25
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
19:21h
Les dades obertes no són una moda ni un complement secundari. La pandèmia del coronavirus ha evidenciat la necessitat de disposar-ne per millorar la gestió de les polítiques públiques i, en aquest cas, fins i tot de salvar nombroses vides. "El 80% de la feina de l'epidemiologia és analitzar les dades per saber com actuar i, a l'inici, no n'hi havia massa de qualitat", ha exposat aquest dilluns Antoni Trilla, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, en l'obertura de les jornades anuals de govern obert de la Generalitat, centrades en com s'ha aplicat durant la pandèmia.
En un acte a l'aula magna de la UB, la investigadora del grup Biocom-SCClara Prats ha recordat com va gestionar-se des d'un inici l'amenaçada del coronavirus, amb "milers" de professionals del món de la ciència i la tecnologia posant-se a treballar per controlar-la. Des d'un inici, ha rememorat, es van començar a descobrir mesures de control més eficients i millors tractaments per als malalts, així com es va avançar en la recerca de vacunes, gràcies a un treball compartit de la ciència i les dades. La determinació del risc, la quantificació dels casos de cada moment i el pronòstic de l'avenç futur, ha apuntat, van servir per prendre mesures més quirúrgiques adaptades a cada moment per combatre el coronavirus, més enllà de tancar-se tothom a casa com al principi.
També s'ha traslladat a aquells moments Trilla, qui ha assenyalat que, en condicions de normalitat, l'Hospital Clínic té 700 llits per a pacients i 60 per a cures intensives, però, en el pitjor moment de la pandèmia, hi va haver 581 ingressats, 114 a cures intensives. "Vam haver de fer miracles", ha assegurat, i ha admès també les dificultats per prendre decisions a l'inici de la pandèmia, sense les dades necessàries.
Ajudat d'unes diapositives que saltaven de l'art a l'humor, s'ha submergit de nous en una primera onada que va suposar un repte majúscul per al sistema sanitari. "Teníem molts pacients i molt greus i el personal sanitari estàvem espantats i estressats. I hi havia molts factors d'incertesa", ha reconegut, ja que no es coneixia ni els símptomes per detectar casos ni els tractaments amb què afrontar-los.
Ara bé, la informació existia, fins al punt de ser inassumible. I és que, com alertava el periodista Ramon Barnils, tan mort és qui es mor de set com qui ho fa ofegat. Trilla ha apuntat que patien d'un "tsunami de publicacions", amb uns 1.000 estudis mensuals sobre aspectes diversos de la Covid, alguns d'ells sense validar que generaven titulars per després ser ràpidament descartats. Encara té tres metres de fulls a casa pendents de revisar d'informes d'aquest tipus que, segons ha fet broma, li poden portar algun problema amb la dona si no endreça.
Va costar en un inici de sistematitzar la recepció i difusió de dades de contagis o morts, també per homogeneïtzar-los a nivell global amb altres administracions o per evitar que els resultats de tests de contagis no arribessin amb més d'una setmana de retard. Una tasca imprescindible per poder fer prediccions i compartir-les entre diferents grups d'investigació. Però Clara Prats s'ha referit a altres grups de dades, com les de mobilitat, l'obertura de les quals va ser una novetat que no va arribar lliure de controvèrsia per qui s'hi olorava un excés de control social.
Van servir, però, per avançar en la previsió de futurs contagis. En conjunt, de fet, la investigadora també ha posat en valor l'obertura aplicada a Catalunya, tant pel que fa a la pluralitat com a diversitat de nivells territoris, en relació a la realitat d'altres països: "El nivell que hem aconseguit aquí de quantitat i qualitat de dades de la pandèmia costa de trobar". En aquest sentit, ha conclòs que "les dades són essencials per al progrés científic", però ha apuntat que cal treballar-les amb "ètica, transparència, rigor i honestedat".
Trilla s'ha unit a la celebració de l'avenç cap a les dades i el govern obert, per bé que ha alertat contra la desinformació: "La falsa ciència i els rumors aquí tenen conseqüències. No és el mateix dir que la Terra és plana (que moltes felicitats) que dir que les vacunes no funcionen". Mirant cap endavant, ha pronosticat que no hi haurà més grans onades, "però el mar no està calmat, hi poden haver onades petites".
Quan acabarà la pandèmia?
