25
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
16:21h
La pandèmia de coronavirus a Catalunya no es mou d'una situació d'estabilitat des de fa unes setmanes. El nombre de contagis es manté força, malgrat algun lleu increment i variacions pròpies de dies festius com el 12 d'octubre, però la incidència tampoc no acaba de caure. A l'espera de l'impacte de la nova variant Delta plus que ja ha arribat i de la baixada de les temperatures, Salut ja preveu generalitzar l'ús del passaport Covid si és necessari. Per ara, quasi una de cada quatre comarques i tres de cada deu ciutats tenen risc alt de rebrot.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 15 i el 21 d'octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Un dels senyals que obliguen a estar alerta és que, a diferència de la tendència prèvia, l'última setmana s'ha incrementat el nombre d'ingressats per Covid als hospitals. En concret, els hospitalitzats han passat de 344 a 353, un augment per ara moderat però que assenyala que la millora s'ha frenat, mentre el nombre de malalts a l'UCI quasi no s'ha mogut, escassament passant dels 91 al 90. En cas de superar de nou els 100 crítics és quan el Govern imposaria el passaport Covid a la restauració i la cultura.
El risc de rebrot és un indicador que combina les dades sobre la incidència acumulada els anteriors 14 dies i la velocitat de propagació (si s'expandeix la pandèmia o es contrau, com és ara el cas), i els 100 punts marquen la frontera a partir de la qual es considera que el risc és alt. De les 42 comarques, 32 se situen per sota d'aquest llindar, i 10 el superen. Tot i això, cal tenir en compte que aquest indicador pateix ara cert biaix a causa de la festivitat del 12 d'octubre, ja que normalment es detecten menys casos els dies no laborables i, per tant, primer sembla que l'evolució sigui més positiva del que ho és en realitat i la setmana següent empitjora. I precisament ara el còmput se situa en aquest segon estadi.
Tenint en compte això, 9 comarques tenen risc de rebrot baix (per sota dels 30 punts), especialment l'Alta Ribagorça (0 punts), el Moianès (2), i el Pallars Sobirà i l'Aran (5 punts, totes dues). Pel que fa a les cinc comarques més poblades, totes tenen risc moderat (entre 30 i 70 punts): Baix Llobregat (36), Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (47), Maresme (47) i Barcelonès (48). Per contra, n'hi ha cinc que encara dupliquen el llindar de risc alt, en especial la Terra Alta (644), però també el Ripollès (247), l'Alt Urgell (236), el Solsonès (202) i l'Alt Empordà (202).
Si s'analitza tan sols la quantitat de contagis que es detecten, 35 de les 42 comarques es troben per sota de la incidència de 50 contagis setmanals per cada 100.000 habitants. A cinc comarques, de fet, no s'ha detectat cap positiu durant els últims set dies consolidats -entre el 15 i el 21 d'octubre-: Alta Ribagorça, Moianès, Pallars Sobirà, Priorat i Pallars Jussà. A l'Aran i la Ribera d'Ebre només se n'ha trobat un i, a la Conca de Barberà, dos.
En sentit contrari, la comarca amb una major ràtio de contagis setmanals és ara la Terra Alta, amb 199,7 contagis per cada 100.000 habitants (22, en termes absoluts), seguida de lluny del Pla d'Urgell (ràtio de 74,3), el Ripollès (73,6), el Solsonès (67,4) i el Baix Ebre (60,6). En termes absoluts, les xifres són més elevades lògicament al Barcelonès (469 casos), el Vallès Occidental (157) i el Baix Llobregat (124), però seguidament ja se situa el Segrià (105), amb força menys població. Tota la resta resten per sota del centenar setmanals.
Aquestes incidències estan força estancades i no hi ha una evolució clara, ja que el nombre de positius detectats l'última setmana amb dades consolidades es redueix a pràcticament tantes comarques com a les que creix, mentre que a la majoria es mantenen. En concret, a 11 hi ha hagut menys positius que en la setmana anterior, unes altres 22 s'han mantingut força estables i finalment a 9 s'han incrementat. Tot i això, cal tornar a subratllar que la penúltima setmana computada inclou un dia festiu, així que pot ser que l'empitjorament en determinades zones sigui degut a biaixos a l'hora de computar els contagis.
En tot cas, la comarca on ha augmentat més la incidència és nítidament la Terra Alta (127,2 casos més per 100.000 habitants), un increment molt superior al del Solsonès (+52,5), el Ripollès (+45,1) o l'Alt Empordà (+41,8). En sentit oposat, on la incidència setmanal cau més és a la la Conca de Barberà (-65,8), el Pallars Jussà (-55,4), el Priorat (-34,5), el Baix Ebre (-27,5) i l'Alt Urgell (-25,1). Es tracta, però, de variacions lleus quasi arreu.
Si la lupa es posa a nivell dels municipis de més de 20.000 habitants, la situació és una mica millor, ja que 46 dels 66 han escapat del risc alt de rebrot. I fins i tot 18 tenen risc baix, en especial Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès, tots dos amb zero punts de risc, i els segueixen Molins de Rei (2), Barberà del Vallès (4), Olesa de Montserrat (5), Ripollet (7), Cornellà de Llobregat i Cerdanyola del Vallès (tots dos amb 8) i Sant Joan Despí (9). A banda d'aquests 18, n'hi ha 22 amb risc moderat, 6 més en moderat-alt i els altres 20 superen el llindar dels 100 punts.
Tot i això, només una ciutat duplica aquesta marca, Santa Perpètua de la Mogoda (301 punts) i, força per darrere, les que tenen un risc més elevat són Martorell (172), Figueres (162) i Amposta (142). La tendència a la millora, en tot cas, no és gens clara, ja que 8 de les 66 han reduït el nombre de contagis durant l'última setmana, mentre que a 40 s'han mantingut i a 18 s'han incrementat. Els augments, però, han estat moderats, essent els més alts a Santa Perpètua de la Mogoda (ràtio major en 31,5 punts) i Figueres (+29,5), mentre que els majors descensos -també poc pronunciats- han tingut lloc a Salt (-29,9), Banyoles (-28) i Sant Feliu de Guíxols (-22,2).
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 15 i el 21 d'octubre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Un dels senyals que obliguen a estar alerta és que, a diferència de la tendència prèvia, l'última setmana s'ha incrementat el nombre d'ingressats per Covid als hospitals. En concret, els hospitalitzats han passat de 344 a 353, un augment per ara moderat però que assenyala que la millora s'ha frenat, mentre el nombre de malalts a l'UCI quasi no s'ha mogut, escassament passant dels 91 al 90. En cas de superar de nou els 100 crítics és quan el Govern imposaria el passaport Covid a la restauració i la cultura.
El risc de rebrot és un indicador que combina les dades sobre la incidència acumulada els anteriors 14 dies i la velocitat de propagació (si s'expandeix la pandèmia o es contrau, com és ara el cas), i els 100 punts marquen la frontera a partir de la qual es considera que el risc és alt. De les 42 comarques, 32 se situen per sota d'aquest llindar, i 10 el superen. Tot i això, cal tenir en compte que aquest indicador pateix ara cert biaix a causa de la festivitat del 12 d'octubre, ja que normalment es detecten menys casos els dies no laborables i, per tant, primer sembla que l'evolució sigui més positiva del que ho és en realitat i la setmana següent empitjora. I precisament ara el còmput se situa en aquest segon estadi.
Tenint en compte això, 9 comarques tenen risc de rebrot baix (per sota dels 30 punts), especialment l'Alta Ribagorça (0 punts), el Moianès (2), i el Pallars Sobirà i l'Aran (5 punts, totes dues). Pel que fa a les cinc comarques més poblades, totes tenen risc moderat (entre 30 i 70 punts): Baix Llobregat (36), Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (47), Maresme (47) i Barcelonès (48). Per contra, n'hi ha cinc que encara dupliquen el llindar de risc alt, en especial la Terra Alta (644), però també el Ripollès (247), l'Alt Urgell (236), el Solsonès (202) i l'Alt Empordà (202).
Si s'analitza tan sols la quantitat de contagis que es detecten, 35 de les 42 comarques es troben per sota de la incidència de 50 contagis setmanals per cada 100.000 habitants. A cinc comarques, de fet, no s'ha detectat cap positiu durant els últims set dies consolidats -entre el 15 i el 21 d'octubre-: Alta Ribagorça, Moianès, Pallars Sobirà, Priorat i Pallars Jussà. A l'Aran i la Ribera d'Ebre només se n'ha trobat un i, a la Conca de Barberà, dos.
En sentit contrari, la comarca amb una major ràtio de contagis setmanals és ara la Terra Alta, amb 199,7 contagis per cada 100.000 habitants (22, en termes absoluts), seguida de lluny del Pla d'Urgell (ràtio de 74,3), el Ripollès (73,6), el Solsonès (67,4) i el Baix Ebre (60,6). En termes absoluts, les xifres són més elevades lògicament al Barcelonès (469 casos), el Vallès Occidental (157) i el Baix Llobregat (124), però seguidament ja se situa el Segrià (105), amb força menys població. Tota la resta resten per sota del centenar setmanals.
Aquestes incidències estan força estancades i no hi ha una evolució clara, ja que el nombre de positius detectats l'última setmana amb dades consolidades es redueix a pràcticament tantes comarques com a les que creix, mentre que a la majoria es mantenen. En concret, a 11 hi ha hagut menys positius que en la setmana anterior, unes altres 22 s'han mantingut força estables i finalment a 9 s'han incrementat. Tot i això, cal tornar a subratllar que la penúltima setmana computada inclou un dia festiu, així que pot ser que l'empitjorament en determinades zones sigui degut a biaixos a l'hora de computar els contagis.
En tot cas, la comarca on ha augmentat més la incidència és nítidament la Terra Alta (127,2 casos més per 100.000 habitants), un increment molt superior al del Solsonès (+52,5), el Ripollès (+45,1) o l'Alt Empordà (+41,8). En sentit oposat, on la incidència setmanal cau més és a la la Conca de Barberà (-65,8), el Pallars Jussà (-55,4), el Priorat (-34,5), el Baix Ebre (-27,5) i l'Alt Urgell (-25,1). Es tracta, però, de variacions lleus quasi arreu.
Si la lupa es posa a nivell dels municipis de més de 20.000 habitants, la situació és una mica millor, ja que 46 dels 66 han escapat del risc alt de rebrot. I fins i tot 18 tenen risc baix, en especial Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès, tots dos amb zero punts de risc, i els segueixen Molins de Rei (2), Barberà del Vallès (4), Olesa de Montserrat (5), Ripollet (7), Cornellà de Llobregat i Cerdanyola del Vallès (tots dos amb 8) i Sant Joan Despí (9). A banda d'aquests 18, n'hi ha 22 amb risc moderat, 6 més en moderat-alt i els altres 20 superen el llindar dels 100 punts.
Tot i això, només una ciutat duplica aquesta marca, Santa Perpètua de la Mogoda (301 punts) i, força per darrere, les que tenen un risc més elevat són Martorell (172), Figueres (162) i Amposta (142). La tendència a la millora, en tot cas, no és gens clara, ja que 8 de les 66 han reduït el nombre de contagis durant l'última setmana, mentre que a 40 s'han mantingut i a 18 s'han incrementat. Els augments, però, han estat moderats, essent els més alts a Santa Perpètua de la Mogoda (ràtio major en 31,5 punts) i Figueres (+29,5), mentre que els majors descensos -també poc pronunciats- han tingut lloc a Salt (-29,9), Banyoles (-28) i Sant Feliu de Guíxols (-22,2).