19
d'octubre
del
2021
A les portes de l'equador de la legislatura arriba al Congrés el debat sobre la legalització del cànnabis. En els últims dies s'han registrat tres projectes de llei -d'Unides Podem, ERC i Més País- que amb tota seguretat seran rebutjats pel ple, però que posaran sobre la taula la regulació de l'ús d'una planta que, tot i que la llei en prohibeix la venda, ara per ara consumeixen 3,2 milions de persones a l'Estat.
L'alineament del PSOE amb el bloc del no la setmana passada en una proposició de llei de Geroa Bai al Senat anticipa el rebuig de la cambra baixa a les iniciatives de les formacions d'esquerres. Aquest dimarts es debatrà el projecte de llei de Més País per normalitzar el conreu, el transport, la publicitat, l'etiquetatge i el consum del cànnabis, equiparant-lo al tabac. Ho defensarà Iñigo Errejón, que vol acabar amb la "hipocresia" sobre la marihuana perquè "tothom reconeix que pot accedir sense problemes" a aquesta substància al mercat negre.
En plens pròxims es debatran les iniciatives d'ERC i d'Unides Podem. La de la formació morada busca legalitzar el consum de cànnabis, però no a la via pública, a diferència del que defensen els republicans i el partit d'Errejón. La formació de Ione Belarra vol permetre amb limitacions l'autocultiu de marihuana i també la venda en clubs privats i dispensadors autoritzats, en un model similar al del tabac. Aquest projecte també inclou la creació d'un impost especial de productes del cànnabis que gravi les compres, amb un tipus que seria més alt com més elevat fos el nivell de THC, la substància que genera l'efecte psicoactiu.
Es calcula que una setmana després que una persona consumeixi THC, el cos només ha pogut eliminar de l'organisme la meitat d'aquest component. El caràcter nociu i addictiu del THC és la raó per la qual els experts en salut pública alerten dels riscos del cànnabis, si bé consideren que la regulació del consum permetria reduir-ne els riscos en controlar la producció i la composició d'aquesta substància, que és la droga més utilitzada Espanya.
De fet, un 2,9% de la població de l'Estat de 15 a 64 anys consumeix cànnabis diàriament. És una proporció per sota de les del tabac (32%), l'alcohol (8,8%) o els sedants sense recepta (6,4%), tot i que ha crescut en els darrers anys. Si es pregunta pel consum ocasional, el percentatge creix fins a l'11%.
Ara per ara a Espanya està permès produir i vendre derivats del cànnabis, com ara les llavors, i també és legal el conreu i el consum de la substància a l'àmbit privat i sense lucre. Es persegueixen tant la venda del producte com el consum a la via pública, i no està autoritzat l'ús medicinal, que reclamen associacions de pacients i que està regulat en prop d'un centenar de països. Aquest ús medicinal és el que té més possibilitats de ser legalitzat, en haver-se creat una subcomissió parlamentària -impulsada pel PNB- que podria instar el govern espanyol a regular-lo.
El PSOE manté un perfil baix en el debat, però en la ponència del congrés federal celebrat el passat cap de setmana incloïa que promouria un marc legal per a l'ús del cànnabis medicinal amb prescripció mèdica, després que l'Organització Mundial de la Salut eliminés aquesta substància del llistat de drogues més perilloses.
A Catalunya hi ha antecedents de regulació del cànnabis, com la llei aprovada pel Parlament el 2017 i suspesa pel Tribunal Constitucional per regular els clubs cannàbics, espais privats on els socis poden adquirir i fumar l'herba, que en els darrers anys s'han popularitzat i en el cas de Barcelona han generat controvèrsia per la captació de turistes i els problemes de convivència veïnal derivats d'aquesta activitat. El projecte d'ERC preveu que l'Estat creï una legislació marc per regular aquests espais i que després autonomies i ajuntaments la desenvolupin mitjançant reglaments.
L'alineament del PSOE amb el bloc del no la setmana passada en una proposició de llei de Geroa Bai al Senat anticipa el rebuig de la cambra baixa a les iniciatives de les formacions d'esquerres. Aquest dimarts es debatrà el projecte de llei de Més País per normalitzar el conreu, el transport, la publicitat, l'etiquetatge i el consum del cànnabis, equiparant-lo al tabac. Ho defensarà Iñigo Errejón, que vol acabar amb la "hipocresia" sobre la marihuana perquè "tothom reconeix que pot accedir sense problemes" a aquesta substància al mercat negre.
En plens pròxims es debatran les iniciatives d'ERC i d'Unides Podem. La de la formació morada busca legalitzar el consum de cànnabis, però no a la via pública, a diferència del que defensen els republicans i el partit d'Errejón. La formació de Ione Belarra vol permetre amb limitacions l'autocultiu de marihuana i també la venda en clubs privats i dispensadors autoritzats, en un model similar al del tabac. Aquest projecte també inclou la creació d'un impost especial de productes del cànnabis que gravi les compres, amb un tipus que seria més alt com més elevat fos el nivell de THC, la substància que genera l'efecte psicoactiu.
Es calcula que una setmana després que una persona consumeixi THC, el cos només ha pogut eliminar de l'organisme la meitat d'aquest component. El caràcter nociu i addictiu del THC és la raó per la qual els experts en salut pública alerten dels riscos del cànnabis, si bé consideren que la regulació del consum permetria reduir-ne els riscos en controlar la producció i la composició d'aquesta substància, que és la droga més utilitzada Espanya.
De fet, un 2,9% de la població de l'Estat de 15 a 64 anys consumeix cànnabis diàriament. És una proporció per sota de les del tabac (32%), l'alcohol (8,8%) o els sedants sense recepta (6,4%), tot i que ha crescut en els darrers anys. Si es pregunta pel consum ocasional, el percentatge creix fins a l'11%.
Ara per ara a Espanya està permès produir i vendre derivats del cànnabis, com ara les llavors, i també és legal el conreu i el consum de la substància a l'àmbit privat i sense lucre. Es persegueixen tant la venda del producte com el consum a la via pública, i no està autoritzat l'ús medicinal, que reclamen associacions de pacients i que està regulat en prop d'un centenar de països. Aquest ús medicinal és el que té més possibilitats de ser legalitzat, en haver-se creat una subcomissió parlamentària -impulsada pel PNB- que podria instar el govern espanyol a regular-lo.
El PSOE manté un perfil baix en el debat, però en la ponència del congrés federal celebrat el passat cap de setmana incloïa que promouria un marc legal per a l'ús del cànnabis medicinal amb prescripció mèdica, després que l'Organització Mundial de la Salut eliminés aquesta substància del llistat de drogues més perilloses.
A Catalunya hi ha antecedents de regulació del cànnabis, com la llei aprovada pel Parlament el 2017 i suspesa pel Tribunal Constitucional per regular els clubs cannàbics, espais privats on els socis poden adquirir i fumar l'herba, que en els darrers anys s'han popularitzat i en el cas de Barcelona han generat controvèrsia per la captació de turistes i els problemes de convivència veïnal derivats d'aquesta activitat. El projecte d'ERC preveu que l'Estat creï una legislació marc per regular aquests espais i que després autonomies i ajuntaments la desenvolupin mitjançant reglaments.
L'auge del CBD, derivat del cànnabis en un buit legal
Mentre es debat la legalització del cànnabis, en els últims mesos s'ha popularitzat l'ús del cannabidiol o CBD. Aquest component de la planta del cànnabis, amb propietats analgèsiques i ansiolítiques, no té els efectes psicotròpics del THC i en països com els Estats Units ha generat un lucratiu mercat al qual s'han sumat fins i tot multinacionals com Nestlé. A Espanya el CBD no està regulat com a producte alimentari, però sí que es pot vendre per a ús extern. El format de consum més habitual és en format d'oli, que s'ingereix malgrat que per les limitacions legals a les etiquetes consta l'avís de "no ingeriu".
Mentre es debat la legalització del cànnabis, en els últims mesos s'ha popularitzat l'ús del cannabidiol o CBD. Aquest component de la planta del cànnabis, amb propietats analgèsiques i ansiolítiques, no té els efectes psicotròpics del THC i en països com els Estats Units ha generat un lucratiu mercat al qual s'han sumat fins i tot multinacionals com Nestlé. A Espanya el CBD no està regulat com a producte alimentari, però sí que es pot vendre per a ús extern. El format de consum més habitual és en format d'oli, que s'ingereix malgrat que per les limitacions legals a les etiquetes consta l'avís de "no ingeriu".