22
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
12:21h
El futur del català està estretament lligat a un ensenyament de la llengua orientat al seu ús. Aquest és, de fet, el lema de la VIII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, que se celebra aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès sota el lema "L'aprenentatge del català: de l'aula als entorns d'ús". La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha inaugurat la jornada, acompanyada dels responsables de política lingüística del País Valencià, les Illes Balears i Andorra.
Garriga ha recordat la tasca feta des de la Transició per consolidar la normalització lingüística, consolidar l'ús de la llengua i evitar la creació de dues comunitats lingüístiques. Quaranta anys després, però, alguns dels objectius no s'han aconseguit i la consellera ha subratllat la necessitat de "teixir aliances, trobant complicitats entre els actors polítics i institucionals, socials, econòmics, culturals del país". "Els territoris hem de treballar conjuntament per garantir l'ús real de la llengua catalana en tots els àmbits", ha assenyalat. En aquesta línia, ha destacat la rellevància del Pacte Nacional per la Llengua, que ha nascut amb el suport del 85% del Parlament.
Joan Sans, director de Política Lingüística del Govern d'Andorra, s'ha referit a la situació de diglòssia de la realitat andorrana i "als esforços que hem de fer cada dia perquè la situació de la llengua millori", malgrat el fet que el català a Andorra té un Estat al darrera i el català és l'única llengua oficial del principat, però que "no milloren els usos del català, es mantenen". Sans ha explicat algunes de les iniciatives que s'han engegat a Andorra, com el Consell Nacional de la Llengua i el Pla Nacional per la Llengua, que vol implicar tota la societat andorrana per impulsar la llengua, un procés que implicarà la necessitat de canvis legislatius.
Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, ha parlat d'"abraçades de llengua" per definir la trobada després del temps de pandèmia. "Hem estat el govern que ha arribat l'últim", ha dit per referir-se a les polítiques de normalització després de la llarga etapa de governs de la dreta valenciana. "Però som un govern que construeix ponts -ha afirmat Trenzano-, com vam fer a la Declaració de Palma" i s'ha referit a la voluntat d'aconseguir que les noves generacions siguin conscients de la importància i la utilitat de conèixer i usar la llengua.
Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, ha destacat la importància de compartir experiències i polítiques amb tots els territoris de parla catalana. "Cal reforçar el sentiment de pertinença de pertànyer a la mateixa comunitat lingüística", ha assegurat, subratllant la necessitat d'incidir en l'extensió de l'ús de la llengua en un moment de creixement demogràfic. "Avui, un 40% de la població de les Illes prové de fora del territori" i ha explicat que la població ha crescut un 160% (700.000 persones) en els darrers quinze anys.
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha assegurat que la llengua afronta un repte important per una suma de factors que van dels moviments demogràfics a un marc jurídic no adequat per a l'extensió de la llengua, de les transformacions digitals i el món audiovisual a la presència d'una cultura on predomina en alguns sectors un "cosmopolitisme desarrelat", al costat d'un "creixement del supremacisme espanyol".
"S'han afeblit els mecanismes d'integració lingüística", ha afirmat, i ha defensat el reforçament dels mecanismes d'integració. Ha destacat la necessitat de recuperar plenament la presencialitat a les aules després de les restriccions pandèmiques. Vila ha assenyalat que "hem desaprès la integració lingüística i hem de recuperar les xarxes d'acollida lingüística".
"Espais segurs" per estendre l'ús
En una de les taules rodones de la jornada, sobre experiències en l'aprenentatge orientat a l'ús, s'han aportat dades interessants per radiografiar la situació de la llengua. Avel·lí Flors-Mas ha mostrat algunes xifres extretes de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de 2018. Del 2008 al 2018, s'ha passat de 890.000 a 1.190.000 persones fent cursos de català per a adults, un 18,6% de la població, mentre un 36,7% mostra interès en conèixer més la llengua, percentatges que Flors-Mas ha considerat significatives.
Maite Puigdevall, professora de la UOC, ha exposat com generar espais segurs per a l'activació de l'ús de la llengua, en un context en què molts nous parlants que intenten fer un ús habitual del català no troben persones ni espais per fer-ho. Els fluxos migratoris no s'aturaran, ha dit, i aquesta és una realitat que fa més exigent refermar els estris d'integració. Puigdevall ha destacat com les desigualtats socials i les diverses formes de segregació dificulten l'existència d'espais d'interacció. Ha parlat de la creació d'"espais segurs", però oberts, no pas trinxeres, i n'ha esmentat un exemple, recordant que el concepte prové històricament del moviment feminista, explicant l'èxit de la inciativa "Fem un beure?" que ha engegat el Voluntariat per la Llengua de Reus, en un cafè que esdevé lloc de trobada de gent d'arreu, en un ambient distès.
La feina que toca fer és molta. Marina Massaguer ha explicat una recerca feta sobre els factors que fan que els aprenents passin de l'aprenentatge a l'adopció de la llengua. Ha esmentat el contrast entre els objectius dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i els de molts dels que els segueixen, centrats bàsicament en assolir el títol buscat. Massaguer ha insistit en la necessitat de promoure activitats orientades a l'adopció, que poden anar de les corals a muntatges teatrals, així com tot el que esdevingui crear xarxes de socialització, entenent més els cursos com un àmbit més ampli d'acollida. L'ambient general era de consciència de la importància d'assumir la complexitat del moment que viu la llengua, però amb el convenciment que el repte s'afrontarà de manera comaprtida i amb moral de victòria.