I quan acabarà la pandèmia? No ho sap, però ha situat com a horitzó d'esperança el moment en què s'arribi al 70% de vacunació mundial. De fet, ha asseverat que, malgrat que les vacunes no són infal·libles, han estat ja un bon escut, tenint en compte la variant Delta és molt més transmissible que l'Alfa, la qual ja ho era molt més que el coronavirus inicial: "Si l'onada d'aquest estiu amb la variant Delta ens hagués agafat sense vacunes, la primera onada hauria estat una broma".
Prats i Trilla han participat a la sessió inaugural de les jornades de govern obert, organitzades pel Departament d'Acció Exterior i Govern Obert, la consellera del qual, Victòria Alsina, ha subratllat en la cloenda d'aquest primer dia que el govern obert "no és una moda, és la resposta a la desafecció política, a la distància dels ciutadans cap a les institucions, i també una millora de l'eficiència", com constaten "centenars" d'estudis.
"Govern obert és dades obertes i participació, entès com a intel·ligència col·lectiva, és transparència i és col·laboració", ha sintetitzat, i ha apuntat que "la pandèmia ha posat de relleu la necessitat de comptar amb grups d'experts per prendre decisions i de la col·laboració ciutadana". Alsina, a més, ha defensat avançar en aquest camp per millorar la qualitat democràtica de la societat, subratllant que, allà on s'ha fet, s'ha reduït la corrupció. "I amb la millora de la qualitat democràtica estarem millor preparats per tot tipus de crisis, ara ens toca la de la recuperació econòmica", ha acabat fixant com a prioritat de futur.
Entendre les decisions per acceptar-les
També ha intervingut la secretària de Govern Obert del Govern, Mercè Crosas, qui ha defensat que "el govern obert és un govern més madur", ja que permet prendre "decisions millor informades i verificades". Un dels reptes, ha assenyalat també, és que l'administració ha de "pensar des d'un inici com es pot maximitzar l'obertura de les dades" i ha afirmat que aquestes poden servir per fer més assumibles determinades decisions per part de la ciutadania: "Si s'han d'aplicar polítiques que s'han d'acceptar, aquestes s'han de poder entendre".
Aquestes jornades tractaran fins dijous sobre com s'ha abordat la pandèmia a partir de les dades i el govern obert. La sessió inaugural ha estat conduïda per la periodista Xantal Llavina des de l'aula magna de la UB, des d'on l'ha clos el rector de la universitat, Joan Guàrdia, però el tancament tindrà lloc a la UPF i les dues jornades intermèdies només es faran en format digital, amb la col·laboració de la UOC i la participació de diversos experts vinculats a la gestió i la comunicació de la pandèmia.
En un acte a l'aula magna de la UB, la investigadora del grup Biocom-SCClara Prats ha recordat com va gestionar-se des d'un inici l'amenaçada del coronavirus, amb "milers" de professionals del món de la ciència i la tecnologia posant-se a treballar per controlar-la. Des d'un inici, ha rememorat, es van començar a descobrir mesures de control més eficients i millors tractaments per als malalts, així com es va avançar en la recerca de vacunes, gràcies a un treball compartit de la ciència i les dades. La determinació del risc, la quantificació dels casos de cada moment i el pronòstic de l'avenç futur, ha apuntat, van servir per prendre mesures més quirúrgiques adaptades a cada moment per combatre el coronavirus, més enllà de tancar-se tothom a casa com al principi.
També s'ha traslladat a aquells moments Trilla, qui ha assenyalat que, en condicions de normalitat, l'Hospital Clínic té 700 llits per a pacients i 60 per a cures intensives, però, en el pitjor moment de la pandèmia, hi va haver 581 ingressats, 114 a cures intensives. "Vam haver de fer miracles", ha assegurat, i ha admès també les dificultats per prendre decisions a l'inici de la pandèmia, sense les dades necessàries.
Ajudat d'unes diapositives que saltaven de l'art a l'humor, s'ha submergit de nous en una primera onada que va suposar un repte majúscul per al sistema sanitari. "Teníem molts pacients i molt greus i el personal sanitari estàvem espantats i estressats. I hi havia molts factors d'incertesa", ha reconegut, ja que no es coneixia ni els símptomes per detectar casos ni els tractaments amb què afrontar-los.
Ara bé, la informació existia, fins al punt de ser inassumible. I és que, com alertava el periodista Ramon Barnils, tan mort és qui es mor de set com qui ho fa ofegat. Trilla ha apuntat que patien d'un "tsunami de publicacions", amb uns 1.000 estudis mensuals sobre aspectes diversos de la Covid, alguns d'ells sense validar que generaven titulars per després ser ràpidament descartats. Encara té tres metres de fulls a casa pendents de revisar d'informes d'aquest tipus que, segons ha fet broma, li poden portar algun problema amb la dona si no endreça.
