21
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
22
d'octubre
a les
17:45h
Cada assistent que va aconseguir entrar infectat al Canet Rock malgrat els cribratges a l'entrada hi hauria contagiat gairebé sis persones sanes. Així ho apunten les dades de l'informe del Departament de Salut sobre l'impacte dels festivals musicals en la pandèmia a què ha tingut accés NacióDigital, comptant com a transmissors tant aquelles persones amb diagnòstic positiu els deu dies previs a l'esdeveniment que van trencar el confinament per anar-hi com aquells a qui se'ls va detectar en els tres dies posteriors i, per tant, ja hi van entrar just infectats.
Malgrat tot, això no implica que el Canet Rock fos el festival amb més risc d'infecció, precisament perquè els cribratges van frenar més casos que els del Vida, on les entrades van ser força més poroses per a persones contagiades, encara que cadascuna d'aquestes, un cop dins, no infectés a tants assistents sans. L'informe, en tot cas, no precisa aquestes ràtios i els seus autors alerten que, en realitat, no es pot saber on i quan s'ha transmès la Covid i, a més, nombrosos casos són asimptomàtics i no hauran estat diagnosticats.
Algunes de les conclusions d'aquest estudi ja es van presentar en roda de premsa per part de la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, però, en tot cas, no va ser el primer informe d'aquest tipus que havia encarregat el Departament de Salut. Prèviament, la conselleria n'havia descartat un altre a què també ha tingut accés també NacióDigital a partir d'una petició de transparència i que considerava els festivals com a esdeveniments super transmissors, elevava el nombre de contagis que els hi atribuïa i era més crític amb l'ús dels tests d'antígens a l'entrada. Es va considerar, però, poc precís i se'n va fer un altre.
I quines són les dades concretes de l'informe definitiu? Segons aquest, fins a 271 persones que tenien un diagnòstic positiu de Covid els 10 dies previs van aconseguir entrar als diversos festivals. Especialment al Cruïlla, on hi van accedir 210 d'aquests infectats que van trencar el confinament, mentre que 39 ho van fer per intentar assistir amb èxit al Vida i 22 més, al Canet Rock. En el cas concret del Cruïlla, però, haurien aconseguit el test negatiu per superar el filtratge sobretot aquells que feia més dies que tenien la malaltia diagnosticada i, per tant, tenien menys càrrega viral.
Aquests, però, no van ser els únics infectats que els cribratges no van detectar, ja que, en sentit contrari, alguns assistents que havien patit el contagi poc abans dels festivals -i per això, també encara amb poca càrrega viral- igualment van poder viure els concerts en viu. Així, en els tres dies posteriors a l'inici de cada esdeveniment, 56 persones que havien assistit al Canet van ser diagnosticats positius, així com 46 del Vida i 27 del Cruïlla, els quals probablement havien estat infectats prèviament.
Bona part d'aquests contagiats (conscients o no) que van entrar als festivals (i d'altres asimptomàtics que no es van detectar) tenien possibilitats d'infectar altres assistents, amb més o menys càrrega viral. Ara bé, la xifra que es va difondre de 2.279 contagis entre els assistents durant els 14 dies posteriors als festivals no és gens definitiva. Aquests actes van tenir lloc en el marc d'unes setmanes complicades de la pandèmia i, per tant, les infeccions s'haguessin pogut produir dins d'aquests esdeveniments o en altres activitats o trajectes fets durant aquells dies.
Per discernir-ho, l'informe de Salut aparella cadascun dels assistents analitzats als festivals amb un altre ciutadà amb les mateixes característiques d'edat, sexe, àrea bàsica de salut de residència i estat immunitari. Es tracta de la població de control, aquella que hauria tingut probabilitats similars d'infectar-se, amb l'excepció que no va assistir a cap festival. La diferència entre els contagis dels dos grups hauria d'equivaldre aproximadament a la xifra dels causats pels grans esdeveniments musicals.
És per això que Carmen Cabezas va afirmar que l'excés d'infeccions entre els assistents als festivals era de més de 842 casos. Ara bé, si d'aquest càlcul se n'exclouen els que es van diagnosticar durant els tres dies posteriors als concerts -els contagis dels quals serien previs-, la diferència entre els contagis esperats i els trobats seria superior, de 1.094. On més se n'haurien produït seria al Canet Rock (455), per davant del Cruïlla (389) i el Vida (250).
En tot cas, les dades absolutes de contagis no reflecteixen necessàriament una imatge fidel del risc que va suposar cada festival, ja que el nombre absolut d'assistents va ser diferent en cadascun d'ells. Les possibilitats de contagiar-se depenen del percentatge d'infectats que aconsegueixen no ser detectats als cribratges (el qual depèn sobretot de la qualitat d'aquests tests) i, un cop dins, de la quantitat de persones sanes que aquests infecten (la qual depèn sobretot de fins a quin punt es compleixen les normes de distància i mascareta).
Malgrat que, en termes absoluts, el nombre contagiats que van aconseguir entrar és elevada sobretot al Cruïlla, també és el que més assistents va tenir, quasi el triple que el Vida (entre els que finalment van ser analitzats a l'estudi de Salut). El percentatge d'infectats coneguts respecte el total que van entrar als concerts (per diagnòstic previ o posterior) a aquests dos festivals és idèntic, de l'1% del total, més del doble que al Canet Rock, que es queda just per sota del 0,5%.
Els contagiats que més infecten, al Canet
Ara bé, va ser precisament al Canet Rock on cada infectat hauria contagiat més persones sanes durant els concerts, atenent a l'evolució posterior entre els seus assistents (sempre fent referència a casos diagnosticats). Cada infectat a aquest festival hauria provocat 5,7 contagis, per damunt dels 2,6 causats per cadascun al Vida i dels 1,6 al Cruïlla. L'informe de Salut, en tot cas, no especifica aquestes ràtios, atès que subratlla que no es poden comptabilitzar els asimptomàtics no detectats que podrien contagiar o que sortirien del festival havent-hi estat contagiats.
En tot cas, tenint en compte tots aquests elements, la quantitat de contagis entre els assistents al Canet Rock o al Cruïlla duplica la dels seus respectius grups de control durant els dies 4 a 14 posteriors als festivals, mentre que el Vida seria on més infeccions s'haurien produït en termes relatius, amb 2,5 casos per cadascun de la seva població aparellada. Aquest cas, a més, és l'únic en què el nombre d'infeccions fins i tot és superior durant els tres dies posteriors, evidenciant fins a quin punt els cribratges van ser-hi poc efectius.
Finalment, el següent gràfic mostra les dades absolutes de tots els contagis detectats, entre el dia 4 i 14 posterior a cada festival, entre els seus assistents, la població aparellada i, amb la diferència entre tots dos, l'excés de contagis atribuïts als esdeveniments musicals. És una fórmula similar a l'utilitzada per determinar les conseqüències sanitàries entre les persones que havien hagut de formar part d'alguna mesa electoral el 14 de febrer passat (i que va determinar que l'impacte havia estat quasi nul).
En funció de les variables abans esmentades, la quantitat de contagis en cada grup de control és diferent, ja que la pandèmia tenia nivells diversos d'intensitat a cada regió del país, però també en funció de si s'estava vacunat o de l'edat. La cinquena onada va colpejar sobretot la gent més jove i, per això, el nivell esperat de contagis no seria el mateix (encara que no hagués anat a cap festival) entre la població que va assistir al Canet Rock, amb una mitjana d'edat de 25,6 anys, i la que va fer-ho al Cruïlla (33,1 anys) o al Vida (36 anys).
Algunes dades i conclusions d'aquest informe són diferents de l'anterior que va encarregar el Departament de Salut, el qual havia estat elaborat per Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i coordinador de la unitat de seguiment de la Covid a Catalunya. Aquest estudi, però, va ser descartat.
La principal diferència amb el definitiu és que Mendioroz comparava la incidència entre els assistents amb l'evolució posterior global de la pandèmia a Catalunya, sense concretar un grup de control de similars característiques. Això feia que l'excés de contagis atribuïts directament als festivals fos superior, de 1.458 casos, però també era un document més llarg i amb més consideracions valoratives, a banda de les xifres.
"Eficàcia moderada" dels cribratges
Així, apuntava que els cribratges a l'entrada havien tingut "una eficàcia moderada en la detecció de casos amb infecció prèvia, detectant segons el festival entre un 19,1% i un 41,7% dels casos que han començat simptamotologia prèviament". A la cua d'efectivitat situava el Vida i al capdavant (tot i que només lleugerament per sobre del 40%), el Cruïlla, unes diferències que es podien deure "al tipus de test realitzat, de la recollida de la mostra o de realització de la prova".
