Debat sobre despoblament i Catalunya buidada al CaixaForum Lleida | Josep M Montaner
4 reptes capitals

El debat sobre despoblament i Catalunya buidada, en 15 frases

Les frases més destacades de l'arquitecta Maria Sisternas, el geogràf Francesc Muñoz i la il·lustradora Vanesa Freixa

per NacióDigital
Debat sobre despoblament i Catalunya buidada al CaixaForum Lleida | Josep M Montaner
L'arquitecta Maria Sisternas, el geogràf Francesc Muñoz i la il·lustradora Vanesa Freixa van protagonitzar la primera de les quatre jornades del cicle 4 Reptes Capitals, organitzat per NacióDigital i amb el suport de la Fundació la Caixa.


A continuació, 15 de les frases més destacades que van pronunciar.

Maria Sisternas Tusell (Barcelona, 1981)


Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i màster en Disseny Urbà i Ciències Socials per la London School of Economics. Entre 2010 i 2015, va ser directora de projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és responsable de Mediaurban, l'Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro. Redacten projectes d'arquitectura per a habitatges socials, participen en la redacció de diversos treballs urbanístics i desenvolupen solucions innovadores per a ciutats i organitzacions en matèria urbana.
 

 “Per primera vegada, la gent ha seguit una tendència contrària a la del fil de la història, que consisteix a concentrar població”.

 “Catalunya es va urbanitzar més tard que la resta d'Europa. Urbanitzar-se més tard dona un vincle més fort amb el territori. I això ens pot ajudar a traçar l'itinerari entre la nevera i el camp. Consumir d'una manera diferent”.

 “Nosaltres, a diferència dels que ens visiten, no valorem el potencial de les ciutats mitjanes”.

 “Moltes ciutats del món es pregunten com compensar la densitat viscuda amb l'aportació de jardins en un moment que és clau per rebaixar les illes de calor”.

 “L'habitatge assequible del futur s'ha de disseminar. No es pot concentrar com es va fer en el passat”.

Francesc Muñoz Ramírez (Conil de la Frontera, 1968)


Doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren la dispersió de la urbanització, les dinàmiques urbanes i metropolitanes així com el paisatge, entre altres. Dirigeix l’Observatori de la Urbanització de la UAB i la col·lecció de llibres Paraula i Paisatge (Àmbit Editorial). També ha dirigit durant quinze anys el programa de màster internacional Master’s Degree in Landscape Intervention and Heritage Management (UAB-MUHBA). Ha publicat llibres com Urbanalización: Paisajes Comunes, Lugares Globales i ha comissariat exposicions com Arquitectures arran d’aigua, entre altres.
 

 “Malgrat tot, la ciutat ha demostrat ser un dels artefactes humans més resilients, capaç d'adaptar-se als canvis”.

 “Hi ha una Catalunya buidada –que no buida- perquè hi ha una sèrie de factors que ho han provocat el darrer segle. “Val la pena pensar com ho replantegem el segle que tenim per endavant”.

 “Per revertit la Catalunya buidada són necessàries infraestructures, habitatge i fibra òptica”.

 “No tinc gens clar que els moviments de població provocats per la pandèmia esdevinguin una tendència a mitjà i llarg termini”.

 “Hem de veure com transformem la mirada als paisatges de cap de setmana cap a paisatges productius”.

Vanesa Freixa Riba (Rialp, 1977)


Il·lustradora i activista rural. Es va formar en Belles Arts a Barcelona i, posteriorment, va tornar al Pallars per impulsar diversos projectes de dinamització territorial. Va ser directora de l'Escola de Pastors durant vuit anys i de l’associació Obrador Xisqueta. Des del 2017, instal·lada en una borda a 1.400 metres d'altitud, es dedica a la il·lustració i a la reflexió rural. Ha publicat el conte La Coloma, el Jan-roy i el misteri de Boumort, ha codirigit el documental El no a l'os i acaba de coeditar Llavors. Som la regeneració. També té un petit ramat d'una desena d'ovelles.
 

 “Els moviments de població després de la pandèmia són de privilegi”.

 “Ara hi torna a haver una estima cap a la ruralitat. Però val la pena tenir en compte el que patim  els que hi som. Manca de connectivitat i que no s'inverteix perquè no som territoris rendibles precisament per la baixa densitat de població”.

 “Hem de ruralitzar els espais urbans. Perquè la gent no hagi de fugir”.

 “A les ciutats cal guanyar espais verds, però que també siguin productius, amb arbres fruiters i horts. Per una qüestió de sobirania alimentària i per la necessitat de la connexió amb la natura”

 “Que el Govern compri terres és un element de sobirania alimentària. Hi ha un procés d'acaparament de terres per part de grans empreses, que han entès que és un gran reservori, sobretot amb l'especulació que hi haurà amb les renovables”.

Vídeo íntegre del debat al CaixaForum Lleida


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació