que suposa un procediment penal amb risc real d'entrar a la presó, la seva vida no ha canviat gaire. "Continuo militant i fent les activitats polítiques que feia", afirma.
Qui ho passa pitjor, reconeix, és l'entorn més immediat. "La situació afecta més els meus pares i la meva parella. No és agradable que el teu fill estigui en situació de poder entrar a la presó i ells són qui més ho ha patit", explica Laredo. Tot i portar-ho "més o menys bé", és cert que en tot aquest temps, quan ha anat a manifestacions, ha intentat evitar estar en aquells llocs on hi podria haver incidents. Des de 2019, el to de les manifestacions ha pujat, tant amb les protestes contra la sentència del procés, l'octubre d'aquell any, com per la detenció de Pablo Hasél, a principis de 2021.
La pressió de la Generalitat
Sigui com sigui, el cas arriba finalment a judici aquest dimarts. La Fiscalia i la Generalitat exerceixen d'acusació i tant els encausats com el seu entorn ha exigit als advocats de l'administració que es retirin de la causa. No és la primera vegada que hi ha polèmica pel fet que la Generalitat exerceix d'acusació contra manifestants independentistes que van sortir al carrer per defensar els líders independentistes. En els últims mesos, hi ha hagut canvis al Departament d'Interior per evitar situacions com la de Marcel Vivet, en que la Generalitat demanava més de quatre anys de presó per al jove activista.
Fonts d'Interior asseguren que la Generalitat es limita a acusar en aquells casos que hi ha un agent dels Mossos lesionat. En el cas en qüestió, l'administració demana 15 mesos de presó per a tres dels encausats -sis mesos per desordres, sis mesos per atemptat i tres per lesions-, segons consta en l'escrit d'acusació. En el cas de Laredo, no hi ha petició de presó per part de la Generalitat. En declaracions a NacióDigital, l'advocat d'Alerta Solidària, David Aranda, critica que la Generalitat "ha fet impuls del procediment i n'ha estat part activa", més enllà del fet que acusi tres persones.
Les defenses sostenen que l'acusació es basa en atestats dels Mossos "inflats" -en un principi s'acusava de fins a set delictes, que durant la instrucció es va anar rebaixant- amb l'objectiu de fer que les mobilitzacions s'aturin. "No hi ha elements objectius per condemnar, l'únic que poden dir és que els acusats 'eren allà' i l'única prova és la declaració dels denunciants", explica l'advocada Eva Pous. Malgrat que la Generalitat hagi rebaixat l'acusació, manté que és un fet "gravíssim".
Poc interès mediàtic, poc suport dels partits
La concentració que dona lloc a la causa era, entre altres motius, en defensa dels presos polítics, empresonats la tardor de 2017. Ara, aquells dirigents han estat alliberats i qui podria entrar a la presó ara són nou persones que aquell dia es van mobilitzar per, entre altres coses, donar-los suport. Han rebut suport per part dels principals partits independentistes? "L'esquerra independentista ens ha fet costat des del primer moment. La resta d'organitzacions no ens van donar suport al principi i només es van voler reunir amb nosaltres quan el cas va començar a ser mediàtic", explica Laredo.
Aquelles reunions no van tenir gaire transcendència, segons explica la defensa. Aquesta setmana, els 9 de Lledoners han parlat al Parlament, acompanyats de la CUP, per exigir a l'administració que es retiri de la causa. "Al principi ERC i Junts no volien fer res perquè el cas no era conegut i no els feia mal. Després van dir que no podien fer-hi res. I ara diuen que no hi ha temps per fer res", critica Laredo. "Tres anys després, aquells que defensàvem ens acusen. Fa mal, però demostra que sempre que hi ha organització popular intenten aturar-la", conclou. L'arrencada del judici, aquest dimarts.