26
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
28
de maig
del
2023
a les
10:03h
La gran majoria de llibres de les biblioteques públiques del país estan en castellà i tan sols un de cada quatre es troba en català. Així ho reconeix la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una resposta parlamentària per escrit a què ha tingut accés NacióDigital, basant-se en dades del catàleg de biblioteques públiques Atena, el qual unifica els 429 equipaments del Sistema de Lectura Pública del país des de l'abril d'aquest any.
Aquest catàleg té registrats més d'un milió de títols, concretament 1.011.934. I d'aquests, 643.703 estan en castellà, gairebé dues terceres parts del total, mentre que només 251.209 es trobarien en català, just el 24,8%. Vist d'una altra manera, per cada dos llibres en català en una llibreria pública, l'usuari en podria trobar cinc en castellà, de mitjana. Pel que fa als títols que es troben en altres llengües, la majoria estan en anglès. En concret, n'hi ha 61.670 en aquest idioma, el 6,1% del total del catàleg, mentre que 37.483 estarien en francès, 10.852 en alemany i, finalment, 7.017, en altres llengües.
Des del Departament de Cultura s'argumenta que aquestes dades responen al fet que només el 13,5% de total de llibres que es publiquen a l'Estat estan en català. Així, malgrat que les biblioteques públiques adquireixen tots els títols que s'editen en aquesta llengua, difícilment es pot assolir l'equilibri amb l'oferta actual. De fet, l'actual 25% de títols disponibles en català a les biblioteques ja quasi duplicaria el percentatge que es trobaria a les llibreries. En tot cas, la conselleria subratlla que impulsa línies de suport editorial per incrementar la publicació en aquesta llengua, també en aquelles disciplines especialitzades amb escassa oferta en català i que a les biblioteques s'ha de suplir amb obres en altres idiomes.
Igualment, el Ministeri de Cultura i Esports ofereix dades anuals de les llengües dels títols que adquireix per a les seves biblioteques, des del 2016, malgrat que no en facilita del catàleg complet incloent-hi els reunits amb anterioritat. L'Estat disposa de 53 biblioteques públiques, amb presència a totes les províncies excepte a Barcelona -sí a Girona, Lleida i Tarragona-, Navarra, Biscaia i Guipúscoa.
Durant els últims cinc anys, en tot cas, el Ministeri ha adquirit una xifra gens menyspreable de més d'1,3 milions de llibres. El 89% d'aquests, en castellà, per només un 6,4% en alguna de les llengües cooficials (català, basc i gallec). Pràcticament la meitat d'aquests darrers títols, en tot cas, s'han dirigit a alguna biblioteca de Catalunya, on la distribució lingüística s'acosta més a la paritat: un 39,7% dels nous llibres que l'Estat hi ha adquirit des del 2016 està en català i un 54,1%, en castellà.
El segon territori amb més llibres en alguna llengua cooficial són les Illes Balears, tot i que de forma molt descompensada, amb un 22,5% en català i un 69,1% en castellà. Millor, però, que al País Valencià, on tan sols un 11,2% dels títols que ha adquirit l'Estat per alguna de les quatre biblioteques que hi té està en català i fins al 85,2%, en castellà. En global, un 26,2% dels nous llibres a les biblioteques del Ministeri als Països Catalans està en català, uns 60.000 d'entre quasi 230.000.
Més desigual encara és la situació de les llengües dels altres dominis lingüístics. Tan sols un 18,2% dels llibres comprats per l'Estat els darrers cinc anys per a biblioteques de Galícia estan en gallec, per un 76,1% en castellà. Igualment, només un 13,5% dels nous títols per a la biblioteca estatal a Vitòria està en basc i el 81,8%, en castellà. En tots dos casos, però, més que pel que fa a les adquisicions en català per a biblioteques valencianes, el territori amb llengua cooficial on aquesta té menys pes als espais de lectura del Ministeri.
Finalment, la presència d'alguna d'aquestes llengües en biblioteques d'altres territoris de l'Estat que només tenen el castellà com a oficial és totalment residual. Escassament 1.500 dels 940.000 llibres que hi han arribat en aquest període estan en català, basc o gallec, molt per sota dels quasi 40.000 adquirits en altres idiomes -la pràctica totalitat, estrangers-. Fins i tot, no ha arribat ni un sol llibre en alguna llengua cooficial -com a mínim, des del 2016- a Extremadura i Múrcia. I això que dins d'aquesta darrera comunitat s'hi troba el Carxe, un petit territori catalanoparlant.
Aquest catàleg té registrats més d'un milió de títols, concretament 1.011.934. I d'aquests, 643.703 estan en castellà, gairebé dues terceres parts del total, mentre que només 251.209 es trobarien en català, just el 24,8%. Vist d'una altra manera, per cada dos llibres en català en una llibreria pública, l'usuari en podria trobar cinc en castellà, de mitjana. Pel que fa als títols que es troben en altres llengües, la majoria estan en anglès. En concret, n'hi ha 61.670 en aquest idioma, el 6,1% del total del catàleg, mentre que 37.483 estarien en francès, 10.852 en alemany i, finalment, 7.017, en altres llengües.
Des del Departament de Cultura s'argumenta que aquestes dades responen al fet que només el 13,5% de total de llibres que es publiquen a l'Estat estan en català. Així, malgrat que les biblioteques públiques adquireixen tots els títols que s'editen en aquesta llengua, difícilment es pot assolir l'equilibri amb l'oferta actual. De fet, l'actual 25% de títols disponibles en català a les biblioteques ja quasi duplicaria el percentatge que es trobaria a les llibreries. En tot cas, la conselleria subratlla que impulsa línies de suport editorial per incrementar la publicació en aquesta llengua, també en aquelles disciplines especialitzades amb escassa oferta en català i que a les biblioteques s'ha de suplir amb obres en altres idiomes.
Igualment, el Ministeri de Cultura i Esports ofereix dades anuals de les llengües dels títols que adquireix per a les seves biblioteques, des del 2016, malgrat que no en facilita del catàleg complet incloent-hi els reunits amb anterioritat. L'Estat disposa de 53 biblioteques públiques, amb presència a totes les províncies excepte a Barcelona -sí a Girona, Lleida i Tarragona-, Navarra, Biscaia i Guipúscoa.
Durant els últims cinc anys, en tot cas, el Ministeri ha adquirit una xifra gens menyspreable de més d'1,3 milions de llibres. El 89% d'aquests, en castellà, per només un 6,4% en alguna de les llengües cooficials (català, basc i gallec). Pràcticament la meitat d'aquests darrers títols, en tot cas, s'han dirigit a alguna biblioteca de Catalunya, on la distribució lingüística s'acosta més a la paritat: un 39,7% dels nous llibres que l'Estat hi ha adquirit des del 2016 està en català i un 54,1%, en castellà.
El segon territori amb més llibres en alguna llengua cooficial són les Illes Balears, tot i que de forma molt descompensada, amb un 22,5% en català i un 69,1% en castellà. Millor, però, que al País Valencià, on tan sols un 11,2% dels títols que ha adquirit l'Estat per alguna de les quatre biblioteques que hi té està en català i fins al 85,2%, en castellà. En global, un 26,2% dels nous llibres a les biblioteques del Ministeri als Països Catalans està en català, uns 60.000 d'entre quasi 230.000.
Més desigual encara és la situació de les llengües dels altres dominis lingüístics. Tan sols un 18,2% dels llibres comprats per l'Estat els darrers cinc anys per a biblioteques de Galícia estan en gallec, per un 76,1% en castellà. Igualment, només un 13,5% dels nous títols per a la biblioteca estatal a Vitòria està en basc i el 81,8%, en castellà. En tots dos casos, però, més que pel que fa a les adquisicions en català per a biblioteques valencianes, el territori amb llengua cooficial on aquesta té menys pes als espais de lectura del Ministeri.
Finalment, la presència d'alguna d'aquestes llengües en biblioteques d'altres territoris de l'Estat que només tenen el castellà com a oficial és totalment residual. Escassament 1.500 dels 940.000 llibres que hi han arribat en aquest període estan en català, basc o gallec, molt per sota dels quasi 40.000 adquirits en altres idiomes -la pràctica totalitat, estrangers-. Fins i tot, no ha arribat ni un sol llibre en alguna llengua cooficial -com a mínim, des del 2016- a Extremadura i Múrcia. I això que dins d'aquesta darrera comunitat s'hi troba el Carxe, un petit territori catalanoparlant.