24
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
25
d'octubre
a les
22:26h
Un dels punts febles que ha arrossegat l'independentisme des de la tardor del 2017 és la llavor de la desunió estratègica, cristal·litzada en múltiples decisions que han evidenciat les discrepàncies entre ERC, Junts i la CUP. Quatre anys després de la declaració d'independència, l'entrada a la presó de mig Govern i la sortida cap a l'exili de la resta, el moviment intenta refer ponts de portes endins. Es treballa de manera molt discreta per restaurar confiances, i dissenyar el futur del procés a mitjà i llarg termini. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, des del mes de juny es produeixen contactes setmanals entre representants dels tres partits independentistes, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República, contactes que només es van aturar durant per l'interval de les vacances.
Aquestes cites, que es duen a terme sense publicitat i, sovint, sense que part de les cúpules dels partits i del Govern en coneguin tots els detalls, no són la reproducció de l'estat major que va protagonitzar els passos cap al referèndum de l'1-O. Es tracta, més aviat, d'un fòrum en el qual s'aspira a debatre -amb bon to, precisen les fonts consultades- els passos del procés sense entrar en les polèmiques del dia a dia ni tampoc en la gestió del Govern. Tampoc s'hi ha discutit sobre quin paper ha de jugar el Consell per la República, que aquests dies es troba immers en la campanya electoral dels candidats que s'han presentat per ocupar els espais a l'Assemblea de Representants. Es tracta de trobades "informals" que serveixen per tenir "diàleg franc i permanent" en l'independentisme, segons les fonts coneixedores de les reunions.
Es tracta d'establir "vincles" perduts al llarg dels últims mesos, que han estat especialment moguts amb decisions tan rellevants com el pacte d'investidura entre ERC i Junts i que no ha apaivagat les discrepàncies entre les dues formacions. Sense anar més lluny, divendres de la setmana passada hi ha haver moments d'alta tensió pel pagament de les fiances per l'acció exterior davant del Tribunal de Comptes. En l'acord de legislatura signat pel president Pere Aragonès -al corrent de les cites de partits i entitats- i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, hi apareix el compromís de posar en marxa una direcció col·legiada del procés amb partits i entitats, però les cites setmanals van més enllà d'això, perquè s'hi debat més el què que el qui i el quan.
Aquestes trobades, integrades per dirigents polítics i civils del sobiranisme que han tingut protagonisme en els darrers anys, se celebren al marge dels mecanismes de coordinació que regeixen la relació entre els socis de Govern, com la que es va celebrar dijous al Parlament en presència d'Aragonès, Sànchez, Laura Borràs, Jordi Puigneró, Albert Batet, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Sergi Sabrià. Aquests tres últims -secretària general adjunta, president del grup parlamentari i director de l'oficina del president de la Generalitat- són els integrants per part d'ERC de l'anomenat 3x3, un dels òrgans de coordinació més restringits que hi ha en aquesta legislatura. Per part de Junts també hi ha Ricard Font -número dos de la conselleria de Puigneró-, Batet i Sànchez, que al seu torn disposa d'interlocució directa amb Aragonès.
El president de la Generalitat, segons les fonts consultades, ha quedat al marge de l'activitat periòdica del 3x3, per bé que els mecanismes d'equivalència entre socis preveuen que la seva participació pugui anar acompanyada del concurs a les reunions del vicepresident Puigneró. L'òrgan de coordinació més directe entre ERC i Junts ha estat útil -segons els coneixedors de les converses- quan s'han planificat les qüestions sotmeses a discussió. Quan en matèries sensibles s'ha improvisat -afegeixen les mateixes veus-, l'actuació de l'executiu se n'ha ressentit. Un exemple diàfan és l'episodi de la llei de l'audiovisual, prevista en el pla de Govern, però que no va traduir-se en una acció conjunta al Parlament. Junts es va avançar amb la presentació d'una proposició de llei pròpia mentre ERC se centrava en la negociació amb el govern espanyol pel blindatge de català en la normativa estatal. De fet, el mateix Aragonès reclamava aquest divendres protegir la llengua a llei de l'audiovisual abans de la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat.
La coordinació governamental també intenta greixar-se, al marge del 3x3, a través de les trobades que programen setmanalment el president amb el vicepresident Puigneró i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Se celebren just abans del consell executiu, i serveixen per endreçar l'agenda, a banda de desbrossar polèmiques. Tot i que fa pocs mesos que el Govern està en marxa, ja n'hi ha hagut de rellevants: els avals davant del Tribunal de Comptes, l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'alineació de la part catalana de la taula de diàleg, que encara porta cua. De fet, dimecres Aragonès va demanar a Junts integrar-s'hi de nou, mentre que els de Carles Puigdemont reclamen que se'ls aixequi el "veto", atribuït des de mitjans de setembre al govern espanyol liderat per Pedro Sánchez.
La relació Puigdemont-Junqueras
El nou espai ideat per l'independentisme per restaurar relacions i projectar-se més enllà de la gestió del mentrestant va acompanyat d'accions de mediació per segellar esquerdes. Accions com la que persegueix acostar els dos principals dirigents de l'etapa àlgida del procés: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Són moviments gestats per Òmnium, amb Jordi Cuixart al capdavant, que persegueixen nous contactes discrets entre els líders de Junts i ERC per desfer desconfiances que estan enquistades.
L'última vegada que Puigdemont i Junqueras van conversar presencialment es remunta al 7 de juliol, quan el dirigent republicà va visitar Waterloo, acompanyat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Meritxell Serret. Havien passat 1.349 dies sense parlar cara a cara, d'ençà de la declaració d'independència fallida d'ara fa quatre anys. El president i el vicepresident del Govern de l'1-O sí que havien parlat de forma telemàtica l'estiu del 2020, en diversos contactes, almenys un dels quals va ser en solitari.
Aquestes cites, que es duen a terme sense publicitat i, sovint, sense que part de les cúpules dels partits i del Govern en coneguin tots els detalls, no són la reproducció de l'estat major que va protagonitzar els passos cap al referèndum de l'1-O. Es tracta, més aviat, d'un fòrum en el qual s'aspira a debatre -amb bon to, precisen les fonts consultades- els passos del procés sense entrar en les polèmiques del dia a dia ni tampoc en la gestió del Govern. Tampoc s'hi ha discutit sobre quin paper ha de jugar el Consell per la República, que aquests dies es troba immers en la campanya electoral dels candidats que s'han presentat per ocupar els espais a l'Assemblea de Representants. Es tracta de trobades "informals" que serveixen per tenir "diàleg franc i permanent" en l'independentisme, segons les fonts coneixedores de les reunions.
Es tracta d'establir "vincles" perduts al llarg dels últims mesos, que han estat especialment moguts amb decisions tan rellevants com el pacte d'investidura entre ERC i Junts i que no ha apaivagat les discrepàncies entre les dues formacions. Sense anar més lluny, divendres de la setmana passada hi ha haver moments d'alta tensió pel pagament de les fiances per l'acció exterior davant del Tribunal de Comptes. En l'acord de legislatura signat pel president Pere Aragonès -al corrent de les cites de partits i entitats- i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, hi apareix el compromís de posar en marxa una direcció col·legiada del procés amb partits i entitats, però les cites setmanals van més enllà d'això, perquè s'hi debat més el què que el qui i el quan.
Aquestes trobades, integrades per dirigents polítics i civils del sobiranisme que han tingut protagonisme en els darrers anys, se celebren al marge dels mecanismes de coordinació que regeixen la relació entre els socis de Govern, com la que es va celebrar dijous al Parlament en presència d'Aragonès, Sànchez, Laura Borràs, Jordi Puigneró, Albert Batet, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Sergi Sabrià. Aquests tres últims -secretària general adjunta, president del grup parlamentari i director de l'oficina del president de la Generalitat- són els integrants per part d'ERC de l'anomenat 3x3, un dels òrgans de coordinació més restringits que hi ha en aquesta legislatura. Per part de Junts també hi ha Ricard Font -número dos de la conselleria de Puigneró-, Batet i Sànchez, que al seu torn disposa d'interlocució directa amb Aragonès.
El president de la Generalitat, segons les fonts consultades, ha quedat al marge de l'activitat periòdica del 3x3, per bé que els mecanismes d'equivalència entre socis preveuen que la seva participació pugui anar acompanyada del concurs a les reunions del vicepresident Puigneró. L'òrgan de coordinació més directe entre ERC i Junts ha estat útil -segons els coneixedors de les converses- quan s'han planificat les qüestions sotmeses a discussió. Quan en matèries sensibles s'ha improvisat -afegeixen les mateixes veus-, l'actuació de l'executiu se n'ha ressentit. Un exemple diàfan és l'episodi de la llei de l'audiovisual, prevista en el pla de Govern, però que no va traduir-se en una acció conjunta al Parlament. Junts es va avançar amb la presentació d'una proposició de llei pròpia mentre ERC se centrava en la negociació amb el govern espanyol pel blindatge de català en la normativa estatal. De fet, el mateix Aragonès reclamava aquest divendres protegir la llengua a llei de l'audiovisual abans de la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat.
La coordinació governamental també intenta greixar-se, al marge del 3x3, a través de les trobades que programen setmanalment el president amb el vicepresident Puigneró i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Se celebren just abans del consell executiu, i serveixen per endreçar l'agenda, a banda de desbrossar polèmiques. Tot i que fa pocs mesos que el Govern està en marxa, ja n'hi ha hagut de rellevants: els avals davant del Tribunal de Comptes, l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'alineació de la part catalana de la taula de diàleg, que encara porta cua. De fet, dimecres Aragonès va demanar a Junts integrar-s'hi de nou, mentre que els de Carles Puigdemont reclamen que se'ls aixequi el "veto", atribuït des de mitjans de setembre al govern espanyol liderat per Pedro Sánchez.
La relació Puigdemont-Junqueras
El nou espai ideat per l'independentisme per restaurar relacions i projectar-se més enllà de la gestió del mentrestant va acompanyat d'accions de mediació per segellar esquerdes. Accions com la que persegueix acostar els dos principals dirigents de l'etapa àlgida del procés: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Són moviments gestats per Òmnium, amb Jordi Cuixart al capdavant, que persegueixen nous contactes discrets entre els líders de Junts i ERC per desfer desconfiances que estan enquistades.
L'última vegada que Puigdemont i Junqueras van conversar presencialment es remunta al 7 de juliol, quan el dirigent republicà va visitar Waterloo, acompanyat de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Meritxell Serret. Havien passat 1.349 dies sense parlar cara a cara, d'ençà de la declaració d'independència fallida d'ara fa quatre anys. El president i el vicepresident del Govern de l'1-O sí que havien parlat de forma telemàtica l'estiu del 2020, en diversos contactes, almenys un dels quals va ser en solitari.