Igualment, qüestionava el test d'antígens per aquest tipus de cribratges, ja que "no s'han d'utilitzar per fer diagnòstics en persones simptomàtiques més enllà del cinquè dia de l'inici dels símptomes ni per fer-ho en persones asimptomàtiques per les quals es recomana la realització de PCR". Posava de manifest, en aquest sentit, que precisament van poder entrar als festivals contagiats amb diagnòstics especialment quan ja feia més de cinc dies d'aquest, malgrat que encara tinguessin capacitat de contagiar. També criticava, en tot cas, el compliment "baix" de l'obligatorietat de la mascareta.
La utilitat dels testos d'antígens
Des del Departament, es manté que cal avaluar l'efectivitat de totes les mesures globalment, però es defensa l'efectivitat dels tests d'antígens. S'apel·la a l'èxit de proves prèvies a concerts a l'Apolo i al Palau Sant Jordi, i es destaca que el nombre de contagis detectats els tres dies posteriors als festivals és clarament més baixa que al grup de control (excepte al Vida), una evidència conforme el filtratge hauria funcionat. Malgrat tot, en qualsevol pandèmia, el percentatge de falsos negatius en els testos augmenta quan la incidència és elevada, com en el moment en què van tenir lloc els esdeveniments.
Aquell informe també assegurava que la mitjana de casos provocats entre els assistents "correspon als descrits a la literatura com esdeveniments de super disseminació". Contràriament, Carmen Cabezas va assegurar a la roda de premsa que els festivals no havien estat esdeveniments super transmissors. Des del Departament de Salut, apel·len a les dades de l'informe definitiu i recorden que, precisament a principis de juliol, també van tenir lloc altres fets com els finals de curs i els viatges relacionats o l'auge de la variant Delta. Apunten que, amb un estudi observacional, no es poden atribuir una gran quantitat de contagis a cada positiu previ, com caldria per identificar un esdeveniment super disseminador.
Els contagis secundaris i terciaris
Finalment, l'informe de Mendioroz també assenyalava que, malgrat que els cribratges a l'entrada sí que van servir per fer emergir fins a 363 positius que no havien estat prèviament detectats, l'impacte dels festivals hauria estat superior al simple diferencial entre els casos esperats i els registrats els dies posteriors. "El nombre de contagiats derivats d'aquests esdeveniments probablement sigui encara superior", escrivia, pel fet que no se'n va fer un cribratge posterior i perquè aquests van causar més tard "contagis secundaris o terciaris" als respectius entorns.
Sigui com sigui, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja va assumir a mitjans de juliol que deixar que se celebressin els festivals havia estat un error. Els promotors d'aquests esdeveniments, però, van qüestionar les dades fetes públiques pel Departament de Salut i, malgrat fer certa autocrítica pels protocols, van treure ferro a l'impacte que haurien tingut en l'evolució de la pandèmia a Catalunya.
Malgrat tot, això no implica que el Canet Rock fos el festival amb més risc d'infecció, precisament perquè els cribratges van frenar més casos que els del Vida, on les entrades van ser força més poroses per a persones contagiades, encara que cadascuna d'aquestes, un cop dins, no infectés a tants assistents sans. L'informe, en tot cas, no precisa aquestes ràtios i els seus autors alerten que, en realitat, no es pot saber on i quan s'ha transmès la Covid i, a més, nombrosos casos són asimptomàtics i no hauran estat diagnosticats.
Algunes de les conclusions d'aquest estudi ja es van presentar en roda de premsa per part de la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, però, en tot cas, no va ser el primer informe d'aquest tipus que havia encarregat el Departament de Salut. Prèviament, la conselleria n'havia descartat un altre a què també ha tingut accés també NacióDigital a partir d'una petició de transparència i que considerava els festivals com a esdeveniments super transmissors, elevava el nombre de contagis que els hi atribuïa i era més crític amb l'ús dels tests d'antígens a l'entrada. Es va considerar, però, poc precís i se'n va fer un altre.
I quines són les dades concretes de l'informe definitiu? Segons aquest, fins a 271 persones que tenien un diagnòstic positiu de Covid els 10 dies previs van aconseguir entrar als diversos festivals. Especialment al Cruïlla, on hi van accedir 210 d'aquests infectats que van trencar el confinament, mentre que 39 ho van fer per intentar assistir amb èxit al Vida i 22 més, al Canet Rock. En el cas concret del Cruïlla, però, haurien aconseguit el test negatiu per superar el filtratge sobretot aquells que feia més dies que tenien la malaltia diagnosticada i, per tant, tenien menys càrrega viral.
Aquests, però, no van ser els únics infectats que els cribratges no van detectar, ja que, en sentit contrari, alguns assistents que havien patit el contagi poc abans dels festivals -i per això, també encara amb poca càrrega viral- igualment van poder viure els concerts en viu. Així, en els tres dies posteriors a l'inici de cada esdeveniment, 56 persones que havien assistit al Canet van ser diagnosticats positius, així com 46 del Vida i 27 del Cruïlla, els quals probablement havien estat infectats prèviament.
Bona part d'aquests contagiats (conscients o no) que van entrar als festivals (i d'altres asimptomàtics que no es van detectar) tenien possibilitats d'infectar altres assistents, amb més o menys càrrega viral. Ara bé, la xifra que es va difondre de 2.279 contagis entre els assistents durant els 14 dies posteriors als festivals no és gens definitiva. Aquests actes van tenir lloc en el marc d'unes setmanes complicades de la pandèmia i, per tant, les infeccions s'haguessin pogut produir dins d'aquests esdeveniments o en altres activitats o trajectes fets durant aquells dies.
Per discernir-ho, l'informe de Salut aparella cadascun dels assistents analitzats als festivals amb un altre ciutadà amb les mateixes característiques d'edat, sexe, àrea bàsica de salut de residència i estat immunitari. Es tracta de la població de control, aquella que hauria tingut probabilitats similars d'infectar-se, amb l'excepció que no va assistir a cap festival. La diferència entre els contagis dels dos grups hauria d'equivaldre aproximadament a la xifra dels causats pels grans esdeveniments musicals.
És per això que Carmen Cabezas va afirmar que l'excés d'infeccions entre els assistents als festivals era de més de 842 casos. Ara bé, si d'aquest càlcul se n'exclouen els que es van diagnosticar durant els tres dies posteriors als concerts -els contagis dels quals serien previs-, la diferència entre els contagis esperats i els trobats seria superior, de 1.094. On més se n'haurien produït seria al Canet Rock (455), per davant del Cruïlla (389) i el Vida (250).
En tot cas, les dades absolutes de contagis no reflecteixen necessàriament una imatge fidel del risc que va suposar cada festival, ja que el nombre absolut d'assistents va ser diferent en cadascun d'ells. Les possibilitats de contagiar-se depenen del percentatge d'infectats que aconsegueixen no ser detectats als cribratges (el qual depèn sobretot de la qualitat d'aquests tests) i, un cop dins, de la quantitat de persones sanes que aquests infecten (la qual depèn sobretot de fins a quin punt es compleixen les normes de distància i mascareta).
Malgrat que, en termes absoluts, el nombre contagiats que van aconseguir entrar és elevada sobretot al Cruïlla, també és el que més assistents va tenir, quasi el triple que el Vida (entre els que finalment van ser analitzats a l'estudi de Salut). El percentatge d'infectats coneguts respecte el total que van entrar als concerts (per diagnòstic previ o posterior) a aquests dos festivals és idèntic, de l'1% del total, més del doble que al Canet Rock, que es queda just per sota del 0,5%.
Els contagiats que més infecten, al Canet
Ara bé, va ser precisament al Canet Rock on cada infectat hauria contagiat més persones sanes durant els concerts, atenent a l'evolució posterior entre els seus assistents (sempre fent referència a casos diagnosticats). Cada infectat a aquest festival hauria provocat 5,7 contagis, per damunt dels 2,6 causats per cadascun al Vida i dels 1,6 al Cruïlla. L'informe de Salut, en tot cas, no especifica aquestes ràtios, atès que subratlla que no es poden comptabilitzar els asimptomàtics no detectats que podrien contagiar o que sortirien del festival havent-hi estat contagiats.
En tot cas, tenint en compte tots aquests elements, la quantitat de contagis entre els assistents al Canet Rock o al Cruïlla duplica la dels seus respectius grups de control durant els dies 4 a 14 posteriors als festivals, mentre que el Vida seria on més infeccions s'haurien produït en termes relatius, amb 2,5 casos per cadascun de la seva població aparellada. Aquest cas, a més, és l'únic en què el nombre d'infeccions fins i tot és superior durant els tres dies posteriors, evidenciant fins a quin punt els cribratges van ser-hi poc efectius.
Finalment, el següent gràfic mostra les dades absolutes de tots els contagis detectats, entre el dia 4 i 14 posterior a cada festival, entre els seus assistents, la població aparellada i, amb la diferència entre tots dos, l'excés de contagis atribuïts als esdeveniments musicals. És una fórmula similar a l'utilitzada per determinar les conseqüències sanitàries entre les persones que havien hagut de formar part d'alguna mesa electoral el 14 de febrer passat (i que va determinar que l'impacte havia estat quasi nul).
En funció de les variables abans esmentades, la quantitat de contagis en cada grup de control és diferent, ja que la pandèmia tenia nivells diversos d'intensitat a cada regió del país, però també en funció de si s'estava vacunat o de l'edat. La cinquena onada va colpejar sobretot la gent més jove i, per això, el nivell esperat de contagis no seria el mateix (encara que no hagués anat a cap festival) entre la població que va assistir al Canet Rock, amb una mitjana d'edat de 25,6 anys, i la que va fer-ho al Cruïlla (33,1 anys) o al Vida (36 anys).
Algunes dades i conclusions d'aquest informe són diferents de l'anterior que va encarregar el Departament de Salut, el qual havia estat elaborat per Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i coordinador de la unitat de seguiment de la Covid a Catalunya. Aquest estudi, però, va ser descartat.
La principal diferència amb el definitiu és que Mendioroz comparava la incidència entre els assistents amb l'evolució posterior global de la pandèmia a Catalunya, sense concretar un grup de control de similars característiques. Això feia que l'excés de contagis atribuïts directament als festivals fos superior, de 1.458 casos, però també era un document més llarg i amb més consideracions valoratives, a banda de les xifres.
"Eficàcia moderada" dels cribratges
Així, apuntava que els cribratges a l'entrada havien tingut "una eficàcia moderada en la detecció de casos amb infecció prèvia, detectant segons el festival entre un 19,1% i un 41,7% dels casos que han començat simptamotologia prèviament". A la cua d'efectivitat situava el Vida i al capdavant (tot i que només lleugerament per sobre del 40%), el Cruïlla, unes diferències que es podien deure "al tipus de test realitzat, de la recollida de la mostra o de realització de la prova".
Igualment, qüestionava el test d'antígens per aquest tipus de cribratges, ja que "no s'han d'utilitzar per fer diagnòstics en persones simptomàtiques més enllà del cinquè dia de l'inici dels símptomes ni per fer-ho en persones asimptomàtiques per les quals es recomana la realització de PCR". Posava de manifest, en aquest sentit, que precisament van poder entrar als festivals contagiats amb diagnòstics especialment quan ja feia més de cinc dies d'aquest, malgrat que encara tinguessin capacitat de contagiar. També criticava, en tot cas, el compliment "baix" de l'obligatorietat de la mascareta.
La utilitat dels testos d'antígens
Des del Departament, es manté que cal avaluar l'efectivitat de totes les mesures globalment, però es defensa l'efectivitat dels tests d'antígens. S'apel·la a l'èxit de proves prèvies a concerts a l'Apolo i al Palau Sant Jordi, i es destaca que el nombre de contagis detectats els tres dies posteriors als festivals és clarament més baixa que al grup de control (excepte al Vida), una evidència conforme el filtratge hauria funcionat. Malgrat tot, en qualsevol pandèmia, el percentatge de falsos negatius en els testos augmenta quan la incidència és elevada, com en el moment en què van tenir lloc els esdeveniments.
Aquell informe també assegurava que la mitjana de casos provocats entre els assistents "correspon als descrits a la literatura com esdeveniments de super disseminació". Contràriament, Carmen Cabezas va assegurar a la roda de premsa que els festivals no havien estat esdeveniments super transmissors. Des del Departament de Salut, apel·len a les dades de l'informe definitiu i recorden que, precisament a principis de juliol, també van tenir lloc altres fets com els finals de curs i els viatges relacionats o l'auge de la variant Delta. Apunten que, amb un estudi observacional, no es poden atribuir una gran quantitat de contagis a cada positiu previ, com caldria per identificar un esdeveniment super disseminador.
Els contagis secundaris i terciaris
Finalment, l'informe de Mendioroz també assenyalava que, malgrat que els cribratges a l'entrada sí que van servir per fer emergir fins a 363 positius que no havien estat prèviament detectats, l'impacte dels festivals hauria estat superior al simple diferencial entre els casos esperats i els registrats els dies posteriors. "El nombre de contagiats derivats d'aquests esdeveniments probablement sigui encara superior", escrivia, pel fet que no se'n va fer un cribratge posterior i perquè aquests van causar més tard "contagis secundaris o terciaris" als respectius entorns.
Sigui com sigui, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja va assumir a mitjans de juliol que deixar que se celebressin els festivals havia estat un error. Els promotors d'aquests esdeveniments, però, van qüestionar les dades fetes públiques pel Departament de Salut i, malgrat fer certa autocrítica pels protocols, van treure ferro a l'impacte que haurien tingut en l'evolució de la pandèmia a Catalunya.