Que ens ho digui Alemanya

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Setmana de turbulències al govern espanyol. L'esbroncada entre el PSOE i Unides Podem per la retirada de l'escó per part de Meritxell Batet a Alberto Rodríguez va seguir amb el desacord sobre la reforma laboral. El PSOE va prometre derogar el marc laboral acordat el 2012 pel PP i CiU, que ha precaritzat encara més el món del treball, i després ho va pactar amb Pablo Iglesias a l'acord de govern, que ho comprometia de forma literal. Per a més inri, l'any passat també ho va acordar amb Bildu en el marc de la negociació sobre l'estat d'alarma. Però el PSOE, que per cert, tampoc té a l'horitzó derogar la llei mordassa de 2015, ha anat matisant la seva opinió i, segons sembla, més que derogar la reforma laboral del PP ara voldria una reforma soft.

Pedro Sánchez intenta marcar perfil centrista davant una dreta radicalitzada per la pugna entre Pablo Casado i Santiago Abascal, i Yolanda Díaz, que és hàbil i té bona valoració tot i que no encara el carisma de Pablo Iglesias, busca apuntar-se un èxit en un assumpte que, com a ministra de Treball, és en l'àmbit de les seves competències. L'estira-i-arronsa per qui lidera la reforma o derogació del marc laboral actual, marcat per la temporalitat i el risc que convenis d'empresa molt precaris s'imposin als sectorials, ha fet trontollar el govern de coalició i al final s'ha arribat a una solució que té un punt de salomònica i també de lògica: Díaz pilotarà, com a ministra de Treball, la reforma, però el PSOE, partit majoritari de la coalició, hi tindrà a dir. El president espanyol es disposa a fer d'àrbitre entre la nova líder d'Unides Podem i la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que representa l'ala més liberal de l'executiu. Díaz compta que la pressió dels sindicats al carrer i la d'ERC i Bildu al Congrés li facilitarà sortir-se'n i derogar la reforma de Rajoy i ampliar l'escut social als centres de treball.

Però val la pena aturar-se en un dels arguments dels qui són contraris a revisar el marc laboral. El mantra que es repeteix és que Europa vol un marc laboral encara menys garantista i favorable als drets dels treballadors. I que en cap cas vol que el tema estigui en mans de Podem. És el mateix esquema que apliquen per a la reforma del sistema de pensions. Un i altre s'han de reformar i és cert que la Unió Europea ha vinculat l'arribada dels fons Next Generation per modernitzar l'economia i fer front a la crisi derivada de la pandèmia a les reformes. A Europa hi mana la dreta, però han arribat a la conclusió que d'aquesta crisi se'n sortirà amb més creixement i no collant a qui menys té com va passar el 2008. En el cas de la reforma de les pensions no hi ha instruccions massa precises, però tot apunta a més implicació de les empreses i els plans privats per fer el sistema menys deficitari i a allargar l'edat de jubilació.

En el cas del mercat de treball tot això no és tan clar i els sectors més conservadors usen Europa d'espantall davant silencis que són inquietants. Però el cert és que si aquest ha de ser el mirall els treballadors hi tindrien molt a guanyar. A Alemanya no hi ha pràcticament atur juvenil, es treballen moltes menys hores de mitjana, les mesures de conciliació són més avançades i la dona està molt més incorporada al mercat de treball. Per contra, la lenta digitalització i la pèrdua de pes del sector industrial els amenacen. I, si seguim mirant els països que porten la veu cantant a les institucions comunitàries, els salaris mínims són de 1.585 euros al mes a Alemanya i de 1.554 a França. Molt per damunt dels 1.125 d'Espanya segons el còmput comunitari. Per ara la UE no ha frenat cap de les propostes de Yolanda Díaz i, de fet, fa anys que quan mira a Espanya alerta de la creixent precarietat, la temporalitat en els contractes, la segmentació del mercat de treball que impedeix als treballadors progressar, i de la dualitat que provoca condicions de treball molt diferenciades. Europa doncs no pot ser l'excusa.
 

---

Avui no et perdis

»PSOE i Podem desencallen un acord per abordar la reforma laboral.

» Fil directe: «La importància del què»; per Sara González.

»L'agenda del mentrestant s'imposa al xoc quatre anys després de la DUI; per Oriol March.

» Entrevista a Salvador Illa: «Si depèn del PSC, Catalunya tindrà pressupostos»; per Ferran Casas i Sara González.

» Les bales de foam enfronten ERC i la CUP a les portes dels pressupostos; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Renfe i el tren d’Olot»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» T'has de posar dosi de reforç? Quan et tocarà? Preguntes amb resposta sobre la nova fase de vacunació; per Albert Vilanova.  

