Trobar el punt d'equilibri

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, van presentar ahir el nou decret que regularà la instal·lació d'energia solar i eòlica. Substitueix el que es va aprovar el 2019, sota el lideratge del conseller Damià Calvet, i que havia generat molta contestació a les comarques que concentraven la majoria de projectes, fonamentalment situats a les zones rurals de la Catalunya nova amb poca densitat de població, un sòl barat que dona poc rendiment als pagesos que encara el conreen, i moltes indústries brutes.

A l'antic decret, que entenien que proposava una mena de barra lliure per implantar ràpidament i a través de grans empreses energètiques les renovables i complir així amb els objectius de descarbonització, s'hi oposaven consells comarcals, alcaldes de tots colors, els comuns i la CUP, soci del Govern. Junts no hi tenia, a escala nacional, cap problema i, de fet, el seu exdiputat i gurú energètic, Pep Puig, n'era ferm defensor. ERC, en canvi, planteja un canvi des que va assumir les competències d'Acció Climàtica.Jordà busca un equilibri, que es preveu complicat, entre una distribució harmònica i amb més consens veïnal dels molins de vent i els parcs solars a tot el territori i complir els objectius d'implantació de les renovables.

El nou decret que es va presentar ahir va en la direcció de no frenar la instal·lació (veurem si ara es descarta algun macroprojecte), però intenta contenir els oligopolis del sector, reduir les magnituds i vincular més els projectes als veïns donant-los més veu i participació per decidir què s'instal·la i com es fa. És també una via per atreure la CUP, que té els vots imprescindibles perquè el decret prosperi i una implantació territorial més forta que els comuns, que arribat el cas podrien ser, com el PSC, l'alternativa per aprovar-lo. Però aquest últim no és un escenari desitjable perquè amb el decret de renovables passa com amb l'ampliació de l'aeroport: l'acord amb els anticapitalistes serà determinant per aprovar o no uns pressupostos que Pere Aragonès i Jaume Giró volen veure prosperar amb els vots de la CUP.     

La CUP va considerar "insuficient" i "descafeïnat" el nou decret de Jordà i Aragonès, que s’esperaven un to més conciliador dels anticapitalistes. El president i la consellera tenen, en teoria, el suport de Junts malgrat que l'exdiputat Puig no va estar-se de criticar-lo i titllar "d'ignorant" a Jordà. Les pròximes setmanes seran clau per arribar a un punt d'entesa que, malauradament, no s'ha buscat els darrers anys. Aragonès va prometre una "revolució verda" i fer-la prosperar requerirà diners (per exemple per implantar plaques solars als domicilis i als polígons industrials o comunitats energètiques) i pot dur associades incomoditats, sobretot econòmiques i a l'hora de gestionar el creixement. Tot no podrà ser i hi ha dubtes raonables dels efectes que pugui tenir el decret, però l'equilibri territorial i el consens amb els afectats no poden passar de nou a un segon pla.  
 

---

Avui no et perdis

»El Govern fixa una aposta per les renovables que permeti descarbonitzar Catalunya el 2050; per Sara González i Lluís Girona.

»Més implicació dels afectats: les claus del nou decret de renovables del Govern; per Lluís Girona.

» L'oposició de Badalona registrarà de forma imminent la moció de censura.

» Fil directe: «Més enllà d'Albiol»; per Sara González.

»El pla de la CUP: demorar l'entrada en vigor dels pressupostos per assolir un acord; per Joan Serra Carné i Sara González.

» Opinió: «Govern d’Espanya?»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Junts i ERC s'encallen al Parlament: enganxada per la taula de diàleg i els pressupostos de l'Estat; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Villarejo afirma que van administrar hormones femenines a Joan Carles per frenar‑li el desig sexual; per Víctor Rodrigo.

»Opinió: «La 'cimera'»; per Montserrat Nebrera.

» Filiprim | Genial «Montseny, la tragèdia enterrada»; per Toni Vall.

»Colau reclamarà complir abans de l'estiu l'acord per transformar la comissaria de Via Laietana; per Jordi Velert.
 

---

 El passadís

El Círculo Ecuestre va acollir ahir un diàleg entre l'expresident espanyol Felipe González i l'exdirigent de CiU i ponent constitucional Miquel Roca. L'acte va omplir la sala del club patrici, amb el president del Saló de l'Automòbil Enric Lacalle fent de mestre de cerimònies. La conversa va estar conduïda pel periodista de La Vanguardia Joaquín Luna. Hi eren molts vips, des d'Isidre Fainé, president de la Fundació la Caixa, al comte de Godó passant per Pau Relats, president de la Fira, i Pedro González Bueno, del Sabadell. L'acte va donar alguns titulars, com el desig manifestat per González perquè el rei emèrit pogués tornar "ja".

Luna va voler burxar contra alguns portaveus parlamentaris. Però no pas contra cap dels partits espanyols. El periodista va elogiar Roca com a gran parlamentari i li va preguntar per si la veu catalana estava prou ben representada al Congrés. Luna va esmentar sense manies els noms de Gabriel Rufián, d'ERC, i de Miriam Nogueras, de Junts. Tot i que li van posar en safata, Roca va defugir blasmar els diputats sobiranistes i va manifestar que respectava tot aquell que representava "una part de la voluntat popular".    

Vist i llegit

Catalunya Ràdio, que ahir va rebre la bona notícia del premi Ondas per al Crims de Carles Porta, ha fet una àmplia cobertura dels deu anys del final d'ETA. Laura Rosel i el seu equip a El Matí de Catalunya Ràdio es van desplaçar a Euskadi i van entrevistar el darrer cap militar d'ETA, David Pla, i també el lehendakari Iñigo Urkullu, el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, i representants de les víctimes. Aquí us deixo l'entrevista amb Pla, que explica que van esperar 16 mesos a Noruega el govern espanyol per negociar, i la conversa entre una víctima d'ETA i una altra dels GAL.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1805, a Cadis, es va produir una de les batalles navals més importants de la història. Una flota britànica, comandada pel vicealmirall Nelson, va derrotar una flota combinada franco-espanyola a les ordres de l'almirall Villeneuve. La batalla de Trafalgar va marcar el final del poder marítim francès, aprofundia en el declivi imperial espanyol i deixava a la Royal Navy, que va ser clau en l'expansió de l'imperi britànic, sense rival fins al segle XX. En aquest vídeo s'explica i es recrea.

 L'aniversari

El 21 d'octubre de l'any 1958, avui celebra el seu 63 aniversari, va néixer a Barcelona, malgrat que té arrels gironines, l'escriptora i periodista Pilar Rahola. Les seves intervencions televisives i radiofòniques, ara a TV3 i a El Nacional i abans a Rac1, Tele5 o a 8tv, l'han convertida en un personatge molt popular i en una de les principals líders d'opinió del país. Escrivia a La Vanguardia fins aquest any, quan la van despatxar, i ha publicat diversos llibres d'èxit. Rahola, vinculada inicialment a la intel·lectualitat pujolista, va incorporar-se a ERC a principis dels noranta i en va ser diputada a Madrid i tinent d'alcalde a Barcelona amb el tripartit d'esquerres. Es va escindir amb Àngel Colom a finals de la dècada per crear el PI, una sigla no reeixida i que acabaria a CDC.

Des d'aleshores ha estat en sintonia amb l'espai convergent (ara amb Junts) i manté una relació privilegiada amb els expresidents Artur Mas -n'és la biògrafa-, Carles Puigdemont i Quim Torra. Sílvia Cóppulo la va entrevistar a El Divan de TV3 i va parlar de la seva faceta personal i política i del seu rol mediàtic, caracteritzat per la seva vehemència. Ho podeu recuperar aquí.

 ​Fes clic aquí per rebre'l