17
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
18
d'octubre
a la
13:54h
Resistència com a filosofia de vida. Al partit primer i a la governabilitat d'Espanya després. El currículum polític de Pedro Sánchez està profundament marcat pel seu manual per sobreposar-se als contextos adversos. Aguerrit en l'etapa més convulsa del PSOE, comanda ara una formació insòlitament amansida. I aguerrit ara al capdavant de la crisi més inesperada per una pandèmia sense precedents, es muscula amb l'horitzó fixat del 2023, data en què té com a objectiu apuntalar-se a la Moncloa.
El congrés celebrat aquest cap de setmana a València, que ha aplegat 9.500 persones segons l'organització, ha estat completament al servei d'aquesta causa. Ha estat un conclave de catarsi socialista, de reconciliació amb el passat més recent -abraçada amb Felipe González inclosa-, de tancament de files amb un Sánchez hàbil a l'hora de desfer-se dels seus pitjors enemics i de declaració d'intencions de futur amb la socialdemocràcia per bandera. A continuació, set claus per llegir el congrés que ha fixat el rumb socialista per als propers quatre anys.
1. Un lideratge sense ombra. La nova direcció dissenyada per Sánchez ha estat aprovada amb el 95% del suport dels delegats del PSOE. Caldria remuntar-se fins a l'any 2008, en època de José Luis Rodríguez Zapatero, per trobar un consens d'aquesta magnitud. Sánchez ha aconseguit desbrossar-se el camí de detractors interns que, cinc anys enrere, el volien desposseït de tot càrrec. La recepta de donar responsabilitat a aquell que et qüestiona i les jugades electorals arriscades que han retornat el PSOE a la Moncloa ha estat eficaç per acallar la discrepància interna.
Ningú qüestiona ara el seu lideratge, i fins i tot un Felipe González sense pèls a la llengua a l'hora de carregar contra les grans decisions de Sánchez, començant per l'aliança amb Podem i els indults als líders del procés, ha acabat manifestant una "lleialtat" resignada cap al projecte de l'actual líder. Això sí, deixant clar que continuarà dient el que pensa, agradi o no al mateix Sánchez. Res queda del secretari general defenestrat que sortia de Ferraz amb la veu entretallada l'1 d'octubre del 2016. El partit s'ha rendit literalment als seus peus.
2. Bandera de la socialdemocràcia: Entronitzat ja per les bases del partit, Sánchez s'ha enfilat a l'escenari de cloenda del congrés per onejar la bandera d'una socialdemocràcia que considera que té "la salut de ferro" a Espanya i a Europa. S'ha declarat hereu dels "avenços" en drets i llibertats de les etapes de González i Zapatero i ha reivindicat la paternitat de les mesures de l'anomenat escut social per fer front a la pandèmia. Fins i tot d'aquelles que, com els ERTO, l'ingrés mínim vital, la pujada del salari mínim o la llei per regular els lloguers, han estat cavall de batalla de Podem.
A diferència de fa quatre anys, ni Ciutadans ni Podem són en aquests moments una amenaça a dreta i a esquerra per al PSOE i l'alineació del PP amb les tesis de l'extrema dreta obren un ampli carril pels socialistes a l'hora de transitar pel centre. En un context d'arribada dels fons europeus, la intenció de Sánchez és consolidar-se amb polítiques expansives en contraposició a l'austeritat que es va imposar en la crisi del 2008. En el terreny dels anuncis, ha mencionat que posarà fi a la llei mordassa -paraigua clau de les sancions per incompliments de les restriccions de la pandèmia- i a la reforma laboral del PP. Del congrés surt també la promesa d'abolir la prostitució, una qüestió que no genera un posicionament unànime a Podem.
3. Diàleg per apaivagar el conflicte amb Catalunya. Amb l'independentisme incapaç de consensuar una estratègia, Sánchez considera que la via del diàleg dona rèdits sense que per ara hagi aterrat cap proposta per resoldre el conflicte. Considera que els indults han servit per rebaixar la tensió sense que això li passi una factura inassumible. Davant d'una dreta que l'acusa de voler "trencar Espanya", ha deixat caure que no ha estat sota el seu govern que es va declarar la independència. Ha refermat el seu compromís amb el diàleg per "cohesionar" Espanya, que contraposa a la via del "crit i el retret" que acaben contribuint a lesionar la convivència.
Els socialistes catalans s'han exhibit satisfets perquè el full de ruta del PSOE ha acceptat la menció explícita a la vocació d'avançar cap a un estat federal i consolida l'aposta pel diàleg amb Catalunya. "Sortim amb energies renovades, amb un compromís per seguir governant perquè avanci Catalunya i Espanya", ha assegurat Salvador Illa. Més enllà, però, de la referència a la ponència política, Sánchez no ha anunciat que pretengui posar en marxa una reforma de la Constitució.
4. Una placidesa no traslladable a la governabilitat. La pau al partit no és extrapolable a la governabilitat. Ser capaç d'apartar els enemics a la interna no és sinònim d'aconseguir el mateix amb els rivals polítics. La prova és que el congrés de València ha transitat en paral·lel a dues realitats: la de les enquestes augurant que el PP de Pablo Casado retalla distància i la d'ERC advertint el PSOE que no doni per fet que aprovarà els pressupostos.
Els socialistes destinaran les pròximes tres setmanes a l'ofensiva per recopilar els suports necessaris per aprovar els pressupostos, cabdals per assegurar-se l'estabilitat fins al final de la legislatura. De nou, haurà de recórrer a la complexa aritmètica de la investidura perquè Ciutadans no està en aquests moments en una posició negociadora. L'objectiu principal és convèncer ERC, que per boca d'Oriol Junqueras ja ha avisat que podria tombar els comptes si no s'atenen les seves reclamacions. Els socialistes, però, no preveuen un escenari que no passi per l'aprovació.
Les eleccions andaluses de l'any que ve també seran un banc de proves per a Sánchez, que després del congrés a València comandarà els preparatius de les federacions per a l'assalt de les municipals i autonòmiques del 2023. Un trajecte que es farà en paral·lel a la taula de negociació amb la Generalitat, estratègica per al Govern de Pere Aragonès també de cara al nou cicle electoral.
5. Súper-Bolaños i la nova executiva. Tot i que inicialment es pretenia configurar una direcció més petita que l'anterior, finalment està composta per 42 membres, només set menys que l'anterior. El pinyol de Sánchez continuen sent Adriana Lastra, a càrrec de la vicesecretaria general, i Santos Cerdán, que comanda Organització. També s'hi incorporen sis ministres i quatre membres del PSC; i un 60% del total són dones. La mitjana d'edat se situa en els 47 anys, deu menys que l'executiva sortint.
Però si hi ha un nom que ha estat corejat al conclave ha estat el del ministre de la presidència, Félix Bolaños, a qui Zapatero ha batejat com a Súper-Bolaños. Ell és el nou home fort de Sánchez a la Moncloa, el que s'asseu a la taula amb els independentistes i el que tanca acords per renovar òrgans constitucionals amb el PP. A nivell orgànic assumeix una secretaria de Reforma Constitucional, cartera de nou encuny. Amb tot, fins ara Sánchez no ha verbalitzat que el seu objectiu sigui posar en marxa la reforma constitucional.
6. Més protagonisme per al PSC. Sánchez és conscient que, per guanyar les eleccions del 2023, necessita que el PSC obtingui un bon resultat. Ha estat històricament així per al PSOE, una constatació que se suma al fet que els socialistes catalans han estat un dels suports incondicionals de Sánchez des de la crisi oberta pels barons l'any 2016. Això explica el pes que guanya el PSC a l'executiva del PSOE, on s'hi incorporen quatre dirigents catalans, un més que en l'anterior direcció.
Capitanejats per la portaveu al Senat, Eva Granados, en formaran part la diputada Montse Mínguez, el waterpolista Víctor Gutiérrez i el sindicalista Manuel García Salgado. La influència orgànica se suma als dos ministres catalans -Miquel Iceta i Raquel Sánchez-, a la presidència del Congrés per part de Meritxell Batet, el paper de Granados com a portaveu del Senat i la tria de Francesc Vallès com a secretari d'Estat de Comunicació. Tot plegat, la radiografia de com d'estratègic és el PSC per al projecte de Sánchez. La comunió entre els dos partits ha estat celebrada per Salvador Illa, que es prepara per assumir les regnes del PSC en un congrés al desembre.
7. Debats tancats en fals. Ha estat, sens dubte, un congrés de comunió interna, però també a costa de tancar en fals alguns dels debats que continuen sent una patata calenta entre les files socialistes. Un dels més evidents: el del model de finançament, que Sánchez preveu abordar en els pròxims mesos. Es tracta d'una de les qüestions que més enfronta els barons territorials, per bé que al conclave han pactat un document de mínims que no entra en les diferències de fons i que reconeix l'infrafinançament de tots els territoris.
La cúpula del partit també havia treballat des de feia dies per sufocar el qüestionament de la monarquia, especialment arran dels escàndols que assetgen el rei emèrit. La trentena d'esmenes que advocaven per la República, pel referèndum sobre el model d'estat o per replantejar la inviolabilitat del rei han quedat en la petició d'una major "transparència" de la Casa Reial i la defensa dels "valors republicans". També s'ha aplanat la discrepància en el terreny feminista. Finalment, el partit donarà suport a la llei trans que impulsa Podem des del ministeri d'Irene Montero. En paral·lel, però, s'ha aprovat l'aposta pròpia d'abolir la prostitució.
El congrés celebrat aquest cap de setmana a València, que ha aplegat 9.500 persones segons l'organització, ha estat completament al servei d'aquesta causa. Ha estat un conclave de catarsi socialista, de reconciliació amb el passat més recent -abraçada amb Felipe González inclosa-, de tancament de files amb un Sánchez hàbil a l'hora de desfer-se dels seus pitjors enemics i de declaració d'intencions de futur amb la socialdemocràcia per bandera. A continuació, set claus per llegir el congrés que ha fixat el rumb socialista per als propers quatre anys.
1. Un lideratge sense ombra. La nova direcció dissenyada per Sánchez ha estat aprovada amb el 95% del suport dels delegats del PSOE. Caldria remuntar-se fins a l'any 2008, en època de José Luis Rodríguez Zapatero, per trobar un consens d'aquesta magnitud. Sánchez ha aconseguit desbrossar-se el camí de detractors interns que, cinc anys enrere, el volien desposseït de tot càrrec. La recepta de donar responsabilitat a aquell que et qüestiona i les jugades electorals arriscades que han retornat el PSOE a la Moncloa ha estat eficaç per acallar la discrepància interna.
Ningú qüestiona ara el seu lideratge, i fins i tot un Felipe González sense pèls a la llengua a l'hora de carregar contra les grans decisions de Sánchez, començant per l'aliança amb Podem i els indults als líders del procés, ha acabat manifestant una "lleialtat" resignada cap al projecte de l'actual líder. Això sí, deixant clar que continuarà dient el que pensa, agradi o no al mateix Sánchez. Res queda del secretari general defenestrat que sortia de Ferraz amb la veu entretallada l'1 d'octubre del 2016. El partit s'ha rendit literalment als seus peus.
2. Bandera de la socialdemocràcia: Entronitzat ja per les bases del partit, Sánchez s'ha enfilat a l'escenari de cloenda del congrés per onejar la bandera d'una socialdemocràcia que considera que té "la salut de ferro" a Espanya i a Europa. S'ha declarat hereu dels "avenços" en drets i llibertats de les etapes de González i Zapatero i ha reivindicat la paternitat de les mesures de l'anomenat escut social per fer front a la pandèmia. Fins i tot d'aquelles que, com els ERTO, l'ingrés mínim vital, la pujada del salari mínim o la llei per regular els lloguers, han estat cavall de batalla de Podem.
A diferència de fa quatre anys, ni Ciutadans ni Podem són en aquests moments una amenaça a dreta i a esquerra per al PSOE i l'alineació del PP amb les tesis de l'extrema dreta obren un ampli carril pels socialistes a l'hora de transitar pel centre. En un context d'arribada dels fons europeus, la intenció de Sánchez és consolidar-se amb polítiques expansives en contraposició a l'austeritat que es va imposar en la crisi del 2008. En el terreny dels anuncis, ha mencionat que posarà fi a la llei mordassa -paraigua clau de les sancions per incompliments de les restriccions de la pandèmia- i a la reforma laboral del PP. Del congrés surt també la promesa d'abolir la prostitució, una qüestió que no genera un posicionament unànime a Podem.
3. Diàleg per apaivagar el conflicte amb Catalunya. Amb l'independentisme incapaç de consensuar una estratègia, Sánchez considera que la via del diàleg dona rèdits sense que per ara hagi aterrat cap proposta per resoldre el conflicte. Considera que els indults han servit per rebaixar la tensió sense que això li passi una factura inassumible. Davant d'una dreta que l'acusa de voler "trencar Espanya", ha deixat caure que no ha estat sota el seu govern que es va declarar la independència. Ha refermat el seu compromís amb el diàleg per "cohesionar" Espanya, que contraposa a la via del "crit i el retret" que acaben contribuint a lesionar la convivència.
Els socialistes catalans s'han exhibit satisfets perquè el full de ruta del PSOE ha acceptat la menció explícita a la vocació d'avançar cap a un estat federal i consolida l'aposta pel diàleg amb Catalunya. "Sortim amb energies renovades, amb un compromís per seguir governant perquè avanci Catalunya i Espanya", ha assegurat Salvador Illa. Més enllà, però, de la referència a la ponència política, Sánchez no ha anunciat que pretengui posar en marxa una reforma de la Constitució.
4. Una placidesa no traslladable a la governabilitat. La pau al partit no és extrapolable a la governabilitat. Ser capaç d'apartar els enemics a la interna no és sinònim d'aconseguir el mateix amb els rivals polítics. La prova és que el congrés de València ha transitat en paral·lel a dues realitats: la de les enquestes augurant que el PP de Pablo Casado retalla distància i la d'ERC advertint el PSOE que no doni per fet que aprovarà els pressupostos.
Els socialistes destinaran les pròximes tres setmanes a l'ofensiva per recopilar els suports necessaris per aprovar els pressupostos, cabdals per assegurar-se l'estabilitat fins al final de la legislatura. De nou, haurà de recórrer a la complexa aritmètica de la investidura perquè Ciutadans no està en aquests moments en una posició negociadora. L'objectiu principal és convèncer ERC, que per boca d'Oriol Junqueras ja ha avisat que podria tombar els comptes si no s'atenen les seves reclamacions. Els socialistes, però, no preveuen un escenari que no passi per l'aprovació.
Les eleccions andaluses de l'any que ve també seran un banc de proves per a Sánchez, que després del congrés a València comandarà els preparatius de les federacions per a l'assalt de les municipals i autonòmiques del 2023. Un trajecte que es farà en paral·lel a la taula de negociació amb la Generalitat, estratègica per al Govern de Pere Aragonès també de cara al nou cicle electoral.
5. Súper-Bolaños i la nova executiva. Tot i que inicialment es pretenia configurar una direcció més petita que l'anterior, finalment està composta per 42 membres, només set menys que l'anterior. El pinyol de Sánchez continuen sent Adriana Lastra, a càrrec de la vicesecretaria general, i Santos Cerdán, que comanda Organització. També s'hi incorporen sis ministres i quatre membres del PSC; i un 60% del total són dones. La mitjana d'edat se situa en els 47 anys, deu menys que l'executiva sortint.
Però si hi ha un nom que ha estat corejat al conclave ha estat el del ministre de la presidència, Félix Bolaños, a qui Zapatero ha batejat com a Súper-Bolaños. Ell és el nou home fort de Sánchez a la Moncloa, el que s'asseu a la taula amb els independentistes i el que tanca acords per renovar òrgans constitucionals amb el PP. A nivell orgànic assumeix una secretaria de Reforma Constitucional, cartera de nou encuny. Amb tot, fins ara Sánchez no ha verbalitzat que el seu objectiu sigui posar en marxa la reforma constitucional.
6. Més protagonisme per al PSC. Sánchez és conscient que, per guanyar les eleccions del 2023, necessita que el PSC obtingui un bon resultat. Ha estat històricament així per al PSOE, una constatació que se suma al fet que els socialistes catalans han estat un dels suports incondicionals de Sánchez des de la crisi oberta pels barons l'any 2016. Això explica el pes que guanya el PSC a l'executiva del PSOE, on s'hi incorporen quatre dirigents catalans, un més que en l'anterior direcció.
Capitanejats per la portaveu al Senat, Eva Granados, en formaran part la diputada Montse Mínguez, el waterpolista Víctor Gutiérrez i el sindicalista Manuel García Salgado. La influència orgànica se suma als dos ministres catalans -Miquel Iceta i Raquel Sánchez-, a la presidència del Congrés per part de Meritxell Batet, el paper de Granados com a portaveu del Senat i la tria de Francesc Vallès com a secretari d'Estat de Comunicació. Tot plegat, la radiografia de com d'estratègic és el PSC per al projecte de Sánchez. La comunió entre els dos partits ha estat celebrada per Salvador Illa, que es prepara per assumir les regnes del PSC en un congrés al desembre.
7. Debats tancats en fals. Ha estat, sens dubte, un congrés de comunió interna, però també a costa de tancar en fals alguns dels debats que continuen sent una patata calenta entre les files socialistes. Un dels més evidents: el del model de finançament, que Sánchez preveu abordar en els pròxims mesos. Es tracta d'una de les qüestions que més enfronta els barons territorials, per bé que al conclave han pactat un document de mínims que no entra en les diferències de fons i que reconeix l'infrafinançament de tots els territoris.
La cúpula del partit també havia treballat des de feia dies per sufocar el qüestionament de la monarquia, especialment arran dels escàndols que assetgen el rei emèrit. La trentena d'esmenes que advocaven per la República, pel referèndum sobre el model d'estat o per replantejar la inviolabilitat del rei han quedat en la petició d'una major "transparència" de la Casa Reial i la defensa dels "valors republicans". També s'ha aplanat la discrepància en el terreny feminista. Finalment, el partit donarà suport a la llei trans que impulsa Podem des del ministeri d'Irene Montero. En paral·lel, però, s'ha aprovat l'aposta pròpia d'abolir la prostitució.