27
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
18:27h
Catalunya ha mirat sovint Escòcia i, de fet, l'independentisme fa anys que reclama un referèndum com el que el Regne Unit va autoritzar l'any 2014. El cas escocès, amb un possible segon referèndum, i les implicacions per a Catalunya, ha estat el tema de la xerrada que ha organitzat el Catalonia Global Institute (CGI) per presentar el seu informe sobre Escòcia. Per parlar-ne han convidat el professor de Teoria Política de la UPF Marc Sanjaume, autor del llibre Independència i progrés, el repte democràtic de l'Scottish National Party. El cas d'Escòcia pot ser, efectivament, un precedent per a Catalunya, però ara com ara hi ha pocs motius per a l'optimisme.
I per què? Sanjaume ho ha detallat. Veu possible un segon referèndum -el pacte de l'SNP amb els Verds el preveu per al 2024- però poc probable a curt termini, tant per l'"ara no toca" de Boris Johnson, com per la idiosincràsia de l'SNP, que gaudeix d'una posició hegemònica a Escòcia, sap jugar al "trilema democràtic" -governar una regió, guanyar suports i avançar cap a la independència, tot alhora- i difícilment voldrà forçar un referèndum de l'estil de l'1 d'octubre. En cas que finalment es pugui tornar a votar, Sanjaume avisa: és difícil guanyar referèndums en democràcies liberals.
Si observem el cas des d'una perspectiva comparada, i Sanjaume ho ha fet amb profunditat, guanyar un referèndum en un estat democràtic és complicat. Només hi ha un precedent: Montenegro. "Els precedents no són per tirar coets", ha reconegut. De fet, si tira endavant la independència d'Escòcia -o de Catalunya, arribat el cas- seria el primer cas d'independència en una democràcia liberal consolidada. Per tant, el cas escocès és un prcedent important per a Catalunya -i si Escòcia aconsegueix la independència i pot entrar a la UE, encara més- però l'experiència no convida a l'optimisme.
En tot cas, a Escòcia el context ha canviat després de la derrota en el primer referèndum. El Brexit ha sacsejat el taulell de joc, i el vot diferencial a Escòcia ha fet evident que el Regne Unit no és homogeni respecte a la relació amb la UE. Això, però, farà que la Unió Europea doni suport a un segon referèndum a Escòcia? Difícil. Es dona el que Sanjaume ha anomenat la "paradoxa de la UE". "La UE ha participat en molts processos d'independència arreu del món i en alguns casos activament, però dins de la UE tot aquest know-how no val per res", ha reconegut. Per tant, difícil veure un posicionament sobre Escòcia des de la UE, malgrat les males relacions que mantenen Brussel·les amb Londres. En tot cas, és en aquest terreny de joc on Catalunya ha de jugar les seves cartes.
El triangle on ha de treballar Catalunya
El politòleg i fundador de CGI Miquel Vila ha desgranat les conclusions de l'informe de l'organització sobre el cas escocès. L'informe planteja un escenari amb tres actors principals: Escòcia, el Regne Unit i la Unió Europea. D'aquest triangle n'haurien de sortir una sèrie d'oportunitats i riscos, que donarien lloc un escenari en el qual Catalunya hauria de treballar. L'element clau, que diferencia l'actual situació de la del primer referèndum d'Escòcia, és el Brexit. Escòcia ha mostrat la voluntat d'integrar-se a la UE mentre que el Regne Unit ha formalitzat ja el divorci amb Brussel·les i les relacions no són bones. "Una Escòcia integrada a la UE vol dir que hi hauria una frontera física entre el Regne Unit i la UE i seria una frontera dura", ha detallat Vila. En aquest triangle entre Escòcia, Regne Unit i la Unió Europea, Catalunya hauria de jugar les seves cartes.
I un dels punts claus seria, segons CGI, centrar-se en els interessos catalans i mantenir neutralitat respecte a la qüestió de la independència d'Escòcia. "Una cosa és dir que els escocesos han de poder decidir el seu futur i l'altra és dir que s'han d'alliberar d'un estat opressor. Cal calibrar els discursos", ha explicat Vila. De fet, proposen buscar complicitats amb el Regne Unit i mantenir unes expectatives realistes, perquè difícilment Europa canviarà el seu punt de vista respecte l'autodeterminació, encara que hi hagi una independència d'Escòcia. Així, l'independentisme hauria de denunciar els baixos estàndards democràtics de Brussel·les respecte a aquest dret de les nacions sense estats.
I per què? Sanjaume ho ha detallat. Veu possible un segon referèndum -el pacte de l'SNP amb els Verds el preveu per al 2024- però poc probable a curt termini, tant per l'"ara no toca" de Boris Johnson, com per la idiosincràsia de l'SNP, que gaudeix d'una posició hegemònica a Escòcia, sap jugar al "trilema democràtic" -governar una regió, guanyar suports i avançar cap a la independència, tot alhora- i difícilment voldrà forçar un referèndum de l'estil de l'1 d'octubre. En cas que finalment es pugui tornar a votar, Sanjaume avisa: és difícil guanyar referèndums en democràcies liberals.
Si observem el cas des d'una perspectiva comparada, i Sanjaume ho ha fet amb profunditat, guanyar un referèndum en un estat democràtic és complicat. Només hi ha un precedent: Montenegro. "Els precedents no són per tirar coets", ha reconegut. De fet, si tira endavant la independència d'Escòcia -o de Catalunya, arribat el cas- seria el primer cas d'independència en una democràcia liberal consolidada. Per tant, el cas escocès és un prcedent important per a Catalunya -i si Escòcia aconsegueix la independència i pot entrar a la UE, encara més- però l'experiència no convida a l'optimisme.
En tot cas, a Escòcia el context ha canviat després de la derrota en el primer referèndum. El Brexit ha sacsejat el taulell de joc, i el vot diferencial a Escòcia ha fet evident que el Regne Unit no és homogeni respecte a la relació amb la UE. Això, però, farà que la Unió Europea doni suport a un segon referèndum a Escòcia? Difícil. Es dona el que Sanjaume ha anomenat la "paradoxa de la UE". "La UE ha participat en molts processos d'independència arreu del món i en alguns casos activament, però dins de la UE tot aquest know-how no val per res", ha reconegut. Per tant, difícil veure un posicionament sobre Escòcia des de la UE, malgrat les males relacions que mantenen Brussel·les amb Londres. En tot cas, és en aquest terreny de joc on Catalunya ha de jugar les seves cartes.
El triangle on ha de treballar Catalunya
El politòleg i fundador de CGI Miquel Vila ha desgranat les conclusions de l'informe de l'organització sobre el cas escocès. L'informe planteja un escenari amb tres actors principals: Escòcia, el Regne Unit i la Unió Europea. D'aquest triangle n'haurien de sortir una sèrie d'oportunitats i riscos, que donarien lloc un escenari en el qual Catalunya hauria de treballar. L'element clau, que diferencia l'actual situació de la del primer referèndum d'Escòcia, és el Brexit. Escòcia ha mostrat la voluntat d'integrar-se a la UE mentre que el Regne Unit ha formalitzat ja el divorci amb Brussel·les i les relacions no són bones. "Una Escòcia integrada a la UE vol dir que hi hauria una frontera física entre el Regne Unit i la UE i seria una frontera dura", ha detallat Vila. En aquest triangle entre Escòcia, Regne Unit i la Unió Europea, Catalunya hauria de jugar les seves cartes.
I un dels punts claus seria, segons CGI, centrar-se en els interessos catalans i mantenir neutralitat respecte a la qüestió de la independència d'Escòcia. "Una cosa és dir que els escocesos han de poder decidir el seu futur i l'altra és dir que s'han d'alliberar d'un estat opressor. Cal calibrar els discursos", ha explicat Vila. De fet, proposen buscar complicitats amb el Regne Unit i mantenir unes expectatives realistes, perquè difícilment Europa canviarà el seu punt de vista respecte l'autodeterminació, encara que hi hagi una independència d'Escòcia. Així, l'independentisme hauria de denunciar els baixos estàndards democràtics de Brussel·les respecte a aquest dret de les nacions sense estats.