22
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
19:50h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat el blindatge del català a la llei de l'audiovisual abans de la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. "La qüestió de l’audiovisual no està directament vinculada als pressupostos, però és absolutament rellevant i necessari que es desbloquegi favorablement", ha subratllat just després d'una reunió amb la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, amb qui ha defensat conjuntament que la futura llei protegeixi la llengua.
Aragonès ha advertit en una entrevista aquest divendres a Ser Catalunya que ERC està més a prop del no que del sí als pressupostos, però en la seva compareixença posterior no ha aclarit si es presentarà o no una esmena a la totalitat en la setmana de termini que queda per poder-ho fer. "En tramitació parlamentaria, una setmana és una eternitat", s'ha limitat a dir. En tot cas, ha advertit que la protecció del català amb un percentatge fixat per llei ha de quedar "aclarit i reflectit" en la futura norma per poder "encarar la resta de debats" com el dels pressupostos.
Armengol també ha defensat que "no és possible avançar" en l'àmbit de l'audiovisual si "s'exclou" una llengua i que cal que les televisions públiques territorials puguin tenir també accés al finançament. "Hem de convertir aquesta llei en una oportunitat", ha insistit el president català. Amb tot, preguntat per si es faria un front comú també de la mà del País Valencià per pressionar el govern espanyol ha assegurat que cadascú "trobarà la fórmula" per poder aconseguir la modificació de la norma. Armengol ha reconegut que històricament hi ha hagut dificultats perquè el govern espanyol reconegui la diversitat lingüística de l'Estat però ha subratllat que cal posar en valor que "per primera vegada hi ha un govern sensible realitat lingüística" i s'ha mostrat convençuda que es prendran "les mesures adequades" per protegir-la.
Armengol ha esquivat pronunciar-se sobre si ha demanat o no a Aragonès que s'avingui a aprovar els pressupostos. Sí que ha assegurat, però, que aquests comptes són especialment beneficiosos per a les Illes de cara a pal·liar el dèficit fiscal territorial que pateixen. El president, per la seva banda, ha tornat a declinar la seva participació en la negociació multilateral per reformar el sistema de finançament autonòmic. La seva prioritat, ha insistit, és la taula de negociació sobre el conflicte polític.
De fet, des d'ERC ja fa dies que reclamen avenços en aquesta matèria per poder acordar els pressupostos generals de l'Estat. "L'horitzó polític és la resolució del conflicte amb l'Estat", ha afirmat, tot i que ha afegit que caldrà resoldre "aspectes" a curt termini, com ara mantenir el fons covid també per a l'any que ve.
Aragonès també es va reunir el passat 8 de setembre amb el president valencià, Ximo Puig, per normalitzar la interlocució després de quatre anys sense interlocució fluïda. Els dos dirigents van acordar la creació d'un grup de treball estable per captar fons europeus per afrontar la recuperació econòmica i social i actuar de forma conjunta per reclamar al govern espanyol més singularitat en l'ús dels recursos. L'interès també ha estat compartit amb la presidenta Armengol, així com altres projectes en matèria d'energies renovables.
Junts advoca per l'esmena a la totalitat
Junts, per la seva banda, ja ha començat a defensar que caldria que els independentistes presentin una esmena a la totalitat als pressupostos. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha afirmat que "tots els partits independentistes haurien de presentar esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat tal com estan presentats avui". En una entrevista aquest divendres al matí a La 2 i Ràdio 4, ha insistit en la necessitat de fer un front comú per negociar els pressupostos perquè "anar per separat a l'únic a qui dona força és al PSOE".
Segons Nogueras, ERC ha fet un "gir discursiu" en relació amb la denúncia de la no execució pressupostària a Catalunya i això li fa pensar que hi ha "possibilitats" de concretar aquest front comú. La portaveu de Junts a Madrid ha afirmat que fins ara han estat els "únics" a denunciar la manca d'execució. "Governem junts, malgrat les discrepàncies, els interessos comuns hi són. No perdo l'esperança", ha assegurat.
Aragonès ha advertit en una entrevista aquest divendres a Ser Catalunya que ERC està més a prop del no que del sí als pressupostos, però en la seva compareixença posterior no ha aclarit si es presentarà o no una esmena a la totalitat en la setmana de termini que queda per poder-ho fer. "En tramitació parlamentaria, una setmana és una eternitat", s'ha limitat a dir. En tot cas, ha advertit que la protecció del català amb un percentatge fixat per llei ha de quedar "aclarit i reflectit" en la futura norma per poder "encarar la resta de debats" com el dels pressupostos.
Armengol també ha defensat que "no és possible avançar" en l'àmbit de l'audiovisual si "s'exclou" una llengua i que cal que les televisions públiques territorials puguin tenir també accés al finançament. "Hem de convertir aquesta llei en una oportunitat", ha insistit el president català. Amb tot, preguntat per si es faria un front comú també de la mà del País Valencià per pressionar el govern espanyol ha assegurat que cadascú "trobarà la fórmula" per poder aconseguir la modificació de la norma. Armengol ha reconegut que històricament hi ha hagut dificultats perquè el govern espanyol reconegui la diversitat lingüística de l'Estat però ha subratllat que cal posar en valor que "per primera vegada hi ha un govern sensible realitat lingüística" i s'ha mostrat convençuda que es prendran "les mesures adequades" per protegir-la.
Armengol ha esquivat pronunciar-se sobre si ha demanat o no a Aragonès que s'avingui a aprovar els pressupostos. Sí que ha assegurat, però, que aquests comptes són especialment beneficiosos per a les Illes de cara a pal·liar el dèficit fiscal territorial que pateixen. El president, per la seva banda, ha tornat a declinar la seva participació en la negociació multilateral per reformar el sistema de finançament autonòmic. La seva prioritat, ha insistit, és la taula de negociació sobre el conflicte polític.
De fet, des d'ERC ja fa dies que reclamen avenços en aquesta matèria per poder acordar els pressupostos generals de l'Estat. "L'horitzó polític és la resolució del conflicte amb l'Estat", ha afirmat, tot i que ha afegit que caldrà resoldre "aspectes" a curt termini, com ara mantenir el fons covid també per a l'any que ve.
Aragonès també es va reunir el passat 8 de setembre amb el president valencià, Ximo Puig, per normalitzar la interlocució després de quatre anys sense interlocució fluïda. Els dos dirigents van acordar la creació d'un grup de treball estable per captar fons europeus per afrontar la recuperació econòmica i social i actuar de forma conjunta per reclamar al govern espanyol més singularitat en l'ús dels recursos. L'interès també ha estat compartit amb la presidenta Armengol, així com altres projectes en matèria d'energies renovables.
Junts advoca per l'esmena a la totalitat
Junts, per la seva banda, ja ha començat a defensar que caldria que els independentistes presentin una esmena a la totalitat als pressupostos. La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha afirmat que "tots els partits independentistes haurien de presentar esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat tal com estan presentats avui". En una entrevista aquest divendres al matí a La 2 i Ràdio 4, ha insistit en la necessitat de fer un front comú per negociar els pressupostos perquè "anar per separat a l'únic a qui dona força és al PSOE".
Segons Nogueras, ERC ha fet un "gir discursiu" en relació amb la denúncia de la no execució pressupostària a Catalunya i això li fa pensar que hi ha "possibilitats" de concretar aquest front comú. La portaveu de Junts a Madrid ha afirmat que fins ara han estat els "únics" a denunciar la manca d'execució. "Governem junts, malgrat les discrepàncies, els interessos comuns hi són. No perdo l'esperança", ha assegurat.