Badalona es retroba a Belize

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Xavier García Albiol té els dies comptats com a alcalde de Badalona. Les revelacions dels Papers de Pandora -en què s'acreditava que l'encara alcalde i la seva mà dreta, Ramon Riera, participaven d'una societat opaca radicava al paradís fiscal de Belize- han permès el que semblava impossible fa uns mesos, que el líder del PP acabi desbancat de l'alcaldia de la quarta ciutat de Catalunya. La moció de censura ja és una realitat.

L'oposició no es va posar d'acord fa un any i mig per trobar un substitut al socialista Álex Pastor, diferències que van impedir una majoria alternativa al dirigent popular, i Albiol va recuperar la vara d'alcalde. Però l'oposició no ha fallat quan s'ha presentat una nova oportunitat. L'episodi de frau fiscal ha estat la palanca que necessitaven els grups per fer més petita la distància que els ha separat en els darrers temps. Pot semblar poca cosa, però per la política badalonina és un canvi substancial.  

Albiol perdrà el càrrec per la càrrega feixuga de la mentida, un engany al contribuent perpetrat per qui deia ser un alcalde proper a les preocupacions dels ciutadans. El populisme sempre ha tingut una relació complicada amb la veritat. Dirigent que havia resistit totes les envestides -també quan havia tensat el llenguatge fins a trepitjar la línia vermella de la xenofòbia-, Albiol ha acabat cedint quan Badalona ha fixat la mirada en Belize. La ciutat que se sentia avergonyida per les males arts de l'alcalde, una majoria atomitzada, s'ha retrobat.

La victòria de l'oposició es concretarà aquest divendres, un cop entri a registre la moció de censura, i s'hauria de consumar el 8 de novembre, quan se celebri el ple per escollir Rubén Guijarro (PSC) com a relleu a l'alcaldia. Els socialistes han rebut l'aval de la resta de grups per votar el seu cap de files, per bé que al govern municipal només es doni per feta la presència dels comuns. Guanyem ha cedit pensant en el trofeu del cap d'Albiol, prioritat que també han mogut ERC i Junts.

El repte de la governabilitat començarà quan Albiol ja no sigui al despatx d'alcaldia. I Guijarro no ho tindrà senzill. Les pròximes eleccions municipals són a la cantonada i a l'oposició brollen projectes de ciutat sensiblement diferents, que responen a una realitat social complexa, molt visible quan es ressegueix la trama urbana de la ciutat. El PP n'ha tret profit en la darrera dècada, que expliquen les tres victòries electorals d'Albiol. Si l'Ajuntament torna a ser un vesper, el líder popular podrà presentar-se el 2023 com una carta salvadora. De moment, el partit no l'ha desautoritzat i l'amenaça d'una inhabilitació -ni que sigui pel cas de la instal·lació "fraudulenta" d'antenes de telefonia mòbil- encara és llunyana. Albiol confiarà que el factor Belize quedi d'aquí dues primaveres altre cop lluny.  
 

---

Avui no et perdis

»Cada contagiat que va entrar al Canet Rock va infectar sis persones; per Roger Tugas Vilardell.

»La comunitat educativa té pressa per treure's la mascareta; per Maria Fernández Sadurní.

» Mapa interactiu | Només 70 aules estan tancades per Covid, 30 cops menys que fa un any; per Roger Tugas Vilardell.

»Un nou estudi demostra que la Covid és estacional; per Albert Vilanova.

» Opinió: «Pressupostos encadenats»; per Oriol March.

» Opinió: «Un Felipe González faisandé»; per Francesc-Marc Álvaro.

» El PSOE i el PP acorden situar al TC la jutge que volia condemnar Trapero.

»La defensa de Puigdemont torna a demanar al TC que suspengui cautelarment les euroordres; per Bernat Surroca.

» SOS pel català a la universitat: «Hi ha emergència lingüística a la docència»; per Marina León.

» Reportatge: ​Quan l'homofòbia ve de dalt; per Carles Fiter.

» Frau al consumidor: milions d'ampolles de vi amb denominacions d'origen catalanes falses; per Albert Vilanova.

» «Els Segadors» sonarà al Camp Nou abans del Clàssic; per Lluís Girona.

» El calendari laboral del 2022 tindrà 12 festius: quan es podrà fer pont?; per Jordi Velert.
 

---

 El passadís

Els recursos dels pressupostos de l'Estat per al 2022 tornen a mirar cap a Gibraltar. El projecte de la Moncloa preveu "mantenir una política bilateral activa tendent al reconeixement del dret d'Espanya a la recuperació de la sobirania sobre Gibraltar i, amb ella, de la integritat territorial espanyola". Així consta com a objectiu estratègic en el camp de l'acció exterior en l'apartat dels comptes que concreta els programes en què es gastaran. S'hi fa referència al Tractat d'Utrecht del 1713 i es concreta que la negociació ha de ser entre estats -excloent, per tant, la voluntat de la ciutat en disputa-, en realitat de forma molt similar a com apareixia ja en anteriors pressupostos generals. Aquest cop, però, el govern espanyol vol fer un salt qualitatiu i, entre els indicadors específics, aspira a elaborar 100 documents d'informació, anàlisis i propostes cap a altres estats, més del doble dels 46 que va impulsar els anys anteriors, així com pretén fer 10 viatges internacionals i visites a delegacions per tractar aquesta qüestió, clarament per sobre de les 6 dels anys precedents. Tres segles més tard, la qüestió de Gibraltar encara cou.

Vist i llegit

Les bones cròniques s'han de degustar amb calma. Per això val la pena aturar-se en la que firmava Joan Burdeus al diari Ara, un text que descrivia -i contextualitzava- el diàleg que van mantenir dimecres Felipe González i Miquel Roca al Círculo Ecuestre. La conversa va reivindicar la moderació i la necessitat de llegir la política a partir del context, regles amanides amb elogis a Joan Carles de Borbó, celebrats per l'auditori, ben retratat per l'autor de la crònica. El títol -"És país per a vells"- convidava a la lectura. I la primera frase hi afegia interès per endinsar-se en el paisatge: "És paradoxal que al Círculo Ecuestre estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social", escriu.

 El nom propi

Mark Zuckerberg té un imperi, però també molts problemes. El pou en què s'ha situat Facebook -la xarxa social està sent investigada pel Congrés dels Estats Units, i acumula conflictes legals i reputacionals- han fet que la companyia estudiï un canvi de nom. "Facebook vol deixar enrere Facebook", titulava Albert Molins Renter a La Vanguardia, tot citant informacions del portal especialitzat The Verge, que asseguren que Zuckerberg es planteja anunciar una evolució de la marca en la conferència anual de la setmana que ve. L'evolució també passaria perquè la xarxa social més longeva passés a ser un servei més d'una empresa matriu que inclogués també Instagram o Whatsapp. L'obsessió de Zuckerberg és no quedar enrere. Per això, centra esforços en el metavers, una mena de rèplica de la realitat en el món virtual que permeti interactuar als usuaris. La reinvenció de Facebook.       

 Els imperdibles

Amb el permís del Barça-Madrid -que no es pot obviar, perquè el moment que viu el club pesa menys que el desig d'una tarda de diumenge rodona-, el moment també convida a passar pel teatre, ara que s'han aixecat les restriccions d'aforament, també per a la cultura. No us heu de perdre Robert, l'última obra de la companyia El martell, de la qual se n'han programat mitja dotzena de funcions. Escrita i dirigida per Laia Alsina Ferrer, i interpretada per Robert Gonzàlez, es pot veure fins diumenge al Maldà. Bon cap de setmana!  

 ​