Toni Bolaño: «Sánchez no sap com encarar l'etapa post-Redondo»

Coneix la sala de màquines del poder i està molt ben informat. Va ser ell qui va explicar en exclusiva l'operació que es preparava per fer caure Pedro Sánchez en aquell dramàtic comitè federal de l'1 d'octubre del 2016. Molts ho van negar, però els fets van donar la raó a Toni Bolaño. Ha estat cap de comunicació del secretari general d'UGT José María Álvarez, de la companyia elèctrica Enher, de Josep Borrell quan era candidat a liderar el PSOE, i de José Montilla, exprimer secretari del PSC, exministre i expresident de la Generalitat. El seu llibre Moncloa (Planeta) desentranya moltes claus de l'etapa d'Iván Redondo al capdavant del gabinet de Pedro Sánchez.

Periodista de llarga trajectòria des que va començar a Ràdio Sabadell, Toni Bolaño és un constitucionalista convençut que no amaga els seus colors de partit. A Moncloa, aporta molta i sucosa informació sobre els passadissos més desconeguts del cor de l'Estat, com els moviments fets en els cercles socialistes durant l'octubre del 2017, i defensa el paper de l'assessor polític, que veu com un professional al servei de la ideologia del líder. El llibre s'ha presentat aquesta setmana a Madrid amb un buit evident de dirigents del PSOE i el govern central.

- Té molt clar perquè va sortir Iván Redondo de la Moncloa. La seva versió no és la que va ser admesa majoritàriament. Segons vostè, se'n va anar perquè va voler.

- Jo tinc un valor afegit en aquest relat perquè hi era present. Estava fent les darreres entrevistes pel llibre. El llibre havia d'acabar-lo el maig, però es convoquen les eleccions de Madrid pels fets de Múrcia. Redondo em va explicar que el president li havia ofert ser ministre el 5 de maig i li havia dit que no. Sabíem que hi hauria remodelació. I amb l'editorial vam decidir tancar el llibre el 31 de juliol. Si el president fa la remodelació el setembre, m'ho menjo amb patates. Però sabíem que passarien coses. I, de fet, el 6 de juliol hi ha un sopar on el president convoca dues persones que tenen amistat amb ell i Redondo per intentar convèncer-lo perquè es quedés. Però diu que no. Aleshores, es trenca tot i comença una improvisació del president que no es produiria si cregués que Redondo continuava. Dic improvisació perquè just aquesta setmana han nomenat Antonio Hernando d'adjunt al cap de gabinet. 

- Quina significació té?

- Hernando havia estat enfrontat amb Pedro Sánchez però forma part del PSOE del 2014, que són els que manen en aquests moments.
 
- Què és el PSOE del 2014?

- És el PSOE on hi ha persones com Óscar López, potser també Francesc Vallès, que era d'aquell nucli de diputats joves, com Hernando, i marquen un tarannà molt determinat. Si Sánchez tenia clar que Redondo se n'anava no hagués improvisat el nomenament d'Óscar López de cap de gabinet. No entenc aquest capficament per dir que a Redondo l'han fet fora. Estan tot el dia dient el bé que ho fan ells i el malament que ho feia Iván. És necessari? L'última ha estat el nomenament de Félix Bolaños com a secretari de Reforma Constitucional del partit. Un concepte que Redondo treu en l'entrevista a Jordi Évole i a la de Susanna Griso. 

"Redondo té la capacitat de veure oportunitats on la resta de la professió veu un problema"

- I aquesta reforma quina seria?

- Implicaria convocar un referèndum per preguntar si la gent vol un canvi a la Constitució, el que sigui. Molta gent de diversos sectors dirien que sí, els sondejos mostren que set de cada deu. La tesi de l'Iván seria que qui ho proposés podria guanyar les eleccions i crearia un escenari diferent, forçant el PP a assumir-ho. 

- Però amb quin contingut?

- Tothom té les seves posicions. Molts constitucionalistes creiem que si no hi ha un canvi de la Constitució, al final l'independentisme guanyarà. Volem un canvi que faci possible un nou encaix entre Catalunya i Espanya. I els que s'hi oposen ho tindrien difícil perquè hi hauria un mandat popular. 

- I fins on podria arribar la reforma?

- Fins on hi hagués un consens, però ja seria un altre escenari. Obriria un meló que fins ara estava tancat.      
 
- Nega també que Redondo estigués al darrere dels nyaps comesos pels socialistes amb la frustrada moció de censura de Múrcia.

- Un assessor polític es pot equivocar. En el llibre, explico el que diuen les cròniques d'aquells dies, que Redondo no sabia res de Múrcia. Ho explica Santos Cerdán, l'actual secretari d'organització, en una entrevista. Qui sí que ho sabia era Félix Bolaños, que s'ufanava de tenir el contacte directe amb Carlos Cuadrado, l'home de l'organització de Ciutadans. Jo explico un dinar a la Moncloa el mateix dia de la presentació de la moció de censura a Múrcia, on estaven eufòrics. Aquella tarda ja se'n comença a anar tot a fer punyetes. Sánchez encarrega aleshores a Redondo que intenti ajudar Ángel Gabilondo i el PSM, que com dic en el llibre no ha guanyat un partit de solters i casats en dècades, tot i tenir cinc ministres, inclòs el president. Sánchez sabia que s'anava al desastre i encarrega a Redondo que sondegés Íñigo Errejón per una candidatura conjunta encapçalada per Manuela Carmena. 

- Múrcia va ser un error de gran magnitud. Sorprèn la imperícia, fins i tot.

- És que no es van calcular dues coses: en primer lloc que Ciutadans és un partit fallit, i en segon no va preveure la reacció de Madrid. Jo vaig entrevistar Miguel Ángel Rodríguez, cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, gairebé tres mesos abans que passés tot això. I em va quedar clar, quan em va dir que Madrid estava a l'atac i que no perdonava, que venien eleccions.  

- La sortida de José Luis Ábalos com la interpreta?

- El que li puc dir és que estava prevista des de molt aviat. Des del 8 de maig. El 4 de maig hi ha eleccions a Madrid, amb el triomf d'Ayuso. El 5 de maig, Sánchez comunica a Redondo que vol fer un canvi de govern, Iván li diu que no vol ser ministre. El dia 7 hi ha una executiva del PSOE on Sánchez comunica que hi haurà canvis. I en tornar d'Oporto, l'endemà, truca Redondo i comencen a parlar de canvis de govern. Ho sé perquè jo estava amb Redondo en una de les darreres entrevistes de cara al llibre. Sobre Ábalos, no ho sé. Jo diria que li van oferir una altra cartera que no va acceptar perquè va veure que això implicava sortir de la cúpula del partit. Per això l'endemà de la remodelació renuncia com a responsable d'organització. No l'estimen en aquests moments. Al congrés del PSOE li van fer algun lleig.

- Va cometre algun error, alguna deslleialtat?

- No. Els presidents del govern tenen la potestat de canviar el govern. Però per què Sánchez fa una àmplia remodelació i no truca a cap ministre dels que surt? Ábalos és el responsable que Sánchez es presentés a les primàries. El divendres que comença el congrés, 150 militants li munten un sopar a València perquè en el congrés no s'hi va comptar per res. A Carmen Calvo, que sí que participava en una de les meses, la van aplaudir i ella es va emocionar. En la nota oficial ni se'n parla. 
 
- El poder és innecessàriament ingrat?

- Sempre, però cal mantenir les formes i fins ara no s'han mantingut.     

- Quina és l'arma més atractiva de Redondo? La capacitat de derrotar els pronòstics?

- Té la capacitat de veure oportunitats on la resta de la professió veu un problema. Explico en el llibre quan em va comunicar que l'havia fitxat Pedro Sánchez. Em va dir que el PSOE era l'únic partit que podia créixer. Doncs tenia raó. Ell és capaç de formular estratègies que poden servir el líder. No al partit. La ideologia la posa el líder, no el consultor polític.  

"El 2017, Rajoy es va mostrar partidari de no tocar la llei de l'indult perquè l'Estat s'havia de guardar una carta"

- En què ha canviat la sala de màquines del poder amb el pas d'Iván Redondo?

- L'estructura del gabinet de la Moncloa continua com la va deixar Iván Redondo. Va aixecar una estructura multidisciplinar com la de qualsevol gabinet de qualsevol país del món. Veurem com la gestionaran. Hi ha un Félix Bolaños que exerceix de facto com a vicepresident primer, hi ha un Óscar López que pot fer de cap de gabinet i controlar l'agenda, però no hi ha una figura com Redondo. Aquest govern de Sánchez necessita un Iván Redondo. L'exemple és que el president va haver d'afrontar en primera persona l'increment de la llum.    

- En el llibre parla del paper dels socialistes en l'octubre del 2017.

- Sí, intento explicar tot el que va passar el 2017. Ho expliquen els protagonistes, com José Montilla en decidir no votar el 155 al Senat, i Miquel Iceta, que parla de la Corona i dels intents del PSOE i del PSC per incidir en el discurs del rei el 3 d'octubre, demanant-li que fes alguna referència al diàleg, que introduís alguna frase en català, que deixés alguna porta oberta. No ho van aconseguir. El president Montilla parla per primera vegada de la seva trobada amb el president Puigdemont a Palau i tot el que va passar. I parla de les seves converses amb el president Rajoy. Hi ha coses que són curioses. Per exemple, quan Rajoy, referint-se als indults, es mostra partidari de no tocar la llei perquè l'Estat sempre s'ha de guardar alguna carta. Quina diferència amb el que hem escoltat els darrers mesos!
 
- Quin paper va tenir Redondo davant l'1-O?

- Va ajudar Sánchez en el tema de la relació amb la Casa Reial i el paper institucional que havia de fer el cap de l'oposició. I va treballar braç a braç amb Salvador Illa. En la conversa del 8 de maig que esmentava, es va plantejar el tema dels indults i ell tenia claríssim que s'havia d'avançar cap aquí. Ell defensava els indults. Però ell fa propostes i si es decideix el contrari, tampoc diu res. Per exemple, sobre la repetició electoral. Ho explico en el llibre. Ell no n'era partidari perquè els números no sortien. És una característica de l'Iván: els números. En el tema dels indults, ell sabia que comportarien una mala maror demoscòpica, però que es podia remuntar perquè es deia que Espanya es trencava, que això era un desastre, però què ha passat? Amb la repetició electoral, el PSOE va perdre tres diputats, però Podem perd un 7%. A Ferraz ho van voler aprofitar per eliminar Redondo. El cant de la victòria d'Illa a les eleccions catalanes va durar un minut a Ferraz, amb Ábalos. Estaven ja preparant l'esbronc per si el PSC perdia.    

A mi una cosa que m'ha sorprès és perquè el president Sánchez ha aparcat la reforma del codi penal. Perquè si decideixes l'indult, qualsevol solució del conflicte implica donar una solució als exiliats. Sobretot a Carles Puigdemont, i aquesta era una eina per fer-ho. No seria immediata ni seria una amnistia, però seria interessant explorar-ho. De fet, el ministre Campos ho tenia elaborat. 

"Qualsevol solució del conflicte implica donar una sortida als exiliats"

- Creu que això es plantejarà d'una manera oberta?

- Home, a mi m'agradaria. Ara per ara no ho tinc tan clar. Pensem que en el congrés del PSOE, per molt que Salvador Illa digui que s'hi ha parlat del model d'Estat, la veritat és que no s'hi ha parlat. Hi ha hagut una petita referència al fet que PSOE i PSC van junts i una referència a una reforma amb horitzó federal, però sense detallar res. El que sí que és clar és que en aquests moments PSC i PSOE estan en la mateixa línia.   

- Redondo tornarà? 

- A la política? Crec que durant un temps, no. Ell ara vol tornar a la seva feina com a consultor privat. Tot i que alguns, com que se li ha ocorregut dir que la senyora Yolanda Díaz està molt ben valorada entre la gent jove, diuen que està treballant per ella. Ja li asseguro jo que no. Ha dit que es vol prendre un any sabàtic i se'l prendrà. 
 
- Va estar al congrés del PSOE. Com ho va veure?

- Bé, ha estat el congrés de la unitat... I la unitat és Pedro Sánchez. Si no estàs amb ell, estàs fora d'aquesta unitat. Entenc que calia fer una demostració de força, però que en un partit d'esquerres no hi hagi cap divergència se'm fa estrany. Ho he trobat massa monolític. I poden estar d'acord que ha tornat la socialdemocràcia i que aquesta és la recepta, hi ha coses en què cal tenir ull crític i això no s'ha vist. Hi ha hagut algunes ponències que van durar mitja hora. Amb això ja ho dic tot.  

- A banda de Sánchez, qui mana més ara mateix dins del partit?

- Félix Bolaños. Sens dubte. Però no ens hem d'oblidar del clan del 2014, els Óscar López, Antonio Hernando, Isabel Rodríguez, Pilar Alegría, els diputats joves en aquell moment. Ara és un grup amb poder. 

- Què és el que els caracteritza a banda d'un determinat tarannà que deia abans?

- Que no estaven amb Pedro Sánchez i que ara els recupera. Jo el que veig clar és que l'etapa post-Redondo no saben com encarar-la. No se n'han sortit en el debat sobre les elèctriques. Ara diuen que derogaran la reforma laboral i la llei Mordassa. A misses em convides. Això ja s'ha dit moltes vegades.  

- Vostè, ho diu en el llibre, va votar per Susana Díaz. Ho tornaria a fer?

- No. Les primàries són democràtiques. Si perds, has d'acceptar-ho, no t'has d'enrocar. Jo ho vaig fer com a militant. Crec que el president Sánchez ha fet coses importants. El que no m'ha agradat és com va fer el canvi de govern, sobretot perquè no es pot menysprear la gent que ha estat al teu costat. El PSOE als seus dirigents no els ha matat mai. Felipe González i Alfonso Guerra van acabar com el rosari de l'aurora, però Guerra sempre ha tingut el seu paper. El que li han fet a Carmen Calvo, a Ábalos, a tots els ministres és innecessari.

"A Pablo Casado els dos anys que venen se li faran molt llargs"

- L'absència de Redondo en què pot afectar la taula de diàleg?

- Crec que aquí els que estan treballant són Sergi Sabrià i Óscar López. Però algú d'ERC em va dir que amb la sortida de Redondo se sentia orfe.     
 
- Les enquestes apunten a un PP en ascens. Veu Pablo Casado a la Moncloa?

- Ara ho sembla, però els dos anys que venen se li faran molt llargs. Al PP també li passa que els joves estan molt separats dels dos grans partits. A veure si Yolanda Díaz ho aconsegueix, construint una alternativa. Però ha de ser una alternativa que no es tanqui només en l'esquerra del PSOE sinó que s'ha d'obrir a altres sectors. A través de sectors ecologistes, sectors de l'Espanya buidada. El PP surt amb l'avantatge que li dona la mort de Ciutadans.

- El moviment de l'Espanya Buidada a qui pot perjudicar més?

- Dependrà perquè no és un bloc homogènic. Fixem-nos en Terol Existeix, per exemple, una plataforma transversal. El diputat que tenen és de perfil progressista, però allí hi ha de tot. Encara no sabem a quin partit afecta més.