23
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
24
d'octubre
a les
14:40h
Badalona tornarà a tenir un relleu a l'alcaldia de la ciutat. Si tot va segons el previst, en les pròximes setmanes el socialista Rubén Guijarro serà el nou alcalde, el quart en sis anys després de Dolors Sabater, Álex Pastor i Xavier García Albiol. L'aparició del líder del PP als Papers de Pandora l'ha sentenciat, almenys pel pròxim any i mig que queda de mandat. Badalona ha viscut una dècada de terratrèmols polítics que l'han convertit en una ciutat agitada.
Badalona acull dues realitats sociològiques. La primera, en barris propers al centre, en els quals la població tendeix a ser catalanoparlant. Hi domina des de fa una dècada l'independentisme i, anteriorment, hi guanyava Convergència i Unió. La segona realitat correspon a les zones més perifèriques de la ciutat, amb més immigració, tant l'espanyola que va arribar en la segona part del segle passat, com l'estrangera, que ha aterrat a la ciutat durant les dues últimes dècades. En aquesta altra Badalona hi ha una dualitat de vot: a les municipals, el PP d'Albiol arrasa des del 2011, mentre que en altres processos electorals -autonòmics, estatals i europeus- primer Ciutadans i, posteriorment, el PSC han estat els que més suports han recollit.
Pel que fa al PSC, enrere van quedar els 24 anys de domini absolut, on Joan Blanch, en quatre mandats, i Maite Arqué, en tres, van convertir la ciutat en un feu socialista inexpugnable -el primer alcalde de la democràcia, per cert, va ser Màrius Díaz del PSUC-. Quan l'alcaldessa va abandonar el 2008 l'Ajuntament per ser senadora, el successor Jordi Serra no va ser capaç de donar continuïtat a l'hegemonia socialista. El partit va veure's superat el 2011 per Albiol i el 2015 per l'aliança que va fer alcaldessa Sabater. L'aposta posterior dels socialistes per Pastor és prou coneguda: va tenir un desenllaç caòtic.
La derrota socialista que va donar el poder a Albiol va arribar en un moment en què la immigració creixia exponencialment a Badalona. De 18.000 persones estrangeres residents a la ciutat l'any 2004 es va passar a més de 30.000 el 2006. En aquest escenari, el PP va apostar per convertir Badalona en un banc de proves i optar per un discurs xenòfob -molt similar al que pràctica ara Vox-, pilotat per Albiol. Regidor des del 1991, Albiol aconseguia guanyar les municipals de l'any 2011 i ser investit alcalde amb l'abstenció de CiU, amb futures conseqüències nefastes pels convergents a la ciutat.
L'alcalde, sense èxit fora de Badalona
Els èxits electorals d'Albiol a Badalona el van portar a ser el candidat popular a la presidència de la Generalitat el 2017. En un escenari molt polaritzat i crispat -després de l'1-O i de l'aplicació de l'article 155-, que teòricament havia de beneficiar una figura política com la d'Albiol, els resultats del PP van quedar a molta distància de l'ascendent que Albiol demostrava a Badalona.
Mentre el dirigent popular es desfeia en els comicis catalans, Ciutadans i Inés Arrimadas vencien clarament a Badalona, amb més de 38.000 vots, mentre que el PP era penúltima força amb representació parlamentària, amb poc més de 10.000 vots, i només superant la CUP. Una dinàmica que contrasta amb l'escenari municipal, on Ciutadans sempre ha estat minoritari. Als barris perifèrics, els triomfs electorals se'ls han repartit el PP, Ciutadans i el PSC en funció dels comicis. Amb el desinflament de la formació d'Arrimadas, però, el PP no ha recuperat terreny i sí que han crescut els socialistes.
La clau de la victòria: separar el partit de la persona
Amb aquest experiment fallit el 2017 i la seva hegemonia a la ciutat, Albiol sap que a Badalona la marca del PP és ell i, alhora, que difícilment tindrà vida política fora de la ciutat. Per això, en la campanya de les darreres municipals va optar per potenciar al màxim els actes sense sigles. Un dels vídeos electorals, de fet, presentava veïns que afirmaven votar-lo a ell a la ciutat i a altres partits per a les eleccions catalanes i estatals. "Jo no vull canviar la teva ideologia, però segur que estem d'acord en l'oblit que ha patit aquesta ciutat durant els últims quatre anys", deia Albiol al vídeo.
