22
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
23
d'octubre
a les
11:07h
César Antonio Molina, exministre de Cultura del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i exdirector de l'Institut Cervantes, s'ha quedat a gust amb un article al diari El Mundoon etziba de valent contra el Museu d'Història de Catalunya sota el títol "El MHC, un museu de l'odi". Molina aprofita per repassar durament l'actualitat política a partir d'una anècdota que explica d'Anvers, on va entrar en una llibreria parlant en francès. Molina va quedar astorat quan la venedora li va dir que allí no parlaven francès perquè "això és Flandes". Es veu que desconeixia bastant la realitat binacional de Bèlgica.
Abans d'escometre contra el Museu d'Història, Molina ataca durament la taula de diàleg, que "passarà als annals de la nostra història com una de les més altes traïcions a la Constitució i a l'Estat democràtic". Escup contra "el fanatisme, la rancúnia i l'odi" que, segons ell, s'ensenya a les escoles catalanes i afirma que "nazificar i sovietitzar els ciutadans més joves i indefensos és d'una responsabilitat també jurídica".
I ja de seguida entra en el tema que l'ocupa, assegurant que "aquest museu totalment desacreditat s'ha convertit en l'escombriaire del procés". Escriu que "qualsevol polític independentista pot deixar allí l'empremta de la seva mamarratxada. Per exemple, l'expresident Artur Mas ha deixat la ploma amb la que va signar la consulta del 9 de novembre del 2014, inici de tots els desastres successius. Després, Quim Torra entrega una llardosa pancarta que li servia de manta en les seves nits d'angoixa".
"Avui el MHC és el museu de l'odi, de la infàmia, de la mentida i de l'horror. Un museu com aquells que va fer Stalin dedicats a l'ateisme i al materialisme dialèctic. En aquests llocs s'adoctrinava a la joventut soviètica com avui es fa amb la catalana". Molina, que ha experimentat una involució ideològica des que va sortir del ministeri, conclou l'article esmentant Pedro Sánchez, "un collaborationniste. Ell espera que un dia, també, tingui un lloc d'honor en aquest 'museu'".
Abans d'escometre contra el Museu d'Història, Molina ataca durament la taula de diàleg, que "passarà als annals de la nostra història com una de les més altes traïcions a la Constitució i a l'Estat democràtic". Escup contra "el fanatisme, la rancúnia i l'odi" que, segons ell, s'ensenya a les escoles catalanes i afirma que "nazificar i sovietitzar els ciutadans més joves i indefensos és d'una responsabilitat també jurídica".
I ja de seguida entra en el tema que l'ocupa, assegurant que "aquest museu totalment desacreditat s'ha convertit en l'escombriaire del procés". Escriu que "qualsevol polític independentista pot deixar allí l'empremta de la seva mamarratxada. Per exemple, l'expresident Artur Mas ha deixat la ploma amb la que va signar la consulta del 9 de novembre del 2014, inici de tots els desastres successius. Després, Quim Torra entrega una llardosa pancarta que li servia de manta en les seves nits d'angoixa".
"Avui el MHC és el museu de l'odi, de la infàmia, de la mentida i de l'horror. Un museu com aquells que va fer Stalin dedicats a l'ateisme i al materialisme dialèctic. En aquests llocs s'adoctrinava a la joventut soviètica com avui es fa amb la catalana". Molina, que ha experimentat una involució ideològica des que va sortir del ministeri, conclou l'article esmentant Pedro Sánchez, "un collaborationniste. Ell espera que un dia, també, tingui un lloc d'honor en aquest 'museu'".