»El 80% dels catalanoparlants canvien de llengua per «educació» quan els responen en castellà; per Jordi Velert.

» «No pagarem més del que diu la llei»: així s'ha forçat la primera multa a Barcelona per lloguer abusiu; per Joan Serra Carné.

» Faus buscarà un nom de consens per succeir‑lo al capdavant del Cercle d'Economia; per Pep Martí.

»Crònica: Ecuestre, capital Madrid; per Pep Martí.

» Ciència en societat | La cimera de Glasgow torna a situar l'emergència climàtica a l'escena internacional; per Carme Junyent.

»TV3 s'haurà de ressintonitzar a gran part de Catalunya: t'expliquem com fer‑ho; per Lluís Girona.

» El Barça fa fora Koeman; per Lluís Girona.

» Enquesta | Qui ha de ser el pròxim entrenador del Barça?
 

---

 El passadís

Dimarts a la tarda, a Palau, es va reunir la Comissió Tècnica de Política Lingüística. Hi assistien els secretaris generals de tots els departaments a més del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. De forma extraordinària i en ser la primera de la legislatura, la va presidir Pere Aragonès. L'objectiu és situar la llengua com una de prioritats de l'executiu i fer ús d'aquest òrgan de coordinació per fer efectiva la transversalitat de les polítiques lingüístiques. La Comissió Tècnica es va crear el 1998 després de l'aprovació de la llei del català vigent i el 2011, després que la secretaria general es convertís en direcció general i passés de Presidència i Vicepresidència a Cultura, se'n van reforçar les competències i funció. Però el cas és que fins ara s'ha ocupat pot, també perquè en alguns casos s'ha optat per la relació bilateral entre departaments. El cas és que la Comissió Tècnica amb totes les conselleries per assegurar les polítiques transversals en aquest àmbit s'havia reunit el 2019, el 2016, el 2014, el 2005 i el 2004. Va estar nou anys sense fer-ho (entre 2005 i 2014) i, globalment, ho ha fet de forma insuficient si tenim en compte la situació del català. 

Vist i llegit

La politòloga Ruth Ferrero-Turrión publica a Ctxt.es un article analític titulat "Davant la crisi dels conservadors europeus" on, arran de la derrota de la CDU i la retirada d'Angela Merkel a Alemanya, planteja els camins que seguirà el gruix de la dreta europea pròximament. Segons ella, sense Merkel, la CDU cedirà a la temptació de fer seus alguns elements del discurs ultra per intentar recuperar espai electoral. Ferrero-Turrión creu que els populars europeus tenen tres camins possibles: el de Merkel, oposada a tota connivència amb l'extrema dreta; la de l'austríac Sebastian Kurz, ara dimitit però que ha intentat integrar part del missatge reaccionari; i el de l'hongarès Viktor Orban, que suposa una amenaça per al mateix projecte europeu. L'autora creu que el conservadorisme tradicional necessita un full de ruta clar i no està donant mostres de tenir-lo. A Espanya, on segons algunes enquestes el PP i Vox sumen, és un assumpte molt vigent.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1982 el PSOE guanyava per primer cop unes eleccions a Espanya. Ho feia amb una majoria esclatant (202 escons) que queda molt lluny dels maldecaps i les estretors actuals per sumar suports al Congrés. El 1982 el tàndem Felipe González-Alfonso Guerra aconseguia un poder que els duraria 14 anys gràcies a una agenda reformista i un corrent d'il·lusió. La seva victòria tancava la Transició -incorporant per anys i panys també les seves renúncies- després del cop d'Estat del 23-F i la brutal desfeta de la UCD. Aquí, l'espot electoral d'aquella campanya, que és els dels que va fer època. El PSOE encara fa anar aquesta sintonia als actes electorals.

 L'aniversari

Avui fa 66 anys que va néixer el magnat de la informàtica americà Bill Gates, fundador de Microsoft, l'empresa que ha popularitzat el sistema operatiu Windows i que és pràcticament hegemònica. La de Gates és una de les principals fortunes del món. Fa uns anys, en una presentació a Sud-àfrica, li van cridar l'atenció uns nens que, ociosos, l'esperaven. Li van explicar que perquè pogués fer la seva conferència s'havien quedat sense llum a l'escola. Això el va impactar i va començar la seva tasca important filantròpica, que darrerament s'ha centrat en la lluita contra la Covid. Netflix va estrenar un documental amb entrevistes a Gates.

 ​Fes clic aquí per rebre'l