18
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
14:37h
La direcció de Junts es reunirà dilluns de la setmana vinent amb una decisió clau sobre la taula: presentar -o no- una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat. La posició definitiva només s'adoptarà després de mantenir reunions amb ERC, a qui continuen pressionant per acceptar un front comú de l'independentisme al Congrés dels Diputats que permeti obtenir més rèdits davant Pedro Sánchez. Quines són les línies vermelles que, per ara, fixa Junts a l'hora de negociar amb el govern espanyol? En essència, aquests: traspàs de Rodalies, blindatge del català en la llei de l'audiovisual, gestió dels fons europeus, política energètica i recursos contra el coronavirus. I, per damunt de tot, un mecanisme que garanteixi el compliment dels acords als quals es pugui arribar amb l'Estat en clau política i pressupostària. De moment, els republicans tampoc han decidit si presentaran esmena a la totalitat.
Ho acabaran de madurar, com Junts, en el transcurs d'una setmana en la qual el partit de Carles Puigdemont aspira a mantenir reunions amb els socis de Govern per decidir sobre la qüestió. Fa dues setmanes, Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, va demanar a Pere Aragonès una negociació conjunta dels comptes estatals, però el president de la Generalitat va esquivar l'oferta. Artadi ha indicat que hi ha qüestions de les converses amb l'Estat que ja haurien d'estar resoltes, com és el cas de la gestió dels fons europeus, pactada prèviament entre ERC i el PSOE. "Davant d'aquesta evidència i aquesta acumulació de falsedats davant de les promeses, incompliments i marginalització contra Catalunya, tornem a fer una crida a la coordinació del vot independentista a Madrid", ha indicat la portaveu de Junts.
Artadi també s'ha mostrat alertada pel to de Sánchez en el congrés del PSOE d'aquest cap de setmana a València, que ha servit per entronitza-lo com a líder omnipotent del partit a les portes d'un nou cicle electoral. La dirigent de Junts ha apuntat que el fet de no voler abordar l'autodeterminació "elimina" de facto la taula de diàleg -integrada per membres d'ERC, PSOE i Unides Podem-, i ha detectat senyals d'involució, entre els quals hi ha situat el suport de Felipe González al president del govern espanyol.
"Si no ens creiem la força que tenim, serà molt difícil", ha indicat Artadi, que veu "molt mínimes" les qüestions que planteja Junts. "No hem de blindar el català? Em sembla escandalós. No hem de blindar que necessitem Rodalies que funcioni? No hem de blindar els serveis sanitaris? El que demanem és molt mínims. Possiblement, si no ens creiem la força que tenim i si no l'exercim, serà molt difícil. Tenim la voluntat de fer front comú i de plantar-nos amb les línies vermelles", ha remarcat la portaveu de la formació, que també ha ressaltat que estan "llunyíssim" de votar a favor dels comptes.
Artadi, a banda, ha lamentat el desencontre amb ERC pel pagament de les fiances davant del Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat. "No hauria d'haver passat", ha indicat Artadi en referència al xoc entre socis per les aportacions fetes per cadascú davant de l'organisme fiscalitzador. "Cal un front comú antirepressiu", ha indicat la dirigent de Junts, que ha evitat concretar quina quantitat ha aportat pròpiament el partit a les fiances a banda dels béns i les propietats d'alguns dels encausats. "No pot ser que es demani implicació a determinades persones i després tot siguin picabaralles entre partits", ha indicat la portaveu de la formació.
L'endemà que el Tribunal de Comptes decidís rebutjar l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir els alts càrrecs del Govern, ERC i Junts es van activar per fer front al pagament de les fiances de 5,4 milions d'euros. A primera hora de la tarda de divendres, els republicans van comunicar que havien sufragat 2,1 milions i que això permetia salvaguardar tots els alts càrrecs del Govern del període 2016-2017, inclòs Carles Puigdemont. Al vespre, Junts assenyalava que havia dispositat 3,3 milions pels càrrecs dels executius compresos entre el 2011 i el 2017 -liderats per Artur Mas, primer, i després per Puigdemont-, una quantitat que prové d'una col·lecta i també de béns.
En un comunicat enviat a les 20.25 d'aquest divendres, Junts va clarificar que al llarg de la jornada s'han presentat davant del Tribunal de Comptes avals per valor de 3.335.143 euros per evitar els embargaments als encausats. "ERC ha presentat avals per salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre Romeva i no ha presentat cap altre aval individualitzat. I en cap moment s'ha posat en contacte amb Puigdemont per cap gestió relacionada amb aquest tema", va indicar el partit, que també va apuntar que no farà "partidisme" en qüestions antirepressives. La formació va insistir que treballa amb la Caixa de Solidaritat -ara amb l'activitat aturada- per cobrir les fiances de "tots" els encausats, segons s'assenyala en el mateix comunicat. A les xarxes van tornar a aflorar les habituals discrepàncies entre dirigents dels socis de Govern.
Ho acabaran de madurar, com Junts, en el transcurs d'una setmana en la qual el partit de Carles Puigdemont aspira a mantenir reunions amb els socis de Govern per decidir sobre la qüestió. Fa dues setmanes, Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts, va demanar a Pere Aragonès una negociació conjunta dels comptes estatals, però el president de la Generalitat va esquivar l'oferta. Artadi ha indicat que hi ha qüestions de les converses amb l'Estat que ja haurien d'estar resoltes, com és el cas de la gestió dels fons europeus, pactada prèviament entre ERC i el PSOE. "Davant d'aquesta evidència i aquesta acumulació de falsedats davant de les promeses, incompliments i marginalització contra Catalunya, tornem a fer una crida a la coordinació del vot independentista a Madrid", ha indicat la portaveu de Junts.
Artadi també s'ha mostrat alertada pel to de Sánchez en el congrés del PSOE d'aquest cap de setmana a València, que ha servit per entronitza-lo com a líder omnipotent del partit a les portes d'un nou cicle electoral. La dirigent de Junts ha apuntat que el fet de no voler abordar l'autodeterminació "elimina" de facto la taula de diàleg -integrada per membres d'ERC, PSOE i Unides Podem-, i ha detectat senyals d'involució, entre els quals hi ha situat el suport de Felipe González al president del govern espanyol.
"Si no ens creiem la força que tenim, serà molt difícil", ha indicat Artadi, que veu "molt mínimes" les qüestions que planteja Junts. "No hem de blindar el català? Em sembla escandalós. No hem de blindar que necessitem Rodalies que funcioni? No hem de blindar els serveis sanitaris? El que demanem és molt mínims. Possiblement, si no ens creiem la força que tenim i si no l'exercim, serà molt difícil. Tenim la voluntat de fer front comú i de plantar-nos amb les línies vermelles", ha remarcat la portaveu de la formació, que també ha ressaltat que estan "llunyíssim" de votar a favor dels comptes.
Artadi, a banda, ha lamentat el desencontre amb ERC pel pagament de les fiances davant del Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat. "No hauria d'haver passat", ha indicat Artadi en referència al xoc entre socis per les aportacions fetes per cadascú davant de l'organisme fiscalitzador. "Cal un front comú antirepressiu", ha indicat la dirigent de Junts, que ha evitat concretar quina quantitat ha aportat pròpiament el partit a les fiances a banda dels béns i les propietats d'alguns dels encausats. "No pot ser que es demani implicació a determinades persones i després tot siguin picabaralles entre partits", ha indicat la portaveu de la formació.
L'endemà que el Tribunal de Comptes decidís rebutjar l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir els alts càrrecs del Govern, ERC i Junts es van activar per fer front al pagament de les fiances de 5,4 milions d'euros. A primera hora de la tarda de divendres, els republicans van comunicar que havien sufragat 2,1 milions i que això permetia salvaguardar tots els alts càrrecs del Govern del període 2016-2017, inclòs Carles Puigdemont. Al vespre, Junts assenyalava que havia dispositat 3,3 milions pels càrrecs dels executius compresos entre el 2011 i el 2017 -liderats per Artur Mas, primer, i després per Puigdemont-, una quantitat que prové d'una col·lecta i també de béns.
En un comunicat enviat a les 20.25 d'aquest divendres, Junts va clarificar que al llarg de la jornada s'han presentat davant del Tribunal de Comptes avals per valor de 3.335.143 euros per evitar els embargaments als encausats. "ERC ha presentat avals per salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre Romeva i no ha presentat cap altre aval individualitzat. I en cap moment s'ha posat en contacte amb Puigdemont per cap gestió relacionada amb aquest tema", va indicar el partit, que també va apuntar que no farà "partidisme" en qüestions antirepressives. La formació va insistir que treballa amb la Caixa de Solidaritat -ara amb l'activitat aturada- per cobrir les fiances de "tots" els encausats, segons s'assenyala en el mateix comunicat. A les xarxes van tornar a aflorar les habituals discrepàncies entre dirigents dels socis de Govern.