reportatge

​Quan l'homofòbia ve de dalt

La denúncia del diagnòstic homòfob de Teresa Bernadas ha posat el focus en un sistema de codificació sanitari "desactualitzat" i "estigmatitzant"

per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 21 d'octubre de 2021 a les 16:00 |
Teresa Bernadas | Adrià Costa
"Diagnòstic: conducta homosexual d'alt risc". Aquest va ser el resultat que va rebre Teresa Bernadas, exjugadora d'hoquei del CP Voltregà i actualment entrenadora, després de demanar una analítica i fer-se una citologia en una consulta ginecològica al CAP Vic Nord. "Quan ho vaig veure vaig pensar: 'D'on surt això? Quina broma és aquesta?'", explica a NacióDigital. Bernadas remarca que no va tenir "cap problema" amb la professional que la va atendre durant la visita i que no es va sentir discriminada.

"No és el cas d'una persona homòfoba sinó del procediment", precisa. Segons fonts del Col·legi de Metges de Barcelona consultades per aquest diari, es tracta d'una categoria del sistema de codificació de procediments dels centres sanitaris, que es basa en la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10).


L'afectada declara que van intervenir-hi dos factors: un, el codi "desactualitzat", malgrat que n'hi ha un de nou; i dos, l'elecció d'aquesta opció per part de la professional. Segons el que ha pogut esbrinar després de reunir-se amb els professionals, "va començar com un motiu de consulta i si no es canvia, resulta que acaba sortint com un diagnòstic".

"Entenc si es vol afegir informació personal sobre la sexualitat per a la consulta, però que acabi sortint com a diagnòstic no és admissible", diu Bernadas, remarcant que a més en el seu cas tot va sortir "correcte". En aquest sentit, explica que "la nomenclatura està desfasada i com a pacient, des d'on se suposa que m'he de sentir segura, no sona bé". Sigui com sigui, Bernadas es pregunta per què fins ara a ningú li havia cridat l'atenció.


No és l'únic cas a Osona


Des de l'associació LGTBI Talcomsom, d'Osona, el seu president, Marc Parareda, avança que hi ha altres persones que s'han trobat amb aquest diagnòstic homòfob: "No és el primer cas". Des de l'entitat, han animat a posar-ho en coneixement del SAI LGTBI d'Osona i per tant fer més pressió. Bernadas ha interposat una denúncia administrativa a aquest servei.


El president de l'entitat apunta que, de moment, estan a l'espera de veure com s'hi està treballant i quines millores s'han proposat. "Després decidirem cap on tirem", afegeix.

El Síndic i l'ICS ho investiguen


Des del primer moment, l'Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa un procés intern d'informació i està estudiant l'aplicació mèdica dels estàndards internacionals del sistema de codificació "per valorar si són correctes o caldria introduir-hi modificacions".

L'ICS també ha demanat disculpes a Bernadas, que aquesta setmana s'ha reunit amb els professionals del CAP Vic Nord. Segons informa l'afectada, des del centre d'atenció primària s'ha demanat capar aquesta categoria a escala interna. També es retirarà aquest diagnòstic de l'expedient mèdic de la jove.
 

Teresa Bernadas. Foto: Adrià Costa


El Síndic de Greuges també ha obert una investigació d'ofici per aquest diagnòstic homòfob i s'ha posat en contacte amb l'ICS per demanar informació sobre el cas, les mesures adoptades per esmenar els paràmetres de l'aplicació mèdica i les propostes per evitar que es repeteixin fets com aquests, així com les accions endegades tant cap a la víctima com cap al personal del centre. L'ens recorda que la condició sexual no pot ser un diagnòstic de salut.

NacióDigital s'ha posat en contacte amb el Departament de Salut en diverses ocasions, però no ha obtingut resposta sobre si es prendran mesures al respecte.

"Estigmatitzant"


Des que es va assabentar del cas, l'Observatori Contra l'Homofòbia ha posat al crit al cel. En declaracions a aquest diari, el president de l'OCH de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha denunciat que és un cas "absolutament estigmatitzant" i contrari als protocols de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i a la Llei 11/2014 de Catalunya.

Per tot això, des de l'OCH exigeixen la retirada d'aquesta opció a tot el sistema sanitari, una compareixença immediata del conseller de Salut i responsabilitats al departament, d'ara i abans. "Ens han d'explicar per què ha passat això i perquè no s'ha aturat abans", conclou. Rodríguez considera que "és gravíssim" que l'homofòbia provingui de la institució.


Un cas d'homofòbia institucional


Gerard Coll-Planas, sociòleg i professor de la UVic, on dirigeix el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de Gènere, subratlla que hi ha un "element patologitzador" i recorda que l'OMS, precisament, va treure l'homosexualitat de la llista de malalties mentals el 1990.

El sociòleg apunta que es tracta d'un cas d'"homofòbia institucional", ja que des d'una institució pública s'està victimitzant. A més, explica que aquest cas té un punt ambivalent. D'una banda, fa seves les paraules de l'afectada i es pregunta: "Què hagués passat si això ho hagués rebut un adolescent menor amb una família LGTBIfòbica?".
 
"Les conseqüències podrien ser catastròfiques", respon el sociòleg, remarcant que "d'alguna manera s'està alimentant la LGTBIfòbia". Tot plegat, podria causar "efectes psicològics" en la persona, ja que "reforça la idea que l'entorn t'estigui patologitzant".
 

Teresa Bernadas. Foto: Adrià Costa


D'altra banda, com a positiu, destaca que pel fet que la denunciant sigui "una noia empoderada" fa que sigui "molt més rastrejable i denunciable" perquè és un ens públic. "És més greu perquè prové d'una institució, però hi ha més mecanismes per buscar responsables", afegeix.

Les persones trans, a la diana de l'LGTBIfòbia institucional


"Normalment les males praxis en l'àmbit institucional les tenim als registres de persones transsexuals", destaca Eugeni Rodríguez, de l'OCH. Si l'homosexualitat fa relativament pocs anys que no apareix a la llista de malalties mentals de l'OMS, la transsexualitat encara fa menys temps, des del 2018.

I tot i això, tal com diu Coll-Planas, encara es necessita un certificat de disfòria de gènere per poder canviar-se el DNI o el passaport. Per tant, "la consideració de la transsexualitat com a malaltia és més vigent i està més estesa".

D'altra banda, Rodríguez explica que també hi ha altres casos de "males praxis" d'homofòbia institucional als registres de famílies, és a dir, de mares lesbianes, o "a Salut hi ha hagut problemes amb dones lesbianes per no ser conscients de la seva sexualitat".

"Als cossos de seguretat hi ha hagut problemes i també a la seguretat privada de Renfe", afegeix, destacant que "aquests són els més clàssics". El president de l'OCH reconeix que no són els casos més habituals, i reitera que "no poden ser-ho" perquè precisament provenen d'una institució.

Tot per aconseguir un canvi


Bernadas va obtenir el diagnòstic homòfob a principis de setembre. Abans de fer-ho públic va rumiar-s'ho. "Fer alguna cosa, implicava donar la cara i exposar-se a allò bo a allò dolent", confessa. El detonant va ser el cas de Múrcia, on un ginecòleg va diagnosticar com a malaltia l'homosexualitat d'una pacient que va acudir a la seva consulta. "No ho puc deixar passar", va pensar.
 
Abans de fer-ho públic, però, va contactar amb un bufet d'advocats experts en la matèria perquè li confirmessin que efectivament es tractava d'un cas d'homofòbia. A partir d'aquí va iniciar la denúncia administrativa al SAI LGTBI d'Osona.

De 7 persones ateses a 29

El SAI LGTBI d'Osona es va inaugurar el 2017 i va ser un dels primers de Catalunya. El primer any es van atendre set persones i aquest 2021, fins a dia d'avui, se n'han atès 29. Des del seu funcionament, el servei d'atenció a la diversitat sexual i identitats de gènere ha recollit les consultes, incidències o denúncies de més d'un centenar de persones.


Tal com expliquen des del SAI, la majoria de demandes són per assessorament, de persones trans que volen fer un canvi de nom de les targetes sanitàries o els dubtes que tenen les seves famílies. Tot i això, tal com remarquen des del servei, no significa que siguin els únics casos a la comarca. Hi ha persones que segueixen altres procediments i d'altres que encara desconeixen el servei.

De les dades recollides aquest 2021, la majoria són consultes (n'hi ha 26 en temes de salut, família i educació), però també dues incidències i tres denúncies. A més del cas de Bernadas, hi ha la crema d'una bandera de l'arc iris i un cas de transfòbia a la via pública. Aquests dos casos són penals, és a dir, s'han denunciat als Mossos. El SAI, de moment, no ha rebut més casos d'homofòbia institucional arran del cas de Bernadas.


"Volia fer-ho visible perquè la gent sabés que continua passant, sinó s'hagués quedat en un tràmit", apunta. Des de la piulada de denúncia ha estat saturada. El cas ha aixecat polseguera a tot arreu i "hi ha hagut suport i odi".
 

Teresa Bernadas Foto: Adrià Costa


També lamenta que s'hagi posat més el focus en el seu cas, que en "el sistema que ho permet". Per tot plegat, de tot això, només vol que hi hagi "un canvi", que "les entitats públiques siguin més tol·lerants i integrin totes les formes de pensar i ser".

"És important que les persones LGTBI ens visibilitzem en tots els àmbits, des de la Teresa en el camp de l'esport, fins a un que és casteller", explica Marc Parareda, president de Talcomsom. En aquest sentit remarca que "com més visibilització hi hagi, més ajudarà la resta de persones perquè aquesta situació deixi de ser extraordinària".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació