model policial

Un mecanisme per fiscalitzar els Mossos: què es fa als altres països?

La CUP, que presidirà la comissió del model policial, planteja un organisme independent, públic, amb capacitat de control i sanció, i els sindicats del cos s'hi oposen

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 25 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Un agent dels Mossos en una manifestació a Barcelona | Carlos Baglietto
El discurs del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, divendres al Dia de les Esquadres va estar ple de missatges, alguns d'explícits i d'altres de més implícits. El titular va ser clar, Trapero va demanar "respecte" al cos en un sentit ampli, i més suport polític, però també va deixar caure una altra idea sobre la transparència i el control policial. "Els Mossos estan compromesos amb la transparència i el rendiment de comptes per autoexigència i no necessàriament per imposició", va dir. El missatge podria haver passat per alt si no fos perquè el Parlament ja estudia la creació d'un mecanisme de control extern per fiscalitzar l'actuació del cos, que s'haurà de començar a definir en el marc de la comissió d'estudi sobre el model policial que començarà a treballar de cara al novembre.

La comissió, presidida per la CUP, s'ha de constituir de manera "imminent". Els anticapitalistes confien que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en formalitzi la creació aquesta mateixa setmana, però encara no hi ha data. Sabater va avançar algunes de les qüestions que s'hi tractarien. S'estructurarà en quatre blocs, els més polèmics al voltant dels Mossos. Es tractarà la brigada d'informació i els "seguiments" que s'han fet a activistes, també el model d'ordre públic i el paper de la Brigada Mòbil, la transparència al cos i, com a punt que ha aixecat més polseguera, la creació d'un mecanisme de control extern sobre l'actuació dels Mossos i amb capacitat de sanció. La creació d'aquest mecanisme consta en la proposta de resolució que van impulsar ERC, Junts i els comuns juntament amb els anticapitalistes per crear la comissió.


La proposta de la CUP implica crear un òrgan independent, que no depengui de cap departament concret, i que sigui escollit pel Parlament amb una majoria reforçada o de manera mixta, juntament amb la participació de la societat civil. Aquest organisme ha de ser públic i transparent, i ha de tenir capacitat de control, fiscalització i control de les actuacions dels agents i també de les polítiques del Departament d'Interior. Per això, és clau que disposi de recursos humans, tècnics i jurídics, i que les decisions siguin vinculants. Ha de poder actuar d'ofici, per denúncia d'un ciutadà afectat o de tercers, i aquesta via de control ha de ser complementària a la via penal o a les investigacions internes que puguin dur a terme els Mossos.


Interior no vol entrar a valorar propostes concretes ni avançar conclusions abans de començar el debat. Fonts consultades demanen que arrenqui la comissió, amb la qual estan "plenament compromesos", i que es posin propostes sobre la taula i s'arribi a "consensos". El conseller  Des dels Mossos també eviten fer cap valoració sobre propostes que s'han de debatre en comissió al Parlament. Per la seva banda, els sindicats -que van sortir al carrer aquest cap de setmana per reclamar suport polític- desconfien d'aquest mecanisme. SAP-Fepol considera que és "innecessari" perquè aquesta tasca ja la fa la Divisió d'Afers Interns (DAI), la Fiscalia o el Parlament, i alerten que es vol crear una "falsa imatge" de les actuacions dels Mossos.

La comissió sobre el model policial, que tindrà una durada d'un any, comptarà amb la presència d'experts i es vol que tingui, també, una perspectiva internacional i comparada. Ja hi ha hagut els primers contactes per definir quin serà el pla de treball. El plantejament de la CUP sobre el control als Mossos combina elements d'experiències d'altres països. De fet, els mecanismes externs de control als cossos policials existeixen des de fa anys en països com Brasil, Dinamarca, Ghana, el Regne Unit, Kènia, Nova Zelanda, el Perú o Sud-Àfrica, entre d'altres, i han estat analitzats per organitzacions de prestigi com Amnistia Internacional. L'organització Irídia també situa aquesta qüestió com un dels elements clau de la comissió. 


Anglaterra i Gal·les


A Anglaterra i Gal·les hi ha la Comissió Independent per a les Denúncies contra la Policia, que vigila la conducta policial. El cos té l'obligació de remetre les infraccions més greus a aquesta comissió, que pot decidir investigar-ho de manera independent. Compta amb un òrgan de govern format per un president, deu membres operatius i dos de no executius. El president és nomenat per la Corona a proposta del Ministeri d'Interior, que també nomena els 10 membres operatius mitjançant un procediment públic de designació. Té un pressupost anual assignat des d'Interior i uns 400 treballadors. Les recomanacions que fa no són vinculants, però hi ha obligació jurídica de respondre-hi en un termini de 56 dies. 

Nova Zelanda


A Nova Zelanda existeix l'Autoritat Independent per a la Conducta de la Policia, que rep i investiga denúncies de conductes indegudes o negligents relacionades amb qualsevol pràctica, política o procediment policial que afecti la persona demandant. Pot investigar d'ofici casos en què un agent pugui haver causat la mort o lesions greus a una altra persona. Està format per cinc membres, inclòs el president, que ha de ser un jutge en actiu o retirat. Els integrants de l'organisme els nomena el governador general per recomanació de la Cambra de Representants, té un pressupost controlat pel Parlament i compta a amb un equip de gestió i investigadors. Pot rebre denúncies de tothom, rendeix comptes al parlament i emet informes regularment, i pot investigar d'ofici. 

Brasil


A l'estat de Pará, al Brasil, hi ha el Defensor del Sistema de Seguretat Pública, que rep denúncies per part de ciutadans o ONG contra funcionaris encarregats de fer complir la llei, demana investigacions, supervisa els casos i manté informats els denunciants. Un de les limitacions és que no pot investigar ni decideix sancions, i les decisions que pren no són vinculants. Així mateix, tampoc té pressupost propi ni pot contractar personal, sinó que depèn del que es posi a la seva disposició des del sistema de seguretat. Està format per 16 treballadors i el defensor és una persona civil elegida pel Consell Estatal de Seguretat Pública. Les estadístiques i els informes que elabora no són d'accés públic, cosa que compromet la seva transparència i escrutini públic. 

Sud-Àfrica


Un altre exemple recollit per Amnistia Internacional és el de Sud-Àfrica. La Direcció Independent d'Investigació de la Policia està limitat als casos greus. Fa investigacions dels delictes comesos per agents, però només pot investigar d'ofici casos de corrupció. Tothom pot presentar denúncia, cosa que facilita l'accés de la ciutadania a aquest mecanisme. Està format per un director executiu -nomenat pel ministre de Policia i ratificat pel parlament-, una unitat de serveis corporatius, una unitat d'investigació i una de serveis jurídics. Pot emetre recomanacions disciplinàries, que han de derivar en procediments disciplinaris en un termini de 30 dies. La policia, de fet, té l'obligació d'actuar d'acord amb les recomanacions que fa o, com a mínim, donar-hi resposta. 

Kenya


A Kenya hi ha l'Autoritat Independent de Control de la Policia, que investiga les faltes disciplinàries o els delictes comesos per membres de la policia, i ho pot fer d'ofici. També audita les investigacions que fa la Unitat d'Assumptes Interns. Pot fer-se càrrec d'investigacions internes que s'estiguin duent a terme si s'allarguen massa o són "manifestament irracionals". També pot emetre recomanacions d'enjudiciament, prendre mesures disciplinàries i pot demanar al tribunal que faci complir les seves indicacions. Està format per un president que designa un equip integrat per sis persones, que fa la selecció de personal i la porta a l'Assemblea Nacional. Rep una assignació pressupostària del Parlament i pot triar el personal que necessiti per fer les seves funcions. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació