Tal com demostra sovint des del seu càrrec al capdavant de la banqueta blaugrana, Ronald Koeman és un home de caràcter. Ho era quan dirigia la línia defensiva del mític Dream Team i ho continua essent encara avui. D'entre les moltes declaracions i gestos sucosos que la llegenda blaugrana ens ha deixat al llarg de la seva trajectòria, segurament el més expressiu, i alhora el menys diplomàtic, és el que va protagonitzar durant l'Eurocopa de 1988, quan la seva selecció va derrotar la de l'Alemanya federal a la semifinal d'una competició en què els germànics exercien com a amfitrions.
De fet, el gest d'aquell jove Ronald Koeman, que posteriorment detallarem, s'inscrivia en el marc de la gran rivalitat existent entre neerlandesos i alemanys, que no escapava a una lectura social i política derivada de l'ocupació nazi dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial que s'havia allargat durant cinc anys.
Aquesta circumstància va provocar que els enfrontaments entre les seleccions d'aquests dos països veïns tinguessin, un cop acabat el conflicte bèl·lic, una evident lectura política. En aquest sentit, doncs, és perfectament comprensible que els neerlandesos visquessin com una autèntica humiliació el 7-0 que els va infligir la selecció de l'Alemanya federal el 1959, en la tercera ocasió en què els dos combinats es veien les cares des de la desfeta de Hitler.
Els capitans de les seleccions dels Països Baixos i de l'Alemanya federal se saluden abans de l'inici de la final del mundial de 1974 Foto: @Theleaguemag
De ben segur que el partit més important que ambdues seleccions han disputat al llarg de la seva extensa existència és la final de mundial de 1974, quan la Taronja Mecànica dirigida magistralment per Johan Cruyff va estar a punt de guanyar la copa del món contra el combinat germànic ni més ni menys que a l'estadi Olímpic de Munic. La victòria germànica en aquella recordada final va frustrar el somni dels Països Baixos d'emportar-se el mundial a casa dels mateixos alemanys que els havien ocupat durant aquells cinc anys d'infaust record durant la Segona Guerra Mundial.
Que aquella final era molt més que un partit de futbol ho demostren les afirmacions del migcampista neerlandès Wim Van Hanegem que, en acabar el matx, va manifestar en referència als alemanys: "Els odio. Van assassinar la meva família. El meu pare, el meu germà i diversos familiars."
Quan quatre anys després els Països Baixos i l'Alemanya federal es van tornar a trobar en la fase final d'un mundial, en un partit carregat de tensió que va acabar amb un empat, el davanter germànic Karl-Heinz Rummenigge va afirmar que era "una vergonya i una llàstima que els neerlandesos consideressin el futbol com un mecanisme per donar sortida a l'odi acumulat durant la Segona Guerra Mundial".
Tropes nazis desfilant pels carrers d'Amsterdam el 1940, poc després de l'ocupació nazi dels Països Baixos Foto: Three Lions
Que un Holanda-Alemanya feia saltar espurnes ho van certificar també les declaracions del migcampista Karl-Heinz Förster després d'una nova victòria germànica a l'Eurocopa de 1980: "Aquest triomf és molt important pel nostre orgull. Pels neerlandesos, guanyar-nos és el millor que hi ha. Ens odien molt més del que nosaltres els odiem a ells".
Amb aquests antecedents, doncs, no és d'estranyar que la semifinal de l'Eurocopa de 1988, que es disputava a l'Alemanya federal, es convertís en una excel·lent oportunitat per la revenja holandesa.
El partit que havia de decidir un dels finalistes del campionat europeu de seleccions enfrontava els Països Baixos amb l'Alemanya occidental a Hamburg. Aquell 21 de juny de 1988, desenes de milers de neerlandesos van envair, literalment, la ciutat portuària alemanya per donar suport a la seva selecció que, finalment, va poder venjar-se dels afronts patits tant a la Segona Guerra Mundial com durant els partits posteriors que havien oposat ambdós països.
La que era considerada com la veritable final de l'Eurocopa de 1988 va acabar amb victòria holandesa per 2-1. Tot i que els alemanys es van avançar gràcies a una pena màxima transformada per Lothar Matthäus, Holanda va capgirar el marcador amb un gol de Ronald Koeman des dels onze metres i un altre de Marco Van Basten a només dos minuts del final del matx.
Koeman celebra la victòria vestint la samarreta de l'Alemanya federal que acabava de canviar amb el seu amic i rival Olaf Thon Foto: @ademir2z
El triomf neerlandès, el primer que els holandesos aconseguien sobre l'Alemanya federal en un partit oficial després de la Segona Guerra Mundial, va desfermar l'eufòria entre els afeccionats visitants congregats al Volksparkstadion d'Hamburg fins al punt que a les graderies s'hi van cremar diverses banderes alemanyes.
Contagiat per aquest ambient eufòric, Ronald Koeman, que aleshores tenia tot just 25 anys tot i que ja era un jugador consagrat que, un mes abans, s'havia proclamat campió d'Europa de clubs amb el PSV Eindhoven, va afegir-se a la festa simulant netejar-se el pompis amb la samarreta de la selecció alemanya que acabava d'intercanviar amb Olaf Thon. El gest de Koeman expressava, de manera molt primària, això sí, l'alliberament que suposava pels neerlandesos haver derrotat els alemanys. Com és lògic, però, l'acció va traspassar l'àmbit estrictament esportiu i es va convertir en un problema diplomàtic suscitant les enceses protestes d'Alemanya.
Mentre Ronald Koeman es fregava el cul a Hamburg, la població neerlandesa va envair els carrers del seu país per celebrar el triomf. De fet, es calcula que gairebé un 60% dels holandesos van sortir a celebrar la històrica victòria contra Alemanya. Molts d'ells, alçant els seus famosos bicicles al cel al crit de "Tenim les nostres bicicletes!", fent així referència a la confiscació nazi d'aquest popular mitjà de transport durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
Per deixar clara la transcendència històrica del triomf, el porter neerlandès, Hans Van Breukelen, va qualificar-la de "regal a la generació que havia viscut la guerra", considerant-la així com una revenja del mal causat pel nazisme.
Koeman es frega el cul amb la samarreta alemanya que poc abans havia intercanviat amb Olaf Thon Foto: @Bargcelona10
Tot i que aquella semifinal era una final anticipada, els neerlandesos encara van haver de derrotar a la Unió Soviètica en l'autèntica final del campionat per poder endur-se la copa de campions d'Europa cap a Amsterdam, guanyant així el seu primer i únic títol internacional. Un cop a la capital dels Països Baixos, una multitud es va congregar als canals de la ciutat i davant del Palau Reial per festejar l'històric triomf i aclamar els seus herois. Entre ells, molt especialment a un Ronald Koeman que, amb el seu poc diplomàtic gest, havia expressat el sentir de tot un poble.
Curiosament, la victòria a l'Eurocopa de 1988 aconseguida en terres germàniques va reduir sensiblement el sentiment antialemany existent als Països Baixos. Com si aquell triomf hagués suposat un alliberament i hagués venjat l'antic afront nazi, la rivalitat entre els Països Baixos i Alemanya va entrar en una nova dimensió, on el factor estrictament futbolístic va guanyar terreny sobre el polític. Per a la història quedarà, però, la imatge de Ronald Koeman torcant-se el cul amb la samarreta alemanya que es va convertir en el símbol d'aquella històrica semifinal que va ser molt més que un simple partit de futbol.