Procés català

L'agenda del mentrestant s'imposa al xoc quatre anys després de la DUI

La negociació dels pressupostos de l'Estat, marcats per la consecució d'objectius en clau autonòmica, marca el dia a dia de l'independentisme a l'espera de refer confiances amb l'horitzó d'un nou embat encara inconcret

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 d'octubre de 2021 a les 19:25 |
Els moments posteriors a la declaració d'independència al Parlament. | Josep M. Montaner
Va ser un dels moments del procés en què més diferència hi va haver entre les paraules i els fets. La declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, de la qual se'n compleixen quatre anys, no va tenir cap conseqüència pràctica per materialitzar la República catalana, però sí que va impactar amb força en el futur dels seus protagonistes, que van veure's abocats a la presó i a l'exili davant l'ofensiva judicial de l'Estat. Des d'aquell moment s'han succeït judicis, eleccions, canvis al Govern, picabaralles entre ERC i Junts i també moviments tectònics a l'Estat, com ara l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa amb la moció de censura contra Mariano Rajoy, esquitxat per la corrupció del PP i corcat per la gestió de la carpeta catalana.

Com ha evolucionat el mapa en els últims quatre anys? L'independentisme encara malda per refer confiances -com va avançar aquest diumenge NacióDigital- entre la taula de diàleg i la preparació del nou embat, però en el dia a dia s'imposa l'agenda del mentrestant. El debat ja no és com desplegar la declaració d'independència ni com obtenir suports internacionals al nou estat, sinó que el calenari immediat gira al voltant dels pressupostos generals de l'Estat, del blindatge del català en l'audiovisual, de la gestió dels fons europeus i del traspàs de Rodalies, qüestions que evoquen l'etapa anterior a l'ebullició del procés. Aquests són els aspectes que marquen l'acció política -per ara, autonòmica- de l'independentisme quatre anys després de la DUI.


Del 155 a la taula de diàleg


Sánchez va col·laborar activament amb l'activació del 155 al Senat, que va servir per destituir el Govern i convocar eleccions el 21 de desembre del 2017, en les quals l'independentisme va revalidar la majoria malgrat la primera posició de Ciutadans. El primer semestre del 2018 va estar marcat pel xoc entre el Parlament i els tribunals estatals a l'hora d'escollir nou president -ni Carles Puigdemont, ni Jordi Sànchez, ni Jordi Turull van poder sortejar les traves- i, ja amb nou inquilí a Palau -Quim Torra-, va arribar el canvi a la Moncloa: Rajoy va perdre la moció de censura i el líder del PSOE va aterrar a Palau amb un canvi de to respecte l'etapa del PP. La cimera de Pedralbes va ser el primer assaig de diàleg, entorpit per la pressió de la dreta i la negativa a situar un relator en les converses, i també per l'arrencada del judici al Tribunal Suprem.

 

Les dues delegacions de la taula de diàleg, cara a cara al Palau de la Generalitat. Foto: Govern


A partir d'aquí, la coreografia d'eleccions va acabar amb el suport d'ERC a la investidura de Sánchez a canvi d'una taula de diàleg que s'ha reunit només dues vegades i que ara no compta amb la presència de Junts, que denuncia un veto cap als seus dirigents. El president Pere Aragonès i el líder del PSOE discrepen profundament en el resultat que ha de donar aquesta mesa -autodeterminació i amnistia apareixen com a demandes que el govern espanyol no accedeix ni accedirà a concedir-, però estan d'acord amb no posar-hi terminis. La taula avança ara en reunions discretes, sense publicitat i sense presència dels presidents -Félix Bolaños i Laura Vilagrà comanden els equips de la Moncloa i de Palau-, en paral·lel a la represa de les comissions bilaterals i a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, per ara incerta.


Blindatge del català en l'audiovisual


De cara a la negociació dels comptes, ERC i Junts estan esperant fins a última hora per decidir si presenten esmena a la totalitat. En certa manera, episodis com aquest exemplifiquen fins a quin punt ha variat l'epicentre de la política catalana: si fa quatre anys el debat era sobre la proclamació de la República i els propers passos a seguir, ara les formacions independentistes estan pendents de la posició del PSOE i Unides Podem sobre el blindatge del català en la llei estatal de l'audiovisual per decidir si afavoreixen el tràmit dels comptes del govern espanyol al Congrés dels Diputats. Per ara, la Moncloa tanca la porta a protegir la llengua abans de la primera votació dels comptes, prevista per al 4 de novembre i que servirà de termòmetre de la legislatura estatal, marcada també per les topades pujades de to entre els socis de govern.


El blindatge del català s'ha convertit en peça nuclear del nou Govern comandat per Aragonès, que fa dues setmanes va fer front comú amb el sector i fa tan sols uns dies va acordar una defensa conjunta de la llengua al costat de la presidenta del govern balear, Francina Armengol. L'estat del català preocupa les institucions, especialment si s'atenen les dades, recollides en aquest especial de NacióDigital: el castellà és clarament la llengua inicial que han escoltat a casa una majoria de catalans després de néixer. És la primera llengua per al 52,7% de la població, mentre que menys d'un terç van créixer els primers anys amb el català com a idioma a l'entorn (31,5%). Un 2,8% cita ambdues llengües i un 11,6% en va tenir d'altres o combinacions diverses, amb l'àrab (2,2%) com a més citada d'entre les minoritàries que es parlen al país.

Inversions en infraestructures


Una altra carpeta amb reminiscències d'inicis de la dècada passada, o fins i tot de finals de l'anterior, encara amb el tripartit a Palau. Els constants retards a la xarxa de Rodalies han fet revifar l'exigència per part de la Generalitat de traspassar el servei al complet. És una carpeta que s'abordarà en la comissió bilateral i en el grup de treball concret d'infraestructures, però també apareix com a demanda de cara a la negociació dels pressupostos. La setmana passada, el vicepresident Jordi Puigneró va verbalitzar que calia desvincular les dues qüestions, però va acabar rectificant després que el grup parlamentari de Junts sí que plantegés els trens com a condició per als comptes.
 

Trobada de la comissió bilateral a Madrid el 2 d'agost. Foto: ACN


Mentrestant, el Govern ja es prepara perquè Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) assumeixi el control dels trens a Lleida a partir del 2024. Es tracta de només el 10% de les Rodalies del país, però es planteja com un assaig del que es podria fer a tot el país si les competències fossin completes. Aquesta pressió pels trens avança en paral·lel al serial sobre l'aeroport del Prat, l'ampliació del qual està aturada. La va frenar la Moncloa amb l'argument de les discrepàncies entre ERC i Junts, que existeixen: els republicans -ho indicava Teresa Jordà en una entrevista a aquest diari- sostenen que el debat està "tancat", mentre que Puigneró defensa que cal tornar a l'acord del 2 d'agost entre ell i la ministra Raquel Sánchez, amb la Ricarda com a línia vermella.

Vies de finançament


El dèficit fiscal ha tornat paulatinament al centre del discurs independentista. El conseller d'Economia, Jaume Giró -amb cada vegada més pes polític i implicat en les negociacions pels pressupostos estatals per part de Junts-, el va xifrar en 18.000 milions d'euros poques setmanes després d'arribar al càrrec. Giró també ha protagonitzat el retorn del Govern als organismes multilaterals, com ara el consell de política fiscal i financera (CPFF). La Generalitat no es decideix a jugar la partida de la reforma del finançament, caducat el 2014 i pel qual hi ha autonomies que guanyen protagonisme -com el País Valencià-, però reclama més recursos per a Catalunya.

Ho fa, per exemple, amb la petició de demanar la cogestió dels fons europeus -aspecte pactat per ERC en els anteriors pressupostos amb el PSOE, però que encara no s'ha concretat- o bé la reclamació de mantenir els fons Covid amb xifres properes als 2.000 milions d'euros per al 2022. Són dues qüestions que Junts ha situat com a condició de cara als comptes estatals, tal com ja ha plantejat en públic i en privat. Aquesta petició de més recursos va lligada a la de fixar mecanismes per garantir el compliment dels acords, clàusula també aplicable en futures enteses sobre infraestructures.

Confiances en reconstrucció


Un any abans del referèndum i de la declaració d'independència, Puigdemont va començar a fer servir l'expressió "cadena de confiances" per referir-se a la relació que havia de tenir l'independentisme. La CUP li havia tombat els pressupostos i es dirigia a una qüestió de confiança que va resoldre amb l'aposta per l'1-O. El Govern i els anticapitalistes tornen a tenir ara els comptes sobre la taula, i la negociació, per ara, no avança. Fins al punt que el full de ruta de la CUP, avançat per NacióDigital, passa per demorar l'entrada en vigor dels pressupostos per poder arribar a un acord. Aquesta vegada, però, el debat no va sobre la inclusió de la partida del referèndum al pressupost, sinó d'altres qüestions que no tenen a veure amb el procés.


El futur del camí independentista es debat en un òrgan "informal" format per ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República en el qual s'aspira a refer ponts entre partits i entitats després d'anys de discrepàncies. Les carpetes del dia a dia no apareixen en les converses d'aquest espai, centrat en el mig termini, per si en algun moment s'ha d'abordar el nou embat amb l'Estat. Quatre anys després de la declaració d'independència, però, les coordenades han variat i la dinàmica del mentrestant s'ha imposat -per ara- a la del xoc.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació