Ecuestre, capital Madrid

L'alcalde madrileny, José Luis Martínez-Almeida, assegura que la capital espanyola "ha agafat el relleu" a Barcelona

José Luis Martínez-Almeida amb Josep Bou aquest dimecres a Barcelona.
José Luis Martínez-Almeida amb Josep Bou aquest dimecres a Barcelona. | Europa Press
27 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 20:27h
"Quina enveja!", ha dit Enric Lacalle, vicepresident del Círculo Ecuestre, en el moment de presentar l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que ha intervingut aquesta tarda en el club patrici, on ha estat acollit amb escalf. Lacalle s'ha referit a la capacitat de l'alcalde de la capital espanyola per il·lusionar la ciutadania. "Contagia'ns l'optimisme", ha dit, per la seva banda, el president de l'entitat, Antonio Delgado, tot afirmant que Barcelona i Madrid "han de cooperar, no competir." "Els competidors són fora", ha afegit. Tot una declaració de complicitat envers l'hoste.  

L'alcalde i dirigent del PP ha protagonitzat una sessió de la sèrie Agendes creuades amb el periodista Enric Juliana i ha rebut aplaudiments des de l'inici, quan ha explicat la imminent rebaixa de l'IBI municipal. Ha estat l'anticip abans de fer un cant a la seva pròpia gestió, quan ha parlat de la "il·lusió" que viu Madrid en aquests moments, enfront una Barcelona que ha perdut l'impuls que havia tingut fa anys, entorn els Jocs Olímpics. 

"Si ara hi ha una ciutat que s'identifica amb la modernitat, amb el cosmopolitisme, a no tancar-se en nosaltres mateixos, és Madrid", ha afirmat. Parlant dels Jocs, ha assegurat que Madrid "aspira a ser seu olímpica", però s'ha mostrat "prudent" abans de presentar de nou una candidatura. "En aquests moments encara és prematur", ha recalcat.

"Barcelona va tenir el lideratge i el protagonisme" en els anys dels Jocs, ha apuntat Martínez-Almeida, i Madrid "ha agafat el relleu, ha agafat aquest testimoni". No ha pogut evitar mostrar eufòria per la situació que, segons ell, viu la capital espanyola: "Madrid va com un tiro". Ha dit que no volia opinar sobre el rebuig de Barcelona al projecte hoteler de Four Sessions. "Nosaltres estem encantats de rebre projectes així", ha dit.

L'alcalde de Madrid sí que ha esmentat una batalla que encara Madrid no ha guanyat: la de la imatge internacional. I, sense embuts, ha afirmat que "encara" hi ha gent que a la pregunta de quina és la ciutat que simbolitza més la modernitat a l'estat espanyol, respon que és Barcelona, mentre que Madrid encara presenta la imatge de capital administrativa. 

Victimisme madrileny
Ha considerat "irresponsable" i "inoportú" el debat sobre la descentralització de seus institucionals per portar-ne algunes fora de Madrid. Martínez-Almeida ha dit que "podem debatre-ho", però ha afirmat que li genera "inquietud" que "s'assenyali a Madrid com a culpable de tots els mals". S'ha mostrat obert a que es puguin ubicar diverses institucions en altres llocs, però que no es "desarrelin" les que ja hi són: "Prefereixo que el TC es quedi a Madrid", ha dit, referint-se a les incomoditats que suposaria per al seu personal.   

"Un Ayuso amable"
Martínez-Almeida ha satisfet la sensibilitat majoritària del públic que sol aplegar-se a l'Ecuestre, que és força conservadora i crítica amb la situació política a Catalunya, i ja no diguem a Barcelona. Però, a la vegada, l'alcalde també ha volgut oferir una imatge més matisada que la que emet la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Com quan ha propugnat un "diàleg competitiu" en les relacions entre Barcelona i Madrid, dins d'un "projecte d'èxit" que és, segons ell, "l'Espanya constitucional del 1978". 

El discurs de Martínez-Almeida ha agradat als socis de l'Ecuestre. Una de les sòcies presents, Alicia Monche, habitual de quasi tots els actes de la casa, comentava al final que el polític madrileny és "com un Ayuso amable". Això sí, fent constar que Ayuso també li "agrada". 

La presència de Martínez-Almeida ha convocat més de 150 persones a la sala de l'Ecuestre, sent un dels actes més concorreguts dels que s'han fet a l'entitat darrerament. A la sortida, la satisfacció era general. I la paraula més repetida que es podia escoltar entre les taules era aquella amb què Enric Lacalle havia iniciat l'acte: "Quina enveja!". La mirada sempre és subjectiva. 
Arxivat a