Qüestió de representativitat

Si una taula de diàleg sense Junts és incompleta, pot ser representatiu un Consell per la República sense ERC i la CUP? A banda de les eleccions a l'Assemblea de Representants, també són notícia el perill que amenaça les obres de la Sagrada Família, Òmnium, Xavi Hernàndez i el Saló del Manga

29 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 6:35h

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'independentisme va bastir la tardor del 2017, no per voluntat pròpia, dos fronts de combat a la repressió de l'Estat: la presó i l'exili. El relat es va improvisar, perquè ni la sortida de Catalunya formava part d'un pla de resposta a l'ofensiva judicial i l'aplicació de l'article 155 -com s'ha documentat des del periodisme- ni els discursos dels presos polítics partien d'una mateixa estratègia, realitat evidenciada en l'aposta per la vaga de fam o la defensa al judici del Tribunal de Suprem. Exili i presó han fet possible, però, un missatge de resistencialisme quan els avenços polítics del sobiranisme no tenien concreció. I des de l'estranger s'hi han afegit victòries judicials a Europa, que en els darrers quatre anys han lesionat la credibilitat dels tribunals espanyols, amb Carles Puigdemont com a punta de llança. L'últim triomf, el de Valtònyc, que ha fet possible que la justícia belga elimini el delicte d'injúries a la Corona.

A l'exili s'ha perfilat, doncs, una estratègia de defensa judicial que també ha esdevingut una aposta política. En paral·lel, s'ha donat forma a nous instruments de representació que actuen al marge de l'oficialitat de les institucionals catalanes, com el Consell per la República. Des de Waterloo sempre s'ha dit que la feina del Consell tenia sentit perquè podia anar més enllà d'on podia arribar la Generalitat, sotmesa a l'escrutini de l'Estat. Però l'ens presidit per Puigdemont -que a la vegada també exercia de president i candidat electoral de Junts- no ha disposat mai de la representativitat que perseguia, perquè ERC i la CUP no s'hi han involucrat plenament. Aquests dèficits s'intenten resoldre ara amb les eleccions a l'Assemblea de Representants, període electoral que arrenca aquest divendres i finalitzarà diumenge.

A la votació s'hi han presentat fins a 525 candidatures, xifra que indica la vitalitat del missatge de confrontació que abandera Puigdemont i Junts, compatible encara amb la gestió autonòmica al Govern de la Generalitat. Entre els aspirants a integrar l'Assemblea de Representants hi figuren una bossa rellevant d'independents, així com una nodrida representació de militants, activistes i càrrecs de Junts, amb l'expresident al capdavant, que competirà en la recerca de suports amb Laura Borràs. La presidenta del Parlament farà compatible el govern de la cambra catalana amb una assemblea que persegueix una institucionalitat alternativa. Els principals dirigents d'ERC i la CUP no hi han presentat candidatures, al contrari que Demòcrates, amb sintonia amb Waterloo, com Poble Lliure.

Quan s'hagi completat l'elecció de l'Assemblea de Representants, però, l'independentisme no haurà resolt l'equació de la representativitat. Perquè el Consell per la República i la seva estructura pot fer de llebre de l'estratègia sobiranista de futur -un full de ruta que es debat en reunions setmanals i discretes des del mes de juny, com va avançar NacióDigital-, però difícilment podrà parlar per l'anomenada majoria del 52%. Si una taula de diàleg sense Junts és incompleta, pot ser representatiu un Consell per la República sense ERC i la CUP? Per mirar endavant, l'independentisme ha de poder formular-se preguntes senzilles sense haver de recórrer als eufemismes o als retrets. Per què el rol del Consell per la República va ser un escull en les negociacions per formar el Govern? Entre altres motius, perquè l'independentisme no ha resolt el tabú del relleu dels lideratges del 2017.     
 

Avui no et perdis

» Exclusiva. Perillen les obres de la Sagrada Família: les peces es fabriquen en sòl protegit des de fa 13 anys; per Roger Tugas Vilardell.

»Carme Forcadell serà al grup promotor de l'acord nacional per a l'autodeterminació; per Sara González.

»Junts esmena a la totalitat els pressupostos estatals i pressiona ERC per sumar-s'hi; per Oriol March.

» Opinió: «El dia dels telèfons apagats»; per Oriol March.

»Cas Valtònyc: el Constitucional belga elimina el delicte d'injúries a la Corona; per Bernat Surroca.

» Opinió: «V de Valtònyc»; per Jonathan Martínez.

»El TC confirma la condemna de Forcadell per sedició; per Bernat Surroca.

»Bárcenas, condemnat a dos anys de presó per pagar en negre les obres a la seu del PP.

» El nou govern de Badalona aposta per recuperar «la dignitat i l'estabilitat» de la ciutat; per Lluís Girona.

»L'electricitat fa augmentar els preus fins al màxim en 29 anys.

» Vídeo | Eleccions a Sud-àfrica: la continuació d'una trajectòria descendent amb un final incert; per Catalonia Global Institute.

»HBO Max: les sèries i pel·lícules imprescindibles de la nova plataforma; per Víctor Rodrigo.

» Mark Zuckerberg anuncia el nou nom de Facebook.

» Secció Jo competeixo: «Catalunya o la brometa final als 'Telenotícies'»; pel Modernet.
 

 El passadís

Òmnium Cultural ha protagonitzat en els darrers temps un creixement de socis que la institució gestada el 1961 per protegir la llengua i la cultura no havia imaginat. L'entitat disposa de més de190.004 associats, una musculatura guanyada en els anys àlgids del procés, en què ha exercit el paper d'actor d'aglutinador del sobiranisme, també en la tasca de resposta a la repressió de l'Estat. De fet, des del setembre del 2017, fins a 116.228 ciutadans han decidit fer-se socis d'Òmnium. El tarannà de l'entitat, així com l'ascendent del seu president -Jordi Cuixart-, expliquen que s'hagin multiplicat suports, que no paren de créixer. Ara suma cada mes un miler llarg de nous socis, malgrat el moment polític que viu l'independentisme. Durant aquest setembre, l'últim mes amb balanç tancat, Òmnium ha fet 1.350 nous socis.

Vist i llegit

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha estat una de les protagonistes de la setmana. Un informe dels lletrats sobre reformes en el reglament de la cambra planteja la supressió de l'article 25.4, que regula la suspensió dels electes en el cas d'obertura de judici oral per cas de corrupció. La proposta de canvi, rebutjada pels grups parlamentaris, s'ha interpretat com una maniobra d'autoprotecció de la presidenta, investigada per una presumpta fragmentació de contractes en la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes. Sobre la qüestió hi reflexiona Josep Martí Blanch a La Vanguardia, amb la suficient perspectiva per entendre el cas Borràs: "La traçabilitat del cas no comença ni acaba en el reglament. Es produeix en el moment en el qual el seu partit va consentir desbrossar-li el camí cap a les institucions sabent la pedra que portava a la sabata. Perquè ja sabien llavors que l'animadversió -més que provada- cap a l'estelada als jutjats no serviria per ser utilitzada com a coartada en aquest assumpte".    

 El nom propi

Xavi Hernàndez és l'escollit per rellevar Ronald Koeman a la banqueta del Barça. A Joan Laporta li ha costat prendre la decisió, però feia dies que el tècnic holandès estava sentenciat, perquè a la relació distant amb el president i la directiva s'hi afegia una deriva en el joc i els resultats que feia inevitable el divorci. Koeman sempre serà una llegenda blaugrana, però la solució de Xavi genera consens al club i l'entorn, per bé que Laporta semblava haver penalitzat el lligam de l'exfutbolista blaugrana amb la candidatura de Víctor Font. Si es resol la desvinculació del de Terrassa de l'Al-Sadd -el tècnic pont serà Sergi Barjuan-, el Barça s'encomanarà a un entrenador que defensa sense fissures el model futbolístic que va gestar Johan Cruyff i que ha acompanyat el club en les dues últimes dècades d'èxit. Per endinsar-se en el Xavi entrenador, val la pena recuperar una entrevista del novembre del 2020 a El Periódico en què el tècnic detallava el seu ideari, basat en la fidelitat a l'estil.  

 Els imperdibles

Aquest divendres arrenca una nova edició del Saló del Manga. Fins dilluns, els amants a la cultura japonesa tenen una cita ineludible a Fira de Barcelona. Encara que aquest cop no hi haurà autors japonesos de forma presencial -per motius derivats de la pandèmia-, el certamen tindrà presentacions editorials, projeccions, concerts, conferències i tasts gastronòmics per submergir-se a fons en les novetats del sector. El company Josep Maria Llauradó ha preparat deu propostes per no perdre's res rellevant de la cita. Bon cap de setmana! 

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per subscriure-t'hi