Garriga ha recordat la tasca feta des de la Transició per consolidar la normalització lingüística, consolidar l'ús de la llengua i evitar la creació de dues comunitats lingüístiques. Quaranta anys després, però, alguns dels objectius no s'han aconseguit i la consellera ha subratllat la necessitat de "teixir aliances, trobant complicitats entre els actors polítics i institucionals, socials, econòmics, culturals del país". "Els territoris hem de treballar conjuntament per garantir l'ús real de la llengua catalana en tots els àmbits", ha assenyalat. En aquesta línia, ha destacat la rellevància del Pacte Nacional per la Llengua, que ha nascut amb el suport del 85% del Parlament.
Joan Sans, director de Política Lingüística del Govern d'Andorra, s'ha referit a la situació de diglòssia de la realitat andorrana i "als esforços que hem de fer cada dia perquè la situació de la llengua millori", malgrat el fet que el català a Andorra té un Estat al darrera i el català és l'única llengua oficial del principat, però que "no milloren els usos del català, es mantenen". Sans ha explicat algunes de les iniciatives que s'han engegat a Andorra, com el Consell Nacional de la Llengua i el Pla Nacional per la Llengua, que vol implicar tota la societat andorrana per impulsar la llengua, un procés que implicarà la necessitat de canvis legislatius.
Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, ha parlat d'"abraçades de llengua" per definir la trobada després del temps de pandèmia. "Hem estat el govern que ha arribat l'últim", ha dit per referir-se a les polítiques de normalització després de la llarga etapa de governs de la dreta valenciana. "Però som un govern que construeix ponts -ha afirmat Trenzano-, com vam fer a la Declaració de Palma" i s'ha referit a la voluntat d'aconseguir que les noves generacions siguin conscients de la importància i la utilitat de conèixer i usar la llengua.
Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, ha destacat la importància de compartir experiències i polítiques amb tots els territoris de parla catalana. "Cal reforçar el sentiment de pertinença de pertànyer a la mateixa comunitat lingüística", ha assegurat, subratllant la necessitat d'incidir en l'extensió de l'ús de la llengua en un moment de creixement demogràfic. "Avui, un 40% de la població de les Illes prové de fora del territori" i ha explicat que la població ha crescut un 160% (700.000 persones) en els darrers quinze anys.
Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha assegurat que la llengua afronta un repte important per una suma de factors que van dels moviments demogràfics a un marc jurídic no adequat per a l'extensió de la llengua, de les transformacions digitals i el món audiovisual a la presència d'una cultura on predomina en alguns sectors un "cosmopolitisme desarrelat", al costat d'un "creixement del supremacisme espanyol".
"S'han afeblit els mecanismes d'integració lingüística", ha afirmat, i ha defensat el reforçament dels mecanismes d'integració. Ha destacat la necessitat de recuperar plenament la presencialitat a les aules després de les restriccions pandèmiques. Vila ha assenyalat que "hem desaprès la integració lingüística i hem de recuperar les xarxes d'acollida lingüística".
"Espais segurs" per estendre l'ús
En una de les taules rodones de la jornada, sobre experiències en l'aprenentatge orientat a l'ús, s'han aportat dades interessants per radiografiar la situació de la llengua. Avel·lí Flors-Mas ha mostrat algunes xifres extretes de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de 2018. Del 2008 al 2018, s'ha passat de 890.000 a 1.190.000 persones fent cursos de català per a adults, un 18,6% de la població, mentre un 36,7% mostra interès en conèixer més la llengua, percentatges que Flors-Mas ha considerat significatives.
Maite Puigdevall, professora de la UOC, ha exposat com generar espais segurs per a l'activació de l'ús de la llengua, en un context en què molts nous parlants que intenten fer un ús habitual del català no troben persones ni espais per fer-ho. Els fluxos migratoris no s'aturaran, ha dit, i aquesta és una realitat que fa més exigent refermar els estris d'integració. Puigdevall ha destacat com les desigualtats socials i les diverses formes de segregació dificulten l'existència d'espais d'interacció. Ha parlat de la creació d'"espais segurs", però oberts, no pas trinxeres, i n'ha esmentat un exemple, recordant que el concepte prové històricament del moviment feminista, explicant l'èxit de la inciativa "Fem un beure?" que ha engegat el Voluntariat per la Llengua de Reus, en un cafè que esdevé lloc de trobada de gent d'arreu, en un ambient distès.
La feina que toca fer és molta. Marina Massaguer ha explicat una recerca feta sobre els factors que fan que els aprenents passin de l'aprenentatge a l'adopció de la llengua. Ha esmentat el contrast entre els objectius dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i els de molts dels que els segueixen, centrats bàsicament en assolir el títol buscat. Massaguer ha insistit en la necessitat de promoure activitats orientades a l'adopció, que poden anar de les corals a muntatges teatrals, així com tot el que esdevingui crear xarxes de socialització, entenent més els cursos com un àmbit més ampli d'acollida. L'ambient general era de consciència de la importància d'assumir la complexitat del moment que viu la llengua, però amb el convenciment que el repte s'afrontarà de manera comaprtida i amb moral de victòria.