27
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
16:43h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha deixat en llibertat l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, després de comparèixer davant de la jutge instructora de la causa per desobediència contra l'anterior mesa, encapçalada per Roger Torrent. Costa s'enfronta a una pena d'inhabilitació per, presumptament, haver desobeït ordres del Tribunal Constitucional (TC) quan va permetre, amb la resta de membres independentistes de la mesa, la tramitació de dues propostes sobre la monarquia i l'autodeterminació.
Costa es va negar a comparèixer a mitjans de setembre i per això aquest dimecres els Mossos l'han detingut i l'han posat a disposició de la jutge. L'exvicepresident del Parlament s'ha negat a declarar i ha anunciat que presentarà una querella contra la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret.
La defensa, pilotada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha denunciat que la detenció és "il·legal". "No hi ha base legal per aquesta detenció, que constitueix una vulneració flagrant del dret a la llibertat, la inviolabilitat parlamentària, el dret a no declarar i al procés equitatiu", diu l'escrit, al qual ha tingut accés NacióDigital. Afegeixen també que la detenció evidencia la manca d'imparcialitat de la magistrada instructora. Es dona la circumstància, també, que Boye i Elbal són a Alemanya per motius professionals i no han pogut assistir l'acusat durant la declaració. Costa, que és lletrat en exercici, s'ha hagut d'autodefensar.
Al Palau de Justícia s'hi ha desplaçat una representació de l'independentisme encapçalada per Laura Borràs per donar suport a l'exvicepresident del Parlament i denunciar la repressió de l'Estat. A través de Twitter, Borràs ha denunciat aquest matí que no se l'ha deixat accedir als calabossos del TSJC perquè el seu president, Jesús María Barrientos, ha donat "ordres expresses" per vetar-li l'entrada.
En un vídeo difós a Twitter, Costa va explicar el 15 de setembre que no volia "establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors que no tenen nocions bàsiques de la separació de poders". L'exdiputat de Junts va explicar que té l'objectiu de guanyar la batalla a Europa. La resta de membres de la mesa investigats sí que van comparèixer per declarar davant del jutge. La detenció arriba l'endemà que els lletrats trametessin a la mesa del Parlament un informe favorable a reformar l'article 25.4 del reglament, que podria afectar Laura Borràs.
Defensor de la desobediència
Costa sempre s'ha situat com a defensor de la "desobediència". "Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència?", deia fa un mes en un article als mitjans, i manté que "no reconeixerà mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. L'exvicepresident del Parlament, ara apartat de la política i fent de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, treballa amb la vista posada a Estrasburg. Així s'expliquen els seus moviments en aquesta causa i, especialment, el recurs que va presentar fa un mes i mig al TC.
En la seva querella, la Fiscalia acusa els membres de la mesa del Parlament de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent.
En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat sobre qüestions que, segons el ministeri fiscal, van en contra de la decisió de l'alt tribunal.
Costa es va negar a comparèixer a mitjans de setembre i per això aquest dimecres els Mossos l'han detingut i l'han posat a disposició de la jutge. L'exvicepresident del Parlament s'ha negat a declarar i ha anunciat que presentarà una querella contra la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret.
La defensa, pilotada per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, ha denunciat que la detenció és "il·legal". "No hi ha base legal per aquesta detenció, que constitueix una vulneració flagrant del dret a la llibertat, la inviolabilitat parlamentària, el dret a no declarar i al procés equitatiu", diu l'escrit, al qual ha tingut accés NacióDigital. Afegeixen també que la detenció evidencia la manca d'imparcialitat de la magistrada instructora. Es dona la circumstància, també, que Boye i Elbal són a Alemanya per motius professionals i no han pogut assistir l'acusat durant la declaració. Costa, que és lletrat en exercici, s'ha hagut d'autodefensar.
Al Palau de Justícia s'hi ha desplaçat una representació de l'independentisme encapçalada per Laura Borràs per donar suport a l'exvicepresident del Parlament i denunciar la repressió de l'Estat. A través de Twitter, Borràs ha denunciat aquest matí que no se l'ha deixat accedir als calabossos del TSJC perquè el seu president, Jesús María Barrientos, ha donat "ordres expresses" per vetar-li l'entrada.
En un vídeo difós a Twitter, Costa va explicar el 15 de setembre que no volia "establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors que no tenen nocions bàsiques de la separació de poders". L'exdiputat de Junts va explicar que té l'objectiu de guanyar la batalla a Europa. La resta de membres de la mesa investigats sí que van comparèixer per declarar davant del jutge. La detenció arriba l'endemà que els lletrats trametessin a la mesa del Parlament un informe favorable a reformar l'article 25.4 del reglament, que podria afectar Laura Borràs.
Defensor de la desobediència
Costa sempre s'ha situat com a defensor de la "desobediència". "Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència?", deia fa un mes en un article als mitjans, i manté que "no reconeixerà mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. L'exvicepresident del Parlament, ara apartat de la política i fent de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, treballa amb la vista posada a Estrasburg. Així s'expliquen els seus moviments en aquesta causa i, especialment, el recurs que va presentar fa un mes i mig al TC.
En la seva querella, la Fiscalia acusa els membres de la mesa del Parlament de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent.
En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat sobre qüestions que, segons el ministeri fiscal, van en contra de la decisió de l'alt tribunal.