24
d'octubre
del
2021
"Els meus amics em pregunten per què vivim en un hostal". La Nadia explica que el seu fill de vuit anys no entén per què -d'un dia per l'altre- en sortir de l'escola, ja no va tornar al pis on vivia des de petit i va anar a dormir a un hostal. "D'aquí a uns dies és el seu aniversari i no el podrà celebrar a casa, com sempre feia", relata la seva mare.
Cada dia centenars de famílies estan amenaçades de quedar-se al carrer, víctimes d'un desnonament. A Terrassa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) intenta aturar tots els llançaments que pot, però ja alerta que se'n preveuen molts més a partir d'aquest 31 d'octubre, quan si res no canvia, s'aixecarà la moratòria aplicada per l'estat espanyol durant la pandèmia.
Però un desnonament és la punta de l'iceberg d'una emergència habitacional que comença molt abans de fer-se efectiu i que va molt més enllà. Són moltes les persones que es veuen al carrer, d'un moment per un altre, i que l'única opció és un llit temporal en una pensió.
I és que una habitació d'hostal on estan no és res més que pocs metres quadrats on encabir-hi tota una vida. Un o dos llits -depenent de l'habitació que toca- un lavabo, una nevera petita i una estanteria oberta que fan servir d'armari. Amb sort, els toca balcó, però si volen escalfar-se alguna cosa per menjar, lluny de disposar d'una cuina, tenen microones en una zona d'ús compartit amb la resta d'hostes. "El nen menja tonyina en llauna, galetes i algun suc", explica la Nadia qui no té la situació administrativa regulada i, per tant, tampoc té uns ingressos estables per poder fer front a les despeses.
L'Adil i la seva dona tenen dos fills, la nena de vuit anys i el nen de 12. "Com a pares és molt complicat no poder oferir un lloc on viure als nostres fills", reconeixen. La seva mare explica que a l'escola els seus amics li pregunten per què viu en un hostal i no en un pis com la resta. "No hi ha ni una taula: els deures, jugar, menjar, etc. tota la vida l'hem de fer al llit", lamenten. En el seu cas, fa més de tres setmanes que haurien d'haver sortit de l'hostal. En una conversa informal, expliquen que "ens van dir que el 17 de setembre ens donarien un pis d'emergència, però encara hi som perquè no obtenim resposta per part de Serveis Socials".
L'Ajuntament de Terrassa paga al voltant de 25 euros per persona i nit de mitjana en habitacions d'hostals, pensions i albergs a les famílies que es queden sense casa, segons NacióDigital ha pogut comprovar a les pàgines web de reserves. Una despesa anual que a Barcelona arriba als 15 milions d'euros i que aquest mitjà està a l'espera de rebre l'import de Terrassa, per part de l'Ajuntament.
Reclam del lloguer social
Aquest dimecres 20 d'octubre es va acabar el mes de termini per viure a l'hostal de la Nadia i el seu fill i no tenen cap alternativa. Suposadament aquest mes ha de servir per buscar un lloc on viure però si no ho aconsegueixen, els queden poques opcions abans de tornar a ocupar un pis per no quedar-se al carrer. Des de la PAH asseguren que els diners que l'Ajuntament es gasta per pagar nits d'hostal s'haurien d'invertir en lloguers socials. Les mateixes famílies ho veuen com l'opció més factible per poder tenir un lloc on viure sense estar pendents de l'amenaça de ser desnonats. "Nosaltres volem pagar el lloguer d'un pis però no podem fer front als preus actuals", insisteix l'Adil.
Ell no té una feina regulada però pot arribar a cobrar sobre els 1.000 euros el mes que ajuda. Amb el seu sou han de viure quatre persones i estaria disposat a pagar un lloguer de 250 o 300 euros "però no hi ha ni habitacions per aquest preu", assegura la seva dona. A més a més, la Nadia afegeix que pateixen racisme a l'hora de buscar pis. "Quan veuen que som del Marroc, canvien la cara".
Actualment a Terrassa hi ha més de seixanta famílies esperant un pis de la mesa d'emergència. Una situació que hauria de començar a canviar amb la posada en marxa del programa Reallotgem impulsat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). El que es tracta és d'arribar a un acord amb el propietari per llogar pisos privats a famílies en situació d'emergència, com el cas del Yayah, que s'ha aconseguit.
"La pèrdua d'habitatge també necessita suport psicològic"
Tots coincideixen en el fet que la pandèmia de la Covid ha posat al descobert problemes que van més enllà dels econòmics o materials. La salut mental ha guanyat protagonisme i són moltes les administracions i entitats que estan treballant per donar suport en aquest sentit, sobretot pel que fa als nens i adolescents.
Però les famílies amb qui hem pogut parlar que tenen menors a càrrec lamenten que no s'ofereixi suport psicològic a les víctimes dels desnonaments. "Els meus fills cada dia ploren perquè volen tornar a casa seva i convidar els seus amics, com sempre feien". Expliquen que és molt difícil gestionar emocionalment un desnonament. "Els nens no entenen per què un dia ja no poden tornar a casa".
Cada dia centenars de famílies estan amenaçades de quedar-se al carrer, víctimes d'un desnonament. A Terrassa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) intenta aturar tots els llançaments que pot, però ja alerta que se'n preveuen molts més a partir d'aquest 31 d'octubre, quan si res no canvia, s'aixecarà la moratòria aplicada per l'estat espanyol durant la pandèmia.
Però un desnonament és la punta de l'iceberg d'una emergència habitacional que comença molt abans de fer-se efectiu i que va molt més enllà. Són moltes les persones que es veuen al carrer, d'un moment per un altre, i que l'única opció és un llit temporal en una pensió.
I és que una habitació d'hostal on estan no és res més que pocs metres quadrats on encabir-hi tota una vida. Un o dos llits -depenent de l'habitació que toca- un lavabo, una nevera petita i una estanteria oberta que fan servir d'armari. Amb sort, els toca balcó, però si volen escalfar-se alguna cosa per menjar, lluny de disposar d'una cuina, tenen microones en una zona d'ús compartit amb la resta d'hostes. "El nen menja tonyina en llauna, galetes i algun suc", explica la Nadia qui no té la situació administrativa regulada i, per tant, tampoc té uns ingressos estables per poder fer front a les despeses.
Els protagonistes del reportatge en la conversa amb NacióDigital. Foto: Cedida
L'Adil i la seva dona tenen dos fills, la nena de vuit anys i el nen de 12. "Com a pares és molt complicat no poder oferir un lloc on viure als nostres fills", reconeixen. La seva mare explica que a l'escola els seus amics li pregunten per què viu en un hostal i no en un pis com la resta. "No hi ha ni una taula: els deures, jugar, menjar, etc. tota la vida l'hem de fer al llit", lamenten. En el seu cas, fa més de tres setmanes que haurien d'haver sortit de l'hostal. En una conversa informal, expliquen que "ens van dir que el 17 de setembre ens donarien un pis d'emergència, però encara hi som perquè no obtenim resposta per part de Serveis Socials".
L'Ajuntament de Terrassa paga al voltant de 25 euros per persona i nit de mitjana en habitacions d'hostals, pensions i albergs a les famílies que es queden sense casa, segons NacióDigital ha pogut comprovar a les pàgines web de reserves. Una despesa anual que a Barcelona arriba als 15 milions d'euros i que aquest mitjà està a l'espera de rebre l'import de Terrassa, per part de l'Ajuntament.
Reclam del lloguer social
Aquest dimecres 20 d'octubre es va acabar el mes de termini per viure a l'hostal de la Nadia i el seu fill i no tenen cap alternativa. Suposadament aquest mes ha de servir per buscar un lloc on viure però si no ho aconsegueixen, els queden poques opcions abans de tornar a ocupar un pis per no quedar-se al carrer. Des de la PAH asseguren que els diners que l'Ajuntament es gasta per pagar nits d'hostal s'haurien d'invertir en lloguers socials. Les mateixes famílies ho veuen com l'opció més factible per poder tenir un lloc on viure sense estar pendents de l'amenaça de ser desnonats. "Nosaltres volem pagar el lloguer d'un pis però no podem fer front als preus actuals", insisteix l'Adil.
Ell no té una feina regulada però pot arribar a cobrar sobre els 1.000 euros el mes que ajuda. Amb el seu sou han de viure quatre persones i estaria disposat a pagar un lloguer de 250 o 300 euros "però no hi ha ni habitacions per aquest preu", assegura la seva dona. A més a més, la Nadia afegeix que pateixen racisme a l'hora de buscar pis. "Quan veuen que som del Marroc, canvien la cara".
Habitació d'hostal on viuen persones desnonades a Terrassa. Foto: Cedida
Actualment a Terrassa hi ha més de seixanta famílies esperant un pis de la mesa d'emergència. Una situació que hauria de començar a canviar amb la posada en marxa del programa Reallotgem impulsat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC). El que es tracta és d'arribar a un acord amb el propietari per llogar pisos privats a famílies en situació d'emergència, com el cas del Yayah, que s'ha aconseguit.
"La pèrdua d'habitatge també necessita suport psicològic"
Tots coincideixen en el fet que la pandèmia de la Covid ha posat al descobert problemes que van més enllà dels econòmics o materials. La salut mental ha guanyat protagonisme i són moltes les administracions i entitats que estan treballant per donar suport en aquest sentit, sobretot pel que fa als nens i adolescents.
Però les famílies amb qui hem pogut parlar que tenen menors a càrrec lamenten que no s'ofereixi suport psicològic a les víctimes dels desnonaments. "Els meus fills cada dia ploren perquè volen tornar a casa seva i convidar els seus amics, com sempre feien". Expliquen que és molt difícil gestionar emocionalment un desnonament. "Els nens no entenen per què un dia ja no poden tornar a casa".