Junts

Junts aspira a captar els alcaldes del PDECat després del gir de Chacón

El partit de Puigdemont situa la incorporació a títol individual de dirigents postconvergents com a via per fer créixer el projecte de cara a les municipals del 2023

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 26 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Consell nacional de Junts. | Junts
"Els hem posat la passarel·la de plata. Ara només falta que la creuin". Aquesta frase, pronunciada per un membre de la direcció de Junts, exemplifica fins a quin punt és rellevant per a la formació de Carles Puigdemont captar bona part del món municipal del PDECat camí de les eleccions del 2023. De contactes n'hi ha des de fa mesos i, de fet, de portes endins ja es comencen a donar per fetes incorporacions rellevants de cara als comicis. "I més que n'hi haurà a mesura que s'acostin les eleccions", remarquen les fonts consultades per NacióDigital. L'entrada individual a les files -o a les candidatures- de Junts és la via preferida pel partit que lidera Jordi Sànchez, que porta setmanes pentinant el territori amb un doble objectiu: afermar el desplegament territorial de les sigles i començar a preparar la maquinària de les municipals, a les quals concorreran per primera vegada com a partit. El 2019 ho van fer amb el PDECat.

En el consell nacional celebrat el 18 de setembre, Junts va fer una crida als alcaldes postconvergents a sumar-se a les sigles de Puigdemont. "Com més gent se sumi al nostre projecte, millor", va assenyalar Sànchez. El PDECat encara aplega centenars d'alcaldes i de regidors que no van fer el salt quan els principals dirigents de l'espai van fer el salt al nou partit, però els equilibris són fràgils i la situació és delicada, com ho exemplifica el nou ERO que deixarà només el gerent com a empleat postconvergent. En la conferència de la secretària general, Àngels Chacón, pronunciada davant de 800 persones al Teatre Nacional de Catalunya aquest dilluns, no s'hi va esmentar res de les municipals. Una absència en el discurs que no va passar desapercebuda en el món local del partit, últim reducte que aguanta juntament amb els quatre escons al Congrés.


A la conferència hi van assistir bona part dels principals alcaldes del PDECat: Marc Solsona (Mollerussa), Meritxell Roigé (Tortosa), Montserrat Candini (Calella), Carles Pellicer (Reus), Albert Piñeira (Puigcerdà), David Font (Gironella), Pere Regull (Vilafranca del Penedès) i Jordi Masquef (Figueres). Una absència va ser sonora: Marc Castells, alcalde d'Igualada, va optar per no ser-hi, moviment celebrat -i en certa manera esperat- a Junts. Els batlles presents van sortir satisfets per la convocatòria i pel nivell de les primeres files, però la concreció de Chacón va ser escassa a l'hora de definir el nou partit que ha de sortir de les converses amb Lliures, la Lliga, el PNC -ara fora de les converses- i Convergents. Aquesta nova formació, amb NIF nou i al qual els militants s'hi integraran de forma individual, hauria d'estar preparada al desembre.


Més enllà de les qüestions formals, una de les carpetes que generen inquietud és la del full de ruta, perquè conjugar tots aquests actors no és senzill a nivell discursiu. Chacón va fer equilibris entre la reforma constitucional, la millora del finançament i el referèndum acordat, però va ser crítica amb la revisió de l'1-O i es va desmarcar activament de la unilateralitat i la confrontació. "Un alcalde del PDECat que hagi de competir amb un aspirant de Junts es pot permetre segons quins discursos com aquest? O anar de bracet amb la Lliga?", es pregunta un implicat en les converses dels últims mesos per bastir el nou espai de centre. La Lliga, liderada per Àstrid Barrio, és clau per al finançament del projecte, com ha quedat clar en les negociacions.

No són poques les veus dins de Junts que assenyalen aquest context com el factor necessari per anar incorporant figures del PDECat. Abans de l'estiu, per exemple, en cercles internes ja es parlava d'una vintena de fitxatges. "I els que vindran quan s'acostin les eleccions", pronosticaven en aquell moment des de l'entorn de Sànchez. Qui s'encarrega de preparar a nivell tècnic les municipals és David Saldoni, secretari d'organització de Junts i que, en el seu moment, va formar part de la direcció fundacional del PDECat al costat de Marta Pascal i de David Bonvehí. Amb el pas del temps, concretament cinc anys, tots tres han acabat militant en partits diferents.


Sense acord global


Si alguna cosa és segura, però, és que no hi haurà un acord global entre Junts i el PDECat. Tanmateix, però, hi ha "fórmules" que s'exploraran -i, de fet, ja s'estan explorant- per minimitzar danys. Els de Puigdemont, al juliol, insistien en privat que no els feia por competir amb alcaldes postconvergents, encara que això suposés perdre davant dels candidats d'ERC. "És la primera vegada que ens presentem", justificaven des de la direcció. Ara, però, l'objectiu és inequívoc: ser el partit amb més candidatures al territori i el que més regidors i alcaldies aspira a aconseguir. Això passa per captar figures del PDECat, que té prohibida la doble militància als estatuts. El partit sosté que disposa d'almenys 5.000 afiliats i que encara supera el centenar d'alcaldes.


Junts també ha fet aproximacions cap a Demòcrates de Catalunya, que al seu torn ha mantingut converses amb els postconvergents. Barcelona pot ser un dels principals camps de batalla de l'espai que abans s'aixoplugava a l'entorn de Convergència, i per ara només un nom apareix com a segur en l'horitzó. Es tracta d'Elsa Artadi, que ja ha presentat el seu model de ciutat com a futura aspirant de Junts. L'objectiu de l'exconsellera és superar ERC i competir cara a cara amb Ada Colau i el PSC, i per fer-ho haurà de superar el sostre dels cinc regidors obtinguts a les eleccions del 2019.

Sigui com sigui, la situació al PDECat i la reordenació que aspira a comandar Chacón -amb el partit en segon terme- tindran una afectació en el món municipal que Junts observa amb atenció. Entre una part de la cúpula, i també dels presos que van fer el salt de les files postconvergents a Junts, és majoritària la visió que cal acabar de completar el projecte amb tots aquells que, l'estiu passat, no van acabar de fer el salt. I per això poden ser claus al territori les figures de Jordi Turull -a qui sectors de la formació agradaria veure com a secretari general, moviments que ell no promou- i Josep Rull, així com també la de Joaquim Forn a Barcelona. La fortalesa local del PDECat l'actiu a manenir per part de Chacón i, després de la conferència, no li serà gens senzill.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació