congrés del PSOE

Sánchez reivindica una socialdemocràcia «de ferro» i la paternitat de l'escut social

El líder del PSOE referma la seva aposta pel diàleg amb Catalunya i promet acabar amb la llei mordassa i prohibir la prostitució

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 17 d'octubre de 2021 a les 14:38 |
Pedro Sánchez, a la cloenda del congrés del PSOE | ACN
L'objectiu era reivindicar-se. Com a supervivent d'una guerra civil interna i com a supervivent a la Moncloa malgrat l'hostilitat de la dreta contra la seva presidència. Pedro Sánchez ha tancat el congrés del PSOE a València proclamant una llarga vida per al seu partit al capdavant del govern en un context en què la socialdemocràcia gaudeix d'una "salut de ferro". Ho ha fet atribuint-se la paternitat de l'anomenat escut social per combatre la crisi provocada per la pandèmia i refermant la seva aposta pel diàleg amb Catalunya, tot i que sense revelar quina serà la proposta per resoldre el conflicte.

Fins a 9.500 persones, segons l'organització, s'han congregat a la Fira de València per entronitzar el secretari general socialista. Just després d'aprovar-se la nova executiva del PSOE amb el 95% del suport dels delegats socialistes -des del 2008 cap direcció havia nascut amb tant escalf del partit- i precedit per la jornada de l'abraçada amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, Sánchez ha pujat a l'escenari per deixar clar a dreta i esquerra que el seu partit està fort per continuar a la Moncloa. "Som el partit que més s'assembla a Espanya. Som el partit dels avenços socials", ha etzibat tot traçant un vincle entre el seu itinerari i el dels seus antecessors.


De fet, el president del govern espanyol ha presumit de la recepta aplicada per combatre la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia en contraposició a l'austeritat aplicada al 2008. "El neoliberalisme ha fracassat", ha sentenciat. Sense mencionar el seu soci de coalició, ha tret pit de polítiques com la dels ERTO, l'ingrés mínim vital o la pujada del salari mínim obviant que en bona part han estat cavall de batalla de Podem. En el terreny de les promeses de futur ha assegurat que posarà "punt i final" a la llei mordassa -clau per a les sancions dels incompliments de les restriccions durant el confinament-, a la reforma laboral del PP i a impulsar una llei per abolir la prostitució.

Sánchez ha recordat que en anys anteriors "a dreta i esquerra" s'havia proclamat el final de la socialdemocràcia, una clara al·lusió al PP. "Deien que la socialdemocràcia estava en crisi. Com estan ara els que parlen de la socialdemocràcia? Quin és el seu model? Orbán a Hongria? Els Estats Units de Trump? El Regne Unit del Brexit?", ha insistit tot afegint que aquells que estan en crisi són els que van impulsar polítiques que van "augmentar la desigualtat social, l'exclusió i la precarietat" dels ciutadans de l'Estat. 


En aquest sentit, ha advertit que la dreta espanyola està "desorientada i acomplexada" perquè s'està "contaminant" del "trumpisme" de l'extrema dreta. Criticant la legitimitat del govern, ha subratllat, estan anat en contra del pluralisme polític recollit a la Constitució. També ha defensat la necessitat de reformar la carta magna per substituir el concepte "disminuït" per referir-se a les persones amb discapacitat. 

Un diàleg inconcret


No ha anat més enllà, però, a l'hora de parlar d'una eventual reforma de la Constitució malgrat que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha assumit una carpeta amb aquesta nomenclatura a la direcció del PSOE i que la ponència política la incorpora, un cop més, com ja ho va fer l'any 2017. Sobre Catalunya, s'ha cenyit al compromís de continuar amb la via del diàleg per garantir "convivència" i la "concòrdia" dins de la llei. Un cop més, ha recordat a aquells que acusen el PSOE de voler "trencar Espanya" que no va ser sota la batuta d'un govern socialista que l'independentisme va fer la declaració d'independència. 

En tot cas, Sánchez ha insistit que la seva aposta per "cohesionar" Espanya és la del diàleg en contraposició a la del "crit, el retret i la desqualificació". El president del govern espanyol no ha detallat com pensa transitar, però, la interlocució amb la Generalitat. Només ha deixat caure una afirmació que pot ser objecte d'interpretacions: "No ens quedem amb complir la legalitat democràtica, condició indispensable però no suficient. La unió ha de néixer del respecte, de l'afecte i de fer valer la llei". 



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació