28
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
30
d'octubre
a les
19:03h
La construcció de la Sagrada Família podria patir un nou i seriós contratemps, que condicionaria la continuïtat de les obres. L'Ajuntament de Gaià (Bages) preveu anul·lar els permisos que té la basílica per fabricar-ne les peces al seu terme municipal i que després es transportaven a l'Eixample de Barcelona per afegir-se a l'edificació ja instal·lada. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, el consistori disposa de diversos informes propis, de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona que confirmen que aquesta activitat té lloc en sòl no urbanitzable i especialment protegit.
El mètode de construcció va variar el 2008, quan la fundació de la Sagrada Família va optar per separar l'espai en què es modelaven els diversos blocs gaudinians respecte la ubicació on es troba el temple i on s'encaixarien aquestes peces. I la zona que va triar és una finca envoltada per bosc al petit municipi de Gaià, de 184 habitants. Des de llavors, el seu Ajuntament li ha atorgat fins a sis llicències per desenvolupar-hi l'activitat, però ara pretén declarar nuls els respectius decrets, en adonar-se que aquesta tasca afecta espais salvaguardats per plans urbanístics locals (aprovats el 1986 i refosos el 2006), pel Pla director urbanístic del Pla del Bages (2006) i pel Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern (2008).
El consistori del Bages va rebre la primera constatació d'aquestes irregularitats a principis d'aquest any. Mesos abans n'havia tingut indicis i, per això, va sol·licitar un informe jurídic sobre aquesta qüestió a la Diputació de Barcelona, qui, al seu torn, va encarregar-lo a juristes externs i el va remetre el febrer passat a l'Ajuntament. L'estudi concloïa que efectivament les llicències urbanístiques que permetien que la parcel·la citada allotgés les tasques de fabricació, premuntatge i emmagatzematge de les peces per a la Sagrada Família "incorrien en diversos vicis de nul·litat de ple dret".
Va ser llavors quan l'Ajuntament de Gaià va iniciar el procés de revisió per retirar aquests permisos i, per tant, aturar l'activitat de la finca. L'arquitecta municipal va emetre un altre informe en què assumia l'argumentació dels juristes contractats per la Diputació i rebutjava les al·legacions que, en aquest tràmit, va presentar la fundació de la Sagrada Família. Tot i això, el termini per resoldre va quedar en suspens el maig, quan el consistori va traslladar l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat. I en un dictamen de principis d'octubre, aquest òrgan consultiu del Govern ha avalat també les conclusions de la Diputació i l'Ajuntament, qui ja disposa de tota l'empara legal per cloure el procediment. El seu alcalde, en tot cas, confirma a NacióDigital que encara no ha fet aquest pas, mentre que la fundació darrere del temple ha evitat fer cap valoració del cas.
Tot i això, en les properes setmanes s'executarà previsiblement una decisió que deixarà la Sagrada Família sense espai on construir les peces. Un cop el consistori declari definitivament nul·les les llicències, el patronat del temple encara pot impugnar la decisió a la justícia contenciosa administrativa, la qual haurà de decidir si hi permet l'activitat o s'ha de suspendre automàticament fins que resolgui. Aquesta opció paralitzaria la fabricació de les peces de la basílica, fet que suposaria un nou endarreriment en la seva construcció, atès que caldria trobar un altre emplaçament provisional o definitiu per a aquesta essencial activitat.
Ara bé, quins són aquestes raons jurídiques coincidents entre administracions per anul·lar les llicències? Un dels elements polèmics és la definició de les característiques del sòl afectat. El Pla director urbanístic del Pla del Bages del 2006 és clar i el classifica com a no urbanitzable i amb especial protecció, sense preveure-hi usos industrials. El Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern, aprovat dos anys més tard, el categoritza igualment com a "espais oberts de protecció especial".
Tot i això, el planejament urbanístic municipal és més ambigu i gens homogeni. Aprovat el 1986, i modificat el 2000 i el 2006, la seva documentació defineix la finca com a sòl no urbanitzable sobre el mapa, però la memòria la qualifica com a "àrea d'ús industrial o ramader" i, encara en un altre article, com a "zona d'ús agropecuari". Aquesta incoherència no permetria determinar clarament el seu règim d'usos, unit al fet que el mateix planejament fixa a la vegada que només s'hi pot mantenir l'activitat que s'hi feia abans i, en un altre apartat, que s'hi pot aplicar un canvi d'activitat de les indústries que hi operen.
La Comissió Jurídica Assessora, però, recorda que, en cas de dubte, la normativa urbanística fixa que cal aplicar aquella interpretació amb criteris "de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental". La mateixa llei també penalitza com a "infraccions molt greus" l'ús o edificació del sòl més enllà del permès en terrenys no urbanitzables. L'espai de la polèmica de Gaià, per tant, només hauria de poder seguir exercint els usos que ja s'hi practicaven abans del planejament urbanístic, amb una limitada possibilitat per ampliar-ne la capacitat.
Continuació de l'activitat serradora?
En tot cas, la fundació de la Sagrada Família al·lega també que l'activitat que s'hi fa és una continuació de la que ja hi tenia lloc abans que el 2008 s'hi comencessin a construir els blocs del temple. Prèviament, la finca allotjava un negoci de fusteria que, en les diverses llicències atorgades per l'Ajuntament, va poder ampliar a través de paviments, magatzems, fabricació amb altres materials i, fins i tot, la instal·lació d'una grua.
Els juristes de la Diputació repliquen que, malgrat encara s'hi fa tasca de fusteria, el gruix de l'activitat "no es pot considerar una continuació de l'activitat de serradora" i que els nous permisos suposen "un excés respecte de les possibilitats d'ampliació i un notori incompliment del límit d'ocupació del 10% de la finca" que marca la normativa urbanística. La Comissió Jurídica Assessora coincideix que les llicències per a "la realització de l'activitat d'emmagatzematge regulador i premuntatges de la Sagrada Família, fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix o ciment i activitats de fusteria, ebenisteria o similars" superen la casuística contemplada a l'ordenament urbanístic i van molt més enllà d'una mera continuació de la tasca de fusteria.
Uns usos no permesos a l'espai
En conclusió, tots els informes coincideixen en que l'espai de Gaià no permet suportar la construcció de les peces per encaixar després a la Sagrada Família, ni per la seva classificació urbanística ni com a continuació de la tasca de fusteria prèvia, i que això ja seria motiu per declarar nul·les les llicències. L'estudi de la Diputació fins i tot assenyala que "l'interès públic que pot implicar l'activitat –i que no es nega en absolut– en cap cas exigeix la seva realització en sòl no urbanitzable i menys en un sòl no urbanitzable d'especial protecció" pel Pla director urbanístic del Pla del Bages.
Tot i això, aquesta no seria l'única raó per declarar nul·les les llicències. Els juristes assenyalen també que la normativa fixa que, en el cas dels permisos que se sol·licitin per ampliar les obres preexistents en sòl no urbanitzable és necessària la intervenció de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat prèviament a l'atorgament, i això no ha ocorregut en cap dels sis expedients d'obres i activitats aprovats per l'Ajuntament de Gaià i ara qüestionats. Com que el procediment per atorgar-los no va ser vàlid, per tant, les llicències es podrien retirar automàticament, segons aquests estudis.
Tres raons per a la nul·litat
I encara hi hauria una tercera raó per fer-ne efectiva la nul·litat, segons els juristes, ja que la normativa també ho preveu en actes pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los. I la Comissió Jurídica Assessora considera que, en aquest cas, "les llicències atorgades a través dels decrets d'alcaldia objecte de revisió van atorgar drets en sòl no urbanitzable sense que hi concorreguessin els requisits per al seu atorgament, i permetien un ús més ampli del sòl i unes activitats diferents de les que es deriven del planejament urbanístic", motiu pel qual el tercer supòsit de nul·litat seria igualment aplicable en aquest cas.
En les al·legacions presentades al consistori, la fundació de la Sagrada Família argumenta que només es pot declarar la nul·litat d'una llicència quan les raons són clares i, en aquest cas, considera que la normativa és ambigua. També justifica que aquella finca ja acollia una activitat serradora abans del 2008 que hauria derivat en l'actual ús i assegura que els permisos no havien de ser validats a nivell autonòmic, al·legant que el consell comarcal així ho havia avalat. Uns arguments que els diversos estudis jurídics de les institucions rebutgen.
13 anys des de la primera llicència
Els constructors del temple afegeixen també que una nul·litat d'ofici seria "contrària a la seguretat jurídica, l'equitat, la bona fe i la confiança legítima" i recorden que ja fa 13 anys que, sabent que el sòl era no urbanitzable, l'Ajuntament va atorgar la primera llicència i ja en fa 5 de l'última. La Comissió Jurídica Assessora, però, replica que el Suprem ha determinat que el termini per determinar si el temps transcorregut és excessiu comença a córrer quan la institució té coneixement dels motius que podrien conduir a la nul·litat i, en aquest cas, la constatació hauria arribat amb l'informe de la Diputació. I des de la recepció d'aquest, el consistori ha actuat amb rapidesa.
A l'espera que l'Ajuntament de Gaià faci les passes definitives per aturar l'activitat a la finca del seu terme municipal, la fundació de la Sagrada Família ja va sol·licitar a les al·legacions que es fessin els tràmits oportuns per determinar quina indemnització li pertocaria per aquesta decisió. En aquest sentit, la secretària municipal replica que la decisió no produiria cap perjudici a l'empresa i, per tant, no se l'hauria de compensar, mentre que la Comissió Jurídica Assessora no es mulla en relació a si cal determinar responsabilitat patrimonial de l'administració, en no disposar prou informació.
Un mètode més ràpid i segur
La decisió de traslladar la construcció dels blocs de la Sagrada Família cap a la finca de Gaià en lloc de seguir-los elaborant al mateix espai del temple es va prendre el 2008 per accelerar-ne el procés, quan ja se sabia que, dos anys més tard, el Papa Benet XVI visitaria Barcelona i amb la data de finalització de les obres situada en el 2026 -el centenari de la mort d'Antoni Gaudí-. Aquesta fórmula també és més segura per als operaris, ja que modelen les peces a peu pla i no han de treballar tant a alçada, i no és cap innovació, perquè els gratacels de diverses ciutats del món s'edifiquen amb un sistema similar.
Des de llavors, la parcel·la del Bages anava elaborant les enormes i elaborades peces que eren traslladades amb camions i, com si fos un Lego, eren encaixades a la basílica amb una grua un cop arribaven a Barcelona. Això permetia que la tasca de construcció ocupés poc espai del terreny de l'Eixample, més centrat en l'activitat religiosa i la recepció de turistes. Algunes informacions apunten que, si no se n'aturava el procés, la previsió era que prop del 60% del temple s'hagués modelat a Gaià.
El mètode de construcció va variar el 2008, quan la fundació de la Sagrada Família va optar per separar l'espai en què es modelaven els diversos blocs gaudinians respecte la ubicació on es troba el temple i on s'encaixarien aquestes peces. I la zona que va triar és una finca envoltada per bosc al petit municipi de Gaià, de 184 habitants. Des de llavors, el seu Ajuntament li ha atorgat fins a sis llicències per desenvolupar-hi l'activitat, però ara pretén declarar nuls els respectius decrets, en adonar-se que aquesta tasca afecta espais salvaguardats per plans urbanístics locals (aprovats el 1986 i refosos el 2006), pel Pla director urbanístic del Pla del Bages (2006) i pel Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern (2008).
El consistori del Bages va rebre la primera constatació d'aquestes irregularitats a principis d'aquest any. Mesos abans n'havia tingut indicis i, per això, va sol·licitar un informe jurídic sobre aquesta qüestió a la Diputació de Barcelona, qui, al seu torn, va encarregar-lo a juristes externs i el va remetre el febrer passat a l'Ajuntament. L'estudi concloïa que efectivament les llicències urbanístiques que permetien que la parcel·la citada allotgés les tasques de fabricació, premuntatge i emmagatzematge de les peces per a la Sagrada Família "incorrien en diversos vicis de nul·litat de ple dret".
Va ser llavors quan l'Ajuntament de Gaià va iniciar el procés de revisió per retirar aquests permisos i, per tant, aturar l'activitat de la finca. L'arquitecta municipal va emetre un altre informe en què assumia l'argumentació dels juristes contractats per la Diputació i rebutjava les al·legacions que, en aquest tràmit, va presentar la fundació de la Sagrada Família. Tot i això, el termini per resoldre va quedar en suspens el maig, quan el consistori va traslladar l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat. I en un dictamen de principis d'octubre, aquest òrgan consultiu del Govern ha avalat també les conclusions de la Diputació i l'Ajuntament, qui ja disposa de tota l'empara legal per cloure el procediment. El seu alcalde, en tot cas, confirma a NacióDigital que encara no ha fet aquest pas, mentre que la fundació darrere del temple ha evitat fer cap valoració del cas.
Tot i això, en les properes setmanes s'executarà previsiblement una decisió que deixarà la Sagrada Família sense espai on construir les peces. Un cop el consistori declari definitivament nul·les les llicències, el patronat del temple encara pot impugnar la decisió a la justícia contenciosa administrativa, la qual haurà de decidir si hi permet l'activitat o s'ha de suspendre automàticament fins que resolgui. Aquesta opció paralitzaria la fabricació de les peces de la basílica, fet que suposaria un nou endarreriment en la seva construcció, atès que caldria trobar un altre emplaçament provisional o definitiu per a aquesta essencial activitat.
Ara bé, quins són aquestes raons jurídiques coincidents entre administracions per anul·lar les llicències? Un dels elements polèmics és la definició de les característiques del sòl afectat. El Pla director urbanístic del Pla del Bages del 2006 és clar i el classifica com a no urbanitzable i amb especial protecció, sense preveure-hi usos industrials. El Pla territorial parcial de les comarques centrals del Govern, aprovat dos anys més tard, el categoritza igualment com a "espais oberts de protecció especial".
Tot i això, el planejament urbanístic municipal és més ambigu i gens homogeni. Aprovat el 1986, i modificat el 2000 i el 2006, la seva documentació defineix la finca com a sòl no urbanitzable sobre el mapa, però la memòria la qualifica com a "àrea d'ús industrial o ramader" i, encara en un altre article, com a "zona d'ús agropecuari". Aquesta incoherència no permetria determinar clarament el seu règim d'usos, unit al fet que el mateix planejament fixa a la vegada que només s'hi pot mantenir l'activitat que s'hi feia abans i, en un altre apartat, que s'hi pot aplicar un canvi d'activitat de les indústries que hi operen.
La Comissió Jurídica Assessora, però, recorda que, en cas de dubte, la normativa urbanística fixa que cal aplicar aquella interpretació amb criteris "de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental". La mateixa llei també penalitza com a "infraccions molt greus" l'ús o edificació del sòl més enllà del permès en terrenys no urbanitzables. L'espai de la polèmica de Gaià, per tant, només hauria de poder seguir exercint els usos que ja s'hi practicaven abans del planejament urbanístic, amb una limitada possibilitat per ampliar-ne la capacitat.
Continuació de l'activitat serradora?
En tot cas, la fundació de la Sagrada Família al·lega també que l'activitat que s'hi fa és una continuació de la que ja hi tenia lloc abans que el 2008 s'hi comencessin a construir els blocs del temple. Prèviament, la finca allotjava un negoci de fusteria que, en les diverses llicències atorgades per l'Ajuntament, va poder ampliar a través de paviments, magatzems, fabricació amb altres materials i, fins i tot, la instal·lació d'una grua.
Els juristes de la Diputació repliquen que, malgrat encara s'hi fa tasca de fusteria, el gruix de l'activitat "no es pot considerar una continuació de l'activitat de serradora" i que els nous permisos suposen "un excés respecte de les possibilitats d'ampliació i un notori incompliment del límit d'ocupació del 10% de la finca" que marca la normativa urbanística. La Comissió Jurídica Assessora coincideix que les llicències per a "la realització de l'activitat d'emmagatzematge regulador i premuntatges de la Sagrada Família, fabricació de formigó i/o elements de formigó, guix o ciment i activitats de fusteria, ebenisteria o similars" superen la casuística contemplada a l'ordenament urbanístic i van molt més enllà d'una mera continuació de la tasca de fusteria.
Informe de la Comissió Jurídica Assessora by naciodigital on Scribd
Uns usos no permesos a l'espai
En conclusió, tots els informes coincideixen en que l'espai de Gaià no permet suportar la construcció de les peces per encaixar després a la Sagrada Família, ni per la seva classificació urbanística ni com a continuació de la tasca de fusteria prèvia, i que això ja seria motiu per declarar nul·les les llicències. L'estudi de la Diputació fins i tot assenyala que "l'interès públic que pot implicar l'activitat –i que no es nega en absolut– en cap cas exigeix la seva realització en sòl no urbanitzable i menys en un sòl no urbanitzable d'especial protecció" pel Pla director urbanístic del Pla del Bages.
Tot i això, aquesta no seria l'única raó per declarar nul·les les llicències. Els juristes assenyalen també que la normativa fixa que, en el cas dels permisos que se sol·licitin per ampliar les obres preexistents en sòl no urbanitzable és necessària la intervenció de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat prèviament a l'atorgament, i això no ha ocorregut en cap dels sis expedients d'obres i activitats aprovats per l'Ajuntament de Gaià i ara qüestionats. Com que el procediment per atorgar-los no va ser vàlid, per tant, les llicències es podrien retirar automàticament, segons aquests estudis.
Tres raons per a la nul·litat
I encara hi hauria una tercera raó per fer-ne efectiva la nul·litat, segons els juristes, ja que la normativa també ho preveu en actes pels quals s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los. I la Comissió Jurídica Assessora considera que, en aquest cas, "les llicències atorgades a través dels decrets d'alcaldia objecte de revisió van atorgar drets en sòl no urbanitzable sense que hi concorreguessin els requisits per al seu atorgament, i permetien un ús més ampli del sòl i unes activitats diferents de les que es deriven del planejament urbanístic", motiu pel qual el tercer supòsit de nul·litat seria igualment aplicable en aquest cas.
En les al·legacions presentades al consistori, la fundació de la Sagrada Família argumenta que només es pot declarar la nul·litat d'una llicència quan les raons són clares i, en aquest cas, considera que la normativa és ambigua. També justifica que aquella finca ja acollia una activitat serradora abans del 2008 que hauria derivat en l'actual ús i assegura que els permisos no havien de ser validats a nivell autonòmic, al·legant que el consell comarcal així ho havia avalat. Uns arguments que els diversos estudis jurídics de les institucions rebutgen.
13 anys des de la primera llicència
Els constructors del temple afegeixen també que una nul·litat d'ofici seria "contrària a la seguretat jurídica, l'equitat, la bona fe i la confiança legítima" i recorden que ja fa 13 anys que, sabent que el sòl era no urbanitzable, l'Ajuntament va atorgar la primera llicència i ja en fa 5 de l'última. La Comissió Jurídica Assessora, però, replica que el Suprem ha determinat que el termini per determinar si el temps transcorregut és excessiu comença a córrer quan la institució té coneixement dels motius que podrien conduir a la nul·litat i, en aquest cas, la constatació hauria arribat amb l'informe de la Diputació. I des de la recepció d'aquest, el consistori ha actuat amb rapidesa.
A l'espera que l'Ajuntament de Gaià faci les passes definitives per aturar l'activitat a la finca del seu terme municipal, la fundació de la Sagrada Família ja va sol·licitar a les al·legacions que es fessin els tràmits oportuns per determinar quina indemnització li pertocaria per aquesta decisió. En aquest sentit, la secretària municipal replica que la decisió no produiria cap perjudici a l'empresa i, per tant, no se l'hauria de compensar, mentre que la Comissió Jurídica Assessora no es mulla en relació a si cal determinar responsabilitat patrimonial de l'administració, en no disposar prou informació.
Un mètode més ràpid i segur
La decisió de traslladar la construcció dels blocs de la Sagrada Família cap a la finca de Gaià en lloc de seguir-los elaborant al mateix espai del temple es va prendre el 2008 per accelerar-ne el procés, quan ja se sabia que, dos anys més tard, el Papa Benet XVI visitaria Barcelona i amb la data de finalització de les obres situada en el 2026 -el centenari de la mort d'Antoni Gaudí-. Aquesta fórmula també és més segura per als operaris, ja que modelen les peces a peu pla i no han de treballar tant a alçada, i no és cap innovació, perquè els gratacels de diverses ciutats del món s'edifiquen amb un sistema similar.
Des de llavors, la parcel·la del Bages anava elaborant les enormes i elaborades peces que eren traslladades amb camions i, com si fos un Lego, eren encaixades a la basílica amb una grua un cop arribaven a Barcelona. Això permetia que la tasca de construcció ocupés poc espai del terreny de l'Eixample, més centrat en l'activitat religiosa i la recepció de turistes. Algunes informacions apunten que, si no se n'aturava el procés, la previsió era que prop del 60% del temple s'hagués modelat a Gaià.