Els assistents de veu encara no parlen el català | Europa Press

Podrem viure digitalment en català a l'era d'Instagram, els assistents de veu i els robots?

La situació del català al món digital no és bona, però experts de la llengua es mostren esperançats: "Anirà endavant"

Els assistents de veu encara no parlen el català | Europa Press
Hem substituït l'enciclopèdia pel buscador en xarxa, la finestreta de consultes per un robot que ens parla per telèfon, els taulells d'anuncis de feina per LinkedIn... Les llibretes de contactes telefònics ja ni es venen, els menuts de casa no saben què és enviar una carta amb segell i els àlbums de fotos s'han deixat d'omplir de records perquè Instagram permet publicar tants posts com es vulgui.

Mòbils intel·ligents, internet, aplicacions, assistents de veu, robots, vehicles i habitatges intel·ligents, roba digital... Segons l'últim informe elaborat per l'Associació per la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC), amb dades recollides entre l'octubre i el desembre del 2020, la connexió mitjana a Internet per persona al dia és de 4 hores i 12 minuts, 17 minuts diaris més que en l'estudi del 2019. El futur de la societat és digital. I la llengua, com a tret identitari de les societats, hi juga un paper important. Podrem viure digitalment en català al futur?


"L'ús social del català és el que està pitjor, i a Internet, també". Ho diu a NacióDigital Joan Soler, coordinador de WICCAC, una plataforma independent per impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a Internet. Com totes les llengües, sobretot les minoritàries, el català té tres reptes que ha d'afrontar per poder sobreviure en l'era digital a què ens endinsem a passes agegantades. Ha de ser present a les interfícies, això és, als dispositius amb què interaccionem; ser present als continguts digitals, és a dir, al món audiovisual, els llibres electrònics, els webs, etc., i ser-ho també a la interacció entre els usuaris al món digital. Hi ha un quart repte que també és rellevant i s'ha de tenir en compte: ser present en la recerca i el desenvolupament de les tecnologies innovadores per la llengua.


Repte a repte, quina és la situació actual del català?


El català és, en general, present a les interfícies, o almenys així ho confirma l'estudi Navegantes en la Red de l'AIMC. Pel que fa a les deu webs més consultades a Catalunya -Google, Facebook, Youtube, La Vanguardia, Twitter, Amazon, Live, El Periodico, El País i Loteriasyapuestas- nou d'aquestes ofereixen el contingut en català. En el cas de les aplicacions de missatgeria instantània, vuit de les nou més utilitzades pels catalans -WhatsApp, Facebook Messenger, Skype, Google Talk, Telegram, Line, Instagram, Snapchat i Pidgin- ofereixen també la possibilitat de ser configurades en català. El punt fosc el trobem a les xarxes socials: en aquest cas, només tres de les deu que més ús tenen a Catalunya -Facebook, Twitter, LinkedIn, Instagram, Pinterest, Flickr, Tumblr, Badoo, Xing i Chat Hispano- permeten la configuració en català.
 

Oferta de llengua a les 10 pàgines webs, 10 xarxes socials i 10 aplicacions de missatgeria instantània més visitades a Catalunya. 2019 Foto: Llengua Gencat


Si ens fixem en l'ús concret de la llengua a la xarxa, aquest difereix molt segons la temàtica. El baròmetre de l'ús del català a Internet que elabora el WICCAC recull un ús molt alt de la llengua en webs d'àmbits com la recerca, la cultura l'enologia que es veu contraposat per un ús molt baix, o gairebé inexistent, en el sector automobilístic i dels electrodomèstics. En una posició alta s'hi poden trobar sectors digitals com els cercadors o els jocs i videojocs; la informàticainternet i les TIC es troben en un nivell d'ús mitjà i les telecomunicacions i la telefonia mòbil en un nivell baix. "L'any 2002, una de cada tres webs oferien el català, ara ens trobem al voltant del 66%", explica Soler, alhora que avisa que el creixement està estancat des del 2015.


Amb tot, les nou marques de telèfon mòbil més venudes a l'estat espanyol durant el 2019 -Samsung, Huawei, Apple, Xiaomi, BQ, LG, Sony, Motorola i OnePlus- incorporen el català. La pregunta és, però, si aquesta oferta es correspon amb l'ús que se'n fa. I la resposta és clara: no. L'Enquesta territorial TIC a les llars que elabora cada dos anys l'Idescat conclou que menys del 50% de la població configura el seu dispositiu mòbil en català. El mateix passa amb el sistema operatiu dels ordinadors: al voltant del 40% el té configurat en llengua catalana. Destaca que aquest consum de català està estretament relacionat amb el nivell d'estudis acabats de l'usuari: a menys nivell d'estudis, menys consum i ús del català al món online. Una dada que ho il·lustra: el 81,9% de doctorats tenen el sistema operatiu de l'ordinador en català, mentre que només el 3,1% de persones sense estudis opten per aquesta opció.

L'època de la quarta revolució industrial


Mig segle després, és l'hora d'una nova revolució industrial, la quarta. Després del vapor, l'electricitat i els ordinadors amb accés a internet, la intel·ligència artificial i les tecnologies del llenguatge són actualment els motors potenciadors del canvi. Quin paper hi juga la llengua? És aquí on el català té un punt dèbil: les tecnologies del llenguatge més actuals no l'han incorporat, per ara.

"Processar el llenguatge natural" o "interpretar el que es diu o s'escriu per fer automàticament accions concretes". Això és, ben bé, el que fan les tecnologies del llenguatge com els correctors automàtics, els cercadors de respostes, la traducció automàtica o els assistents de veu. La catedràtica de tecnologies del llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra Núria Bel explica a NacióDigital que "l'ús a internet és una part vital del futur del català", però ara és moment d'anar més enllà. Segons l'InformeCat de 2020 elaborat per Plataforma per la Llengua, cap dels 32 assistents de veu del mercat parla català. Aquesta és una dada alarmant.

"La tecnologia del llenguatge és molt important per al futur", avisa Bel. I és que gairebé la meitat dels aplicatius més exitosos d'intel·ligència artificial funciona processant textos, és a dir, a partir del coneixement d'una llengua adquirit gràcies a grans quantitats de dades. Actualment, però, no hi ha un reconeixedor que transcrigui el català. El govern de la Generalitat fa temps que es mostra "interessat" a potenciar aquestes tecnologies i per aquest motiu ha impulsat l'AINA, el projecte per garantir el català en l'era digital i evitar-ne la desaparició en l'entorn virtual. 

Futur esperançador


El català està present als mòbils, les aplicacions, els webs. És necessari, com dèiem, que entri a formar part del nou món: el de la intel·ligència artificial i les tecnologies del llenguatge més avançades. El primer pas l'ha fet Google: el seu assistent virtual ja entén el català, però encara no el parla. El cost per incloure la llengua catalana als assistents, segons explica l'enginyer de telecomunicacions i periodista Albert Cuesta, "s'ha reduït molt".

Així i tot, el comunicador avisa amb entusiasme que "en els pròxims mesos o anys veurem una explosió d'idiomes". Cuesta, especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació i la comunicació, té la sospita que Google serà el pioner en incorporar el català al seu assistent de veu. "Això comportarà que els altres s'hi sumin per no quedar enrere", explica. 

Tot i considerar que hi ha dos problemes principals que afecten el progrés del català al paradigma digital, Cuesta es mostra esperançat: "El català anirà endavant". I és que la reticència inevitable que mostren les grans companyies a utilitzar la llengua catalana, que està molt lligada a la incapacitat normativa que Catalunya té sobre l'ús d'aquesta al món digital, sovint va acompanyada de massa tolerància per part dels catalans. Una tolerància que es tradueix en canviar d'idioma quan veiem que el nostre interlocutor no ens entén, en ser inactius per protegir la llengua o en mostrar poc interès quan naveguem per internet i ens conformem amb la versió en castellà per mandra a buscar el selector d'idiomes.

"Fa setze anys, tenir web era símbol de ser digital; ara no és suficient i l'objectiu és aconseguir plataformes que interactuïn amb nosaltres en català". Ho diu a NacióDigital Genis Roca, president de la fundació puntCat, mentre ha recordat que si volem que el món digital interactuï en català "hem d'actuar". Roca ha comparat la feina a fer actualment amb la que Pompeu Fabra va fer al segle XIX: "Necessitem crear un diccionari per a màquines". I és aquí on entra la funció de la fundació puntCat: ajudar a la construcció d'aquest "diccionari" que ells consideren un "projecte civil" i "deslligat dels governs". La xifra és de fins a 25 milions d'euros. Una inversió que, un cop feta, es podrà recuperar gràcies a la venda del projecte a les grans companyies de la indústria digital. I és que segons Roca, aquestes empreses estan "obsessionades" per oferir contingut el més personalitzat possible i "no hi ha res més personalitzat que un contingut en la mateixa llengua". 

La força de la gent


És important tenir en compte que gran part de les posicions que el català ha escalat darrerament dins del món digital han estat gràcies a la força de la gent. Un exemple el trobem amb la Viquipèdia, que inclou més de 500.000 articles en dinou anys. Segons dades recollides per l'InformeCat 2020 de Plataforma per la Llengua, la Viquipèdia, a més, esdevé la Wikipedia més valorada pel que fa als 1.000 articles fonamentals en una classificació que inclou fins a 295 idiomes.

També hi ha el projecte Common Voice iniciat per Mozilla Firefox per ajudar a ensenyar les màquines com parlen les persones. En aquest sentit, Albert Cuesta reivindica el paper de la societat que milita constantment per la llengua catalana: "Quan veuen una escletxa per fer créixer el català, s'hi bolquen".

Altres notícies que et poden interessar ​

​​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació