Procés català

Tribunals contra l'acció exterior: ofensiva a tres bandes per evitar un altre 2017

Al procés obert al Tribunal de Comptes s'hi sumen les causes als jutjats d'instrucció 13 i 18 de Barcelona, que comparteixen els mateixos protagonistes vinculats al relat exterior del referèndum de l'1-O

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 16 d'octubre de 2021 a les 16:00 |
Albert Royo, del Diplocat, i Amadeu Altafaj, exdelegat a Brussel·les, en una imatge d'arxiu. | ACN
"L'única batalla que no va guanyar l'Estat va ser la del relat internacional". Són paraules d'una font coneixedora de l'acció exterior de la Generalitat durant l'etapa més intensa del procés. Fins l'any 2017, tant des del Departament d'Exteriors com a través del Diplocat, Catalunya va aconseguir explicar-se al món esquivant la potent -però en alguns casos poc posada al dia- diplomàcia espanyola. El relat no era estrictament sobre la independència, sinó per explicar la realitat catalana a través d'una protodiplomàcia moderna i adaptada al segle XXI. Es treballava per buscar l'empatia de l'opinió pública i publicada i dels àmbits acadèmics, i per impulsar projectes compartits. "El relat de l'1-O el vam guanyar", recorden veus que fa quatre anys tenien responsabilitat en la feina internacional de la Generalitat.

No és casualitat, doncs, que l'aplicació de l'article 155 se centrés especialment en l'àmbit d'Exteriors. Treballadors del Departament recorden els "homes de negre" que van arribar a l'edifici del carrer de la Pietat, on es troba la seu de la conselleria, i com d'un dia per l'altre van deixar de tenir feina. El desmantellament va ser total. Tres anys després de l'aixecament del 155, els efectes encara es noten, tant sobre el Departament com en el Diplocat, que pot treballar però molt més encotillat. La repressió sobre aquest àmbit, a més, continua més viva que mai, amb un complex laberint judicial per jutjar fins a tres vegades actuacions similars. El Tribunal Suprem va veure part de l'acció exterior, que està pendent de judici també per la causa del jutjat d'instrucció 13 i la del d'instrucció 18 de Barcelona


La repressió contra la diplomàcia catalana no és només per la via penal. Aquesta setmana el Tribunal de Comptes ha rebutjat els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per a les fiances imposades contra una trentena de càrrecs de la Generalitat dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui se'ls reclamen 5,4 milions d'euros per la feina internacional entre els anys 2011 i 2017. En tombar els avals, la jutge instructora va ordenar l'embargament immediat dels béns dels afectats i divendres ERC va abonar dos milions de la fiança reclamada. El sistema ideat pel Govern, emparat pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE), votat pel Parlament abans de l'estiu, i que no va ser recorregut al Tribunal Constitucional (TC), es basava en la creació d'un fons extraordinari de riscos per tal de fer front a les fiances sol·licitades per l'organisme fiscalitzador. ERC va fer front, divendres, a dos milions d'euros de la quantitat exigida, donant empara a tots els membres del Govern de Carles Puigdemont encausats.


Per què hi ha tantes causes obertes? El procediment contra l'1-O s'ha caracteritzat per una profunda fragmentació. El Suprem va jutjar el 20 de setembre, l'1 d'octubre i la declaració d'independència, l'Audiència Nacional, l'actuació dels Mossos durant els dies clau 2017, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'acció de la mesa del Parlament -Carme Forcadell a banda- durant aquells mesos. Dues causes pendents de judici són la del jutjat 13 i la del jutjat 18. Això vol dir que diversos tribunals han vist els mateixos fets, cosa que genera indefensió als acusats. A més, la primera sentència sobre el procés va ser la del Suprem, el tribunal més important del sistema judicial espanyol, fet que condiciona la resta de procediments oberts.

Quants cops es pot jutjar l'acció exterior


Al judici del Suprem ja es va fer referència a l'acció exterior, però les causes del jutjat 13 i del 18 s'hi centren més, i tenen un clar lligam amb el procediment obert al Tribunal de Comptes. De fet, l'informe de l'òrgan fiscalitzador, que analitza la tasca internacional de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017 i té unes 800 pàgines, està incorporat a la causa del jutjat 13 des de principis de 2019. Va ser a partir d'aquest informe que es va ampliar el processament a alguns dels implicats i en altres se'ls van crear nous processaments. La causa del jutjat 18 neix d'una denúncia de la Fiscalia a partir de l'informe del Tribunal de Comptes que estava incorporat al jutjat 13 i que, suposadament, ja hauria d'haver estat valorat en el marc d'aquesta primera causa.


Més enllà del Suprem, que acredita malversació relacionada, entre altres, amb el pagament d'observadors internacionals, la feina exterior també s'està jutjant al 13. Alguns dels processats en aquesta causa són l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, l'exsecretari d'Exteriors Aleix Villatoro, o l'exdirector de la delegació de la Generalitat a Brussel·les Amadeu Altafaj. Molt posterior hi ha la causa del jutjat 18, que es va fer pública al maig, contra Raül Romeva -condemnat pel Suprem-, Royo, Villatoro, l'exsecretari d'Exteriors Roger Albinyana, i l'actual secretari Gerard Figueras. Algunes defenses han plantejat una qüestió de competència per tal d'agrupar les dues causes, la del 13 i el 18, en un mateix procediment perquè, de nou, es jutgen el mateixos fets.

Paral·lelament, el Tribunal de Comptes pilota la causa per responsabilitat comptable i reclama fiances milionàries a dirigents dels governs de  Mas i Puigdemont. En aquest cas, el tribunal reclama 3,6 milions a Royo, 2,8 a Artur Mas i Andreu Mas-Colell, 1,9 a Puigdemont i Oriol Junqueras, i 150.000 euros a Villatoro. A banda, també imposa milers d'euros a delegats del Govern a l'exterior. Les fiances són una mesura cautelar perquè el cas encara no està resolt. Serveixen, segons fonts del tribunal, per garantir que en cas de condemna ferma es puguin pagar els diners que s'han malversat. Les defenses han denunciat diverses vegades indefensió davant d'un organisme opac i controlat per una majoria nomenada pel PP.

Ofensiva per evitar un 2017


"Saben com es diu ara el Diplocat? Diplocat en liquidació". Així reivindicava l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría l'acció del PP per frenar el procés. En clau judicial, la repressió és evident. En clau política, la Moncloa ha après dels errors i s'ha reforçat en l'àmbit internacional per mirar de contrarrestar el relat de l'independentisme. La feina internacional de la Generalitat està més limitada des de 2017 i el Govern no té previst ara com ara reforçar-la per avançar cap a la independència, com reconeixia aquesta setmana l'ANC. L'Estat tenia i té entre cella i cella l'acció exterior de la Generalitat i així ho acrediten, quatre anys després, les diverses causes obertes contra l'únic àmbit que els poders espanyols no van poder contenir l'octubre de 2017.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació