27
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
11:43h
La fi de l'estat d'alarma i el control de la variant Delta del coronavirus han permès que la recuperació de l'economia catalana s'hagi accelerat el tercer trimestre, gràcies també en bona part a la favorable evolució del turisme domèstic, i que l'empresariat afronti el quart trimestre d'any amb unes expectatives de creixentment positives. De fet, el PIB podria acabar el 2021 un 3,9% per sota del nivell precrisi. Aquestes són les principals conclusions de l'Informe de conjuntura catalana del tercer trimestre, fet per l'equip d'AQR-Lab de la UB i la Cambra de Comerç de Barcelona i que aquest dimecres han presentat la presdienta de l'entitat, Mònica Roca, i el director del Gabinet d'Estudis de la institució, Josep Ramon Rovira.
Segons l'informe, l'economia catalana ha entrat en la segona part de l'any amb un creixement robust pel que fa als indicadors de mercat laboral com de creació d'empreses, que cada vegada s'acosten més a nivells precrisi: el nombre d'assalariats "efectius" estaria al setembre només un 3,9% per sota del mateix mes de 2019, i el nombre d'empreses actives un 1,2% per sota. Però, en contraposició amb els bons indicadors de conjuntura, els riscos que amenacen la recuperació són cada vegada més alts: les tensions inflacionistes i els problemes d’aprovisionament.
Per la Cambra, els riscos a curt i mitjà termini han augmentat. D'una banda, el fort increment del preu de les matèries primeres i l'energia suposa una amenaça per a la recuperació si aquesta es trasllada als preus industrials finals i, d'aquests, als preus finals de consum. D'altra banda, hi ha el risc d'efectes de segona ronda en els preus no energètics i en els salaris si l'increment temporal de preus energètics acaba traduint-se en increments salarials, iniciant així una espiral preus-salaris.
A Catalunya, la inflació ha escalat fins al 3,7% al setembre, però es deu pràcticament en exclusiva a l'increment dels preus vinculats a l'energia (que al setembre són un 14% superiors als d'abans de la crisi), sense veure’s una afectació significativa en la resta de productes de consum inclosos els aliments, tal com mostra el baix nivell de la inflació subjacent (0,8%). Finalment, els increments salarials pactats en convenis col·lectius es mantenen força continguts en l'1,5% fins al setembre.
Segons el mòdul empresarial de l'Enquesta de Clima del 3T de la Cambra i l'Idescat, el 61% de les empreses industrials catalanes tenen problemes d'aprovisionaments (un 56% en el cas de la construcció i un 53% al comerç), un percentatge superior al del pitjor moment del tancament de fronteres per la Covid-19 el 2020, quan va afectar al 52% d'empreses industrials.
Fruit de tota aquesta problemàtica recent, a la que se sumen els efectes acumulats per la Covid-19, s'observa que el 20% de les empreses catalanes tenen problemes de solvència i el 27% afronten problemes de liquiditat, percentatges que augmenten en el cas de les microempreses. La Cambra confia que aquest sigui un fenomen transitori fruit d'una recuperació intensa i sincronitzada a tot el món que està pressionant la capacitat de producció i que podria finalitzar a mitjans de l'any vinent. Tanmateix, si els augments de preus de les matèries primeres o la falta de béns intermedis a la indústria i la construcció es prolonguen en el temps, les empreses acabaran repercutint l'increment de costos sobre els preus i els salaris podrien augmentar per recuperar el poder adquisitiu, convertint en estructural el que ara és un fenomen conjuntural.
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha detallat les mesures que l'entitat considera essencials per neutralitzar els riscos: una política decidida per contenir els increments dels salaris generalitzats transitòriament (també els públics), però alhora s'hauria de compensar temporalment als col·lectius més afectats per l'augment de l’energia (transportistes, famílies vulnerables, sectors intensius en consum energètic, etc.); augmentar l'oferta de professionals en aquelles activitats més tensionades com ara la construcció, on l'execució dels fons Next Generation suposarà un factor de pressió afegit; evitar pujades fiscals a curt termini que posin més pressió sobre les empreses per repercutir l'increment de costos i, finalment, impulsar una nova política industrial a Catalunya que creï les condicions necessàries per impulsar la innovació, per crear llocs de treball de qualitat i per promoure un creixement compatible amb el medi ambient.
Un PIB que es manté dinàmic
Josep Ramon Rovira ha explicat que les previsions i els resultats de l'Enquesta de clima empresarial apunten al fet que l'activitat econòmica ha agafat embranzida el tercer trimestre i que continuarà la senda de recuperació en el quart. L'estalvi acumulat de les famílies al llarg de bona part del 2020, sumat a la demanda embassada, estaria donant un impuls afegit al consum privat que, junt amb l'increment de les exportacions, protagonitzarà el creixement dels propers mesos.
L'empresariat afronta amb optimisme el quart trimestre -ha assenyalat el cap del Gabinet d'Estudis de la Cambra-. L'Indicador de confiança empresarial creix un 25% a Catalunya respecte al quart trimestre de 2020, i se situa ja només a 2,9 punts de recuperar el nivell precrisi. La previsió de creixement del PIB a Catalunya és del 6,1% el 2021 i 6,5% per al 2022. El quadre macroeconòmic de previsions per a Catalunya el 2021-2022 apunta així a una recuperació gradual que permetria recuperar el nivell de PIB precrisi l'any vinent. L'entitat revisa dues dècimes a la baixa la previsió de 2021 i 2022 respecte a l'informe de conjuntura de juliol, fins al 6,1% i 6,5% respectivament.