I és cert que, fins i tot votants independentistes, confien en Albiol a les municipals. Ara bé, la desideologització de la campanya -"no hi ha eix esquerra-dreta"- i presentar-se com el vot útil per evitar un "govern dels radicals separatistes de la CUP i ERC amb el suport del PSC" han estat els recursos d'Albiol en el darrer cicle polític. Estratègicament, l'encara alcalde ha aparcat -tot i que no l'ha eliminat-, el discurs xenòfob i racista -també davant l'amenaça que Vox ho digui més fort-, i ha apostat per l'eix nacional.
L'estratègia i l'evident incapacitat de les esquerres per posar-se d'acord van alçar Albiol a recuperar l'alcaldia després de l'afer Pastor. Ha hagut de passar un escàndol tan rellevant com un presumpte cas de frau fiscal perquè tot es desencalli. Ara bé, Albiol segueix ben viu a la ciutat i la seva ofensiva a les municipals del 2023 serà la mateixa: la que ha sortit bé en els últims deu anys per trencar la dinàmica d'una ciutat de tradició progressista.
L'oposició a Albiol busca candidat
Perquè sí, Badalona és d'esquerres. Sense anar més lluny, les tres forces més votades en les últimes eleccions espanyoles van ser el PSC, En Comú Podem i ERC, que sumaven 65.000 vots. El PP, Vox i Ciutadans, amb prou feines van sumar-ne 25.000. A les últimes catalanes, per exemple, independentistes, comuns i socialistes van aglutinar el 75% dels suports. Però la figura d'Albiol ha anat més enllà d'aquest eix ideològic. Municipalment, el líder popular ha sabut posar-se per sobre del partit al qual representa, i per si sol, ha estat capaç de concentrar un vot que els populars mai havien estat capaços d'aconseguir a la ciutat.
El repte en aquest any i mig del partit que sembla que governarà en solitari, el dels socialistes, però també de republicans, comuns, cupaires i juntaires serà crear un discurs propi per contraposar-se a Albiol, però també ser capaços de crear nous lideratges en un marge molt curt de temps. Tres exemples molt clars: els actuals líders del PSC, ERC, Guanyem (CUP) no van ser caps de llista en les eleccions del 2019. Pastor, Oriol Lladó i Sabater necessiten relleu, el temps corre i Albiol, que aquest dijous va publicar una enquesta en què deia que guanyaria amb majoria absoluta, ja prepara el terreny per recuperar l'alcaldia el 2023, amb un argument ja utilitzat en altres campanyes: "El pacte dels perdedors vol canviar la meva victòria legítima a les urnes".
Badalona acull dues realitats sociològiques. La primera, en barris propers al centre, en els quals la població tendeix a ser catalanoparlant. Hi domina des de fa una dècada l'independentisme i, anteriorment, hi guanyava Convergència i Unió. La segona realitat correspon a les zones més perifèriques de la ciutat, amb més immigració, tant l'espanyola que va arribar en la segona part del segle passat, com l'estrangera, que ha aterrat a la ciutat durant les dues últimes dècades. En aquesta altra Badalona hi ha una dualitat de vot: a les municipals, el PP d'Albiol arrasa des del 2011, mentre que en altres processos electorals -autonòmics, estatals i europeus- primer Ciutadans i, posteriorment, el PSC han estat els que més suports han recollit.
Pel que fa al PSC, enrere van quedar els 24 anys de domini absolut, on Joan Blanch, en quatre mandats, i Maite Arqué, en tres, van convertir la ciutat en un feu socialista inexpugnable -el primer alcalde de la democràcia, per cert, va ser Màrius Díaz del PSUC-. Quan l'alcaldessa va abandonar el 2008 l'Ajuntament per ser senadora, el successor Jordi Serra no va ser capaç de donar continuïtat a l'hegemonia socialista. El partit va veure's superat el 2011 per Albiol i el 2015 per l'aliança que va fer alcaldessa Sabater. L'aposta posterior dels socialistes per Pastor és prou coneguda: va tenir un desenllaç caòtic.
La derrota socialista que va donar el poder a Albiol va arribar en un moment en què la immigració creixia exponencialment a Badalona. De 18.000 persones estrangeres residents a la ciutat l'any 2004 es va passar a més de 30.000 el 2006. En aquest escenari, el PP va apostar per convertir Badalona en un banc de proves i optar per un discurs xenòfob -molt similar al que pràctica ara Vox-, pilotat per Albiol. Regidor des del 1991, Albiol aconseguia guanyar les municipals de l'any 2011 i ser investit alcalde amb l'abstenció de CiU, amb futures conseqüències nefastes pels convergents a la ciutat.
L'alcalde, sense èxit fora de Badalona
Els èxits electorals d'Albiol a Badalona el van portar a ser el candidat popular a la presidència de la Generalitat el 2017. En un escenari molt polaritzat i crispat -després de l'1-O i de l'aplicació de l'article 155-, que teòricament havia de beneficiar una figura política com la d'Albiol, els resultats del PP van quedar a molta distància de l'ascendent que Albiol demostrava a Badalona.
Mentre el dirigent popular es desfeia en els comicis catalans, Ciutadans i Inés Arrimadas vencien clarament a Badalona, amb més de 38.000 vots, mentre que el PP era penúltima força amb representació parlamentària, amb poc més de 10.000 vots, i només superant la CUP. Una dinàmica que contrasta amb l'escenari municipal, on Ciutadans sempre ha estat minoritari. Als barris perifèrics, els triomfs electorals se'ls han repartit el PP, Ciutadans i el PSC en funció dels comicis. Amb el desinflament de la formació d'Arrimadas, però, el PP no ha recuperat terreny i sí que han crescut els socialistes.
La clau de la victòria: separar el partit de la persona
Amb aquest experiment fallit el 2017 i la seva hegemonia a la ciutat, Albiol sap que a Badalona la marca del PP és ell i, alhora, que difícilment tindrà vida política fora de la ciutat. Per això, en la campanya de les darreres municipals va optar per potenciar al màxim els actes sense sigles. Un dels vídeos electorals, de fet, presentava veïns que afirmaven votar-lo a ell a la ciutat i a altres partits per a les eleccions catalanes i estatals. "Jo no vull canviar la teva ideologia, però segur que estem d'acord en l'oblit que ha patit aquesta ciutat durant els últims quatre anys", deia Albiol al vídeo.
I és cert que, fins i tot votants independentistes, confien en Albiol a les municipals. Ara bé, la desideologització de la campanya -"no hi ha eix esquerra-dreta"- i presentar-se com el vot útil per evitar un "govern dels radicals separatistes de la CUP i ERC amb el suport del PSC" han estat els recursos d'Albiol en el darrer cicle polític. Estratègicament, l'encara alcalde ha aparcat -tot i que no l'ha eliminat-, el discurs xenòfob i racista -també davant l'amenaça que Vox ho digui més fort-, i ha apostat per l'eix nacional.
L'estratègia i l'evident incapacitat de les esquerres per posar-se d'acord van alçar Albiol a recuperar l'alcaldia després de l'afer Pastor. Ha hagut de passar un escàndol tan rellevant com un presumpte cas de frau fiscal perquè tot es desencalli. Ara bé, Albiol segueix ben viu a la ciutat i la seva ofensiva a les municipals del 2023 serà la mateixa: la que ha sortit bé en els últims deu anys per trencar la dinàmica d'una ciutat de tradició progressista.
L'oposició a Albiol busca candidat
Perquè sí, Badalona és d'esquerres. Sense anar més lluny, les tres forces més votades en les últimes eleccions espanyoles van ser el PSC, En Comú Podem i ERC, que sumaven 65.000 vots. El PP, Vox i Ciutadans, amb prou feines van sumar-ne 25.000. A les últimes catalanes, per exemple, independentistes, comuns i socialistes van aglutinar el 75% dels suports. Però la figura d'Albiol ha anat més enllà d'aquest eix ideològic. Municipalment, el líder popular ha sabut posar-se per sobre del partit al qual representa, i per si sol, ha estat capaç de concentrar un vot que els populars mai havien estat capaços d'aconseguir a la ciutat.
El repte en aquest any i mig del partit que sembla que governarà en solitari, el dels socialistes, però també de republicans, comuns, cupaires i juntaires serà crear un discurs propi per contraposar-se a Albiol, però també ser capaços de crear nous lideratges en un marge molt curt de temps. Tres exemples molt clars: els actuals líders del PSC, ERC, Guanyem (CUP) no van ser caps de llista en les eleccions del 2019. Pastor, Oriol Lladó i Sabater necessiten relleu, el temps corre i Albiol, que aquest dijous va publicar una enquesta en què deia que guanyaria amb majoria absoluta, ja prepara el terreny per recuperar l'alcaldia el 2023, amb un argument ja utilitzat en altres campanyes: "El pacte dels perdedors vol canviar la meva victòria legítima a les urnes".