No sortirà gratis

Rep El Despertador cada matí al teu correu

ERC i Junts estan, per ara, lluny de votar els pressupostos generals de l'Estat. Esquerra ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat el divendres si no s'arriba abans a un acord que inclogui la promoció de la producció i el doblatge en català a les plataformes de streaming a la llei estatal de l'audiovisual que es prepara. Una demanda, per cert, que alguns diaris espanyols van amplificar amb un to diguem-ne que popular i que va provocar reaccions lamentables a les xarxes. La condició dels republicans la van blasmar sectors espanyolistes i ultraconservadors (en algun cas fins i tot provinents de l'antiga CiU, com ara Eva Parera) i també de l'esquerra -va ser el cas de Gaspar Llamazares o d'un subdirector d'ElDiario.es- als que, pel que sembla, els drets de les minories lingüístiques els importen entre poc i gens. 

En tot cas, ERC vol una llei espanyola pròpia d'un estat plurilingüe i que hi hagi una agenda de compliment del que va pactar als pressupostos de l'any passat. De feina endarrerida n'hi ha. I, sorprenentment,Junts va explicar ahir que encara esperarà a presentar esmena a la totalitat als comptes. Els quatre diputats que lidera Míriam Nogueras han fet un relat partidari de la confrontació i de no donar cap suport al govern del PSOE, que sovint afirmen que no és diferent del del PP. 

Junts s'ha encomanat prudència a Madrid. No perquè li vulgui disputar a ERC la condició de soci preferent de Sánchez, sinó perquè saben que la negociació del pressupost no serà fàcil a Catalunya i pot haver-hi alguna sorpresa. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant deia ahir que les converses amb el Govern "no van bé". I la cara de la negociació la posa Junts: Jaume Giró. El conseller d'Economia, el gran fitxatge de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez per a l'executiu i que ha tingut una arrencada fulgurant, no es pot permetre un fracàs en l'aprovació dels pressupostos.

Per ara, a l'equip del conseller expliquen que la interlocució amb la CUP és constant i que hi ha mesures en l'àmbit de la fiscalitat o assumptes no directament relacionats amb el pressupost, com ara els referits al model de seguretato al decret de renovables. Es poden negociar per propiciar un bon clima. Però tot no podrà ser i el Govern de Pere Aragonès no acceptarà totes les demandes dels anticapitalistes perquè seria tant com desfigurar les seves propostes i programa, que també en tenen. La CUP haurà de decidir a què renuncia i fins on es vol implicar amb els seus vots, que són determinants, però són només nou. I si ells no voten el decret de renovables, seguirà vigent el de 2019, molt més permissiu amb els macroprojectes. I si la CUP no aprova els pressupostos, el PSC trucarà a la porta.

De fet, Salvador Illa fa dies que ofereix els seus vots amb l'argument que l'executiu no pot estar pres del "radicalisme" i el "no a tot" de la CUP. Ahir hi va tornar. Els vots del PSC impliquen el "sí a tot" -llevat del procés- sense massa miraments i amb l'excusa del creixement i la creació de riquesa, ja sigui l'aeroport, els jocs d'hivern o el turisme de Barcelona. I també un canvi de cromos. Això és el que explica la prudència de Junts a Madrid. Els seus dirigents saben que, si acaben necessitant els vots socialistes per no embarrancar amb els comptes catalans, ells s'hauran de retratar al Congrés amb els pressupostos espanyols. ERC no voldrà pagar la factura en solitari per salvar la pilota de partit a Giró.
 

---

Avui no et perdis

»La incertesa sobre els pressupostos obre un nou front a la Moncloa; per Sara González i Oriol March.

» La reforma laboral estressa la coalició del PSOE i Podem; per Sara González i Pep Martí.

» Fil directe: «Que s'ho facin mirar»; per Pep Martí Vallverdú.

» Acord per formar govern a Badalona entre PSC, ERC, comuns i Junts; per Lluís Girona.

»Chacón ressuscita l'agenda de CiU per liderar el centre i millorar l'autogovern; per Oriol March.

» Un mecanisme per fiscalitzar els Mossos: què es fa als altres països?; per Bernat Surroca.

» La Generalitat instal·larà plaques fotovoltaiques a l'espai alliberat dels peatges de la C‑32 i la C‑33.

» Opinió: «Desproveïment»; per Jaume Barberà.

» Mapes | Una de cada quatre comarques i el 30% de ciutats es troben en risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

» Picabaralla a TV3 pel cas «Bricoheroes»: en Peyu no recula i Sanchis l'acusa de mentir; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

Ha esclatat un conflicte obert entre l'arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Santa Maria Reina de Pedralbes. La situació s'ha conegut per un article signat pel rector, Jaume González-Agàpito, en un butlletí d'opinió de circulació restringida. González-Agàpito hi explica que va ser convocat pel cardenal-arquebisbe, Juan José Omella, qui, acompanyat pel fiscal de la diòcesi, va criticar amb duresa la situació de la parròquia, qualificant els sacerdots de Santa Maria Reina de "degenerats i ociosos". El rector, de 80 anys, defensa la seva tasca i recorda que el menjador per als pobres que té la parròquia, El Pa de Sant Oleguer, ha rebut aquest any una de les medalles d'honor de l'Ajuntament de Barcelona.

González-Agàpito -i això encara fa més sorprenent l'episodi- no és un sacerdot més. Amb el rang de monsenyor després d'haver treballat a la secretaria d'Estat del Vaticà els anys setanta, va ser després delegat episcopal d'Ecumenisme i de Família. Es tracta d'una figura de perfil conservador que havia tingut pes en l'estructura de poder de l'arxidiòcesi. Ningú sap ara a l'Església de Barcelona com evolucionarà aquest cas.  

Vist i llegit

Aquest diumenge comença a Glasgow, a Escòcia, la COP26, la cimera del clima que organitza Nacions Unides. A La tarda de Catalunya Ràdio, que presenten Òscar Fernández i Elisenda Carod, en van parlar i van fer alguns pronòstics de què pot passar i quins avenços es poden produir per fer front a l'emergència climàtica. El periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i biodiversitat Jordi Vilardell, i l'enginyer especialitzat en transició energètica Pep Salas van explicar que la Xina i els Estats Units, els països que més embruten el planeta, seran els països que lideraran el canvi i arrossegaran a la resta. Tant de bo Joe Biden compleixi els seus compromisos malgrat les tensions internes que li comporta. Ho podeu recuperar aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1905, Suècia va reconèixer la independència de Noruega, que se n'havia independitzat en exercici del seu dret a l'autodeterminació després que el 1814 quedés incorporada a la corona sueca malgrat que amb un elevat autogovern. Els noruecs es van declarar independents unilateralment el juny de 1905 i això va fer que els suecs els declaressin en rebel·lia (oi que us recorda alguna cosa?). El pols va acabar amb la convocatòria d'un referèndum pactat a l'agost, que el "sí" va guanyar amb una majoria amplíssima. Al setembre es va negociar el repartiment d'actius i passius i els termes de la dissolució de la unió, que a l'octubre el parlament noruec primer i el suec després van ratificar donant peu a la renúncia a la corona de Noruega per part del rei de Suècia. Aquest documental us permetrà atansar-vos al país escandinau.

 L'aniversari

El 26 d'octubre de 1916 naixia a Jarnac, a França, el polític francès François Mitterrand, que va morir a París el 1996. Mitterrand, de militància socialista, va ser president de la república entre 1981 i 1995. Aquest advocat, que de jove va militar a l'extrema dreta catòlica i va col·laborar amb el govern filonazi de Vichy, va formar després part de la resistència i amb el triomf aliat va entrar a formar part del govern del general De Gaulle. El 1950 ja era ministre i el 1971 el van triar líder dels socialistes francesos malgrat que tenia un tarannà conservador en molts aspectes.

El seu mandat, contradictori en alguns aspectes, va estar marcat per la Guerra Freda, la caiguda del Mur de Berlín i el creixement econòmic de França, que es va situar com una de les potències capdavanteres d'Europa. Us deixo el programa de Catalunya Ràdio En Guàrdia! Fa uns mesos, amb motiu del 40 aniversari de la seva arribada al palau de l'Elisi, el programa d'Enric Calpena va convidar el nostre company Pep Martí, que també és historiador, a parlar de la seva figura.

 ​Fes clic aquí per rebre'l