Cal dir que aquestes previsions no contemplen la materialització dels riscos esmentats. De materialitzar-se aquests riscos, és molt possible que el creixement del PIB de 2022 estigui més a prop del 5% que del 6% i la recuperació dels nivells precrisi no s’assoliria aleshores fins al 2023. De fet, la previsió central és que la inflació se situi en el 2,7% en mitjana l'any 2021 i que es reduirà al 2% el 2022.
Segons l'informe, l'economia catalana ha entrat en la segona part de l'any amb un creixement robust pel que fa als indicadors de mercat laboral com de creació d'empreses, que cada vegada s'acosten més a nivells precrisi: el nombre d'assalariats "efectius" estaria al setembre només un 3,9% per sota del mateix mes de 2019, i el nombre d'empreses actives un 1,2% per sota. Però, en contraposició amb els bons indicadors de conjuntura, els riscos que amenacen la recuperació són cada vegada més alts: les tensions inflacionistes i els problemes d’aprovisionament.
Per la Cambra, els riscos a curt i mitjà termini han augmentat. D'una banda, el fort increment del preu de les matèries primeres i l'energia suposa una amenaça per a la recuperació si aquesta es trasllada als preus industrials finals i, d'aquests, als preus finals de consum. D'altra banda, hi ha el risc d'efectes de segona ronda en els preus no energètics i en els salaris si l'increment temporal de preus energètics acaba traduint-se en increments salarials, iniciant així una espiral preus-salaris.
A Catalunya, la inflació ha escalat fins al 3,7% al setembre, però es deu pràcticament en exclusiva a l'increment dels preus vinculats a l'energia (que al setembre són un 14% superiors als d'abans de la crisi), sense veure’s una afectació significativa en la resta de productes de consum inclosos els aliments, tal com mostra el baix nivell de la inflació subjacent (0,8%). Finalment, els increments salarials pactats en convenis col·lectius es mantenen força continguts en l'1,5% fins al setembre.
Segons el mòdul empresarial de l'Enquesta de Clima del 3T de la Cambra i l'Idescat, el 61% de les empreses industrials catalanes tenen problemes d'aprovisionaments (un 56% en el cas de la construcció i un 53% al comerç), un percentatge superior al del pitjor moment del tancament de fronteres per la Covid-19 el 2020, quan va afectar al 52% d'empreses industrials.
Fruit de tota aquesta problemàtica recent, a la que se sumen els efectes acumulats per la Covid-19, s'observa que el 20% de les empreses catalanes tenen problemes de solvència i el 27% afronten problemes de liquiditat, percentatges que augmenten en el cas de les microempreses. La Cambra confia que aquest sigui un fenomen transitori fruit d'una recuperació intensa i sincronitzada a tot el món que està pressionant la capacitat de producció i que podria finalitzar a mitjans de l'any vinent. Tanmateix, si els augments de preus de les matèries primeres o la falta de béns intermedis a la indústria i la construcció es prolonguen en el temps, les empreses acabaran repercutint l'increment de costos sobre els preus i els salaris podrien augmentar per recuperar el poder adquisitiu, convertint en estructural el que ara és un fenomen conjuntural.
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha detallat les mesures que l'entitat considera essencials per neutralitzar els riscos: una política decidida per contenir els increments dels salaris generalitzats transitòriament (també els públics), però alhora s'hauria de compensar temporalment als col·lectius més afectats per l'augment de l’energia (transportistes, famílies vulnerables, sectors intensius en consum energètic, etc.); augmentar l'oferta de professionals en aquelles activitats més tensionades com ara la construcció, on l'execució dels fons Next Generation suposarà un factor de pressió afegit; evitar pujades fiscals a curt termini que posin més pressió sobre les empreses per repercutir l'increment de costos i, finalment, impulsar una nova política industrial a Catalunya que creï les condicions necessàries per impulsar la innovació, per crear llocs de treball de qualitat i per promoure un creixement compatible amb el medi ambient.
Un PIB que es manté dinàmic
Josep Ramon Rovira ha explicat que les previsions i els resultats de l'Enquesta de clima empresarial apunten al fet que l'activitat econòmica ha agafat embranzida el tercer trimestre i que continuarà la senda de recuperació en el quart. L'estalvi acumulat de les famílies al llarg de bona part del 2020, sumat a la demanda embassada, estaria donant un impuls afegit al consum privat que, junt amb l'increment de les exportacions, protagonitzarà el creixement dels propers mesos.
L'empresariat afronta amb optimisme el quart trimestre -ha assenyalat el cap del Gabinet d'Estudis de la Cambra-. L'Indicador de confiança empresarial creix un 25% a Catalunya respecte al quart trimestre de 2020, i se situa ja només a 2,9 punts de recuperar el nivell precrisi. La previsió de creixement del PIB a Catalunya és del 6,1% el 2021 i 6,5% per al 2022. El quadre macroeconòmic de previsions per a Catalunya el 2021-2022 apunta així a una recuperació gradual que permetria recuperar el nivell de PIB precrisi l'any vinent. L'entitat revisa dues dècimes a la baixa la previsió de 2021 i 2022 respecte a l'informe de conjuntura de juliol, fins al 6,1% i 6,5% respectivament.
Cal dir que aquestes previsions no contemplen la materialització dels riscos esmentats. De materialitzar-se aquests riscos, és molt possible que el creixement del PIB de 2022 estigui més a prop del 5% que del 6% i la recuperació dels nivells precrisi no s’assoliria aleshores fins al 2023. De fet, la previsió central és que la inflació se situi en el 2,7% en mitjana l'any 2021 i que es reduirà al 2% el 2022.