Entrevista

Manel Esteller: «El món no és com el veiem, la realitat té moltes capes»

El metge i especialista en el càncer publica amb Salvador Macip el llibre de misteri "Un dia la porta s'obrirà" i, en aquesta entrevista, assegura que l'investigador té "una part de detectiu"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 16 d'octubre de 2021 a les 17:00 |
Manel Esteller | Gala Espín
És poc habitual que un científic reconegut s'endinsi en el món de la literatura. Però és això el que han fet Manel Esteller i Salvador Macip, que acaben de publicar Un dia la porta s'obrirà (Pagès), un recull de 22 contes de misteri i ciència-ficció que combinen amb gràcia l'humor i la inquietud. Hem conversat amb Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) del llibre i de la recerca, així com de la lluita contra el càncer, una de les seves especialitats, i de la proximitat entre la malaltia i la mort. 

Esteller és doctor en Medicina i catedràtic de Genètica per la UB. Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, investigador de l'Institut ICREA. És un dels noms rellevants de la biomedicina, sector en què la recerca catalana és més competitiva. Aquesta és la seva primera obra de ficció, però ell defensa que ciència i creació literària estan agermanades per la imaginació. 


- Què ha fet que un científic reconegut com vostè hagi fet aquesta incursió pel món de la ficció?

- Sempre he cregut que el món de la recerca i el món de la creació mínimament artística eren coses molt similars que tenen a veure amb la imaginació. La imaginació que et fa dissenyar un experiment, et fa pensar en com ho has de plantejar, en quin tipus de cèl·lules o quin tipus de reactius. No és tan diferent al final del tipus d'elements que has de barrejar per escriure un conte o una novel·la. Jo havia escrit contes des de molt jove i el que he fet ara és recopilar-los junt amb Salvador Macip.  


- El recull té molt d'homenatge a autors clàssics del misteri i la ciència-ficció. Quins escriptor és el primer dels seus favorits?

- És difícil de dir. Durant una època vaig llegir molt Italo Calvino, que em va interessar molt. El baró rampant va ser important per a mi. Va sobre un home que va decidir viure pels arbres, que semblava un absurd. Després hi ha tot un seguit d'autors clàssics de la ciència-ficció com Asimov o Bradbury, i d'altres com Allan Poe o Conan Doyle. El treball d'investigador té una part de detectiu, de deducció, de trobar pistes que et porten a uns resultats. 


"Els científics no han de viure tancats en la seva professió, rebre imputs socials o literaris enriqueix la recerca"

- Per un científic, disposar d'un bagatge literari és útil?

- Crec que sí. Si vius tancat en la teva professió, sense altres estímuls exteriors, és molt difícil fer coses noves. Els científics ens hem d'obrir a la societat. Rebre imputs socials, econòmics, literaris, enriqueix la recerca. A vegades, les idees que tens poden venir de llocs molt diversos.

- Les lletres i les ciències viuen massa allunyades?

- Viuen allunyades, però no té sentit. Aquest llibre també ho demostra. Moltes vegades, els contes comencen a partir d'un fet científic que porta a una situació més boja. En alguns casos, són contes d'anticipació, que prediuen com pot ser el futur. Tant de bo anéssim cap al que imaginava Jules Verne, anant amb globus per París, però crec que no anirà per aquí. No hi ha tanta diferència entre ciències i lletres. I es pot fer molt bona ciència des de les lletres, com la gent que fa investigació en lingüística.  
 

Manel Esteller. Foto: Gala Espín


- Dels 22 contes, quin triaria?

- Vam tenir clar que havia de ser un llibre de lectura fàcil. Estan agrupats per temes -l'humor, la fi del món, la vida en altres planetes- i cadascun té dos contes, un del Salvador i un meu. Un dels jocs és no dir quin és de cadascú. El relat que dona el títol al llibre, Un dia la porta s'obrirà, a mi m'agrada molt. Parla d'una porta que saps que s'ha d'obrir, però no saps quan ni què sortirà. És un conte de retorn a la infantesa i la joventut, de perseguir aquells somnis que no has acabat de complir. Crec que el llibre té un element d'humor que és una gran defensa contra la rutina i la mort, l'humor sempre desmunta l'adversari. I alguns contes et deixen amb la pregunta de què signifiquen, de què ha passat. El món no és com el veiem. El veiem d'una forma molt personal però la realitat té moltes capes.    

- M'ha agradat El marc.

- És un relat en què et vas plantejant què està passant. Hi ha alguna cosa que no encaixa. Vol explicar l'absurditat de les coses, que hi ha paradigmes que semblen certs i al final no ho són, que hi ha famílies que semblen normals i al final del dia potser no ho són tant. 

"Després de la pandèmia, hem detectat tumors més avançats, potser perquè el pacient no s'ha visitat o ha fet una visita telefònica"

- Abans de la pandèmia es queixava que a Catalunya hi havia mancances pel que fa a la transferència de coneixement. La pandèmia ha empitjorat les coses?

- A veure, una de les poques coses positives que ha tingut la pandèmia és que ha fet adonar-se de la importància de la recerca. Hem de ser conscients que sense vacunes encara estaríem tots tancats a casa. El problema és que la memòria és molt fràgil. 

- Quins àmbits de la recerca han patit més en ser bandejats per l'esforç fet contra la pandèmia?

- Tots els àmbits han patit, ja sigui en recerca o en atenció clínica. Ara hem detectat casos de tumors més avançats, potser perquè el pacient no ha anat a visitar-se o perquè s'ha fet una visita telefònica. La major part de recursos es van invertir en la lluita contra la pandèmia. Això és un error, no perquè no s'hagi de fer sinó perquè els recursos no han de venir d'altres recerques sinó d'altres partides, sigui capítol de protocol, militar o publicitari.   
"Si veus que moriràs en dos o tres mesos, quan ets davant l'incert, hi ha gent que fa viatges interiors per enfrontar-se als grans enigmes"

- És un referent mundial en genètica del càncer. Com ho porta?

- Es porta sortint de les bombolles de les pseudoelits científiques o intel·lectuals, que són autoalimentacions, i agafar perspectiva. Tinc la sort que vinc de gent del poble que em va ensenyar el valor de les coses senzilles. Hi ha esnobismes que són un error. El meu equip i jo fem la nostra feina el millor que podem, amb recursos limitats. Continuarà morint molta gent de càncer i ens queda moltíssima feina per fer. Això sí, hi ha hagut moltes millores, avui dia el càncer es cura en un 40-45% dels casos.  
 

Manel Esteller: "Avui el càncer es cura en un 40-45% dels casos". Foto: Gala Espín


- És un especialista en epigenètica. Expliqui-ho perquè ho entenguem.

- Sabem què és la genètica, que és l'herència directa dels pares que ens predisposa a tenir unes malalties determinades. Això és la genètica directa. L'epigenètica (per sobre de la genètica)  tracta de com es controla aquesta herència, les marques químiques que controlen l'activitat del genoma. Un exemple clar és el de dos bessons, que tenen el mateix material genètic, l'ADN, però un és més introvertit que l'altre, és més prim o té un càncer i l'altre no. Per posar una altra metàfora, la genètica seria el corrent elèctric i l'epigenètica serien els interruptors. Estudiem això, perquè un càncer s'engega en uns gens i s'apaga en d'altres.  

- Quants anys falten perquè el càncer esdevingui una malaltia crònica?

- Hi ha uns càncers que són plenament curables, com el càncer de la pell o determinades leucèmies i linfomes. N'hi ha que no són curables quasi mai. I després en tenim uns altres en què hem aconseguit una cronificació de la malaltia, que si abans el pacient moria en un o dos anys, ara això potser succeirà en vuit o nou anys. És un pas que també és una esperança perquè en aquest temps pot haver nous avenços que donin uns anys més de vida. Tenim el cas de moltes dones amb càncer de mama que el poden tenir durant vint-i-cinc anys. No està curat però poden fer la seva vida normal i segurament moriran d'altres malalties.

"Soc persona més espiritual que de fe, crec que hi ha coses que encara hem d'explicar perquè s'escapen a les regles bàsiques de la biologia"

- Quins càncers continuen sent els més mortífers?

- Els del cervell, el glioma, i el de pàncrees. Aquest quan dona la cara ja es troba molt avançat i, a més, és quimioresistent. Els fàrmacs tenen poc efecte sobre ell.   

- Dins del món de la recerca, vostè és dels científics que tenen més contacte amb la mort. Això canvia la manera de treballar?

- Per la meva feina, rebo moltes trucades de pacients que estan molt malament. Jo els ajudo en el que puc. No els tracto en el dia a dia perquè faig recerca. El que sí que faig és estar segur que tenen el tractament correcte i el més modern possible. Però gestionar aquests moments és molt complicat. No hi penso en el dia a dia, i la manera de no fer-ho és no aturar-se i estar actiu.    

- És persona de fe?

- Soc persona més espiritual que de fe. Crec que hi ha coses que encara hem d'explicar perquè s'escapen a les regles bàsiques de la biologia. No dic que no hi hagi explicació per elles però són més complicades. Per exemple, per què algú mor per un ideal. Això és antievolutiu. O algú que es llança a una batalla per salvar els seus companys. Quina és la justificació biològica d'això? Hi ha coses que no comprenem, encara. Davant la mort, hi ha molta gent que recupera les fes més fortes. Si veus que moriràs en dos o tres mesos, quan ets davant l'incert, hi ha gent que fa viatges interiors per enfrontar-se als grans enigmes. Crec d'una manera molt subjectiva en la immortalitat, que per mi és tenir clar que les coses que has fet es continuaran fent servir, que la gent potser no recordarà el teu nom però els serà útil coses que has fet. I hi ha una altra part de la immortalitat que té a veure amb els teus fills. Amb els fills, els nets, els besnets, et vas diluint però sempre quedarà alguna cosa.   
 

Manel Esteller acaba de publicar, junt amb Salvador Macip, un recull de contes de misteri. Foto: Gala Espín


- Va estudiar als Estats Units. Quantes vegades ha pensat de tornar-hi?

- Els Estats Units van ser molt importants en la meva recerca. M'agrada aquella frase que diu que s'ha de tenir el cap al món i els peus al born. Haver estat als EUA i a Escòcia m'ha fet conèixer com treballa la gent a fora. Sempre hi ha ofertes. Quan puc, m'agrada anar-hi, per refrescar-me i sortir del nostre món. 

"Tenim un ecosistema de biomedicina molt bo, amb molts investigadors, però falten recursos perquè aquesta recerca pugui ser mantinguda"

- S'ha elogiat la tasca engegada en el seu moment pel conseller Andreu Mas-Colell, però després la investigació ha patit reculades. Què li falta ara a la recerca a Catalunya?

- L'etapa del conseller Mas-Colell va ser clau perquè és necessari que els polítics entenguin la recerca. En aquests moments, tenim a Catalunya un ecosistema de biomedicina molt bo, amb molts investigadors, siguin químics o mestres de laboratori. Una de les coses que falten són més recursos econòmics perquè aquesta recerca pugui ser mantinguda en el temps. També necessitem més estructures de recerca, millors màquines i més formació. Però encara hi ha infrafinançament, del qual l'única responsabilitat no és la Generalitat. Aquest esforç també l'han de fer l'Estat i la UE. I també s'ha de pensar en la transferència tecnològica, de manera que les coses que descobrim puguin esdevenir un producte i arribar als clients. Als Estats Units crear una empresa costa un dia i aquí el paperam que s'ha de fer dissuadeix a molts.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació