15
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
20:19h
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha participat aquest divendres en la presentació del llibre Ferides d'exili (Pagès Editors), dels periodistes Roger Tugas, responsable de Dades de NacióDigital, i Mònica Hernàndez, subdirectora del programa Preguntes Freqüents de TV3. En una intervenció des de Waterloo, Puigdemont ha compartit l'experiència més personal d'haver hagut de marxar de Catalunya, com la mort del seu pare o la relació amb les seves filles, i també ha enviat un missatge de caire polític quan fa poques setmanes que va ser detingut -i després alliberat- a Sardenya. "El retorn avui és molt més real que quan vam arribar a Bèlgica", ha dit a l'acte, que s'ha fet a la llibreria Ona. Ara bé, aquest retorn no pot ser de qualsevol manera. Puigdemont ha insistit que ha de ser "com a homes lliures".
El president del Consell per la República ha admès que, des que va marxar, que es prepara per "al pitjor escenari" i pensa cada dia que pot ser detingut o extradit, o que no podrà sortir de Bèlgica. Alhora, però, també treballa per "doblegar" aquesta situació i tornar a casa "havent vençut el cop d'estat del 155". El full de serveis de l'exili dels darrers quatre anys, en tot cas, és positiu: victòries a Bèlgica, Alemanya, Escòcia i, més recent, Itàlia, i un Tribunal Suprem que continua sense poder capturar el president del Govern que va impulsar l'1-O. En tot cas, l'única "sortida política" que veu Puigdemont és "continuar lluitant". "Estem jugant el tram final d'aquest recorregut", ha explicat, i a dia d'avui la realitat permet ser "racionalment optimistes" per guanyar la partida i "treure'n les conclusions polítiques pertinents".
Ferides d'exili retrata la vessant més personal i humana de l'exili, i Puigdemont ha explicat la seva experiència des d'aquest punt de vista, tot i admetre que és "complicat" tenir una perspectiva vital. "El dia a dia et devora, i em costa mirar enrere i veure que han passat quatre anys. Visc molt en el present", ha explicat, i ha assegurat que viu l'exili pensant que cada dia pot ser el darrer dia que hi és. "Han passat quatre anys però no és temps suficient per veure la petjada que pot haver deixat", ha afegit. L'expresident ha volgut deixar clar que es reivindica "políticament" com un exiliat i se sent personalment molt lligat amb l'interior.
El compromís d'evitar la victimització
El president es va proposar des del primer moment amb la seva parella i les seves filles no "explotar els sentiments de tristesa, plany o plor" derivats de l'exili. "Jo anava a combatre. Ens havíem de blindar molt de la temptació de la melangia i la tristesa, i no caure en la temptació de beneficiar-se de la victimització de la situació", ha dit. Per això ha volgut ser molt "prudent" amb el "patiment" d'aquests últims anys. "No és honest políticament i no ens ajuda a reduir el temps d'exili i a animar la gent. Hi ha hagut proves dures i moments difícils, però ens n'hem sortit bé i això ens ajuda tirar endavant", ha explicat. La detenció fa unes setmanes a Sardenya va ser un dels moments complicats.
Des d'un punt de vista personal, Puigdemont ha dit que la vida familiar, especialment amb les filles, l'ha pogut compaginar bé amb l'exili. I més tenint en compte la situació familiar de moltes famílies a dia d'avui. "Els dic a les meves filles que no tenim dret a queixar-nos de les condicions de l'exili, perquè hi ha gent que no té salut, sostre o educació", ha explicat. De fet, amb un punt d'humor, Puigdemont ha dit que ha tingut més contacte amb les seves filles ara a l'exili que no pas quan era president. "Hem normalitzat una relació que elles han viscut amb molta normalitat, tot i que ha calgut gestionar bé els moments més crítics, com quan et detenen", ha explicat.
L'experiència vital de sis anys internat
L'expresident va estar en un internat catòlic al Pla de l'Estany quan tenia nou anys. "Pots explicar la part més dura, però aquella estada en aquelles condicions prepara per la vida", ha explicat. De fet, quan va entrar a la presó d'Alemanya, va pensar que havia retornat a aquell internat. "Passar sis anys en un internat és una experiència vital que, en les circumstàncies que vivim, ajuda moltíssim", ha reconegut.
L'exili, queda clar, és dur. Puigdemont va viure la mort del seu pare des de l'exili i no el va poder acomiadar. "Hauria volgut posar una flor a la tomba del meu pare", ha admès, però ha insistit en no dramatitzar. "El dolor hi és, però no ens podem recrear en la tristesa. Vaig triar anar a l'exili per continuar lluitant i el meu pare n'estava orgullós. Ell va morir tranquil", ha explicat. L'exili, ha assegurat, és conscient de les conseqüències de la decisió. "Si puc tornar lliurement i puc tancar el cercle del dol, això serà suficient per mi", ha afirmat. De tota manera, també hi ha moments "entranyables". "Hem fet comunitat, i això ha fet molta força per fer combat polític, o per riure, cantar, menjar o cuinar. Això ens ha ajudat molt", ha afirmat. Pot semblar negatiu? "Ens és igual. L'exili és una eina de combat i estem cada dia a la trinxera defensant-nos i a tacant", ha afirmat.
La història d'Àngels Coté
El llibre Ferides d'exili va sortir a l'abril i recull el testimoni d'exiliats independentistes del present i del passat amb l'objectiu d'"humanitzar" l'exili. A banda dels dos autors i del president exiliat, ha participat de la presentació també la professora Àngels Coté (Barcelona, 1951), que també sap què és haver de marxar de casa. Ella formava part de l'OLLA (Organització de la Lluita Armada) i va conèixer el seu marit, Josep Maria Garcia, manipulant armes. Concretament, ell, que era del FAC (Front d'Alliberament de Catalunya), li ensenyava com fer anar una escopeta. El llibre relata la seva història: eren molt joves, quan van decidir lluitar per la independència, i van passar lluny de casa sis anys ell i quatre anys ella. Quan va tornar a Catalunya, Coté va exercir quaranta anys de mestra i ara està jubilada.
Eulàlia Pagès, directora de l'editorial Pagès Editors, i Pau Juvillà, diputat de la CUP i director de la col·lecció "La Guspira", han inaugurat l'acte recordant que l'exili català és una constant al llarg de la història. "El llibre ens ajuda a connectar dues èpoques, la franquista i l'actual", ha apuntat Pagès. El llibre, com ha detallat Juvillà, retrata una part de l'exili "que no es coneix" i que sovint és "menys amable", la part més "íntima" i "humana" dels seus protagonistes.
El president del Consell per la República ha admès que, des que va marxar, que es prepara per "al pitjor escenari" i pensa cada dia que pot ser detingut o extradit, o que no podrà sortir de Bèlgica. Alhora, però, també treballa per "doblegar" aquesta situació i tornar a casa "havent vençut el cop d'estat del 155". El full de serveis de l'exili dels darrers quatre anys, en tot cas, és positiu: victòries a Bèlgica, Alemanya, Escòcia i, més recent, Itàlia, i un Tribunal Suprem que continua sense poder capturar el president del Govern que va impulsar l'1-O. En tot cas, l'única "sortida política" que veu Puigdemont és "continuar lluitant". "Estem jugant el tram final d'aquest recorregut", ha explicat, i a dia d'avui la realitat permet ser "racionalment optimistes" per guanyar la partida i "treure'n les conclusions polítiques pertinents".
Ferides d'exili retrata la vessant més personal i humana de l'exili, i Puigdemont ha explicat la seva experiència des d'aquest punt de vista, tot i admetre que és "complicat" tenir una perspectiva vital. "El dia a dia et devora, i em costa mirar enrere i veure que han passat quatre anys. Visc molt en el present", ha explicat, i ha assegurat que viu l'exili pensant que cada dia pot ser el darrer dia que hi és. "Han passat quatre anys però no és temps suficient per veure la petjada que pot haver deixat", ha afegit. L'expresident ha volgut deixar clar que es reivindica "políticament" com un exiliat i se sent personalment molt lligat amb l'interior.
El compromís d'evitar la victimització
El president es va proposar des del primer moment amb la seva parella i les seves filles no "explotar els sentiments de tristesa, plany o plor" derivats de l'exili. "Jo anava a combatre. Ens havíem de blindar molt de la temptació de la melangia i la tristesa, i no caure en la temptació de beneficiar-se de la victimització de la situació", ha dit. Per això ha volgut ser molt "prudent" amb el "patiment" d'aquests últims anys. "No és honest políticament i no ens ajuda a reduir el temps d'exili i a animar la gent. Hi ha hagut proves dures i moments difícils, però ens n'hem sortit bé i això ens ajuda tirar endavant", ha explicat. La detenció fa unes setmanes a Sardenya va ser un dels moments complicats.
Des d'un punt de vista personal, Puigdemont ha dit que la vida familiar, especialment amb les filles, l'ha pogut compaginar bé amb l'exili. I més tenint en compte la situació familiar de moltes famílies a dia d'avui. "Els dic a les meves filles que no tenim dret a queixar-nos de les condicions de l'exili, perquè hi ha gent que no té salut, sostre o educació", ha explicat. De fet, amb un punt d'humor, Puigdemont ha dit que ha tingut més contacte amb les seves filles ara a l'exili que no pas quan era president. "Hem normalitzat una relació que elles han viscut amb molta normalitat, tot i que ha calgut gestionar bé els moments més crítics, com quan et detenen", ha explicat.
L'experiència vital de sis anys internat
L'expresident va estar en un internat catòlic al Pla de l'Estany quan tenia nou anys. "Pots explicar la part més dura, però aquella estada en aquelles condicions prepara per la vida", ha explicat. De fet, quan va entrar a la presó d'Alemanya, va pensar que havia retornat a aquell internat. "Passar sis anys en un internat és una experiència vital que, en les circumstàncies que vivim, ajuda moltíssim", ha reconegut.
L'exili, queda clar, és dur. Puigdemont va viure la mort del seu pare des de l'exili i no el va poder acomiadar. "Hauria volgut posar una flor a la tomba del meu pare", ha admès, però ha insistit en no dramatitzar. "El dolor hi és, però no ens podem recrear en la tristesa. Vaig triar anar a l'exili per continuar lluitant i el meu pare n'estava orgullós. Ell va morir tranquil", ha explicat. L'exili, ha assegurat, és conscient de les conseqüències de la decisió. "Si puc tornar lliurement i puc tancar el cercle del dol, això serà suficient per mi", ha afirmat. De tota manera, també hi ha moments "entranyables". "Hem fet comunitat, i això ha fet molta força per fer combat polític, o per riure, cantar, menjar o cuinar. Això ens ha ajudat molt", ha afirmat. Pot semblar negatiu? "Ens és igual. L'exili és una eina de combat i estem cada dia a la trinxera defensant-nos i a tacant", ha afirmat.
La història d'Àngels Coté
El llibre Ferides d'exili va sortir a l'abril i recull el testimoni d'exiliats independentistes del present i del passat amb l'objectiu d'"humanitzar" l'exili. A banda dels dos autors i del president exiliat, ha participat de la presentació també la professora Àngels Coté (Barcelona, 1951), que també sap què és haver de marxar de casa. Ella formava part de l'OLLA (Organització de la Lluita Armada) i va conèixer el seu marit, Josep Maria Garcia, manipulant armes. Concretament, ell, que era del FAC (Front d'Alliberament de Catalunya), li ensenyava com fer anar una escopeta. El llibre relata la seva història: eren molt joves, quan van decidir lluitar per la independència, i van passar lluny de casa sis anys ell i quatre anys ella. Quan va tornar a Catalunya, Coté va exercir quaranta anys de mestra i ara està jubilada.
Eulàlia Pagès, directora de l'editorial Pagès Editors, i Pau Juvillà, diputat de la CUP i director de la col·lecció "La Guspira", han inaugurat l'acte recordant que l'exili català és una constant al llarg de la història. "El llibre ens ajuda a connectar dues èpoques, la franquista i l'actual", ha apuntat Pagès. El llibre, com ha detallat Juvillà, retrata una part de l'exili "que no es coneix" i que sovint és "menys amable", la part més "íntima" i "humana" dels seus protagonistes.