Va costar en un inici de sistematitzar la recepció i difusió de dades de contagis o morts, també per homogeneïtzar-los a nivell global amb altres administracions o per evitar que els resultats de tests de contagis no arribessin amb més d'una setmana de retard. Una tasca imprescindible per poder fer prediccions i compartir-les entre diferents grups d'investigació. Però Clara Prats s'ha referit a altres grups de dades, com les de mobilitat, l'obertura de les quals va ser una novetat que no va arribar lliure de controvèrsia per qui s'hi olorava un excés de control social.
Van servir, però, per avançar en la previsió de futurs contagis. En conjunt, de fet, la investigadora també ha posat en valor l'obertura aplicada a Catalunya, tant pel que fa a la pluralitat com a diversitat de nivells territoris, en relació a la realitat d'altres països: "El nivell que hem aconseguit aquí de quantitat i qualitat de dades de la pandèmia costa de trobar". En aquest sentit, ha conclòs que "les dades són essencials per al progrés científic", però ha apuntat que cal treballar-les amb "ètica, transparència, rigor i honestedat".
Trilla s'ha unit a la celebració de l'avenç cap a les dades i el govern obert, per bé que ha alertat contra la desinformació: "La falsa ciència i els rumors aquí tenen conseqüències. No és el mateix dir que la Terra és plana (que moltes felicitats) que dir que les vacunes no funcionen". Mirant cap endavant, ha pronosticat que no hi haurà més grans onades, "però el mar no està calmat, hi poden haver onades petites".
Quan acabarà la pandèmia?
I quan acabarà la pandèmia? No ho sap, però ha situat com a horitzó d'esperança el moment en què s'arribi al 70% de vacunació mundial. De fet, ha asseverat que, malgrat que les vacunes no són infal·libles, han estat ja un bon escut, tenint en compte la variant Delta és molt més transmissible que l'Alfa, la qual ja ho era molt més que el coronavirus inicial: "Si l'onada d'aquest estiu amb la variant Delta ens hagués agafat sense vacunes, la primera onada hauria estat una broma".
La consellera Victòria Alsina, aquest dilluns, davant del rector de la UB, Joan Guàrdia. Foto: @governobertcat
Prats i Trilla han participat a la sessió inaugural de les jornades de govern obert, organitzades pel Departament d'Acció Exterior i Govern Obert, la consellera del qual, Victòria Alsina, ha subratllat en la cloenda d'aquest primer dia que el govern obert "no és una moda, és la resposta a la desafecció política, a la distància dels ciutadans cap a les institucions, i també una millora de l'eficiència", com constaten "centenars" d'estudis.
"Govern obert és dades obertes i participació, entès com a intel·ligència col·lectiva, és transparència i és col·laboració", ha sintetitzat, i ha apuntat que "la pandèmia ha posat de relleu la necessitat de comptar amb grups d'experts per prendre decisions i de la col·laboració ciutadana". Alsina, a més, ha defensat avançar en aquest camp per millorar la qualitat democràtica de la societat, subratllant que, allà on s'ha fet, s'ha reduït la corrupció. "I amb la millora de la qualitat democràtica estarem millor preparats per tot tipus de crisis, ara ens toca la de la recuperació econòmica", ha acabat fixant com a prioritat de futur.
Entendre les decisions per acceptar-les
També ha intervingut la secretària de Govern Obert del Govern, Mercè Crosas, qui ha defensat que "el govern obert és un govern més madur", ja que permet prendre "decisions millor informades i verificades". Un dels reptes, ha assenyalat també, és que l'administració ha de "pensar des d'un inici com es pot maximitzar l'obertura de les dades" i ha afirmat que aquestes poden servir per fer més assumibles determinades decisions per part de la ciutadania: "Si s'han d'aplicar polítiques que s'han d'acceptar, aquestes s'han de poder entendre".
Aquestes jornades tractaran fins dijous sobre com s'ha abordat la pandèmia a partir de les dades i el govern obert. La sessió inaugural ha estat conduïda per la periodista Xantal Llavina des de l'aula magna de la UB, des d'on l'ha clos el rector de la universitat, Joan Guàrdia, però el tancament tindrà lloc a la UPF i les dues jornades intermèdies només es faran en format digital, amb la col·laboració de la UOC i la participació de diversos experts vinculats a la gestió i la comunicació de la pandèmia.