energies renovables

Patronal i empresaris entomen amb «preocupació» i «escepticisme» el decret de renovables

Els promotors avisen que Catalunya "va molt tard" en el desplegament i celebren que no s'imposi una moratòria

per NacióDigital, Terres de l'Ebre | 22 d'octubre de 2021 a les 13:37 |
Aerogeneradors a la Terra Alta | Sílvia Berbís
Els promotors de renovables entomen amb "preocupació" i "escepticisme" el nou decret llei que impulsa el Govern per reactivar el desplegament d'aquestes energies, després de 10 anys d'aturada. Tot i celebrar que no s'hagi optat per una moratòria, la patronal del sector eòlic català s'ha mostrat especialment crítica amb la mesura perquè consideren que afegeix "dificultats" a una tramitació que ja va "molt alentida". "No dona eines per accelerar la transició energètica sinó que més aviat hi posa traves", ha lamentat a l'ACN Victor Cusí, president d'EolicCat. En canvi, l'associació d'empreses fotovoltaiques Unefcat ha dubtat de l'efectivitat i de l'agilitat de la norma, però ha considerat que les "traves" als projectes grans són "raonables".


Les dues organitzacions empresarials han valorat positivament que la Generalitat no hagi optat per aturar els projectes tot i les demandes de partits com la CUP. El president del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, van deixar clar en una conferència aquest dimecres que l'escenari d'emergència climàtica no permet paralitzar el desplegament d'energies netes.

Segons els càlculs d'Acció Climàtica, per assolir els objectius previstos, el 2030 cal incorporar 10.000 MW més de potència d'origen renovable, arribant fins als 70.000 MW més el 2050. Actualment, els 600 projectes que la Ponència d'Energies Renovables té sobre la taula per analitzar sumen 12.000 MW de potència.



L'anunci del Govern és insuficient per EolicCat, que creu que l'Executiu ha pecat de "manca de lideratge i voluntat política" i "no ha buscat accelerar la tramitació de projectes" amb el decret llei tal com reclamava el sector. La patronal eòlica també lamenta que les modificacions s'apliquen de manera retroactiva quan fa molt temps que hi ha un bloqueig de noves instal·lacions.


Participació ciutadana


Un dels elements que el Govern ha destacat més del nou redactat és que amb el canvi legislatiu s'obligarà els promotors a presentar un acord del 50% de la superfície ocupada i d'acreditar l'oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a entitats locals i petits agricultors. El Departament d'Acció Climàtica no va aclarir com s'hauria d'acreditar aquest "acord" per part d'agricultors i administracions locals.

 

Les eòliques han deixat clar que aquest requeriment retardarà molt el tràmit inicial i que els compromisos amb els agents locals no són una novetat. "Els acords amb els propietaris ja els fèiem", ha assegurat, tot detallant que aquests compromisos s'assolien en un moment més avançat del projecte que el que es demana ara. "No tindríem problemes si es demanés més endavant, quan està més madur", ha dit Cusí. D'altra banda, ha posat en dubte fins a quin punt els pobles i petits propietaris podran fer front a les xifres elevades necessàries per tirar endavant la majoria d'inversions.

Per Unefcat, els nous condicionats per afavorir la participació dels municipis i petits propietaris a les plantes, serviran perquè "no hi hagi excusa" per criticar el model de desplegament de renovables, que ha generat rebuig a zones de Catalunya com les Terres de l'Ebre. El seu president, Manel Romero, ha afegit que entén "els motius" que té el Govern per prendre una mesura així, però ha lamentat que l'origen de tot plegat sigui "una alarma social exagerada". "No hi havia pas una allau de projectes com es plantejava", ha assegurat.

Pel que fa a l'obligació d'oferir un 20% de participació a ciutadania o ajuntaments, Romero ha desitjat que hi hagi molts projectes que puguin complir este objectiu, però també s'ha mostrat "escèptic" que l'actual redactat tradueixi a la pràctica un increment significatiu d'iniciatives participades.

Projectes petits


El representant de les empreses fotovoltaiques sí que ha valorat positivament que el decret llei faciliti la tramitació d'instal·lacions de menys de 5 MW. Tanmateix, ha insistit a dir que "no n'hi ha prou amb projectes petits" per fer la transició energètica, és a dir, per poder apagar les nuclears el 2040 i assolir la neutralitat d'emissions el 2050.

"Estem a favor de prioritzar l'ocupació de les teulades, però calen també plantes més grans i facilitar projectes de dimensió més elevada", ha insistit Romero. En aquest sentit, les dades d'Acció Climàtica mostren que a Catalunya el 99% dels consumidors d'electricitat només representen el 36,7% del consum total. Així, l'1% dels usuaris –majoritàriament indústries- són els responsables del 63,3% de la demanda elèctrica anual.

D'altra banda, l'organització en defensa dels promotors eòlics ha dubtat que la normativa estigui ben sincronitzada amb les polítiques estatals, que "estableixen uns terminis molt curts per tramitar els projectes", fet que pot comportar que alguns d'ells "caiguin per la inactivitat de la Generalitat". En cas que això passés, es podrien executar els avals amb el consegüent dany patrimonial pels empresaris i, a més, es podrien perdre punts de connexió que "s'emportarien" altres comunitats autònomes com l'Aragó.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació