Procés català

El pagament de les fiances tampoc s'aïlla del xoc entre ERC i Junts

Els republicans destinen 2,1 milions d'euros a sufragar les quantitats exigides pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior mentre per part dels de Puigdemont s’aporten béns dels afectats i una col•lecta

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 16 d'octubre de 2021 a les 09:45 |
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. | ERC
L'endemà que el Tribunal de Comptes decidís rebutjar l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir els alts càrrecs del Govern afectats per la causa contra l'acció exterior de la Generalitat, ERC i Junts es van activar per fer front al pagament de les fiances de 5,4 milions d'euros. A primera hora de la tarda de divendres, els republicans van comunicar que havien sufragat 2,1 milions i que això permetia salvaguardar tots els alts càrrecs del Govern del període 2016-2017, inclòs Carles Puigdemont. El moviment havia estat avançat per La Vanguardia. Al vespre, Junts assenyalava que havia dispositat 3,3 milions pels càrrecs dels executius compresos entre el 2011 i el 2017 -liderats per Artur Mas, primer, i després per Puigdemont-, una quantitat que prové d'una col·lecta i també de béns dels encausats. L'episodi ha derivat en una topada entre socis per com s'ha gestat el dipòsit i també per la seva comunicació.

"És molt greu que el Tribunal de Comptes actuï sense acceptar cap termini per dipositar els pagaments i és inacceptable i vergonyós que els embargaments siguin imminents. Per això les defenses dels afectats faran recurs a totes les instàncies possibles i activaran tots els instruments legals a l'abast per denunciar i revertir aquesta injustícia. Però la prioritat ara és evitar els embargaments", destacaven fonts d'ERC divendres a la tarda. Amb l'avançament d'aquesta quantitat, que és menys de la meitat dels 5,4 milions que reclama l'òrgan fiscalitzador, la intenció era cobrir la quantitat que se li demana a Raül Romeva. Els republicans insistien que cobrint Romeva es feia el mateix amb tot el Govern de Puigdemont, però des de Junts assenyalen que això només seria real en cas que l'expresident no hagués fet cap aportació.


Fonts d'ERC van remarcar que altres afectats estaven "dipositant béns immobles" amb el mateix objectiu d'evitar que hi hagi afectacions personals, però també insisteixen que no existeix la certesa que el tribunal aturi els embargaments ordenats ahir. En una compareixença des del Palau Robert, l'expresident Artur Mas va indicar que estaven davant del "pitjor" dels escenaris i va donar per fet que se li embargaria el pis -que ja ho va estar per tota la causa instruïda al voltant del 9-N- i part del salari. De fet, els encausats que formaven part del Govern entre el 2011 i el 2016 han avalat amb propietats personals, segons detallen fonts dels partits. En paral·lel, el Govern ja ha anunciat un recurs per fer valer els avals de l'ICF, impulsats a través d'un fons complementari de riscos ideat pel conseller d'Economia, Jaume Giró.


En el comunicat enviat a les 20.25 d'aquest divendres, Junts va clarificar que al llarg de la jornada s'han presentat davant del Tribunal de Comptes avals per valor de 3.335.143 euros per evitar els embargaments als encausats. "ERC ha presentat avals per salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre el Romeva i no ha presentat cap altre aval individualitzat. I en cap moment s'ha posat en contacte amb Puigdemont per cap gestió relacionada amb aquest tema", va indicar el partit, que també ha apuntat que no farà "partidisme" en qüestions antirepressives. La formació va insistir que treballa amb la Caixa de Solidaritat per cobrir les fiances de "tots" els encausats, segons s'assenyala en el mateix comunicat. A les xarxes van tornar a aflorar les habituals discrepàncies entre dirigents dels socis de Govern.

El matí d'homenatge al president Lluís Companys, assassinat fa 81 anys, es va convertir en un reguitzell de crítiques cap a la decisió del Tribunal de Comptes de tombar els avals de l'ICF. "Amb la mort de Companys volien matar les institucions del país. Avui veiem com aquestes institucions segueixen patint atacs dels que volen que el poble de Catalunya no pugui aspirar al màxim de llibertat i justícia social", va assegurar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha considerat que els "motius de fons" que van portar el feixisme a afusellar Companys continuen vius. El president considera que la decisió de l'òrgan fiscalitzador  només busca "venjança" i "voluntat de repressió" amb criteris ideològics. La resposta davant d'aquesta situació, va dir, es farà "amb tots els recursos legals, la màxima solidaritat col·lectiva i ambició nacional".


Un dels dirigents afectats per la decisió del Tribunal de Comptes, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, a qui se li reclamen 1,9 milions d'euros, també va lamentar des de l'acte celebrat a Montjuïc que "la repressió mai s'atura" i va assegurar que ell i la seva família afrontaran "amb la mateixa dignitat i coratge com la presó" la decisió de ser embargats. El líder del PSC, Salvador Illa, va afirmar que el decret llei que crea el fons complementari de riscos de la Generalitat "era ajustat a dret" -la Moncloa no l'ha recorregut-, però va demanar "respectar" la decisió del tribunal. El dirigent socialista va recordar Companys: "Avui recordem el passat amb el compromís de mirar endavant".

Un procés que ve de lluny i encara s'ha de jutjar


La magistrada instructora ja havia mostrat dubtes sobre el sistema ideat per la Generalitat a través de l'ICF -de moment no hi ha cap banc disposat a avalar- tot argumentant que resulta paradoxal que avali la mateixa entitat pública presumptament perjudicada. Per aquest motiu, va demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat abans de l'estiu, però l'organisme va evitar pronunciar-se en considerar que podria afectar la imparcialitat del procediment. Sí que va dir que el decret llei que va crear el fons per avalar no havia estat suspès ni declarat inconstitucional. De fet, va rebre el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) abans de portar-se a votació al ple.

La causa afecta una trentena d'alts càrrecs del Govern per un presumpte ús irregular de fons públics per promoure el procés a l'exterior a través de les delegacions i el Diplocat. El tribunal ha rebutjat també els recursos que van interposar els afectats. Entre els afectats hi ha l'exsecretari del Diplocat Albert Royo, a qui se li reclamen 3,6 milions; l’exinterventora de la Generalitat Mireia Vidal (3,1 milions), l’exconseller de Presidència Francesc Homs (2,9 milions), l'expresident Artur Mas (2,8 milions), l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell (2,7 milions), l'exconseller Raül Romeva (2,1 milions), l'exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras (1,9 milions), i l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont (1,9 milions).

Paral·lelament, la Fiscalia va obrir abans de l'estiu una investigació contra els avals. La setmana passada, el ministeri pública va prendre declaració com a testimonis els vocals independents de l'ICF que van votar en contra dels avals i també al conseller delegat que es va abstenir. Tots ells es van ratificar en els seus arguments i van expressar dubtes sobre la viabilitat de la fórmula plantejada pel Govern. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació